Itinerari didàctic Aprendre llengua és un camí molt llarg, a través del qual CONSTRUÏM MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per aconseguir-ho, et proposem un itinerari amb algunes fites. Partiràs d ’un TEMA DE HUI, un tema pròxim a la teua realitat, els teus interessos... que et permetrà llegir, crear, compartir, aprendre vocabulari... #En primera persona, #A ciència certa, #Dir la meua... Aquests temes estan relacionats amb els tipus textuals bàsics, com ara narratiu, expositiu o argumentatiu, en diversos àmbits d ’ús (personal, periodístic, acadèmic i digital ). Per això, adquiriràs estratègies necessàries per a la comunicació oral i escrita, i també practicaràs formats nous que proporcionen les tecnologies de la informació. Les PROPOSTES DE TREBALL et permetran afrontar situacions reals o simulades de la vida quotidiana en què podràs posar en pràctica tot el que vas aprenent. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE que plantegem contextualitzen l’aprenentatge i et faran descobrir que la llengua és un mecanisme molt poderós per a fer avançar el món. Les capacitats diferents i les relacions amb altres generacions seran el punt de partida de grans reptes. 3 De segur que l’experiència com a docents no solament us ha permés ensenyar i transmetre uns coneixements, sinó que també n’heu aprés molt i us heu enriquit a partir de la interacció amb l’alumnat. Valoreu el projecte i assegureu-vos que heu aprés la lliçó. 1 Escriviu un retrat del perfil d ’estudiant majoritari que heu trobat en la sessió. Hi heu d ’incloure aquestes dades i d ’altres que considereu interessants. edat gènere majoritari interessos formació prèvia actitud a classe Compareu la percepció dels diferents grups per comprovar si coincideix. Comenteu quina de les característiques us han sorprés més. 2 Feu una llista de les dificultats més importants que heu observat en l’alumnat durant la sessió. 3 Destaqueu l’activitat i el joc plantejat que ha agradat més a l’alumnat i completeu-ne les dades en una fitxa com aquesta. 4 Expliqueu breument per escrit com us imagineu a vosaltres mateixos en el futur (després dels seixanta-cinc anys) i justifiqueu si us agradaria ser com l’alumnat que heu conegut. 5 Debateu a classe quines semblances i diferències detecteu en l’educació adreçada a adolescents i a persones adultes. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per a acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que es podria millorar? Nom de l’activitat / joc: Nombre de participants: Dinàmica: Expressions treballades: SITUACIÓ D’APRENENTATGE Segurs en valencià Part 3. Avaluació R E P T E Sabem defensar l’educació com a base d ’una societat igualitària? pressió interés facilitat d ’aprenentage 77 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_03_112134.indd 77 13/2/22 11:55 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Llengua 3 SABERS BÀSICS Comunicació 1 EINES LINGÜÍSTIQUES 2 Moltes felicitats! Gràcies! Que passes molt bon dia! 2 Una vegada heu detectat els tipus de missatges que tractareu i heu analitzat els possibles problemes de l’alumnat, arriba l’hora de preparar la intervenció i fer d’enseyants utilitzant el mètode més efectiu: a poc a poc i amb bona lletra. 49 1 Trieu la fórmula que us agradaria utilitzar a l’inici de la sessió per a captar l’atenció del públic i desenvolupeu la idea. Una pregunta impactant sobre el tema. S’han plantejat mai…? Una anècdota relacionada amb el tema en què es puguen veure reflectits. L’altre dia anava… Un anunci publicitari sobre el tema. De segur que han vist l’anunci de… 2 Formuleu l’objectiu de la sessió, indicant el tipus de missatges que tractareu. 3 Classifiqueu els missatges següents segons el que expressen (agraïment, felicitació…). Gràcies! Vine a arreplegar-me en acabar la classe. Bon Nadal! Que passes un bon dia d ’aniversari! T’agraïsc el missatge. Moltes felicitats! Quan arribes, posa’t l’aire condicionat. Tonyina, encisam, raïm, cogombre… 4 Afegiu més missatges possibles que es poden tractar dins del grup que vosaltres treballareu. 5 Encercleu en cada missatge de les activitats 3 i 4 les dificultats ortogràfiques o de vocabulari que penseu que poden tindre. Cal que tingueu en compte l’activitat 2 de la pàgina 21. 