De la mateixa manera que utilitzem paraules per anomenar objectes, en química recorrem a la nomenclatura química, és a dir, a fórmules i noms, per representar i anomenar els compostos. Hi ha regles per construir les fórmules i regles per anomenar els compostos. 1.1. València La valència és la capacitat que té un element de combinar-se amb un altre. Es pren com a referència l’àtom d’hidrogen, de valència 1, i es defineix la valència com el nombre d’àtoms de H que es pot combinar amb un àtom de qualsevol altre element. Per exemple, la fórmula de l’aigua és H2O, i la de l’amoníac és NH3. Diem que la valència del O és 2 perquè es combina amb 2 H; i la valència del N és 3 perquè es combina amb 3 H. 1.2. Nombre d’oxidació o de valència El concepte de va lència és l imitat i no ex pl ica moltes fórmu les de compostos. Per ev ita r a i xò es def inei x el nombre d ’ox idació. El nombre d ’ox idació és el nombre d ’electrons que un àtom g uanya o cedei x (tota lment o parcia lment) quan forma un compost . El nombre d ’ox idació és negatiu si l ’ àtom g uanya electrons. El nombre d ’ox idació és positiu si l ’ àtom perd electrons. A la tau la seg üent veiem els nombres d ’ox idació més comuns d ’a lg uns elements. 1 -1 +1 H 2 13 14 15 16 17 +1 Li +2 Be -3 +3 B -4 +2 +4 C -3 +1 +3 +5 +2 N -2 -1 O -1 F +1 Na +2 Mg 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 +3 Aℓ -4 +2 +4 Si -3 +3 +5 P -2 +2 +4 +6 S -1 +1 +3 +5 +7 Cℓ +1 K +2 Ca +2 +3 Cr +2 +3 +4 Mn +2 +3 Fe +2 +3 Co +2 +3 Ni +1 +2 Cu +2 Zn +3 Ga -4 +2 +4 Ge -3 +3 +5 As -2 +2 +4 +6 Se -1 +1 +3 +5 +7 Br +1 Rb +2 Sr +2 +4 Pd +1 Ag +2 Cd +3 In +2 +4 Sn -3 +3 +5 Sb -2 +2 +4 +6 Te -1 +1 +3 +5 +7 I +1 Cs +2 Ba +2 +4 Pt +1 +3 Au +1 +2 Hg +1 +3 Tℓ +2 +4 Pb +3 +5 Bi Els metalls tenen nombres d ’ox idació positius. Són a la part esquerra i central de la taula periòdica. Els no-metalls poden tenir nombres d ’oxidació positius i negatius. Són a la part dreta de la taula periòdica. 1. Noms i fórmules dels compostos químics En genera l , els nombres d ’ox idació d ’un element depenen del g r up en el qua l es troba . Per exemple: Tots els elements del g r up 1 tenen nombre d ’ox idació +1, i tots els del g r up 17, -1. Els elements del g r up 17 que tenen nombres d ’ox idació posit ius tenen +1, +3 , +5 i +7, que són els nombres sena rs f ins a la un itat del número de g r up. Obser va altres relacions semblants entre els nombres d’oxidació dels elements dels grups 2 i 16, i dels grups 13 i 15. 236
RkJQdWJsaXNoZXIy