Al llarg de cada trimestre, portarem a cap dos PROJECTES a partir dels REPTES de Llengua i Literatura que deriven de les situacions d ’aprenentatge. Aquests projectes es relacionen amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE i et permetran conéixer més les necessitats del teu entorn i posar els sabers bàsics al servei de la comunitat a fi de construir un món millor. Les diferents visions de l’amor, la vida, la guerra i la religió al llarg de la història de la nostra literatura formen part dels sabers bàsics que aniràs adquirint aquest curs. En totes les unitats, les activitats contenen molts textos, procedents d ’autors i autores de la nostra història literària, de diversos gèneres i relacionats amb un mateix FIL TEMÀTIC en cada unitat. Les SITUACIONS D’APRENENTATGE de Literatura serveixen per a contextualitzar l’aprenentatge i et mostraran que la literatura té un poder molt gran per a fer del món un espai més just i habitable. La toponímia urbana, la preparació d ’un cinefòrum i d ’un musical són alguns dels punts de partida per a desenvolupar diversos reptes. la Cultura Camí de 3 L’estudi dels noms dels carrers no solament ha de servir-nos per a comptar quants escriptors i escriptores formen part de la toponímia urbana, sinó que ens ha de fer reflexionar sobre el paper que juga la cultura en la nostra societat i com podem difondre-la gràcies a aspectes tan quotidians com la retolació de les vies. Seguiu pel camí de la cultura! 1 Responeu a les preguntes següents. Abans del projecte coneixíeu a què feien referència els noms de carrers? Quina de les funcions que pot tindre la toponímia urbana us sembla més interessant? 2 Copieu els aspectes que heu trobat a faltar en els noms de carrers estudiats i afegiu-ne d’altres que considereu convenient. Rètols més artístics. Visualització més clara dels rètols. Noms de carrers dedicats a dones. Noms d ’escriptors o escriptores de la nostra Comunitat. Rètols més homogenis: tots amb el mateix suport i la mateixa tipografia. Indicació de la professió del personatge (p. ex. Carrer del dramaturg Àngel Guimerà). 3 Escriviu un correu electrònic a l’Ajuntament que reculla algunes idees que heu extret del projecte i seguisca l’estructura següent. RECOLLIM LES CONCLUSIONS AVALUACIÓ EL TREBALL PERSONAL Què és el que més t’ha agradat d ’aquest projecte? Què t’hauria agradat fer més? De quina manera has col·laborat amb el grup? Quins aspectes podries haver millorat? EL TREBALL DEL GRUP Heu repartit el treball correctament i tothom hi ha col·laborat? Us heu organitzat bé el temps per a acabar el treball sense presses? Heu respectat les opinions i les aportacions de totes les persones del grup? Us heu ajudat els uns als altres o cada un ha treballat pel seu compte? Què penseu que es podria millorar? – Salutació: Sr. alcalde / Sra. alcaldessa, – Presentació vostra i del projecte que heu fet – Importància de la toponímia urbana – Suggeriments per als noms de carrers futurs – Comiat: Atentament, – Signatura Vies literàries Part 3. Avaluació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com participa de les batalles la ciutadania actual? 85 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_03_112134.indd 85 13/2/22 11:55 2 Després d ’explorar les funcions que pot fer la toponímia urbana, més enllà de facilitar la localització, passem a analitzar quin ús se’n fa en la nostra realitat més immediata, la nostra localitat i la capital de comarca, parant una atenció especial a la literatura. Hi està representada la nostra història i la nostra literatura? Comprovem-ho a peu de carrer! 1 Fullegeu l’apartat de Literatura de les 9 unitats d ’aquest llibre i empleneu una taula com la següent. Personatges històrics Esdeveniments Escriptors / Escriptores 2 Consulteu la llista alfabètica de carrers de la vostra localitat i de la capital de comarca. www. callejero.net Copieu tots els noms que facen referència a un nom propi o a un esdeveniment històric. Busqueu informació dels noms propis i classifiqueu-los en tres apartats. Reis o governants Escriptors / Escriptores Altres 3 Feu fotografies de tots o d’alguns rètols dels carrers que heu recollit en l’activitat anterior. 