6 Penseu quina és la persona gramatical més adequada per a adreçar-se al públic que tindreu. TASCA 1. PREPAREM LA SESSIÓ 7 Trieu les parts en què dividireu la sessió i copieu-les en l’ordre que seguireu. activitats pràctiques explicació objectiu de la sessió captació d ’atenció jocs d ’aprenentatge dubtes 8 Classifiqueu en quines parts de les anteriors podrien encabir-se les idees següents. Emparellament de cartes amb missatges correctes i incorrectes Sopes de lletres per a aprendre paraules Cerca de les diferències entre dos missatges, un de ben escrit i l’altre de mal escrit Llista de vocabulari bàsic del tema Presentació de Prezzi o PowerPoint Correcció de missatges donats Seleccioneu la idea o idees que voleu dur a terme en la vostra sessió i desenvolupeu-les. Inventeu alguna idea més que us agradaria fer. 9 Feu un díptic que reculla les idees fonamentals de la sessió per a repartir-lo a l’alumnat. TASCA 2. DESENVOLUPEM ELS CONTINGUTS Segurs en valencià Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com ens expliquem? L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_02_112128.indd 49 13/2/22 11:54 1 Moltes persones majors no han tingut accés al valencià a l’escola, ja que, abans de 1983 (en què es publica la Llei d ’Ús i Ensenyament del Valencià), la nostra llengua no formava part dels plans d ’estudi. Per això que hi ha gent que, tot i que es comunica oralment en valencià habitualment, quan ha d ’escriure, ho fa en castellà, perquè se sent més segura en la llengua en què ha sigut alfabetitzada. Altres persones no tenen com a llengua habitual el valencià, però també els agradaria poder escriure algun missatge en la llengua pròpia del territori on viuen. Per sort, molta gent major de 65 anys té moltes ganes de continuar aprenent, tal com prova l’èxit de les escoles d’adults i dels programes d’extensió universitària per a persones grans que promouen les universitats valencianes. Al llarg del trimestre, aprofitarem les inquietuds de la gent major i prepararem un projecte per a ensenyar-los l’escriptura d’algunes expressions habituals en la nostra llengua perquè se senten segures també escrivint en valencià. Va, ensenyeu la llengua! 1 Pregunteu a la gent major del vostre voltant en quins casos fan servir missatges escrits (notes, whatsapp, correus…) i en quins casos prefereixen els missatges orals i feu-ne una classificació. Fer la llista de la compra Felicitar Contar un succés Agrair Demanar informació Donar un avís Preguntar per la salut d ’algú Disculpar-se 2 Relacioneu cada missatge amb el problema que exemplifica. Ús de castellanismes. Escriptura tal com es parla. Dificultat en la divisió de paraules. Influència de l’ortografia del castellà. Penseu que tindran els mateixos problemes els castellanoparlants i els valencianoparlants? 3 Tenint en compte les necessitats que s’han vist en l’activitat 1, cada grup ha de triar un tipus de missatge (d ’agraïment, de felicitació…). 4 Entre tota la classe, feu un horari organitzat de la sessió en què establiu el temps de què disposarà cada grup i l’ordre d ’intervenció. Grup Tipus de missatges Temps 5 Entre tota la classe, informeu-vos de l’escola d ’adults de la localitat o els serveis d ’extensió universitària pròxims al centre educatiu. De primer, trieu la via a través de la qual obtindreu la informació que us suggerim baix. visita telèfon correu-e ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar els diversos reptes del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS ✔ Nom del centre ✔ Nombre de docents ✔ Nombre d ’alumnes ✔ Cursos que s’hi ofereixen ✔ Llengua materna de l’alumnat Vuic la xaqueta verda. Feliç cumpleanys!! Pasa a les 12. He de dirte una cosa. Segurs en valencià Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Podem millorar la nostra comunicació per WhatsApp? 21 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 21 13/2/22 11:53 COMUNICACIÓ ORAL Una experiència personal 1 PAS A PAS Planificació. Fes un esquema en què indiques els elements de la teua narració. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Saluda l’agent i anuncia de manera breu el motiu de la visita. 