Com identifiquem el subjecte? Ja coneixes els trets que caracteritzen el subjecte i que ens ajudaran ara a identificar -lo correctament en qualsevol oració: la concordança , la forma , la posició i el paper del subjecte. Vegem-los detalladament. La concordança del subjecte Per a reconéixer el subjecte lèxic, si n’ hi ha , hem d’identificar la paraula o el sintagma que concorda en persona i nombre amb el verb de l’oració. La meua germana mirava la televisió. 3a persona singular La meua germana i les seues amigues miraven la televisió. 3a persona plural Aquest és el criteri essencial a l’ hora d’identificar el subjecte. Si canvies de nombre el subj ect e obser varàs qu e hauràs de canv i ar t amb é el nombre del verb, mentre que si canvies de nombre els altres elements el verb no varia . A Albert li agraden les pomes. A Albert li agrada la poma . Canviem el nombre del subjecte A Albert i a Joan els agrada la poma . Canviem el nombre d ’altres components La forma del subjecte El subjecte prototípic és un sintagma nominal, això és, un substantiu que hi fa de nucli acompanyat, opcionalment, de determinants i complements. Els Det gats N de Carla Comp són molt juganers. SN Ara bé, el subjecte pot presentar altres formes, que es recullen en aquesta taula . SN coordinats Les parets i la teulada són del mateix color. Pronoms Tu i jo ens entenem molt bé. Això té molt bona traça! Infinitiu (amb complements o sense) Pintar bé és molt difícil. Ara mateix no et convé parlar. Oració subordinada Que tragues tan bones notes em fa molt feliç! La posició del subjecte La posició prototípica del subjecte és preverbal, anterior al verb. Per tant, solem trobar -lo al començament de l’oració. La professora ens explicarà demà la fotosíntesi . Demà Àlex et telefonarà . Altres vegades, però, el subject e es pot trobar en posició postverbal, és a dir, darrere del verb. Han arribat per fi els teus paquets. Falta una pàgina en aquest llibre. 3. 1 Concordança o coincidència? No hem de confondre la concordança amb una simple coincidència de persona i nombre. En l’oració següent hi ha dos sintagmes que coincideixen en persona i nombre amb el verb (3a singular). L’alumna mira un quadre. Podem comprovar si un element concorda amb el verb canviant-ne el nombre. Les alumnes miren un quadre. (Concorda amb el verb.) L’alumna mira uns quadres. (No concorda amb el verb.) 15 L L E N G U A
RkJQdWJsaXNoZXIy