4 Centreu-vos en les columnes que fan referència a reis o governants i escriptors/-ores i elaboreu una fitxa de cada una de les vies. TASCA 1. RECOLLIM DADES 5 Reviseu les activitats anteriors i responeu a les preguntes següents. Quins dels noms que heu recollit en l’activitat 1 estan presents en les llistes de carrers treballades? D’entre els noms propis, quins són predominants? pintors/-ores escriptors/-ores músics/-iques Hi ha molts noms de dones? Els noms propis pertanyen a l’àmbit valencià? 6 Fixeu-vos en les fotos dels rètols i comproveu que compleixen la normativa que heu llegit. https://cutt.ly/FWO6kz2 Marqueu els rètols que continguen algun error i esmeneu-lo. Segueixen la normativa quant a la llengua utilitzada, segons si el territori és de predomini valencianoparlant o castellanoparlant? TASCA 2. ANALITZEM DADES FOTO DE LA VIA Tipus de via: plaça carrer avinguda carreró Nom: Segle en què va viure el personatge: Biografia breu: Vies literàries Part 2. Implementació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Com es reflecteix la nostra història en la toponímia urbana? 57 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_02_112128.indd 57 13/2/22 11:54 PROJECTES Llengua Literatura 6 SABERS BÀSICS Literatura 4 SITUACIÓ D’APRENENTATGE Literatura 5 1 La toponímia urbana és el terme que s’utilitza per a referir-se als noms de les vies d ’una localitat (carrers, places, avingudes…). Les denominacions triades reflecteixen la història i la vida d ’un poble o d ’una ciutat, però també solen estar subjectes a modes i a qüestions polítiques. El Grup d ’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics sostenen que cal protegir el nostre patrimoni i fer que la toponímia urbana s’aprofite per a referir-se a la realitat més pròxima, com ara fer reconeixement a personalitats rellevants de la vida local, comarcal, comunitària o estatal. Al llarg del trimestre, analitzarem quin paper té la nostra història i sobretot la nostra literatura en els noms de les vies urbanes de la nostra localitat i també de la capital comarcal més pròxima. Aneu fent via! 1 Escriviu 10 noms de carrers o places de la vostra localitat que primer us vinguen a la ment. Quin tipus de noms hi predominen? Us n’oferim algunes opcions, tot i que n’hi pot haver més. personatges ciutats oficis Compareu aquests noms amb els noms dels carrers a Nova York. Quin model us agrada més? Per què? 2 Copieu les funcions que, al vostre parer, hauria de complir la toponímia urbana i justifiqueu en quin sentit pot beneficiar. Localitzar una casa o un edifici públic. Recordar esdeveniments del passat. Visibilitzar la llengua pròpia. Donar a conéixer personalitats rellevants. Recuperar paraules antigues. Visibilitzar el col·lectiu de les dones. 3 Trieu l’etiqueta de cada parell que correspon a la definició. Organisme encarregat de fixar la toponímia urbana local. Ajuntament Generalitat Catàleg ordenat dels topònims d ’un poble (carrers, zones del terme, urbanitzacions…). nomenclàtor onomàstica Llista ordenada de les vies d ’una localitat. mapa llista de carrers 4 Corregiu aquestes plaques de carrers d ’acord amb els criteris que marca L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (Qüestions de retolació). https://cutt.ly/HmWKlLJ ORGANITZACIÓ Formeu grups de quatre persones per a desenvolupar els diversos reptes del trimestre. INVESTIGUEM LES NECESSITATS BUSQUEM LES SOLUCIONS carrer La Pau Plaça del castell Vies literàries Part 1. Investigació SITUACIÓ D’APRENENTATGE R E P T E Si un llibre pot transformar vides, pot canviar la societat per un nom de carrer? 