4.2. Les components de l’acceleració també són vectors. El mòdul de l’acceleració En un moviment general, que no sigui rectilini ni uniforme ni circular, l’acceleració tindrà components tangencial i normal . Tangencial , perquè varia el mòdul de la velocitat; i normal, perquè també ho fa la seva direcció. Resulta que el vector acceleració sempre és la suma d’aquestes dues components perpendiculars entre si. L’acceleració tangencial és paral·lela a la velocitat, és a dir, tangent a la trajectòria, i l’acceleració normal és perpendicular a la velocitat, dirigida cap al centre de curvatura. W aN W a W a W a W a W aT W aT W aT W aN W aN a W = a WT + a WN Segons el teorema de Pitàgores, el mòdul de a W es podrà expressar així: ;a W; = a a a 2 2 T N = + Segons la direcció i el sentit entre el vector velocitat inicial i el vector acceleració, obtenim diferents situacions. 4. L’acceleració Components de l’acceleració. W aT W aN W aN W aN W aT W a W a W a En una cursa de Fórmula 1, la velocitat canvia constantment en mòdul i direcció; per tant, existeixen W aN i W aT. A. Accelera en una recta. Acceleració en diferents situacions aN = 0 W a = W aT W a té la mateixa direcció i sentit que la velocitat W v. W v1 W v2 W a B. Frena en una recta. aN = 0 W a = W aT W a té la mateixa direcció i sentit contrari a la velocitat W v. W a C. Agafa un revolt a velocitat constant en mòdul ;W v;. En el revolt W aN és perpendicular a W v. • aT = 0 • a R v N 2 = • W a = W aN D. Agafa un revolt variant la direcció i el mòdul de la velocitat (en aquest cas, accelerant). En aquest cas l’acceleració és la suma de les dues components. W a = W aT + W aN a a a T N 2 2 = + W v1 W v2 W a1 W aN,2 W aN,1 W a2 W aT W aT W v1 W v2 W aT W aN W aN W v1 W v2 Com que W aN i W aT són perpendiculars, es pot aplicar el teorema de Pitàgores per calcular ;W a;. 38
RkJQdWJsaXNoZXIy