2 Planteja la situació del robatori detallant les dades següents. Dia i hora dels fets Lloc precís on s’han produït Context en què s’han produït 3 Descriu de manera precisa els fets produïts. Descripció física de l’individu o individus que cometen el robatori Accions que va fer per robar el mòbil Reaccions que vas tindre tu en aquell moment 4 Aclareix com han acabat els fets i descriu amb detall el mòbil robat. 5 Dona les gràcies i acomiada-te’n. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’annex. COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre l’audició que has escoltat. On es desenvolupa l’audició? Quins dels participants utilitzen textos narratius? 2 Analitza els dos textos narratius de l’audició tenint en compte els elements de cada un. Compara els elements de les dues narracions subratllant en roig els aspectes diferents. 3 Tria les característiques que corresponen a la testimoni dels fets. cabells rulls cabells curts vella cabells llargs jove 4 Justifica a quina estructura (conte o notícia) s’assemblen les dues narracions que has escoltat. Després, resumeix-les delimitant les tres parts de què consta l'estructura. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una activitat per parelles a partir de la situació següent. Per a introduir la part 3, pots usar connectors com ara de sobte, de colp i volta, per sorpresa… Per a introduir la part 4, pots fer servir a la fi, finalment, al remat… Has eixit a sopar amb la colla i t’han robat el telèfon mòbil, de manera que has hagut d ’anar a la policia a interposar una denúncia. Conta a l’agent de policia, de manera detallada, com es van produir els fets. ✔ Personatges ✔ Fets ✔ Temps ✔ Espai 9 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 9 13/2/22 11:53 PAS A PAS Planificació. Busca models de textos en blogs de viatges com els següents. https://descobrintotselsracons.wordpress.com/ http://sensedescans.blogspot.com/ Pensa si vols contar un viatge o excursió que has fet recentment o fantasieja que has fet algun dels viatges que ofereix aquesta agència: https://www.fil-per-randa.com/ Redacció. 1 Situa temporalment el viatge o excursió i exposa’n la destinació. 2 Conta quantes persones t’acompanyaven i com vas contractar el viatge. 3 Explica cronològicament els fets. Fes incidència en els aspectes següents. – Visites realitzades – Anècdota graciosa relacionada amb les visites – Llocs on vas menjar (destaca’n algun plat) – Llocs on et vas allotjar (fes ressaltar el que més t’agradà) Inclou fotografies que il·lustren el viatge. 4 Valora l’experiència Utilitza un adjectiu per a resumir l’experiència. Destaca un o dos aspectes que et van semblar interessants. Correcció. Emplena una rúbrica com la de l’annex. Estructura de l’experiència Situació espacial i temporal Presentació de la gent que hi va anar Narració del viatge seguint un ordre cronològic Valoració de l’experiència Si contes un viatge de diversos dies, pots organitzar els paràgrafs per dies. Si contes una excursió d ’un dia, pots agrupar la informació per trams del dia: desenvolupar el matí en un paràgraf i la vesprada en un altre. L’experiència d ’un viatge Compartir una experiència personal pot ser molt útil per a altres persones. En el cas d ’un viatge, és freqüent que busquem per internet experiències de persones que han viatjat a un lloc que volem visitar per saber quins són els edificis que paga la pena conéixer. Imagina que has fet un viatge o una visita cultural recentment i vols deixar testimoni de la teua experiència en una pàgina web, perquè altres viatgers o viatgeres en tinguen informació. Fes les maletes! COMUNICACIÓ ESCRITA Un text narratiu: l’experiència d’un viatge 1 13 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 13 13/2/22 11:53 Els textos narratius Els textos narratius tenen per finalitat contar uns fets, reals o inventats, i situar -los en un espai i en un temps determinat. Estan presents en molts àmbits, que es recullen en la taula següent. Quotidià Anècdotes, experiències personals, diaris personals… Literari Novel·la, conte, rondalla, llegenda, faula, pel·lícula… Periodístic Notícia i crònica. Digital Blog personal, story d ’Instagram… Les car cterístiques dels t xtos narratius Les narracions solen respondre a les preguntes què, qui , on , quan i per què. Les respostes a aquestes preguntes són els elements de la narració. Narrador Veu que relata els esdeveniments. Personatges Éssers que