Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada en el depar tament d ’ Edicions de Santillana / Voramar, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboració han par ticipat: Àngels Campos González Iñaki Moral Elola Josep Lluís Navarro Peiró Roger Sarrià Batlle Les lectures inicials de cada unitat són obra de: Juli Disla Gemma Pasqual i Escrivà IL·LUSTR ACIÓ Carmen García Gordillo EDICIÓ EXECUTIVA Àngels Campos González DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila Les activitats proposades en aquest llibre no s’han de resoldre en cap cas en el llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models que han de ser traslladats a un quadern. 3 E S O Llengua i Literatura
Índex Un i t a t COMUNICACIÓ REFLEXIÓ Temes de hui S i tuac i ons de comuni cac i ó Comuni cac i ó ora l Competènc i a l ectora Comuni cac i ó escr i ta Gramàt i ca 1 7 En primera persona La narració en l'àmbit quotidià Una experiència personal El blog de Núria Un text narratiu: l'experiència d'un viatge Anàlisi del subjecte 2 35 A ciència certa L'explicació en els mitjans de comunicació Divulgació científica És un meteorit, el responsable de la desaparició dels dinosaures? Un reportatge Els complements del verb (I) 3 63 Dir la meua L'argumentació en els mitjans de comunicació Un debat Prohibir o no prohibir l'ús del mòbil a les classes, aquest és el dilema Un article d'opinió Els complements del verb (II) 4 91 Síntesi plena de seny La narració en l'àmbit acadèmic Un resum narratiu Resumint Matèria de Bretanya Un resum d'un article Els pronoms reflexius i recíprocs 5 119 Com un llibre obert L'exposició en l'àmbit acadèmic Una conferència d ’una persona experta Ensalada de les xefs El treball de classe Combinació de pronoms febles 6 147 En peu de guerra L'argumentació en l'àmbit acadèmic Una taula redona Un estorvitor Una ressenya d'un llibre Els pronoms relatius 7 175 Manual del bon enamorat Les instruccions en l'àmbit digital Un tutorial Freestyle Un tutorial escrit Les perífrasis verbals 8 203 Tradició participativa El diàleg en l'àmbit digital Un directe d'Instagram Per què hi ha tanta diferència entre una mateixa talla a les botigues? Un correu electrònic El règim del verb 9 231 Opinions satíriques L'argumentació en l'àmbit digital Un videodebat A favor o en contra Un text argumentatiu: un fòrum digital Els verbs irregulars APÈNDIX. Rúbr i ques d ’ava l uac i ó de l ’express i ó ora l i esc r i ta Con j ugac i ons de ve rbs regu l a r s 2
SOBRE LA LLENGUA S I T U A C I Ó D ' A P R E N E N T A T G E EDUCACIÓ LITERÀRIA S I T U A C I Ó D ' A P R E N E N T A T G E Vocabul ar i Or tograf i a L i teratura El canvi semàntic: metàfora i metonímia Les consonants laterals l i l·l Podem millorar la nostra comunicació per WhatsApp? REPTE: Analitzar els errors més freqüents en els missatges de WhatsApp L'amor en la literatura medieval BANC DE TEXTOS: Poemes trobadorescos / Tristany i Isolda Si un llibre pot transformar vides, pot canviar la societat per un nom de carrer? REPTE: Reflexionar sobre la toponímia urbana o els noms de carrers Els significats denotatiu i connotatiu La essa sorda i la essa sonora Com ens expliquem? REPTE: Preparar una classe per a persones adultes La religió en la literatura medieval BANC DE TEXTOS: Lo desconhort / Blanquerna / Misteri d’Elx / Llibre de les bèsties / Arbre de la ciència Com es reflecteix la nostra història en la toponímia urbana? REPTE: Analitzar els carrers de la localitat La polisèmia La b i la v Sabem defensar l’educació com a base d ’una societat igualitària? REPTE: Debatre sobre les semblances i diferències entre l’ensenyament per a persones adultes i per a persones adolescents La guerra en la literatura medieval BANC DE TEXTOS: Cròniques historiogràfiques Com participa de les batalles la ciutadania actual? REPTE: Escriure un correu electrònic a l’Ajuntament amb suggeriments de noms de carrers La sinonímia Les consonants africades sordes x, tx i ig Com resumim la informació? REPTE: Fer un estudi dels residus més freqüents als negocis del barri L'amor en el Segle d'Or BANC DE TEXTOS: Poemes d ’Ausiàs Marc i Roís de Corella / Hero i Leandre Quins tòpics literaris continuen vigents en el cinema? REPTE: Triar una pel·lícula en què es manifesten tòpics amorosos literaris El camp semàntic Les consonants fricatives sordes: x i ix Com transmetem els ensenyaments? REPTE: Organitzar una campanya per a afavorir el reciclatge La religió i la dona en el Segle d'Or BANC DE TEXTOS: L’Espill / Vita Christi / Sermons Per a què ens serveix la terminologia literària? REPTE: Analitzar una pel·lícula per preparar un videofòrum L'antonímia Les consonants africades sonores j/g, tj/tg Com podem arribar a formar una ciutadania responsable? REPTE: Escriure un informe sobre els resultats d ’una campanya de reciclatge Els herois en el Segle d'Or BANC DE TEXTOS: Tirant lo Blanc / Curial e Güelfa Significa el mateix un text literari per a tots els lectors i lectores? REPTE: Comparar el punt de vista dels joves i les persones adultes sobre una pel·lícula Els arcaismes Les consonants oclusives a final de paraula Convertim les ordres en acompanyaments? REPTE: Investigar sobre centres de persones amb altres capacitats L'amor en l'edat moderna BANC DE TEXTOS: Poemes de Petrarca, Joan de Timoneda, Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Pere Serafí / Lucrècia Quins coneixements literaris hem adquirit? REPTE: Crear una enquesta digital sobre coneixements literaris Els castellanismes L'ús de les majúscules: funció demarcativa Com ens relacionem amb els altres? REPTE: Organitzar una gimcana inclusiva La vida quotidiana en l'edat moderna BANC DE TEXTOS: La vesita / Dietaris / Poema de Rosa Trincares / Rondalla de rondalles Com influeix la societat en la literatura? REPTE: Elaborar un guió per a un espectacle musical Les paraules tabú i els eufemismes L'ús de les majúscules: funció distintiva Com expressem l’opinió en les xarxes? REPTES: Escriure un correu electrònic d ’agraïment Escriure la crítica d ’un espectacle musical La tradició satírica i religiosa en l’edat moderna BANC DE TEXTOS: Lo somni de Joan Joan / Lo procés de les olives / Gojos religiosos / Col·loquis i entremesos / Somni de l’infern Sabem riure’ns de nosaltres mateixos? REPTE: Escriure la crítica del nostre propi espectacle musical 3
Itinerari didàctic Aprendre llengua és un camí molt llarg, a través del qual CONSTRUÏM MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb algunes fites. Partiràs d ’un TEMA DE HUI, un tema pròxim a la teua realitat, els teus interessos... que et permetrà llegir, crear, compartir, aprendre vocabulari... #En primera persona, #A ciència certa, #Dir la meua... Aquests temes estan relacionats amb els tipus textuals bàsics, com ara narratiu, expositiu o argumentatiu, en diversos àmbits d ’ús (personal, periodístic, acadèmic i digital ). Per això, adquiriràs estratègies necessàries per a la comunicació oral i escrita, i també practicaràs formats nous que proporcionen les tecnologies de la informació. Les PROPOSTES DE TREBALL et permetran afrontar situacions reals o simulades de la vida quotidiana en què podràs posar en pràctica tot el que vas aprenent. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE que plantegem contextualitzen l’aprenentatge i et faran descobrir que la llengua és un mecanisme molt poderós per a fer avançar el món. Les capacitats diferents i les relacions amb altres generacions seran el punt de partida de grans reptes. 