29 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 29 13/2/22 11:53 REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES SALUT I BENESTAR AIGUA NE TA I SANE JAMENT CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES LITERATURA L’amor en la literatura medieval Societat feudal La societat feudal està dividida en tres estaments: Clergat: els oratores, els que oren. La seua missió era aconseguir la salvació de l’esperit, la vida eterna després de la mort. Noblesa: els bellatores, els que lluiten. La seua missió era defensar la gent. Tercer estat: els laboratores, els que treballen. La seua missió era abastir els altres dos estaments amb tot allò necessari per a viure. Els dos estaments privilegiats eren el clergat i la noblesa, però l’únic que es podia triar era el clergat; els altres dos depenien de la família de naixement. EDAT ANTIGA RENAIXEMENT EDAT MITJANA Any 476 Caiguda de l’Imperi Romà d ’Occident Any 1492 Conquesta d ’Amèrica Com era la societat medieval? Any 1137 Sorgiment de la Corona d ’Aragó P E R Í O D E S L’edat mitjana s’allarga durant deu segles i és per això que es divideix en dos períodes: Alta edat mitjana: del segle v al segle x. Aquest període està marcat per la guerra entre els imperis bizantí, islàmic i carolingi. Baixa edat mitjana: del segle xi al segle xv. Durant aquesta època sorgeix la burgesia. El vassallatge El vassallatge és un pacte entre un senyor feudal, pertanyent a la noblesa, i un vassall, pertanyent al tercer estat. El vassall era obligat a pagar un tribut i a servir el senyor a canvi de protecció. El pacte es feia efectiu en una cerimònia anomenada homenatge, en la qual el vassall, agenollat davant del senyor feudal li prometia fidelitat sobre un llibre sagrat o unes relíquies. Perquè es fera efectiu, el senyor agafava les mans del vassall en senyal de protecció i, després, li feia un bes a la boca. La relació de vassallatge es va traslladar també a les relacions amoroses, en què la dama era el senyor feudal i el vassall era l’enamorat. REI CLERGAT NOBLESA TERCER ESTAT (treballadors) 22 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 22 13/2/22 11:53 205721_01_p019_h1_domini_linguistic_occita O c c i t à n i a F R A N Ç A P e n í n s u l a I b è r i c a I T À L I A S U Ï S S A ANDORRA m a r M e d i t e r r a n i Bordeus Llemotges Tolosa Marsella Niça La formació de les llengües romàniques i el llatí La caiguda de l’Imperi Romà d ’Occident (476 dC ), a causa de les invasions germàniques procedents del nord d ’Europa, va provocar la descomposició del llatí i la formació de les diferents llengües romàniques (castellà, català, francés, galaicoportugés, italià, occità, retoromànic, sard, etc.). Aquesta gran diversitat, a partir d ’un únic idioma, s’explica per la influència de tres factors: el grau de romanització, la procedència social dels romans i la influència d ’altres llengües. El pas del llatí a les llengües romàniques va ser un procés progressiu i molt lent. De fet, el primer document escrit del qual es té constància és en francés i data del segle ix. A partir del segle xii comencen a aparéixer amb regularitat textos cultes escrits en les diferents llengües romàniques. No obstant això, el llatí encara va continuar sent la llengua de l’alta cultura durant l’edat mitjana. 1 Els tòpics clàssics En l’edat mitjana es van imposar les normes de l’amor cortés, que estudiarem a continuació, i van continuar vigents alguns dels tòpics clàssics, com ara el locus amoenus ( la descripció d ’un paisatge ideal i perfecte) o el foedus amoris (pacte de fidelitat entre els enamorats). Occitània i l’occità Occitània és una regió situada al sud de l’actual França, on es parla occità o provençal. Els trobadors de l’edat mitjana, independentment de la seua procedència, utilitzaven l’occità en les seues composicions, ja que era la llengua de moda, fet que demostra que, en aquesta època, tant Occitània com l’occità van viure el seu moment d ’esplendor. La dona en l’alta edat mitjana Fins al segle xii, gràcies a les lleis heretades dels gots, la dona tenia un paper actiu en la societat: participava en transaccions, treballava al camp i quedava al càrrec de la defensa del castell quan el marit no estava. El marit estava obligat a aportar un dot marital: una espècie de paga i senyal amb què es comprometia a tractar bé la seua muller. A partir del segle xii, amb el feudalisme, les dones perden drets i esdevenen un element passiu de la societat: recloses a la llar i a tindre i criar els fills. Els matrimonis, sobretot en les classes altes, no són per amor, sinó per conveniències entre famílies i territoris. Per això, les vertaderes relacions d ’amor es donen fora del matrimoni. 