participen en la història. Història o acció Successió de fets que s’hi narren. Espai Lloc i ambients on es desenvolupen els fets. Temps Moment en què se sit en e s fet i duració d ’aquests. Des del punt de vista lingüístic, cal destacar les característiques següents. La persona gramatical utilitzada pot ser primera o tercera persona, segons si la veu narrativa és interna (protagonista o testimoni dels fets) o externa . El temps verbal típic de la narració és el passat simple (anà) o perifràstic (va anar), tot i que hi pot haver narracions en perfet, per exemple els blogs, o en present. El s marcardors temporals, que organitzen el s fets en la línia temporal , són molt abundants: ahir, aquest matí , l’endemà , sis mesos abans… 1. 2. L’estructura L’estructura dels textos narratius pot variar segons el gènere. En un conte o anècdota personal presenta aquesta estructura: títolplantejament-nus-des llaç. En el nus hi sol haver un conflicte que trenca l calma inicial. En una notícia, l’estructura consta de les parts següents: titular-subtítol-entradetacos ( la informació és piramidal: de més rellevant a menys). COMUNICACIÓ La narració en l’àmbit quotidià Respon a les preguntes a partir del text de l’esquerra. Quins elements de la narració figuren en el títol? Quins elements de la narració figuren només en el cos de la notícia? Quines característiques lingüístiques pròpies de la narració presenta el text? Proposta de trebal l EN LA PRÀCTICA Un adolescent resulta ferit greu després de caure de la moto a Sueca Un jove de setze anys va resultar ferit dissabte a la nit després de patir un accident amb la moto amb què circulava al centre urbà de Sueca. Els fets van passar al voltant de les 23.15 h a l’avinguda del Mestre Serrano quan el jove va tindre un accident i, com a conseqüència, va patir un traumatisme craneoencefàlic i també traumatismes múltiples. Levante-EMV, 22/10/2007 PAS A PAS Planificació. Fes un esquema en què indiques els elements de la teua narració. Parlament. Segueix aquest guió per a la conversa. 1 Saluda l’agent i anuncia de manera breu el motiu de la visita. 2 Planteja situació del robatori detallant les dades següents. Dia i hora dels fets Lloc precís on s’han produït Context en què s’han produït 3 Descriu de manera precisa els fets produïts. Descripció física de l’individu o individus que cometen el robatori Accions que va fer per robar el mòbil Reaccions que vas tindre tu en aquell moment 4 Aclareix com han acabat els fets i descriu amb detall el mòbil robat. 5 Dona les gràcies i acomiada-te’n. Correcció. Emplena la rúbrica d ’expressió oral de l’annex. COMPRENSIÓ ORAL 1 Respon a les preguntes següents sobre l’audició que has escoltat. On es desenvolupa l’audició? Quins dels participants utilitzen textos narratius? 2 Analitza els dos textos narratius de l’audició tenint en compte els elements de cada un. Compara els elements de les dues narracions subratllant en roig els aspectes diferents. 3 T ia les característiques que corresponen a la testimoni dels fets. cabells rulls cabells curts vella cabells llargs jove 4 Justifica a quina estructura (conte o notícia) s’assemblen les dues narracions que has escoltat. Després, resumeix-les delimitant les tres parts de què consta l' str ctura. EXPRESSIÓ ORAL Prepareu una activitat per parelles a partir de la situació següent. 8 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 8 13/2/22 11:53 Com identifiquem el subjecte? Ja coneixes els trets que caracteritzen el subjecte i que ens ajudaran ara a identificar -lo correctament en qualsevol oració: la concordança , la forma , la posició i el paper del subjecte. Vegem-los detalladament. La concordança del subjecte Per a reconéixer el subjecte lèxic, si n’ hi ha , hem d’identificar la paraula o el sintagma que concorda en persona i nombre amb el verb de l’oració. La meua germana mirava la televisió. 3a persona singular La meua germana i les seues amigues miraven la televisió. 