3 De segur que l’experiència com a docents no solament us ha permés ensenyar i transmetre uns coneixements, sinó que també n’heu aprés molt i us heu enriquit a partir de la interacció amb l’alumnat. Valoreu el projecte i assegureu-vos que heu aprés la lliçó. 1 Escriviu un retrat del perfil d ’estudiant majoritari que heu trobat en la sessió. Hi heu d ’incloure aquestes dades i d ’altres que considereu interessants. edat gènere majoritari interessos formació prèvia actitud a classe Compareu la percepció dels diferents grups per comprovar si coincideix. Comenteu quina de les característiques us han sorprés més. 2 Feu una llista de les dificultats més importants que heu observat en l’alumnat durant la sessió. 3 Destaqueu l’activitat i el joc plantejat que ha agradat més a l’alumnat i completeu-ne les dades en una fitxa com aquesta. 4 Expliqueu breument per escrit com us imagineu a vosaltres mateixos en el futur (després dels seixanta-cinc anys) i justifiqueu si us agradaria ser com l’alumnat que heu conegut. 5 Debateu a classe quines semblances i diferències detecteu en l’educació adreçada a adolescents i a persones adultes. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per a acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que es podria millorar? Nom de l’activitat / joc: Nombre de participants: Dinàmica: Expressions treballades: SITUACIÓ D’APRENENTATGE Segurs en valencià Part 3. Avaluació R E P T E Sabem defensar l’educació com a base d ’una societat igualitària? pressió interés facilitat d ’aprenentage 77 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_03_112134.indd 77 13/2/22 11:55 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Llengua 3 SABERS BÀSICS Comunicació 1 EINES LINGÜÍSTIQUES 2 Moltes felicitats! Gràcies! Que passes molt bon dia! 2 Una vegada heu detectat els tipus de missatges que tractareu i heu analitzat els possibles problemes de l’alumnat, arriba l’hora de preparar la intervenció i fer d’enseyants utilitzant el mètode més efectiu: a poc a poc i amb bona lletra. 49 1 Trieu la fórmula que us agradaria utilitzar a l’inici de la sessió per a captar l’atenció del públic i desenvolupeu la idea. Una pregunta impactant sobre el tema. S’han plantejat mai…? Una anècdota relacionada amb el tema en què es puguen veure reflectits. L’altre dia anava… Un anunci publicitari sobre el tema. De segur que han vist l’anunci de… 2 Formuleu l’objectiu de la sessió, indicant el tipus de missatges que tractareu. 3 Classifiqueu els missatges següents segons el que expressen (agraïment, felicitació…). Gràcies! Vine a arreplegar-me en acabar la classe. Bon Nadal! Que passes un bon dia d ’aniversari! T’agraïsc el missatge. Moltes felicitats! Quan arribes, posa’t l’aire condicionat. Tonyina, encisam, raïm, cogombre… 4 Afegiu més missatges possibles que es poden tractar dins del grup que vosaltres treballareu. 5 Encercleu en cada missatge de les activitats 3 i 4 les dificultats ortogràfiques o de vocabulari que penseu que poden tindre. Cal que tingueu en compte l’activitat 2 de la pàgina 21. 6 Penseu quina és la persona gramatical més adequada per a adreçar-se al públic que tindreu. TASCA 1. PREPAREM LA SESSIÓ 7 Trieu les parts en què dividireu la sessió i copieu-les en l’ordre que seguireu. activitats pràctiques explicació objectiu de la sessió captació d ’atenció jocs d ’aprenentatge dubtes 8 Classifiqueu en quines parts de les anteriors podrien encabir-se les idees següents. Emparellament de cartes amb missatges correctes i incorrectes Sopes de lletres per a aprendre paraules Cerca de les diferències entre dos missatges, un de ben escrit i l’altre de mal escrit Llista de vocabulari bàsic del tema Presentació de Prezzi o PowerPoint Correcció de missatges donats Seleccioneu la idea o idees que voleu dur a terme en la vostra sessió i desenvolupeu-les. Inventeu alguna idea més que us agradaria fer. 9 Feu un díptic que reculla les idees fonamentals de la sessió per a repartir-lo a l’alumnat. TASCA 2. DESENVOLUPEM ELS CONTINGUTS Segurs en valencià Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com ens expliquem? L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_02_112128.indd 49 13/2/22 11:54 1 Moltes persones majors no han tingut accés al valencià a l’escola, ja que, abans de 1983 (en què es publica la Llei d ’Ús i Ensenyament del Valencià), la nostra llengua no formava part dels plans d ’estudi. Per això que hi ha gent que, tot i que es comunica oralment en valencià habitualment, quan ha d ’escriure, ho fa en castellà, perquè se sent més segura en la llengua en què ha sigut alfabetitzada. Altres persones no tenen com a llengua habitual el valencià, però també els agradaria poder escriure algun missatge en la llengua pròpia del territori on viuen. Per sort, molta gent major de 65 anys té moltes ganes de continuar aprenent, tal com prova l’èxit de les escoles d’adults i dels programes d’extensió universitària per a persones grans que promouen les universitats valencianes. Al llarg del trimestre, aprofitarem les inquietuds de la gent major i prepararem un projecte per a ensenyar-los l’escriptura d’algunes expressions habituals en la nostra llengua perquè se senten segures també escrivint en valencià. Va, ensenyeu la llengua! 1 Pregunteu a la gent major del vostre voltant en quins casos fan servir missatges escrits (notes, whatsapp, correus…) i en quins casos prefereixen els missatges orals i feu-ne una classificació. Fer la llista de la compra Felicitar Contar un succés Agrair Demanar informació Donar un avís Preguntar per la salut d ’algú Disculpar-se 2 Relacioneu cada missatge amb el problema que exemplifica. Ús de castellanismes. Escriptura tal com es parla. Dificultat en la divisió de paraules. Influència de l’ortografia del castellà. Penseu que tindran els mateixos problemes els castellanoparlants i els valencianoparlants? 3 Tenint en compte les necessitats que s’han vist en l’activitat 1, cada grup ha de triar un tipus de missatge (d ’agraïment, de felicitació…). 4 Entre tota la classe, feu un horari organitzat de la sessió en què establiu el temps de què disposarà cada grup i l’ordre d ’intervenció. Grup Tipus de missatges Temps 5 Entre tota la classe, informeu-vos de l’escola d ’adults de la localitat o els serveis d ’extensió universitària pròxims al centre educatiu. De primer, trieu la via a través de la qual obtindreu la informació que us suggerim baix. visita telèfon correu-e ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar els diversos reptes del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS ✔ Nom del centre ✔ Nombre de docents ✔ Nombre d ’alumnes ✔ Cursos que s’hi ofereixen ✔ Llengua materna de l’alumnat Vuic la xaqueta verda. Feliç cumpleanys!! Pasa a les 12. He de dirte una cosa. Segurs en valencià Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Podem millorar la nostra comunicació per WhatsApp? 21 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 21 13/2/22 11:53 COMUNICACIÓ ORAL Una experiència personal 1 PAS A PAS Planificació. Fes un esquema en què indiques els elements de la teua narració. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Saluda l’agent i anuncia de manera breu el motiu de la visita. 2 Planteja la situació del robatori detallant les dades següents. Dia i hora dels fets Lloc precís on s’han produït Context en què s’han produït 3 Descriu de manera precisa els fets produïts. Descripció física de l’individu o individus que cometen el robatori Accions que va fer per robar el mòbil Reaccions que vas tindre tu en aquell moment 4 Aclareix com han acabat els fets i descriu amb detall el mòbil robat. 