253052

0 Extreure i interpretar la informació d’un text científic Llegeix l’extracte de l’informe de l’Acadèmia Sueca de Ciències, publicat a l’octubre del 2011, que justifica el Premi Nobel de Química d’aquell any. Extreu la informació rellevant i explica què és el que l’autor està comunicant. Sven Lidin, membre del Comitè Nobel per a Química. El descobriment dels quasicristalls [...] Des del treball d’Abbé Haüy el 1784, on va mostrar que la repetició periòdica de paral·lelepípedes idèntics (molècules integrants, conegudes avui com a cel·les unitat) pot ser utilitzada per explicar l a f o rma ex t e r na de l s c r i s t a l l s , aques t a o r denac i ó de l l a r g abas t suposa una vinculació inseparable amb la per iodici tat de translació. Per tant, la definició clàssica d’un cristall és aquesta: «Un cristall és una substància en què els constituents, àtoms, molècules o i ons , s ’ empaque t en amb o r denamen t r egu l a r , r epe t i n t un pa t r ó tridimensional». [ . . . ] Una de les característiques més cridaneres dels cristal ls és la seva simetria espacial en grup. [...] Moltes operacions de simetria loca l , incompat ibl es amb l a s imet r i a de t rans l ac ió, encara poden construir-se amb reunions aïllades de molècules. Entre els eixos de simetria. Els eixos de simetria de 2, 3, 4 i 6 ordres de rotació estan permesos, mentre que els de 5 o 7, i tots els més grans, no estan permesos. [...] dos eixos de simetria d’ordre de rotació 5 en paral·lel clarament no poden coexistir. En un article precursor publicat al novembre del 1984, amb aliatges de ràpida solidificació de Al amb 10-14 % de Mn es va mostrar, per mitjà de difracció d’electrons, que posseeixen simetria icosaèdrica combinada en una ordenació de llarg abast, en clara violació dels resultats anteriors. [...] El fenomen fou batejat de seguida amb «quasicristal·linitat» per Levine i Steinhardt en un article que va aparèixer amb prou feines cinc setmanes després (24 de desembre de 1984) . Clarament , l ’ant iga de f i n i c i ó de cr i s t a l · l i n i t a t era i nsuf i c i ent per cobr i r aques t a nova c l asse de sòl ids ordenats , i , com a conseqüènc i a, l a def ini c ió de «cristall» donada per la Unió Internacional de Cristal·lografia es va canviar. Tot i que les definicions formals poden ser més o menys importants per a la ciència, aquesta és interessant perquè no fa cap intent de definir el concepte de «cristal l» directament, sinó que ofereix una definició operativa basada en el patró de difracció del material: «Per “cristall” s’entén qualsevol sòlid que té un diagrama de difracció essencialment discret». [...] Un quasicristall és un material que mostra en un experiment de difracció una ordenació de llarg abast i, tot i això, no té periodicitat de translació. [...] En lloc de la periodicitat de translació, els quasicristalls exhibeixen una altra propietat d’intrigant simetria, l’autosimilitud per escala. [...] La pregunta que sorgeix naturalment després del descobriment dels quasicristalls és: «On són els àtoms?». Hi ha diverses maneres d’obtenir informació sobre la localització, basades en tècniques de mi - croscòpia i difracció. [...] [...] són típicament materials durs i fràgils amb propietats de trans - port inusuals i energies superficials molt baixes. [...] En els quasicristalls, [...] hi ha comportaments més semblants als [...] vidres. La baixa energia super f icial fa els quasicr istal ls resistents a la corrosió i a l’adhesió i els proporciona baixos coeficients de fricció. Els primers quasicristalls descoberts per Dan Schechtman van ser a l i a t ges s i n t è t i cs , [ . . . ] . Mo l t recen tmen t , e l mi ne ra l quas i c r i s t a l · l í d’or igen natural icosaedr i ta s’ha ident i f icat en una mostra del r iu Khatirka a Txukotka, Rússia. 1. Comprèn l’enunciat. Per comprendre el text has de destacar la informació rellevant i explicar-ho. 2. Llegeix el text i assenyala el vocabulari nou. En la lectura del text trobaràs conceptes desconeguts per a tu. Busca’n el significat en algun diccionari o publicació relacionada amb la matèria. Alguns d’aquests poden ser: Cel·la unitat. Cada bloc que es repeteix en un cristall; la mida ve donada per la longitud de les seves tres arestes, i la forma, pel valor dels angles entre les dites arestes. Icosaèdrica: Relativa al políedre regular convex de 20 cares, cadascuna de les quals és un triangle equilàter. 3. Extreu la idea principal de cada paràgraf. Hi ha dos paràgrafs en què s’exposa la definició de cristall, l’una és la clàssica del segle xviii, i l’altra, la definició actual a partir d’aquest nou descobriment. L’organització del text en paràgrafs ha de permetre distingir les idees rellevants i la seva organització. 4. Explica què vol dir l’autor. L’autor exposa que el descobriment dels quasicristalls per part de Dan Schechtman ha comportat una nova perspectiva sobre què és i què no és un cristall. Explica que, als inicis de la cristal·lografia, la perspectiva clàssica de la geometria va obligar a classificar els cristalls dins de combinacions possibles. Les combinacions impossibles quedaven fora. Davant les evidències d’empaquetament d’àtoms que contradeien les normes de la perspectiva clàssica, Dan Schechtman va canviar el punt de vista i va obrir la disciplina de la cristal·lografia a una nova conceptualització. 5. Avalua el teu treball. Abans de finalitzar, hauries de comprovar si hi ha algun concepte o part del text que no comprenguis i, si és així, confeccionar una llista de preguntes amb els teus dubtes. S O L U C I Ó 17

RkJQdWJsaXNoZXIy