A C T I V I T A T S 9 R elaciona els refranys amb algunes paraules de la poesia trobadoresca i l’amor cortés i explica’n la relació. plany alba mot senyal sirventés A qui es burla el dimoni li furga. Després de mort el combregaren. El que de nit es fa de dia es veu. Caritat i amor no volen tambor. 10 L lig el poema «Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros» i respon a les preguntes. Si mai vaig estar capficat i preocupat mentre ser via amor o hi vaig prendre benestar, tot patint pena , turment, dolor i treballs, ni els marits i els falsos gelosos em van voler mal; ara un cos agradable, ple, esvelt i proporcionat, en el qual resideixen jovent i generosa humilitat, em proporciona una joia1 que ningú em pot llevar. Ara diran els lausengiers envejosos que dic mentides a la manera dels deslleials, però si midons m’ ho perdona , no em sap mal , perquè tots els enamorats defensaran les meues [raons: jo dic que, quan vaig a poc a poc i capficat, al pensament la veig, que em diu coses agradables amb paraules enamorades. Com que dormint i pensant gentilment de mi us [ocupeu , na Sobrepretz, us pregue per favor que hi penseu desperta o que prompte em mateu. Cerverí de Girona (adaptació) 1 joia : alegria . Quin mot senyal té la dona a qui s’adreça Cerverí de Girona? Quin verb de la primera estrofa fa pensar que hi ha una subordinació o una relació de vassallatge de l’home amb la dama? En quina fase de l’amor cortés creus que es troben els enamorats? Justifica-ho. 11 Explica quina diferència hi ha entre l’amor cortés i el matrimoni. En el poema de Cerverí de Girona (activitat 10) hi ha alguna paraula que hi faça referència? 12 Llig el fragment i identifica el tòpic literari que conté. locus amoenus foedus amoris Ara amb la dolça pascor1, quan f lors de bella color contemple al verger i al prat, i escolte, meravellat, cants d’ocell de gran dolçor, vull fer amb galania2 cançó tal que sia plaent a l’enamorat i a midons que, bellament, fa el meu cant benmereixent. Guilhem de Montanhagol (adaptació) 1 pascor : Pasqua . 2 galania : gràcia . 13 Identifica el gènere a què pertany aquest poema i justifica-ho. Cante molt trist, amb dol al cor, pel gran dolor que m’ ha garfit1. Ha mort, ai las, el més lluït cavaller, Ponç de Mataplana , que era cortés, lleial , ardit2, ornat de bons capteniments, un dels millors, molt generós. Guillem de Berguedà (adaptació) 1 garfit: agafat fortament. 2 ardit: valent. LITERATURA 28 L I T E R A T U R A
RkJQdWJsaXNoZXIy