3a persona plural Aquest és el criteri essencial a l’ hora d’identificar el subjecte. Si canvies de nombre el subjecte obser varàs que hauràs de canviar també el verb, mentre que si canvies els altres elements no hi ha canvi . A Albert li agraden les pomes. A Albert li agrada la poma . Canviem el nombre del subjecte A Albert i a Joan els agrada la poma . Canviem el nombre d ’altres components La forma del subjecte El subjecte prototípic és un sintagma nominal, això és, un substantiu que hi fa de nucli acompanyat, opcionalment, de determinants i complements. Els Det gats N de Carla Comp són molt juganers. SN Ara bé, el subjecte pot presentar altres formes, que es recullen en aquesta taula . SN coordinats Les parets i la teulada són del mateix color. Pronoms Tu i jo ens entenem molt bé. Això té molt bona traça! Infinitiu (amb complements o sense) Pintar bé és molt difícil. Ara mateix no et convé parlar. Oració subordinada Que tragues tan bones notes em fa molt feliç! La posició del subjecte La posició prototípica del subjecte és preverbal, anterior al verb. Per tant, solem trobar -lo al començament de l’oració. La professora ens explicarà demà la fotosíntesi . Demà Àlex et telefonarà . Altres vegades, però, el subject e es pot trobar en posició postverbal, és a dir, darrere del verb. Han arribat per fi els teus paquets. Falta una pàgina en aquest llibre. 3. GRAMÀTICA Anàlisi del subjecte L’estructura bàsica d’una oració consta d’un sintagma nominal que fa la funció de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Oració = Subjecte (SN) + Predicat (SV ) En aquesta unitat analitzarem amb deteniment el subjecte, aprendrem a identificar -lo i coneixerem alguns tipus de subjectes que són difícils de reconéixer. Caracterització del subjecte El subjecte sol ser un sintagma nominal o pronom que concorda amb el verb de l’oració i porta a terme o experimenta l’acció expressada pel verb. Els aspectes que tenim en compte per a identificar un subjecte són els següents. Concordança Amb el verb Forma Sintagma nominal o pronom Posició Anterior al verb Paper Agent (du a terme l’acció) 3a pers. pl. 3a pers. pl. SN Abans del verb Du a terme l’acció de jugar Les amigues juguen a futbol . En canvi , hi ha subjectes que s’al lunyen de les caracterí stiques anteriors i són més difícil d’identificar, com en el cas següent. Concordança en 3a pers. sing. És una oració No du a terme ni experimenta l’acció del verb M’ ha entusiasmat el que m’ has dit. Tipus de subjecte Distingim dos tipus de subjecte: explícit i el·líptic. Subject e explícit o l èxic: hi ha un sintagma de l ’oració que fa l a funció de subjecte. Marc té una bici nova. Subject e el · líptic o gramatical: no està present en l ’oració a través de cap sintagma però se sobreentén pel context o bé gràcies a les desinències verbals de persona i nombre. He tret un excel·lent en Matemàtiques! subjecte: el·líptic ( jo: 1a persona singular) Se sol marcar amb el signe en l’anàlisi sintàctica . He tret un excel·lent en Matemàtiques! Algunes oracions, molt poques, no present en subject e i per ai xò s’anomenen oracions impersonals. Hi havia moltes persones. verb haver-hi Plou molt. verb meteorològic No se sap encara qui guanyarà . verb amb pronom es 1. 2. C O N N E C TA A M B E L T E M A Saps què significa la paraula concordança? És el mateix el subjecte en les oracions Odie les teues bromes i Em cansen les teues bromes? Totes les oracions tenen verb? I subjecte? 3a pers. sing. 14 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 14 13/2/22 11:53 J i l i l j i j i tificar -lo correctament en q l l i : l , l f , l i i i l l j . l ll . j i l j l i , i ’ i , ’i ifi l l l i - i m l l’ i . i la televisió. r i l r i l i i l l i i . r l r l l i i i l l’ ’i ifi l j . i i l j i l , i i l l l i i . l t li l . l t li l . i l r l j te l i J l l . i l r ’ ltr t j l bjecte prototípi i i l, i , i i f li , i l , i i l . l t t l lt j . , l j l f , ll l . i r i l l l i l r. i j l . i l r a! i i i lements o sense) i r é l ifícil. Ar t i rl r. i i u r s f l f li ! i i j i i í i l j l, i l . , l l l l’ i . f li e l f t í t i . l t t l f . Altres vegades, però, el subject e es pot trobar en posició postverbal, és a dir, l . Han arribat per fi els teus paquets. lt i t lli . 