23 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 23 13/2/22 11:53 La literatura dels trobadors La l iteratu ra trobadoresca es va or ig ina r a Occitàn ia , a l sud de l ’actua l França , des de la pr imer ia del seg le x ii f ins a l seg le x v. Característiques Utilitzava la llengua provençal o occitana. Feia servir el vers amb una variada gamma de gèneres i estils. S’inspirava en una visió del món pròpia de la societat feudal. Tractava diversos temes, però el més característic era l’amorós, en què el trobador oferia el seu amor i vassallatge a la dama. Era cantada i sempre s’acompanyava de música. La l leng ua occit a na va a conseg u i r imposa r- se a l l lat í , ú n ica l leng ua l iterà r ia f ins a l moment . A i x í , es van comença r a d ist ing i r dues f ig u res. El poeta, que feia poesia en l lat í . El trobador, que era el compositor dels poemes cantats en occità . De vegades, el trobador inter pretava les composicions pròpies, però a ltres vegades era un jog lar l ’enca r regat de canta r-les a ls castel ls o a les places. 1. Els estils de la poesia trobadoresca Segons el grau d’elaboració i dificultat, es distingeixen tres estils de poesia trobadoresca . Trobar lleu Estil planer i entenedor. Trobar clus Estil retòric i fosc amb l’ús de moltes figures retòriques. Trobar ric Estil retòric i fosc amb l’ús de paraules molt formals. L’amor cortés Els trobadors parlaven d ’un tipus especia l d ’amor, que rebia el nom de f ina amor, més coneg ut com a amor cortés, que es ca racter itzava pels trets seg üents. Era un amor més espi r itua l, molt pròx im a l ’amor platòn ic , que s’oposava a la falsa amor, que només abastava la d imensió f ísica . La relació sol ia reprodu i r el sistema de vassa l latge, ja que el trobador es decla rava ser v idor, f idel i l leia l a la senyora (midons). Es produ ïa fora del mat r imon i: el t roba dor s’a d reçava a u na dona ca sa da per tanyent a la noblesa . Eren relacions prohibides que ca l ia ocu lta r de la gelosia del ma r it (g ilós), de ma nera que el t robador sempre s’ad reçava a la dama amb u n mot senya l o mot clau per amaga r la seua ident itat . L a pa rel l a d i sposav a d ’u n ajuda nt (e s pi a) , que av i sav a de l a pre sènc i a del ma r it (g i l ó s) ; p erò t a mb é d ’oponent s , que d i f ic u lt aven l a seu a rel a c ió e s - campa nt mu r mu racions (l au seng i ers). 2. Ahir i hui De segur que moltes de les cançons que t’agraden són de tema amorós i tenen la lletra en anglés, una llengua de moda, que s’ha convertit en l’idioma de comunicació mundial. Alguns cantants o grups componen les seues pròpies cançons, però d ’altres tenen compositors que s’ocupen de fer-ne la lletra i la música perquè el cantant o el grup les interpreten. Les coses no han canviat tant des del segle xiii: l’amor era la temàtica dominant de les cançons, es componien en la llengua de moda del moment (l’occità) i hi havia compositors (trobadors) i cantants ( joglars). I, per descomptat, no podia faltar l’acompanyament musical. Sona bé, veritat? A C T I V I T A T S 1 Per parelles, escolteu en https://cutt.ly/qEej2ZL el poem trobadoresc «Bel dous amics», d ’Els Trobadors, i anoteu les paraules que hi ident fiqueu. 2 Trieu els instruments que penseu que s’utilitzen en la cançó anterior. violí guitarra espanyola trompeta mandola arpa medieval saltiri La poesia t robadoresca va a ssol i r u n g ra n prest ig i a r reu d ’ Eu ropa i va i n f lu i r en les l it erat u res veï nes . De fet , el s nost res pr i mer s escr ipt or s de poesia va n opt a r per l ’occit à . LITERATURA poeta - llatí trobador - compositor occità joglar - intèrpret 24 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 24 13/2/22 11:53 E L E E L A C T I V I T A T S 3 En grups de tres membres, comenteu com penseu que és el procés des que algú sent atracció per una altra persona fins que aconsegueix una cita. Per quines fases passa? 