5 Dona les gràcies i acomiada-te’n. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’annex. COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre l’audició que has escoltat. On es desenvolupa l’audició? Quins dels participants utilitzen textos narratius? 2 Analitza els dos textos narratius de l’audició tenint en compte els elements de cada un. Compara els elements de les dues narracions subratllant en roig els aspectes diferents. 3 Tria les característiques que corresponen a la testimoni dels fets. cabells rulls cabells curts vella cabells llargs jove 4 Justifica a quina estructura (conte o notícia) s’assemblen les dues narracions que has escoltat. Després, resumeix-les delimitant les tres parts de què consta l'estructura. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una activitat per parelles a partir de la situació següent. Per a introduir la part 3, pots usar connectors com ara de sobte, de colp i volta, per sorpresa… Per a introduir la part 4, pots fer servir a la fi, finalment, al remat… Has eixit a sopar amb la colla i t’han robat el telèfon mòbil, de manera que has hagut d ’anar a la policia a interposar una denúncia. Conta a l’agent de policia, de manera detallada, com es van produir els fets. ✔ Personatges ✔ Fets ✔ Temps ✔ Espai 9 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 9 13/2/22 11:53 PAS A PAS Planificació. Busca models de textos en blogs de viatges com els següents. https://descobrintotselsracons.wordpress.com/ http://sensedescans.blogspot.com/ Pensa si vols contar un viatge o excursió que has fet recentment o fantasieja que has fet algun dels viatges que ofereix aquesta agència: https://www.fil-per-randa.com/ Redacció. 1 Situa temporalment el viatge o excursió i exposa’n la destinació. 2 Conta quantes persones t’acompanyaven i com vas contractar el viatge. 3 Explica cronològicament els fets. Fes incidència en els aspectes següents. – Visites realitzades – Anècdota graciosa relacionada amb les visites – Llocs on vas menjar (destaca’n algun plat) – Llocs on et vas allotjar (fes ressaltar el que més t’agradà) Inclou fotografies que il·lustren el viatge. 4 Valora l’experiència Utilitza un adjectiu per a resumir l’experiència. Destaca un o dos aspectes que et van semblar interessants. Correcció. Emplena una rúbrica com la de l’annex. Estructura de l’experiència Situació espacial i temporal Presentació de la gent que hi va anar Narració del viatge seguint un ordre cronològic Valoració de l’experiència Si contes un viatge de diversos dies, pots organitzar els paràgrafs per dies. Si contes una excursió d ’un dia, pots agrupar la informació per trams del dia: desenvolupar el matí en un paràgraf i la vesprada en un altre. L’experiència d ’un viatge Compartir una experiència personal pot ser molt útil per a altres persones. En el cas d ’un viatge, és freqüent que busquem per internet experiències de persones que han viatjat a un lloc que volem visitar per saber quins són els edificis que paga la pena conéixer. Imagina que has fet un viatge o una visita cultural recentment i vols deixar testimoni de la teua experiència en una pàgina web, perquè altres viatgers o viatgeres en tinguen informació. Fes les maletes! COMUNICACIÓ ESCRITA Un text narratiu: l’experiència d’un viatge 1 13 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 13 13/2/22 11:53 Els textos narratius Els textos narratius tenen per finalitat contar uns fets, reals o inventats, i situar -los en un espai i en un temps determinat. Estan presents en molts àmbits, que es recullen en la taula següent. Quotidià Anècdotes, experiències personals, diaris personals… Literari Novel·la, conte, rondalla, llegenda, faula, pel·lícula… Periodístic Notícia i crònica. Digital Blog personal, story d ’Instagram… Les car cterístiques dels t xtos narratius Les narracions solen respondre a les preguntes què, qui , on , quan i per què. Les respostes a aquestes preguntes són els elements de la narració. Narrador Veu que relata els esdeveniments. Personatges Éssers que participen en la història. Història o acció Successió de fets que s’hi narren. Espai Lloc i ambients on es desenvolupen els fets. Temps Moment en què se sit en e s fet i duració d ’aquests. Des del punt de vista lingüístic, cal destacar les característiques següents. La persona gramatical utilitzada pot ser primera o tercera persona, segons si la veu narrativa és interna (protagonista o testimoni dels fets) o externa . El temps verbal típic de la narració és el passat simple (anà) o perifràstic (va anar), tot i que hi pot haver narracions en perfet, per exemple els blogs, o en present. El s marcardors temporals, que organitzen el s fets en la línia temporal , són molt abundants: ahir, aquest matí , l’endemà , sis mesos abans… 1. 2. L’estructura L’estructura dels textos narratius pot variar segons el gènere. En un conte o anècdota personal presenta aquesta estructura: títolplantejament-nus-des llaç. En el nus hi sol haver un conflicte que trenca l calma inicial. En una notícia, l’estructura consta de les parts següents: titular-subtítol-entradetacos ( la informació és piramidal: de més rellevant a menys). COMUNICACIÓ La narració en l’àmbit quotidià Respon a les preguntes a partir del text de l’esquerra. Quins elements de la narració figuren en el títol? Quins elements de la narració figuren només en el cos de la notícia? Quines característiques lingüístiques pròpies de la narració presenta el text? Proposta de trebal l EN LA PRÀCTICA Un adolescent resulta ferit greu després de caure de la moto a Sueca Un jove de setze anys va resultar ferit dissabte a la nit després de patir un accident amb la moto amb què circulava al centre urbà de Sueca. Els fets van passar al voltant de les 23.15 h a l’avinguda del Mestre Serrano quan el jove va tindre un accident i, com a conseqüència, va patir un traumatisme craneoencefàlic i també traumatismes múltiples. Levante-EMV, 22/10/2007 PAS A PAS Planificació. Fes un esquema en què indiques els elements de la teua narració. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Saluda l’agent i anuncia de manera breu el motiu de la visita. 2 Planteja situació del robatori detallant les dades següents. Dia i hora dels fets Lloc precís on s’han produït Context en què s’han produït 3 Descriu de manera precisa els fets produïts. Descripció física de l’individu o individus que cometen el robatori Accions que va fer per robar el mòbil Reaccions que vas tindre tu en aquell moment 4 Aclareix com han acabat els fets i descriu amb detall el mòbil robat. 5 Dona les gràcies i acomiada-te’n. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’annex. COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre l’audició que has escoltat. On es desenvolupa l’audició? Quins dels participants utilitzen textos narratius? 2 Analitza els dos textos narratius de l’audició tenint en compte els elements de cada un. Compara els elements de les dues narracions subratllant en roig els aspectes diferents. 3 T ia les característiques que corresponen a la testimoni dels fets. cabells rulls cabells curts vella cabells llargs jove 4 Justifica a quina estructura (conte o notícia) s’assemblen les dues narracions que has escoltat. Després, resumeix-les delimitant les tres parts de què consta l' str ctura. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una activitat per parelles a partir de la situació següent. 