0 El segon, s, unitat de temps, es defineix assignant el valor de 9 192 631 770, quan s’expressa en hertzs, (1 hertz = 1 s-1) a la freqüència del cesi, Dn Cs, corresponent a la freqüència de la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133. El metre, m, unitat de longitud, es defineix assignant el valor numèric fix de 299 792 458 a la velocitat de la llum en el buit, c, quan aquesta s’expressa en la unitat m · s-1, on el segon és definit en termes de la freqüència del cesi DnCs. El quilogram, kg, unitat de massa, es defineix assignant el valor fix de 6,626 070 040 ? 10-34 a la constant de Planck, h, quan aquesta s’expressa en la unitat J ? s, que és igual a kg ? m2 ? s-1, on el metre i el segon es defineixen en termes de c i DnCs. El kelvin, K, unitat de temperatura termodinàmica, es defineix assignant a la constant de Boltzmann, KB , el valor numèric fix 1,380 648 52 ? 10-23, quan s’expressa en la unitat J ? K-1, que és igual a kg ? m2 ? s-2 ? K-1, on el quilogram, el metre i el segon es defineixen en termes de h, c i DnCs. L’amper, A, unitat d’intensitat de corrent, es defineix assignant el valor numèric fix per a la càrrega elemental, e, de 1,602 176 6208 ? 10-19, quan s’expressa en la unitat coulomb, C, que és igual a A ? s, on el segon està definit en termes de DnCs. El mol, símbol mol, és la quantitat de substància d’una entitat elemental especificada, que pot ser un àtom, molècula, ió, electró, qualsevol altra partícula o un grup especificat d’aquestes partícules. Es defineix assignant el valor numèric fix de 6,022 140 76 ? 1023 a la constant d’Avogadro, NA , quan aquesta s’expressa en la unitat mol -1. La candela, cd, és la unitat d’intensitat lluminosa en una direcció donada. Es defineix assignant el valor numèric fix 683 a l’eficàcia lluminosa, Kcd, de la radiació monocromàtica de freqüència 540 ? 10 12 Hz, quan aquest valor s’expressa en la unitat lm ? W-1, que és igual a cd ? sr ? W-1 o cd ? sr ? kg-1 ? m-2 ? s3, on el quilogram, el metre i el segon estan definits en termes de les constants h, c i DnCs. La resta d’unitats són unitats derivades, el que significa que poden expressar-se en termes de les unitats fonamental s. Per exemple, per obtenir la unitat de veloci tat de l ’SI hem de teni r en compte la seva def inició i expressar les unitats: temps at espai recorregut v utilitz = . . . . , ? s m s m 120 120 3 600 1 000 3 600 120 1 000 33 3 h km s m = = = ! R E C O R D A Unitats suplementàries Hi ha dues unitats suplementàries de caràcter matemàtic: ● El radian, rad, és l’amplitud de l’angle central en una circumferència l’arc de la qual és de la mateixa longitud que el radi. ● L’estereoradian, sr, és l’amplitud de l’angle sòlid central en una esfera de radi R, tal que intercepta una superfície d’àrea igual que R2. R Nom de les unitats Algunes unitats derivades tenen nom propi, per exemple, la força, que podem obtenir recordant la definició de força: F = m ? a. unitat de força = unitat de massa ? ? unitat d’acceleració = kg ? m/s2 Aquesta combinació d’unitats rep nom propi, newton, N: 1 N = 1 kg ? m/s2 1 Completa a la teva llibreta aquesta taula d’unitats derivades per a les magnituds corresponents. Magnitud Unitat derivada Nom Símbol Superfície Volum Acceleració Densitat Pressió A C T I V I T A T S El lumen ( lm) és una unitat de la potència lluminosa d’una font. 9
RkJQdWJsaXNoZXIy