4 Ordeneu amb nombres. Com penseu que era el procés d ’enamorament cortés? La persona enamorada declara el seu amor. Les persones enamorades mantenen contacte físic. La persona enamorada es mostra vergonyosa. La persona enamorada és corresposta i rep una penyora. Investigueu i relacioneu aquestes paraules amb cada una de les fases anteriors. fenhedor pregador entenedor drutz midons gilós trobador lausengiers espia amada marit amant oponents ajudant 1 25 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 25 13/2/22 11:53 LITERATURA ( Tr i st any e s c a s a amb un a a l t ra Is o l d a , Is o l d a d e l e s Bl anque s Man s , p erò no pot obl i dar Isol da l a Bl onda , casada amb el rei Marc. Al final , Tristany és ferit amb una llança enverinada i demana a Kaherdí que vaja a buscar Isolda la Blonda i que la port e al palau perquè el cure. Tri stany estarà a l’aguait esperant l a nau i sabrà si du amb ell Isolda la Blonda perquè la vela que hissarà serà blanca ; en canvi , si no aconseguei x q e Isolda la Blonda vaja a curar-lo, la vela que hissarà serà negra . La dona de Tristany escolta el pla amagada darrere de la paret). La mort […] Però al cap de cinc dies, la t empesta es calmà . Al c a p d amu n t d e l ’a rb re , K a h e rd í h i s s à j o i o s am e n t l a vela blanca , a f i que Tri stany en veiera el color de més l luny. Ja Kaherdí veu la Bretanya … Al l luny atalaiaven la costa , però la t empesta se n’ hav ia empor tat la bar - ca , d e t a l man e ra qu e no p o di en prendre t e r ra . A l a t ercera nit, Isolda somni à que t eni a a l a seua falda el cap d ’ un g ran sen g l ar qu e l i embr ut av a l a túni ca d e sang, i amb al lò va conéi xer que no veuria mai més el seu amic v ivent. Tristany estava ja massa feble per vetlar encara al cim de l’escullera de Penmarch i , de feia molts dies, tancat lluny de la platja , plorava per Isolda , que no venia . A la fi , el vent refrescà , i la vela blanca va aparéixer. Llavors, Isolda de les Blanques Mans es revenjà . Anà cap al llit de Tristany i li va dir : –Ami c , Kah e rdí a r r i b a . He v i st l a s eu a n au en ma r : av an ça amb prou f a en e s ; amb t o t , l ’ h e re c on egud a ; tant de bo portara el que ha de curar -vos! Tristany es va estremir : –Amiga bella , esteu segura que és la seua nau? Ara , digueu-me com és la vela . –L’ he v i sta bé, l ’ han ober ta i dreçada ben alt, perquè tenen poc de vent. Sapigueu que és tota negra . Tristany es tombà cap a la paret i va dir : –Ja no puc retindre la meua vida més temps. Va dir tres vegades: –Isolda , amiga! A l a quar ta , entregà l ’ànima . Ll av ors, per l a casa , ploraren el s caval lers, el s companyons de Tri stany. El l levaren del l lit, l ’est engueren damunt d’una estora rica i cobriren el seu cos amb un l lenç. 5 10 15 20 25 30 Mar enfora , el vent s’ havia alçat i colpejava la vela pel bell mig. Emp nyé la nau fi s a erra . Isolda la Blonda desembarcà . Va sentir uns grans planys pel s carrers i tocar les campanes al s monestirs i a les capel les. Preguntà a la gent del paí s per què aquel l tocar a mor ts, per què aquells plors. Un vell li va dir : –Dama , t enim un gran dolor. Tri stany, el franc, el valent, és mort. Era generós amb els necessitats, socorredor amb els sofrents. És la pitjor desgràcia que mai ha caigut sobre aquest país. Isolda no pogué dir una paraula i pujà cap a palau . Els bretons es meravellaven de mirar-la ; no havien vist mai una dona tan bella . Qui és? D’on ve? Vora Tr i st any, Is o l da de l e s Bl anqu e s Mans , bo ja p el mal qu havia fet, llançava grans crits sobre el cadàver. L’altra Isolda hi entrà i li digué: –Dama , alceu-vos, i deixeu-me acostar -m’ hi . Tinc més dret a plorar -lo que vós, creieu-me. L’ he amat més. Es girà