8 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 8 13/2/22 11:53 Com identifiquem el subjecte? Ja coneixes els trets que caracteritzen el subjecte i que ens ajudaran ara a identificar -lo correctament en qualsevol oració: la concordança , la forma , la posició i el paper del subjecte. Vegem-los detalladament. La concordança del subjecte Per a reconéixer el subjecte lèxic, si n’ hi ha , hem d’identificar la paraula o el sintagma que concorda en persona i nombre amb el verb de l’oració. La meua germana mirava la televisió. 3a persona singular La meua germana i les seues amigues miraven la televisió. 3a persona plural Aquest és el criteri essencial a l’ hora d’identificar el subjecte. Si canvies de nombre el subjecte obser varàs que hauràs de canviar també el verb, mentre que si canvies els altres elements no hi ha canvi . A Albert li agraden les pomes. A Albert li agrada la poma . Canviem el nombre del subjecte A Albert i a Joan els agrada la poma . Canviem el nombre d ’altres components La forma del subjecte El subjecte prototípic és un sintagma nominal, això és, un substantiu que hi fa de nucli acompanyat, opcionalment, de determinants i complements. Els Det gats N de Carla Comp són molt juganers. SN Ara bé, el subjecte pot presentar altres formes, que es recullen en aquesta taula . SN coordinats Les parets i la teulada són del mateix color. Pronoms Tu i jo ens entenem molt bé. Això té molt bona traça! Infinitiu (amb complements o sense) Pintar bé és molt difícil. Ara mateix no et convé parlar. Oració subordinada Que tragues tan bones notes em fa molt feliç! La posició del subjecte La posició prototípica del subjecte és preverbal, anterior al verb. Per tant, solem trobar -lo al començament de l’oració. La professora ens explicarà demà la fotosíntesi . Demà Àlex et telefonarà . Altres vegades, però, el subject e es pot trobar en posició postverbal, és a dir, darrere del verb. Han arribat per fi els teus paquets. Falta una pàgina en aquest llibre. 3. GRAMÀTICA Anàlisi del subjecte L’estructura bàsica d’una oració consta d’un sintagma nominal que fa la funció de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Oració = Subjecte (SN) + Predicat (SV ) En aquesta unitat analitzarem amb deteniment el subjecte, aprendrem a identificar -lo i coneixerem alguns tipus de subjectes que són difícils de reconéixer. Caracterització del subjecte El subjecte sol ser un sintagma nominal o pronom que concorda amb el verb de l’oració i porta a terme o experimenta l’acció expressada pel verb. Els aspectes que tenim en compte per a identificar un subjecte són els següents. Concordança Amb el verb Forma Sintagma nominal o pronom Posició Anterior al verb Paper Agent (du a terme l’acció) 3a pers. pl. 3a pers. pl. SN Abans del verb Du a terme l’acció de jugar Les amigues juguen a futbol . En canvi , hi ha subjectes que s’al lunyen de les caracterí stiques anteriors i són més difícil d’identificar, com en el cas següent. Concordança en 3a pers. sing. És una oració No du a terme ni experimenta l’acció del verb M’ ha entusiasmat el que m’ has dit. Tipus de subjecte Distingim dos tipus de subjecte: explícit i el·líptic. Subject e explícit o l èxic: hi ha un sintagma de l ’oració que fa l a funció de subjecte. Marc té una bici nova. Subject e el · líptic o gramatical: no està present en l ’oració a través de cap sintagma però se sobreentén pel context o bé gràcies a les desinències verbals de persona i nombre. He tret un excel·lent en Matemàtiques! subjecte: el·líptic ( jo: 1a persona singular) Se sol marcar amb el signe en l’anàlisi sintàctica . He tret un excel·lent en Matemàtiques! Algunes oracions, molt poques, no present en subject e i per ai xò s’anomenen oracions impersonals. Hi havia moltes persones. verb haver-hi Plou molt. verb meteorològic No se sap encara qui guanyarà . verb amb pronom es 1. 2. C O N N E C TA A M B E L T E M A Saps què significa la paraula concordança? És el mateix el subjecte en les oracions Odie les teues bromes i Em cansen les teues bromes? Totes les oracions tenen verb? I subjecte? 3a pers. sing. 14 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 14 13/2/22 11:53 J i l i l j i j i tificar -lo correctament en q l l i : l , l f , l i i i l l j . l ll . j i l j l i , i ’ i , ’i ifi l l l i - i m l l’ i . i la televisió. r i l r i l i i l l i i . r l r l l i i i l l’ ’i ifi l j . i i l j i l , i i l l l i i . l t li l . l t li l . i l r l j te l i J l l . i l r ’ ltr t j l bjecte prototípi i i l, i , i i f li , i l , i i l . l t t l lt j . , l j l f , ll l . i r i l l l i l r. i j l . i l r a! i i i lements o sense) i r é l ifícil. Ar t i rl r. i i u r s f l f li ! i i j i i í i l j l, i l . , l l l l’ i . f li e l f t í t i . l t t l f . Altres vegades, però, el subject e es pot trobar en posició postverbal, és a dir, l . Han arribat per fi els teus paquets. lt i t lli . 1 Concordança o coincidència? No hem de confondre la concordança amb una simple coincidència de persona i nombre. En l’oració següent hi ha dos sintagmes que coincideixen en persona i nombre amb el verb (3a singular). L’alumna mira un quadre. Podem comprovar si un element concorda amb el verb canviant-ne el nombre. Les alumnes miren un quadre. (Concorda amb el verb.) L’alumna mira uns quadres. (No concorda amb el verb.) 15 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 15 13/2/22 11:53 Aprendràs a utilitzar la gramàtica, el vocabulari i l’ortografia com a eines al servei de les produccions orals i escrites i de la comprensió de textos. El vídeo de Connecta amb el tema (inclòs en el Llibremèdia) t’ajudarà a entendre més bé els conceptes gramaticals de la unitat. La secció En la pràctica et permetrà, a través de les PROPOSTES DE TREBALL, vincular l’aprenentatge amb usos reals i quotidians. 1 Identifica dos sentits figurats en cada cas i digues amb quins recursos s’han format. 2 Digues de quin tipus són les metonímies anteriors. 3 Reescriu les oracions que exemplifiquen les metonímies del quadre de l’esquerra sense utilitzar la metonímia. EXEMPLE. Posa’t la gorra que la llum del sol és massa forta. 4 Busca en el DNV (https:// www.avl.gva.es/lexicval/ ) en què consisteix la figura literària de la sinècdoque i posa’n un exemple. Els recursos del canvi semàntic Sovint utilitzem les paraules amb un significat diferent del que tenen , amb una intenció determinada segons el cas. Obser va quin significat té la paraula sol en aquestes oracions. Posa’ t la gorra que fa massa sol . A la cara de Marta brillen dos sols. El canvi semàntic és l’ús d’una paraula amb un significat diferent de l’ habitual a fi de fer més atractiu el missatge o de jugar amb l’expectativa del receptor. El canvi semàntic se sol basar en dos recursos: metàfora i metonímia . La metàfora: consi st ei x a usar una paraula A (t erme real) amb el signif icat que té una paraula B (terme imaginari). Terme real ulls Terme imaginari astre que brilla En la cara de Marta brillen dos sols. La metonímia: consisteix a donar a una paraula A el significat que té la paraula B, quan les dues paraules mantenen un tipus de relació determinat. A continuació es recullen els tipus de relacions metonímiques. 