El blog de Núria Q u an v a i g o br i r a qu e st b l o g , em v a i g c omprom e t re amb mi mateixa que mai explicaria coses personals ni tri stes. I hui trencaré aquesta norma . Tinc un nus a la gola , sembla que m’ofegue i tinc la necessitat d’expli· car què em passa . La mare m’ ha demanat que l’ajude a buidar el pis de la iaia ; el vol l logar. De bon principi m’ hi he negat i hem discutit. Ella m’ ha acusat de gandula , que mai vull col· l aborar i un munt de coses més, i jo li he respost que t i n c mo l t a f a ena , h e d ’ e studi a r, t i n c e xàm en s… E l l a m’ ha contestat, alçant el diapasó, que sempre tinc al· guna excusa , i jo per tota resposta li he tancat la porta de l a meua habit ac ió a l a cara . Tot p er no di r - li qu e , des que va morir la iaia , no em veig amb cor de tornar a aquella casa ; tot per no dir -me que, des que va morir sa mare, no es veu amb cor de tornar tota sola a aque· l la casa . Finalment l’ he acompanyada . En obrir la porta , m’ han entrat moltes ganes de cridar «iaia!» i anar corrents a l a cuina , qu e era on el l a sempre m’esp erava . Però no ho he fet. La casa estava fosca , ja no feia olor de canye· l l a i d e l l ima , e l s i n g redi ent s mà g i c s d e l a i a i a p e r a qualsevol menjar. Tampoc sonava la ràdio; ella sempre la tenia engegada . La casa estava silenciosa , massa si· lenciosa , ben igual que nosaltres. Ens hem repar tit la faena : la mare ha anat cap a la cuina i jo, cap a l ’ habi· tació de la iaia . Hi he entrat aguantant-me el respir. No hi veia res. He passat la mà per la paret i per la fusta l li sa de l’armari , he fet dues o tres passes i he trobat la tauleta de nit, he encés el l lum . Tot estava com el la ho havia deixat: les fotos al tocador, el cobrellit multicolor de punt de gan· xo al llit, el balancí i el seu llibre preferit damunt de la tauleta de nit: Aloma, de Mercè Rodoreda . Al f inal de l a seua v ida , quan a causa de l a mal alti a a penes s’ hi veia , era jo la que li llegia asseguda en aquell mat ei x balancí . I l lavors m’ he adonat que no aconse· guia recordar la seua cara . Evocava mi l i una conver · s e s , m om e n t s qu e h av í em v i s c u t , p e r ò em c o s t av a mo lt veure el seu ro stre . El s record s s’ han anat apr i · mant: de primer, el color del s ul l s i la manera de som· riure, després, el to de la veu… I com més la perd , més m’adone del buit que m’ ha deixat. He anat al tocador i he vist el seu rostre somrient, congelat en una fotogra· f i a , h e tornat a seure al bal ancí i m’ h e posat a plorar desconsoladament. La mare ha vingut de seguida . –No la veig! No la veig! –li he dit desesperada . Ella ha agafat una botelleta de perfum de la iaia que hi havia al tocador entre les fotografies. –Olora! –m’ ha demanat. En sentir la f laire del per fum , el rostre nítid de la iaia m’ ha vingut a la ment, somrient. La mare i jo ens hem estirat al l lit, m’ he fet xicot eta dins del s seus braços i he esclatat en plors. La mare m’ ha tapat amb el cobre· l lit i per consolar -me ha començat a l legir : –Aloma , què fan els àngels? Tenia el s ull s mig tancats. De moment, no va saber què respondre-li . –Es disfressen d’estrella . –Que bonic! Què és morir -se? –Tornar -se estrella . Gemma Pasqual i Escrivà COMPETÈNCIA LECTORA 10 L L E N G U A
RkJQdWJsaXNoZXIy