LITERATURA ( Tr i st any e s c a s a amb un a a l t ra Is o l d a , Is o l d a d e l e s Bl anque s Man s , p erò no pot obl i dar Isol da l a Bl onda , casada amb el rei Marc. Al final , Tristany és ferit amb una llança enverinada i demana a Kaherdí que vaja a buscar Isolda la Blonda i que la port e al palau perquè el cure. Tri stany estarà a l’aguait esperant l a nau i sabrà si du amb ell Isolda la Blonda perquè la vela que hissarà serà blanca ; en canvi , si no aconseguei x que Isolda la Blonda vaja a curar-lo, la vela que hissarà serà negra . La dona de Tristany escolta el pla amagada darrere de la paret). La mort […] Però al cap de cinc dies, la t empesta es calmà . Al c a p d amu n t d e l ’a rb re , K a h e rd í h i s s à j o i o s am e n t l a vela blanca , a f i que Tri stany en veiera el color de més l luny. Ja Kaherdí veu la Bretanya … Al l luny atalaiaven la costa , però la t empesta se n’ hav ia empor tat la bar - ca , d e t a l man e ra qu e no p o di en prendre t e r ra . A l a t ercera nit, Isolda somni à que t eni a a l a seua falda el cap d ’ un g ran sen g l ar qu e l i embr ut av a l a túni ca d e sang, i amb al lò va conéi xer que no veuria mai més el seu amic v ivent. Tristany estava ja massa feble per vetlar encara al cim de l’escullera de Penmarch i , de feia molts dies, tancat lluny de la platja , plorava per Isolda , que no venia . A la fi , el vent refrescà , i la vela blanca va aparéixer. Llavors, Isolda de les Blanques Mans es revenjà . Anà cap al llit de Tristany i li va dir : –Ami c , Kah e rdí a r r i b a . He v i st l a s eu a n au en ma r : av an ça amb prou f a en e s ; amb to t , l ’ h e re c on egud a ; tant de bo portara el que ha de curar -vos! Tristany es va estremir : –Amiga bella , esteu segura que és la seua nau? Ara , digueu-me com és la vela . –L’ he v i sta bé, l ’ han ober ta i dreçada ben alt, perquè tenen poc de vent. Sapigueu que és tota negra . Tristany es tombà cap a la paret i va dir : –Ja no puc retindre la meua vida més temps. Va dir tres vegades: –Isolda , amiga! A l a quar ta , entregà l ’ànima . Llav ors, per l a casa , ploraren el s caval lers, el s companyons de Tri stany. El l levaren del l lit, l ’est engueren damunt d’una estora rica i cobriren el seu cos amb un l lenç. 5 10 15 20 25 30 Mar enfora , el vent s’ havia alçat i colpejava la vela pel bell mig. Empenyé la nau fins a terra . Isolda la Blonda desembarcà . Va sentir uns grans planys pel s carrers i tocar les campanes al s monestirs i a les capel les. Preguntà a la gent del paí s per què aquel l tocar a mor ts, per què aquells plors. Un vell li va dir : –Dama , t enim un gran dolor. Tri stany, el franc, el valent, és mort. Era generós amb els necessitats, socorredor amb els sofrents. És la pitjor desgràcia que mai ha caigut sobre aquest país. Isolda no pogué dir una paraula i pujà cap a palau . Els bretons es meravellaven de mirar-la ; no havien vist mai una dona tan bella . Qui és? D’on ve? Vora Tr i st any, Is o l da de l e s Bl anqu e s Mans , bo ja p el mal que havia fet, llançava grans crits sobre el cadàver. L’altra Isolda hi entrà i li digué: –Dama , alceu-vos, i deixeu-me acostar -m’ hi . Tinc més dret a plorar -lo que vós, creieu-me. L’ he amat més. Es girà cap a Orient i pregà a Déu . Després, destapà un poc el cos, s’estengué vora d’ell , tot al llarg del seu amic, li besà la boca i la cara , i l’abraçà estretament: cos contra cos, boca contra boca , ella va entregar així l’ànima , ella morí al costat d’ell pel dolor del seu amic. Quan el rei Marc sab é l a mor t del s enamorat s , s’ empor tà el s seus cossos mor ts. Vora d’una capel la , a esquerra i a dreta de l ’absi s, el s ent errà en dues tombes. Però, durant la nit, de la tomba de Tri stany va eixir un esbarzer verd i ful lat, de for t es branques, de f lors oloroses, que, enf i lant-se per damunt la capel la , s’enfons à d i n s d e l a t omb a d ’ I s o l d a . L a g e n t d e l p a í s t a l l à l ’ e sbarzer : l ’ endemà rebrot à , t an v erd , t an f lor it , t an av iv a t , i e s f i c à d i n s d e l l l i t d ’ I s o l d a l a B l on d a . Tre s vegades volgueren destruir -lo, debades. A la f i , contaren l a merav el l a al re i Marc : el re i prohi bí t al l ar l ’ e s - barzer d’aleshores endavant. Anònim, Tristany i Isolda (adaptació) 35 40 45 50 55 60 65 30 L I T E R A T U R A
RkJQdWJsaXNoZXIy