1. Proposta de trebal l Les metàfores i les metonímies estan presents en la publicitat i en molts textos periodístics. Per parelles, analitzeu la presència d ’aquests recursos en els articles de premsa esportiva de la dreta. Localitzeu-hi exemples de metàfores i copieu-les. Identifiqueu el terme real i l’imaginari de cada una. Trobeu-hi també les metonímies i digueu de quin tipus són. Expliqueu què aporten aquests recursos als textos en què figuren. En quins textos penseu que no serien adequats? EN LA PRÀCTICA El tot per la part Posa’t la gorra que fa massa sol. La part pel tot El pare té quatre boques per alimentar. L’autor per l’obra Hui s’ha subhastat un Picasso desconegut. L’instrument per l’artista El bateria d’aquest grup és molt bo. El contingut pel continent Passa’m l’aigua, per favor. El continent pel contingut No m’he pogut acabar el plat. La matèria per l’objecte L’atleta etíop ha guanyat l’or. VOCABULARI El canvi semàntic: metàfora i metonímia 1 A C T I V I T A T S P R E M S A –Conec un arxiver que és un tresor. –Doncs dona’m el seu telèfon i li diré que vinga. A –Ja hem pagat 50 euros per cap. –Uf, doncs encara us queda camí! B https://bit.ly/3co8MEx https://bit.ly/3spSf8F https://bit.ly/2Pw6Och 19 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 19 13/2/22 11:53 1 Escriu un derivat de cada paraula que s’escriga amb l·l. Consulta el diccionari si cal. metall cabell cristall 2 Agrupa aquestes paraules per famílies i escriu altres paraules de la mateixa família. col·leccionar mil·lenari color mil·lenni milionada colorista col·lecció milió 3 Copia cada oració amb l’opció que corresponga segons el significat. a. Aquesta nit he velat / vetlat fins més enllà de les 12. b. Hem passat el dia en una vila / vil·la de Benicàssim. c. Volen anular / anul·lar el premi de poesia d ’enguany. d. M’han revelat / rebel·lat un secret que no m’esperava. e. Totes les paraules esdrúixoles duen titla / til·la. Escriu oracions amb les opcions descartades. 4 Substitueix les paraules destacades per altres d ’equivalents amb l·l i descobriràs sis títols reals de pel·lícules. Simis en la boira El recopilador d’ossos Un amor de llibre Calabós 211 Revolta a les aules Assassinat en 8 mm 5 Completa les oracions amb la paraula valenciana equivalent a cada mot anglés. illusion colleague millenary collection Al parc municipal hi ha un arbre . La iaia té una de didals impressionant. El truc està basat en una òptica. T’has quedat amb la notícia! El professor ha dinat amb un seu. 6 Explica per què aquestes paraules no s’escriuen amb l·l. arrelar estilista alentir 7 Completa els titulars següents amb l, tl o l·l. El ba e de la vi a ha inaugurat la passare a de moda de la co ecció estiu-tardor. La pluja obliga a cance ar la reve a popu ar. Una recepta de gua a amb ame es, guanyadora del concurs de cuina de la loca itat. Troben una co ònia de mo uscos a la Ca a Gran. pallid ORTOGRAFIA Les consonants laterals: l i l·l E I X I R D E D U B T E S V E L A R O V E T L A R ? Si dius les paraules anteriors en veu alta, potser et fixaràs que en vetlar la t no es pronuncia, sinó que la l s’allarga com una ela geminada. Això passa en tots els mots derivats del llatí que contenen el dígraf tl: vetlar, motle, guatla, etc. En els mots més moderns, però, la t sí que es pronuncia: atles, atleta, atlàntic… Per a saber si una paraula du tl o no, hem d’observar que tots els mots derivats del llatí que s’escriuen amb aquest dígraf també es poden escriure amb tll: vetlar/vetllar, espatla/espatlla, ametla/ametlla… Les consonants laterals Les consonants laterals són aquelles que es pronuncien fent passar l’aire pel lateral de la llengua , i poden ser alveolars (grafemes l i l·l) o palatals (dígraf ll). Pel que fa a le alveolars l i l·l, presentem algunes orientacions per a saber quan cal escriure l·l. En els inicis i les terminacions segü nts. al·l-, al·lo- al·literació, al·lèrgia, al·lomorf… cal·li- cal·ligrama, cal·ligrafia… col·l- col·laborar, col·locar, col·lecció… fil·lo-, -fil·la fil·loxera, clorofil·la… il·l- (in- negatiu + l) il·legítim, il·lògic, il·legible… mil·l- mil·límetre, mil·lenni, mil·lèsima… -el·la, -el·lar novel·la, cancel·lar… -il·la, -il·lar pupil·la, maxil·lar… Excepcions: les paraules començades amb el prefix a- negatiu o verbalitzador (alegal, alentir…), les derivades de mots que duen l (gelar, encarrilar…) i altres paraules com candela, tutelar, anguila , vigilar… En les variants cult es de mots que duen ll: a xil·la (ai xella), coral·lí (corall), il·luminar (llum)… En altres paraules que en llatí s’escrivien amb ll, dígraf que es manté en altres l lengües com l ’anglés: excel·lent, paral·lel, il·lustrar, cèl·lula , pol·len… 20 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 20 13/2/22 11:53 1 U N I T A T L L E N G UA P E R A CO M PA R T I R Per grups, reflexioneu sobre el víd o de la dreta. – El definiríeu com de tema amorós? Per què? – Com ha de ser una història perquè es considere amorosa? Sempre ha sigut així? Raoneu quin adjectiu aplicaríeu a la persona que ha escrit el grafit de baix. egoista sensata egocèntrica valenta – Creieu que això és amor? – Com penseu que és l’amor ideal? En primera persona # L L E N G UA P E R A CO N TA R H I S T Ò R I E S E N P R I M E R A P E R S O N A Per parelles, conteu per escrit la història del vídeo com si fóreu un dels personatges. – Una persona contarà la història com si fora la jove musulmana. – L’altra persona la contarà com si fora la jove esportista americana. Compareu les dues històries i reflexioneu. – Existeix la veritat? O hi pot haver moltes veritats possibles? Busca en internet aquest vídeo https://cutt.ly/MnVHKpG L L E N G UA Hui en dia, un dels mitjans més habituals per a contar històries és el Wh tsApp. Analitzar els errors més freqüents en els missatges de WhatsApp és el primer pas per a assolir més seguretat a l’hora d ’expressar-nos i per a transmetre aquesta seguretat als altres. L I T E R AT U R A Els noms dels carrers d ’una localitat ns co ten moltes històries i configuren la personalitat d ’un poble. Reflexionar sobre la toponímia urbana o els noms dels carrers és el punt de partida per a construir un món més just i igualitari. R E P T E S INDÚSTRIA, INNOVACIÓ INFRAESTRUCTURES PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SITUACIÓ D’APRENENTATGE En la nostra vida quotidiana no parem de contar fets. Conéixer les estratègies per a fer més interessants els nostres relats ens permetrà captar l’atenció dels altres. Us les contem? 7 ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 7 13/2/22 11:53 4
Al llarg de cada trimestre, portarem a cap dos PROJECTES a partir dels REPTES de Llengua i Literatura que deriven de les situacions d ’aprenentatge. Aquests projectes es relacionen amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE i et permetran conéixer més les necessitats del teu entorn i posar els sabers bàsics al servei de la comunitat a fi de construir un món millor. Les diferents visions de l’amor, la vida, la guerra i la religió al llarg de la història de la nostra literatura formen part dels sabers bàsics que aniràs adquirint aquest curs. En totes les unitats, les activitats contenen molts textos, procedents d ’autors i autores de la nostra història literària, de diversos gèneres i relacionats amb un mateix FIL TEMÀTIC en cada unitat. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Literatura serveixen per a contextualitzar l’aprenentatge i et mostraran que la literatura té un poder molt gran per a fer del món un espai més just i habitable. La toponímia urbana, la preparació d ’un cinefòrum i d ’un musical són alguns dels punts de partida per a desenvolupar diversos reptes. la Cultura Camí de 3 L’estudi dels noms dels carrers no solament ha de servir-nos per a comptar quants escriptors i escriptores formen part de la toponímia urbana, sinó que ens ha de fer reflexionar sobre el paper que juga la cultura en la nostra societat i com podem difondre-la gràcies a aspectes tan quotidians com la retolació de les vies. Seguiu pel camí de la cultura! 