cap a Orient i pregà a Déu . Després, destapà un poc el cos, s’estengué vora d’ell , tot al llarg del seu amic, li besà la boca i la cara , i l’abraçà estretament: cos contra cos, boca contra boca , ella va entregar així l’ànima , ella morí al costat d’ell pel dolor del seu amic. Quan el rei Marc sabé la mort dels enamorats, s’emportà els seus cossos morts. Vora d’una capella , a esquerra i a dret a de l ’absi s , el s ent errà en du es tomb es . Però, durant la nit, de la tomba de Tristany va eixir un esbar - zer verd i ful lat, de for t es branques, de f lors oloroses, que, enf i lant-se per damunt la capel la , s’enfonsà dins de la tomba d’ Isolda . La gent del paí s tal là l ’esbarzer : l ’endemà rebrot à , t an verd , t an f lorit , t an av ivat , i es f icà dins del l lit d ’ Iso l da l a Blonda . Tres vegades v o l - gueren destruir -lo, debades. A la f i , contaren la merav e l l a a l r e i M a r c : e l r e i p r o h i b í t a l l a r l ’ e s b a r z e r d’aleshores endavant. Anònim, Tristany i Isolda (adaptació) 35 40 45 50 55 60 65 30 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 30 13/2/22 11:53 1 COMPRENSIÓ 1 En el fragment proposat, corresponent al final de l’obra, es barreja l’amor i la traïció. Respon. Qui traeix Tristany? Per què creus que ho fa? Què vol dir Tristany quan diu «Ja no puc retindre la meua vida més temps»? A quina Isolda es refereix Tristany quan diu «Isolda, amiga!»? 2 Tria les característiques de l’amor cortés que es representen en aquest fragment i posa un exemple de cada una extret del text. a. L’amor cortés té lloc fora del matrimoni. b. L’amor cortés és lleial. c. L’amor cortés reprodueix el vassallatge. d. Sovint s’hi presenta la figura del gilós. 3 Resumeix el somni d ’Isolda la Blonda i uneix cada element amb el que simbolitza. porc senglar acolliment sang cavaller falda mort Explica, amb paraules teues, com es pot interpretar el somni. 4 Explica per què Isolda de les Blanques Mans estava «boja pel mal que havia fet» i quin «mal» era aquest. 5 Selecciona la característica de l’esbarzer que es pot aplicar a Tristany. salvatge resistent punxegut Explica com demostra Tristany aquesta característica en el fragment anterior. 6 Indica quines línies fan referència a la mort per amor, tan típica de l’amor cortés. ESTRUCTURA 7 Divideix el text en tres parts narratives i fes un resum breu de cada una. introducció nus desenllaç ESTIL 8 Exemplifica les característiques del romanç cortés que s’observen en el fragment i identifica la característica que no hi està present. 9 Tria l’opció correcta per a definir com ere originàriament els romanços cortesos. El fragment de Tristany i Isolda que hem llegit és una adaptació / un manuscrit de l’original, que estava escrit en prosa / vers i en occità / francés. VALORACIÓ 10 Valora l’actitud del rei Marc, espòs d ’Isolda la Blonda. Com creus que es deu sentir quan troba els cadàvers de Tristany i Isolda junts? Indica almenys tres emocions i justifica-les. Com t’hauries sentit tu en aquesta situació? Què hauries fet? Quina actitud té el rei quan creix l’esbarzer? 11 Aquest romanç conta una història amorosa que aboca els protagonistes a la mort. Creus que és versemblant la mort per amor? La mort per amor és present en altres obres literàries? Investiga quines d ’aquestes parelles tenen un final semblant. Romeu i Julieta Tirant i Carmesina Artús i Ginebra C O M E N TA R I D E T E X T Rellig les respostes que has donat a les preguntes anteriors i crea, a partir d'aquestes, un comentari de text del fragment de Tristany i Isolda que has llegit. Pots seguir les pautes següents. Resumeix l’argument del text i enuncia’n el tema. Informa sobre el gènere i les característiques representades. Fes una valoració personal en què reculles l’opinió sobre l’obra i les actituds dels personatges. Quan acabes, intercanvia el text amb un company o companya per a comentar-lo i enriquir-lo. COMENTARI DE TEXT 31 L I T E R A T U R A ES0000000136649 179681_TEMA_01_112125.indd 31 13/2/22 11:53 5
RkJQdWJsaXNoZXIy