1 Concordança o coincidència? No hem de confondre la concordança amb una simple coincidència de persona i nombre. En l’oració següent hi ha dos sintagmes que coincideixen en persona i nombre amb el verb (3a singular). L’alumna mira un quadre. Podem comprovar si un element concorda amb el verb canviant-ne el nombre. Les alumnes miren un quadre. (Concorda amb el verb.) L’alumna mira uns quadres. (No concorda amb el verb.) 15 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 15 13/2/22 11:53 Aprendràs a utilitzar la gramàtica, el vocabulari i l’ortografia com a eines al servei de les produccions orals i escrites i de la comprensió de textos. El vídeo de Connecta amb el tema (inclòs en el Llibremèdia) t’ajudarà a entendre més bé els conceptes gramaticals de la unitat. La secció En la pràctica et permetrà, a través de les PROPOSTES DE TREBALL, vincular l’aprenentatge amb usos reals i quotidians. 1 Identifica dos sentits figurats en cada cas i digues amb quins recursos s’han format. 2 Digues de quin tipus són les metonímies anteriors. 3 Reescriu les oracions que exemplifiquen les metonímies del quadre de l’esquerra sense utilitzar la metonímia. EXEMPLE. Posa’t la gorra que la llum del sol és massa forta. 4 Busca en el DNV (https:// www.avl.gva.es/lexicval/ ) en què consisteix la figura literària de la sinècdoque i posa’n un exemple. Els recursos del canvi semàntic Sovint utilitzem les paraules amb un significat diferent del que tenen , amb una intenció determinada segons el cas. Obser va quin significat té la paraula sol en aquestes oracions. Posa’ t la gorra que fa massa sol . A la cara de Marta brillen dos sols. El canvi semàntic és l’ús d’una paraula amb un significat diferent de l’ habitual a fi de fer més atractiu el missatge o de jugar amb l’expectativa del receptor. El canvi semàntic se sol basar en dos recursos: metàfora i metonímia . La metàfora: consi st ei x a usar una paraula A (t erme real) amb el signif icat que té una paraula B (terme imaginari). Terme real ulls Terme imaginari astre que brilla En la cara de Marta brillen dos sols. La metonímia: consisteix a donar a una paraula A el significat que té la paraula B, quan les dues paraules mantenen un tipus de relació determinat. A continuació es recullen els tipus de relacions metonímiques. 1. Proposta de trebal l Les metàfores i les metonímies estan presents en la publicitat i en molts textos periodístics. Per parelles, analitzeu la presència d ’aquests recursos en els articles de premsa esportiva de la dreta. Localitzeu-hi exemples de metàfores i copieu-les. Identifiqueu el terme real i l’imaginari de cada una. Trobeu-hi també les metonímies i digueu de quin tipus són. Expliqueu què aporten aquests recursos als textos en què figuren. En quins textos penseu que no serien adequats? EN LA PRÀCTICA El tot per la part Posa’t la gorra que fa massa sol. La part pel tot El pare té quatre boques per alimentar. L’autor per l’obra Hui s’ha subhastat un Picasso desconegut. L’instrument per l’artista El bateria d’aquest grup és molt bo. El contingut pel continent Passa’m l’aigua, per favor. El continent pel contingut No m’he pogut acabar el plat. La matèria per l’objecte L’atleta etíop ha guanyat l’or. VOCABULARI El canvi semàntic: metàfora i metonímia 1 A C T I V I T A T S P R E M S A –Conec un arxiver que és un tresor. –Doncs dona’m el seu telèfon i li diré que vinga. A –Ja hem pagat 50 euros per cap. –Uf, doncs encara us queda camí! B https://bit.ly/3co8MEx https://bit.ly/3spSf8F https://bit.ly/2Pw6Och 19 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 19 13/2/22 11:53 1 Escriu un derivat de cada paraula que s’escriga amb l·l. Consulta el diccionari si cal. metall cabell cristall 2 Agrupa aquestes paraules per famílies i escriu altres paraules de la mateixa família. col·leccionar mil·lenari color mil·lenni milionada colorista col·lecció milió 3 Copia cada oració amb l’opció que corresponga segons el significat. a. Aquesta nit he velat / vetlat fins més enllà de les 12. b. Hem passat el dia en una vila / vil·la de Benicàssim. c. Volen anular / anul·lar el premi de poesia d ’enguany. d. M’han revelat / rebel·lat un secret que no m’esperava. e. Totes les paraules esdrúixoles duen titla / til·la. Escriu oracions amb les opcions descartades. 