1 Responeu a les preguntes següents. Abans del projecte coneixíeu a què feien referència els noms de carrers? Quina de les funcions que pot tindre la toponímia urbana us sembla més interessant? 2 Copieu els aspectes que heu trobat a faltar en els noms de carrers estudiats i afegiu-ne d’altres que considereu convenient. Rètols més artístics. Visualització més clara dels rètols. Noms de carrers dedicats a dones. Noms d ’escriptors o escriptores de la nostra Comunitat. Rètols més homogenis: tots amb el mateix suport i la mateixa tipografia. Indicació de la professió del personatge (p. ex. Carrer del dramaturg Àngel Guimerà). 3 Escriviu un correu electrònic a l’Ajuntament que reculla algunes idees que heu extret del projecte i seguisca l’estructura següent. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per a acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que es podria millorar? – Salutació: Sr. alcalde / Sra. alcaldessa, – Presentació vostra i del projecte que heu fet – Importància de la toponímia urbana – Suggeriments per als noms de carrers futurs – Comiat: Atentament, – Signatura Vies literàries Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com participa de les batalles la ciutadania actual? 85 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_03_112134.indd 85 13/2/22 11:55 2 Després d ’explorar les funcions que pot fer la toponímia urbana, més enllà de facilitar la localització, passem a analitzar quin ús se’n fa en la nostra realitat més immediata, la nostra localitat i la capital de comarca, parant una atenció especial a la literatura. Hi està representada la nostra història i la nostra literatura? Comprovem-ho a peu de carrer! 1 Fullegeu l’apartat de Literatura de les 9 unitats d ’aquest llibre i empleneu una taula com la següent. Personatges històrics Esdeveniments Escriptors / Escriptores 2 Consulteu la llista alfabètica de carrers de la vostra localitat i de la capital de comarca. www. callejero.net Copieu tots els noms que facen referència a un nom propi o a un esdeveniment històric. Busqueu informació dels noms propis i classifiqueu-los en tres apartats. Reis o governants Escriptors / Escriptores Altres 3 Feu fotografies de tots o d’alguns rètols dels carrers que heu recollit en l’activitat anterior. 4 Centreu-vos en les columnes que fan referència a reis o governants i escriptors/-ores i elaboreu una fitxa de cada una de les vies. TASCA 1. RECOLLIM DADES 5 Reviseu les activitats anteriors i responeu a les preguntes següents. Quins dels noms que heu recollit en l’activitat 1 estan presents en les llistes de carrers treballades? D’entre els noms propis, quins són predominants? pintors/-ores escriptors/-ores músics/-iques Hi ha molts noms de dones? Els noms propis pertanyen a l’àmbit valencià? 6 Fixeu-vos en les fotos dels rètols i comproveu que compleixen la normativa que heu llegit. https://cutt.ly/FWO6kz2 Marqueu els rètols que continguen algun error i esmeneu-lo. Segueixen la normativa quant a la llengua utilitzada, segons si el territori és de predomini valencianoparlant o castellanoparlant? TASCA 2. ANALITZEM DADES FOTO DE LA VIA Tipus de via: plaça carrer avinguda carreró Nom: Segle en què va viure el personatge: Biografia breu: Vies literàries Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com es reflecteix la nostra història en la toponímia urbana? 57 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_02_112128.indd 57 13/2/22 11:54 PROJECTES Llengua Literatura 6 SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Literatura 5 1 La toponímia urbana és el terme que s’utilitza per a referir-se als noms de les vies d ’una localitat (carrers, places, avingudes…). Les denominacions triades reflecteixen la història i la vida d ’un poble o d ’una ciutat, però també solen estar subjectes a modes i a qüestions polítiques. El Grup d ’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics sostenen que cal protegir el nostre patrimoni i fer que la toponímia urbana s’aprofite per a referir-se a la realitat més pròxima, com ara fer reconeixement a personalitats rellevants de la vida local, comarcal, comunitària o estatal. Al llarg del trimestre, analitzarem quin paper té la nostra història i sobretot la nostra literatura en els noms de les vies urbanes de la nostra localitat i també de la capital comarcal més pròxima. Aneu fent via! 1 Escriviu 10 noms de carrers o places de la vostra localitat que primer us vinguen a la ment. Quin tipus de noms hi predominen? Us n’oferim algunes opcions, tot i que n’hi pot haver més. personatges ciutats oficis Compareu aquests noms amb els noms dels carrers a Nova York. Quin model us agrada més? Per què? 2 Copieu les funcions que, al vostre parer, hauria de complir la toponímia urbana i justifiqueu en quin sentit pot beneficiar. Localitzar una casa o un edifici públic. Recordar esdeveniments del passat. Visibilitzar la llengua pròpia. Donar a conéixer personalitats rellevants. Recuperar paraules antigues. Visibilitzar el col·lectiu de les dones. 3 Trieu l’etiqueta de cada parell que correspon a la definició. Organisme encarregat de fixar la toponímia urbana local. Ajuntament Generalitat Catàleg ordenat dels topònims d ’un poble (carrers, zones del terme, urbanitzacions…). nomenclàtor onomàstica Llista ordenada de les vies d ’una localitat. mapa llista de carrers 4 Corregiu aquestes plaques de carrers d ’acord amb els criteris que marca L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (Qüestions de retolació). https://cutt.ly/HmWKlLJ ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar els diversos reptes del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS carrer La Pau Plaça del castell Vies literàries Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Si un llibre pot transformar vides, pot canviar la societat per un nom de carrer? 29 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 29 13/2/22 11:53 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SALUT I BENESTAR AIGUA NE TA I SANE JAMENT CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES LITERATURA L’amor en la literatura medieval Societat feudal La societat feudal està dividida en tres estaments: Clergat: els oratores, els que oren. La seua missió era aconseguir la salvació de l’esperit, la vida eterna després de la mort. Noblesa: els bellatores, els que lluiten. La seua missió era defensar la gent. Tercer estat: els laboratores, els que treballen. La seua missió era abastir els altres dos estaments amb tot allò necessari per a viure. Els dos estaments privilegiats eren el clergat i la noblesa, però l’únic que es podia triar era el clergat; els altres dos depenien de la família de naixement. EDAT ANTIGA RENAIXEMENT EDAT MITJANA Any 476 Caiguda de l’Imperi Romà d ’Occident Any 1492 Conquesta d ’Amèrica Com era la societat medieval? Any 1137 Sorgiment de la Corona d ’Aragó P E R Í O D E S L’edat mitjana s’allarga durant deu segles i és per això que es divideix en dos períodes: Alta edat mitjana: del segle v al segle x. Aquest període està marcat per la guerra entre els imperis bizantí, islàmic i carolingi. Baixa edat mitjana: del segle xi al segle xv. Durant aquesta època sorgeix la burgesia. El vassallatge El vassallatge és un pacte entre un senyor