5. La comunicació científica 0 La ciència només aconsegueix un èxit quan la validesa d’una afirmació es contrasta amb l’experiència. En la consolidació d’una teoria, per exemple, hi haurà diverses propostes sobre quina és la interpretació correcta d’un fenomen de la natura. En les diferents propostes hi solem trobar: ● La descripció del fenomen o del problema que planteja. Pot ser la descripció d’un experiment aïllat en un laboratori o d’una observació. De vegades la descripció està condicionada per la instrumentació o el marc conceptual, i s’ha de fer notar. Això permet que un altre equip pugui repetir la investigació començant des del mateix punt. ● La mostra ordenada de les dades que corresponen al fenomen. Ha de seguir un mètode acceptat per l’àmbit científic de què es tracti (dades numèriques, dades descriptives, etc.), amb el tractament estadístic, si cal, o la correlació entre diferents variables. Els canvis d’aquestes dades davant diferents cir - cumstàncies ambientals també són importants. ● Les hipòtesis com a motiu o com a resultat de la investigació. Permeten explicar el fenomen. O bé estan corroborades per les dades o bé s’hi sustenten. La hipòtesi pot tenir formes molt diferents, des d’un model cosmològic a l’explicació del comportament particular d’una variable respecte a una altra. La forma en què s’expressen aquestes propostes és molt variada. Un tractat sol ser un llibre; per tant, un document complex que exigeix molt esforç. Té com a objectiu difondre conclusions ja admeses per tothom. Un article científic (paper) és una publicació en una revista especialitzada. Té com a objectiu mostrar els resultats d’una investigació a un grup d’especialistes que estan en contacte a través d’aquest tipus de publicacions. Permet, d’una manera bastant àgil, compartir el coneixement, rebatre’s i prendre referències entre equips de treball que estan allunyats els uns dels altres. És el camí en què es dona l’avanç científic. Una ponència és un discurs adreçat a un auditori d’especialistes que sol ser en forma de classe magistral. Té com a objectiu compartir alguns aspectes d’una investigació més àmplia on hi cap el diàleg i admet una certa flexibilitat pel que fa a les conclusions. El 1991 es va posar en marxa el primer servidor World Wide Web (WWW). Va néixer per compartir informació científica i tècnica entre els especialistes d’un mateix centre de recerca, i cont inua ut i l i tzant-se així en di ferents centres . Amb el temps, Internet ha esdevingut un mitjà d’intercanvi de tot tipus d’informació entre persones d’arreu del món. Actualment engloba, sense substituir-los, els mitjans tradicionals de comunicació científica, i permet, per exemple, assistir a una ponència celebrada a milers de quilòmetres de distància a través de videoconferència. La comunicació és imprescindible per al desenvolupament de qualsevol disciplina científica. Com qualsevol acte de comunicació, exigeix, per part de l’au - tor o autora, respectar el llenguatge propi i ser clar en la seva exposició i, per part del qui rep el missatge, conèixer prou el llenguatge comú. Un tractat és un llibre, com ara Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món escrit per Galileu Galilei. Ponència per fomentar entre les empreses la investigació espacial. Un web permet compartir informació ja ordenada de la manera tradicional per accedir-hi d’una forma més ràpida i sense importar la distància. 15
RkJQdWJsaXNoZXIy