4 Substitueix les paraules destacades per altres d ’equivalents amb l·l i descobriràs sis títols reals de pel·lícules. Simis en la boira El recopilador d’ossos Un amor de llibre Calabós 211 Revolta a les aules Assassinat en 8 mm 5 Completa les oracions amb la paraula valenciana equivalent a cada mot anglés. illusion colleague millenary collection Al parc municipal hi ha un arbre . La iaia té una de didals impressionant. El truc està basat en una òptica. T’has quedat amb la notícia! El professor ha dinat amb un seu. 6 Explica per què aquestes paraules no s’escriuen amb l·l. arrelar estilista alentir 7 Completa els titulars següents amb l, tl o l·l. El ba e de la vi a ha inaugurat la passare a de moda de la co ecció estiu-tardor. La pluja obliga a cance ar la reve a popu ar. Una recepta de gua a amb ame es, guanyadora del concurs de cuina de la loca itat. Troben una co ònia de mo uscos a la Ca a Gran. pallid ORTOGRAFIA Les consonants laterals: l i l·l E I X I R D E D U B T E S V E L A R O V E T L A R ? Si dius les paraules anteriors en veu alta, potser et fixaràs que en vetlar la t no es pronuncia, sinó que la l s’allarga com una ela geminada. Això passa en tots els mots derivats del llatí que contenen el dígraf tl: vetlar, motle, guatla, etc. En els mots més moderns, però, la t sí que es pronuncia: atles, atleta, atlàntic… Per a saber si una paraula du tl o no, hem d’observar que tots els mots derivats del llatí que s’escriuen amb aquest dígraf també es poden escriure amb tll: vetlar/vetllar, espatla/espatlla, ametla/ametlla… Les consonants laterals Les consonants laterals són aquelles que es pronuncien fent passar l’aire pel lateral de la llengua , i poden ser alveolars (grafemes l i l·l) o palatals (dígraf ll). Pel que fa a le alveolars l i l·l, presentem algunes orientacions per a saber quan cal escriure l·l. En els inicis i les terminacions segü nts. al·l-, al·lo- al·literació, al·lèrgia, al·lomorf… cal·li- cal·ligrama, cal·ligrafia… col·l- col·laborar, col·locar, col·lecció… fil·lo-, -fil·la fil·loxera, clorofil·la… il·l- (in- negatiu + l) il·legítim, il·lògic, il·legible… mil·l- mil·límetre, mil·lenni, mil·lèsima… -el·la, -el·lar novel·la, cancel·lar… -il·la, -il·lar pupil·la, maxil·lar… Excepcions: les paraules començades amb el prefix a- negatiu o verbalitzador (alegal, alentir…), les derivades de mots que duen l (gelar, encarrilar…) i altres paraules com candela, tutelar, anguila , vigilar… En les variants cult es de mots que duen ll: a xil·la (ai xella), coral·lí (corall), il·luminar (llum)… En altres paraules que en llatí s’escrivien amb ll, dígraf que es manté en altres l lengües com l ’anglés: excel·lent, paral·lel, il·lustrar, cèl·lula , pol·len… 20 L L E N G U A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 20 13/2/22 11:53 1 U N I T A T L L E N G UA P E R A CO M PA R T I R Per grups, reflexioneu sobre el víd o de la dreta. – El definiríeu com de tema amorós? Per què? – Com ha de ser una història perquè es considere amorosa? Sempre ha sigut així? Raoneu quin adjectiu aplicaríeu a la persona que ha escrit el grafit de baix. egoista sensata egocèntrica valenta – Creieu que això és amor? – Com penseu que és l’amor ideal? En primera persona # L L E N G UA P E R A CO N TA R H I S T Ò R I E S E N P R I M E R A P E R S O N A Per parelles, conteu per escrit la història del vídeo com si fóreu un dels personatges. – Una persona contarà la història com si fora la jove musulmana. – L’altra persona la contarà com si fora la jove esportista americana. Compareu les dues històries i reflexioneu. – Existeix la veritat? O hi pot haver moltes veritats possibles? Busca en internet aquest vídeo https://cutt.ly/MnVHKpG L L E N G UA Hui en dia, un dels mitjans més habituals per a contar històries és el Wh tsApp. Analitzar els errors més freqüents en els missatges de WhatsApp és el primer pas per a assolir més seguretat a l’hora d ’expressar-nos i per a transmetre aquesta seguretat als altres. L I T E R AT U R A Els noms dels carrers d ’una localitat ns co ten moltes històries i configuren la personalitat d ’un poble. Reflexionar sobre la toponímia urbana o els noms dels carrers és el punt de partida per a construir un món més just i igualitari. R E P T E S INDÚSTRIA, INNOVACIÓ INFRAESTRUCTURES PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SITUACIÓ D’APRENENTATGE En la nostra vida quotidiana no parem de contar fets. Conéixer les estratègies per a fer més interessants els nostres relats ens permetrà captar l’atenció dels altres. Us les contem? 7 ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 7 13/2/22 11:53 4
RkJQdWJsaXNoZXIy