feudal, pertanyent a la noblesa, i un vassall, pertanyent al tercer estat. El vassall era obligat a pagar un tribut i a servir el senyor a canvi de protecció. El pacte es feia efectiu en una cerimònia anomenada homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del senyor feudal li prometia fidelitat sobre un llibre sagrat o unes relíquies. Perquè es fera efectiu, el senyor agafava les mans del vassall en senyal de protecció i, després, li feia un bes a la boca. La relació de vassallatge es va traslladar també a les relacions amoroses, en què la dama era el senyor feudal i el vassall era l’enamorat. REI CLERGAT NOBLESA TERCER ESTAT (treballadors) 22 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 22 13/2/22 11:53 205721_01_p019_h1_domini_linguistic_occita O c c i t à n i a F R A N Ç A P e n í n s u l a I b è r i c a I T À L I A S U Ï S S A ANDORRA m a r M e d i t e r r a n i Bordeus Llemotges Tolosa Marsella Niça La formació de les llengües romàniques i el llatí La caiguda de l’Imperi Romà d ’Occident (476 dC ), a causa de les invasions germàniques procedents del nord d ’Europa, va provocar la descomposició del llatí i la formació de les diferents llengües romàniques (castellà, català, francés, galaicoportugés, italià, occità, retoromànic, sard, etc.). Aquesta gran diversitat, a partir d ’un únic idioma, s’explica per la influència de tres factors: el grau de romanització, la procedència social dels romans i la influència d ’altres llengües. El pas del llatí a les llengües romàniques va ser un procés progressiu i molt lent. De fet, el primer document escrit del qual es té constància és en francés i data del segle ix. A partir del segle xii comencen a aparéixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques. No obstant això, el llatí encara va continuar sent la llengua de l’alta cultura durant l’edat mitjana. 1 Els tòpics clàssics En l’edat mitjana es van imposar les normes de l’amor cortés, que estudiarem a continuació, i van continuar vigents alguns dels tòpics clàssics, com ara el locus amoenus ( la descripció d ’un paisatge ideal i perfecte) o el foedus amoris (pacte de fidelitat entre els enamorats). Occitània i l’occità Occitània és una regió situada al sud de l’actual França, on es parla occità o provençal. Els trobadors de l’edat mitjana, independentment de la seua procedència, utilitzaven l’occità en les seues composicions, ja que era la llengua de moda, fet que demostra que, en aquesta època, tant Occitània com l’occità van viure el seu moment d ’esplendor. La dona en l’alta edat mitjana Fins al segle xii, gràcies a les lleis heretades dels gots, la dona tenia un paper actiu en la societat: participava en transaccions, treballava al camp i quedava al càrrec de la defensa del castell quan el marit no estava. El marit estava obligat a aportar un dot marital: una espècie de paga i senyal amb què es comprometia a tractar bé la seua muller. A partir del segle xii, amb el feudalisme, les dones perden drets i esdevenen un element passiu de la societat: recloses a la llar i a tindre i criar els fills. Els matrimonis, sobretot en les classes altes, no són per amor, sinó per conveniències entre famílies i territoris. Per això, les vertaderes relacions d ’amor es donen fora del matrimoni. 23 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 23 13/2/22 11:53 La literatura dels trobadors La l iteratu ra trobadoresca es va or ig ina r a Occitàn ia , a l sud de l ’actua l França , des de la pr imer ia del seg le x ii f ins a l seg le x v. Característiques Utilitzava la llengua provençal o occitana. Feia servir el vers amb una variada gamma de gèneres i estils. S’inspirava en una visió del món pròpia de la societat feudal. Tractava diversos temes, però el més característic era l’amorós, en què el trobador oferia el seu amor i vassallatge a la dama. Era cantada i sempre s’acompanyava de música. La l leng ua occit a na va a conseg u i r imposa r- se a l l lat í , ú n ica l leng ua l iterà r ia f ins a l moment . A i x í , es van comença r a d ist ing i r dues f ig u res. El poeta, que feia poesia en l lat í . El trobador, que era el compositor dels poemes cantats en occità . De vegades, el trobador inter pretava les composicions pròpies, però a ltres vegades era un jog lar l ’enca r regat de canta r-les a ls castel ls o a les places. 1. Els estils de la poesia trobadoresca Segons el grau d’elaboració i dificultat, es distingeixen tres estils de poesia trobadoresca . Trobar lleu Estil planer i entenedor. Trobar clus Estil retòric i fosc amb l’ús de moltes figures retòriques. Trobar ric Estil retòric i fosc amb l’ús de paraules molt formals. L’amor cortés Els trobadors parlaven d ’un tipus especia l d ’amor, que rebia el nom de f ina amor, més coneg ut com a amor cortés, que es ca racter itzava pels trets seg üents. Era un amor més espi r itua l, molt pròx im a l ’amor platòn ic , que s’oposava a la falsa amor, que només abastava la d imensió f ísica . La relació sol ia reprodu i r el sistema de vassa l latge, ja que el trobador es decla rava ser v idor, f idel i l leia l a la senyora (midons). Es produ ïa fora del mat r imon i: el t roba dor s’a d reçava a u na dona ca sa da per tanyent a la noblesa . Eren relacions prohibides que ca l ia ocu lta r de la gelosia del ma r it (g ilós), de ma nera que el t robador sempre s’ad reçava a la dama amb u n mot senya l o mot clau per amaga r la seua ident itat . L a pa rel l a d i sposav a d ’u n ajuda nt (e s pi a) , que av i sav a de l a pre sènc i a del ma r it (g i l ó s) ; p erò t a mb é d ’oponent s , que d i f ic u lt aven l a seu a rel a c ió e s - campa nt mu r mu racions (l au seng i ers). 2. Ahir i hui De segur que moltes de les cançons que t’agraden són de tema amorós i tenen la lletra en anglés, una llengua de moda, que s’ha convertit en l’idioma de comunicació mundial. Alguns cantants o grups componen les seues pròpies cançons, però d ’altres tenen compositors que s’ocupen de fer-ne la lletra i la música perquè el cantant o el grup les interpreten. Les coses no han canviat tant des del segle xiii: l’amor era la temàtica dominant de les cançons, es componien en la llengua de moda del moment (l’occità) i hi havia compositors (trobadors) i cantants ( joglars). I, per descomptat, no podia faltar l’acompanyament musical. Sona bé, veritat? A C T I V I T A T S 1 Per parelles, escolteu en https://cutt.ly/qEej2ZL el poem trobadoresc «Bel dous amics», d ’Els Trobadors, i anoteu les paraules que hi ident fiqueu. 2 Trieu els instruments que penseu que s’utilitzen en la cançó anterior. violí guitarra espanyola trompeta mandola arpa medieval saltiri La poesia t robadoresca va a ssol i r u n g ra n prest ig i a r reu d ’ Eu ropa i va i n f lu i r en les l it erat u res veï nes . De fet , el s nost res pr i mer s escr ipt or s de poesia va n opt a r per l ’occit à . LITERATURA poeta - llatí trobador - compositor occità joglar - intèrpret 24 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 24 13/2/22 11:53 E L E E L A C T I V I T A T S 3 En grups de tres membres, comenteu com penseu que és el procés des que algú sent atracció per una altra persona fins que aconsegueix una cita. Per quines fases passa? 4 Ordeneu amb nombres. Com penseu que era el procés d ’enamorament cortés? La persona enamorada declara el seu amor. Les persones enamorades mantenen contacte físic. La persona enamorada es mostra vergonyosa. La persona enamorada és corresposta i rep una penyora. Investigueu i relacioneu aquestes paraules amb cada una de les fases anteriors. fenhedor pregador entenedor drutz midons gilós trobador lausengiers espia amada marit amant oponents ajudant 1 25 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 25 13/2/22 11:53 LITERATURA ( Tr i st any e s c a s a amb un a a l t ra Is o l d a , Is o l d a d e l e s Bl anque s Man s , p erò no pot obl i dar Isol da l a Bl onda , casada amb el rei Marc. Al final , Tristany és ferit amb una llança enverinada i demana a Kaherdí que vaja a buscar Isolda la Blonda i que la port e al palau perquè el cure. Tri stany estarà a l’aguait esperant l a nau i sabrà si du amb ell Isolda la Blonda perquè la vela que hissarà serà blanca ; en canvi , si no aconseguei x q e Isolda la Blonda vaja a curar-lo, la vela que hissarà serà negra . La dona de Tristany escolta el pla amagada darrere de la paret). La mort […] Però al cap de cinc dies, la t empesta es calmà . Al c a p d amu n t d e l ’a rb re , K a h e rd í h i s s à j o i o s am e n t l a vela blanca , a f i que Tri stany en veiera el color de més l luny. Ja Kaherdí veu la Bretanya … Al l luny atalaiaven la costa , però la t empesta se n’ hav ia empor tat la bar - ca , d e t a l man e ra qu e no p o di en prendre t e r ra . A l a t ercera nit, Isolda somni à que t eni a a l a seua falda el cap d ’ un g ran sen g l ar qu e l i embr ut av a l a túni ca d e sang, i amb al lò va conéi xer que no veuria mai més el seu amic v ivent. Tristany estava ja massa feble per vetlar encara al cim de l’escullera de Penmarch i , de feia molts dies, tancat lluny de la platja , plorava per Isolda , que no venia . A la fi , el vent refrescà , i la vela blanca va aparéixer. Llavors, Isolda de les Blanques Mans es revenjà . Anà cap al llit de Tristany i li va dir : –Ami c , Kah e rdí a r r i b a . He v i st l a s eu a n au en ma r : av an ça amb prou f a en e s ; amb t o t , l ’ h e re c on egud a ; tant de bo portara el que ha de curar -vos! Tristany es va estremir : –Amiga bella , esteu segura que és la seua nau? Ara , digueu-me com és la vela . –L’ he v i sta bé, l ’ han ober ta i dreçada ben alt, perquè tenen poc de vent. Sapigueu que és tota negra . Tristany es tombà cap a la paret i va dir : –Ja no puc retindre la meua vida més temps. Va dir tres vegades: –Isolda , amiga! A l a quar ta , entregà l ’ànima . Ll av ors, per l a casa , ploraren el s caval lers, el s companyons de Tri stany. El l levaren del l lit, l ’est engueren damunt d’una estora rica i cobriren el seu cos amb un l lenç. 5 10 15 20 25 30 Mar enfora , el vent s’ havia alçat i colpejava la vela pel bell mig. Emp nyé la nau fi s a erra . Isolda la Blonda desembarcà . Va sentir uns grans planys pel s carrers i tocar les campanes al s monestirs i a les capel les. Preguntà a la gent del paí s per què aquel l tocar a mor ts, per què aquells plors. Un vell li va dir : –Dama , t enim un gran dolor. Tri stany, el franc, el valent, és mort. Era generós amb els necessitats, socorredor amb els sofrents. És la pitjor desgràcia que mai ha caigut sobre aquest país. Isolda no pogué dir una paraula i pujà cap a palau . Els bretons es meravellaven de mirar-la ; no havien vist mai una dona tan bella . Qui és? D’on ve? Vora Tr i st any, Is o l da de l e s Bl anqu e s Mans , bo ja p el mal qu havia fet, llançava grans crits sobre el cadàver. L’altra Isolda hi entrà i li digué: –Dama , alceu-vos, i deixeu-me acostar -m’ hi . Tinc més dret a plorar -lo que vós, creieu-me. L’ he amat més. Es girà cap a Orient i pregà a Déu . Després, destapà un poc el cos, s’estengué vora d’ell , tot al llarg del seu amic, li besà la boca i la cara , i l’abraçà estretament: cos contra cos, boca contra boca , ella va entregar així l’ànima , ella morí al costat d’ell pel dolor del seu amic. Quan el rei Marc sabé la mort dels enamorats, s’emportà els seus cossos morts. Vora d’una capella , a esquerra i a dret a de l ’absi s , el s ent errà en du es tomb es . Però, durant la nit, de la tomba de Tristany va eixir un esbar - zer verd i ful lat, de for t es branques, de f lors oloroses, que, enf i lant-se per damunt la capel la , s’enfonsà dins de la tomba d’ Isolda . La gent del paí s tal là l ’esbarzer : l ’endemà rebrot à , t an verd , t an f lorit , t an av ivat , i es f icà dins del l lit d ’ Iso l da l a Blonda . Tres vegades v o l - gueren destruir -lo, debades. A la f i , contaren la merav e l l a a l r e i M a r c : e l r e i p r o h i b í t a l l a r l ’ e s b a r z e r d’aleshores endavant. Anònim, Tristany i Isolda (adaptació) 35 40 45 50 55 60 65 30 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 30 13/2/22 11:53 1 COMPRENSIÓ 1 En el fragment proposat, corresponent al final de l’obra, es barreja l’amor i la traïció. Respon. Qui traeix Tristany? Per què creus que ho fa? Què vol dir Tristany quan diu «Ja no puc retindre la meua vida més temps»? A quina Isolda es refereix Tristany quan diu «Isolda, amiga!»? 2 Tria les característiques de l’amor cortés que es representen en aquest fragment i posa un exemple de cada una extret del text. a. L’amor cortés té lloc fora del matrimoni. b. L’amor cortés és lleial. c. L’amor cortés reprodueix el vassallatge. d. Sovint s’hi presenta la figura del gilós. 3 Resumeix el somni d ’Isolda la Blonda i uneix cada element amb el que simbolitza. porc senglar acolliment sang cavaller falda mort Explica, amb paraules teues, com es pot interpretar el somni. 4 Explica per què Isolda de les Blanques Mans estava «boja pel mal que havia fet» i quin «mal» era aquest. 5 Selecciona la característica de l’esbarzer que es pot aplicar a Tristany. salvatge resistent punxegut Explica com demostra Tristany aquesta característica en el fragment anterior. 6 Indica quines línies fan referència a la mort per amor, tan típica de l’amor cortés. ESTRUCTURA 7 Divideix el text en tres parts narratives i fes un resum breu de cada una. introducció nus desenllaç ESTIL 8 Exemplifica les característiques del romanç cortés que s’observen en el fragment i identifica la característica que no hi està present. 9 Tria l’opció correcta per a definir com ere originàriament els romanços cortesos. El fragment de Tristany i Isolda que hem llegit és una adaptació / un manuscrit de l’original, que estava escrit en prosa / vers i en occità / francés. VALORACIÓ 10 Valora l’actitud del rei Marc, espòs d ’Isolda la Blonda. Com creus que es deu sentir quan troba els cadàvers de Tristany i Isolda junts? Indica almenys tres emocions i justifica-les. Com t’hauries sentit tu en aquesta situació? Què hauries fet? Quina actitud té el rei quan creix l’esbarzer? 11 Aquest romanç conta una història amorosa que aboca els protagonistes a la mort. Creus que és versemblant la mort per amor? La mort per amor és present en altres obres literàries? Investiga quines d ’aquestes parelles tenen un final semblant. Romeu i Julieta Tirant i Carmesina Artús i Ginebra C O M E N TA R I D E T E X T Rellig les respostes que has donat a les preguntes anteriors i crea, a partir d'aquestes, un comentari de text del fragment de Tristany i Isolda que has llegit. Pots seguir les pautes següents. Resumeix l’argument del text i enuncia’n el tema. Informa sobre el gènere i les característiques representades. Fes una valoració personal en què reculles l’opinió sobre l’obra i les actituds dels personatges. Quan acabes, intercanvia el text amb un company o companya per a comentar-lo i enriquir-lo. COMENTARI DE TEXT 31 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 31 13/2/22 11:53 5
RkJQdWJsaXNoZXIy