Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració ha par ticipat l ’equip següent: Mariano García Gregorio Henar Méndez Pérez Luis Fernández García del Rincón EDICIÓ Begoña Barroso Nombela Ana Piqueres García Núria Hernández Belsa EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo Magda Belsa Hernández DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 1 E S O Biologia i Geologia
Índex Un i t a t Si tuac ió d ’aprenentatge E L R E P T E Obj ect ius de Desenvo lupament Sostenibl e (ODS) i l es seves f i tes Competènc i es espec í f iques El projecte científic 8 1. Interpretar fenòmens de la natura, predir-ne i argumentar-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència. 2. Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, i contrastar-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i descartar solucions pseudocientífiques. 3. Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d ’hipòtesis contrastades experimentalment, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com ara l’experimentació i la cerca d ’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia. 4. Fer servir diverses formes de raonament, com ara el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. 5. Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per decidir de manera informada com incidir en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. 6. Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals per explicar-ne l’origen i la possible evolució, així com les característiques de la comunitat d ’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals. 1 La Terra a l’Univers 16 Organitzem una exposició sobre l’Univers Descobrim l’Univers Fita 15.1 2 La geosfera 34 Dissenyem un itinerari urbà per reconèixer roques i minerals La ciutat és plena de roques Fita 12.2 3 L’atmosfera i la hidrosfera 54 Desenvolupem un taller sobre la protecció de l’aire i l’aigua Com podem tenir cura de l’aire i l’aigua? Fita 13.3 4 La biosfera 76 Fem murals sobre la diversitat dels éssers vius La diversitat dels éssers vius Fita 15.5 5 Les moneres, els protoctists i els fongs 96 Fem un calendari amb diferents microorganismes A la recerca dels microorganismes Fita 3.3 2
Sabers bàs i cs Conceptes Procediment s c i ent í f i cs Act i tud cr í t i ca 1. Com és l’Univers 2. El sistema solar 3. El planeta Terra 4. El sistema Terra-Lluna Esbrina com la inclinació dels rajos solars afecta la temperatura de la superfície terrestre Representa els moviments de la Terra El signe del zodíac influeix en la nostra personalitat 1. La Terra per dins 2. Els minerals 3. L’origen de les roques 4. La utilitat de les roques 5. L’ús responsable dels recursos minerals Identifica minerals Identifica tipus de roques La gemmoteràpia resol problemes que la medicina no pot curar 1. L’atmosfera 2. Les funcions de l’atmosfera 3. La contaminació atmosfèrica 4. La hidrosfera 5. Els usos de l’aigua i les seves conseqüències 6. La gestió sostenible de l’aigua Descobreix les propietats de l’aire Elabora un model del cicle de l’aigua El canvi climàtic és una cosa passatgera 1. Els éssers vius 2. Les cèl·lules 3. Les funcions vitals 4. La classificació dels éssers vius 5. Els cinc regnes Observa cèl·lules al microscopi òptic És perjudicial dormir amb plantes a l’habitació 1. Els microorganismes 2. El regne de les moneres 3. El regne dels protoctists 4. El regne dels fongs 5. Els virus Aplica el mètode científic al iogurt Observa protoctists al microscopi Compara el llevat fresc i el llevat químic El riu Tinto és vermell per la contaminació minera 3
Un i t a t Si tuac ió d ’aprenentatge E L R E P T E Obj ect ius de Desenvo lupament Sostenibl e (ODS) i l es seves f i tes Competènc i es espec í f iques 6 Les plantes 114 Organitzem una gimcana de plantes La gimcana de les plantes Fita 15.2 1. Interpretar fenòmens de la natura, predir-ne i argumentar-ne el comportament a partir de models, lleis i teories propis de la biologia i la geologia per apropiar-se de conceptes i processos propis de la ciència. 2. Identificar, seleccionar, organitzar i avaluar críticament dades i informació, i contrastar-ne la fiabilitat per resoldre preguntes relacionades amb la biologia i descartar solucions pseudocientífiques. 3. Dissenyar, desenvolupar i comunicar el plantejament i les conclusions de recerques dins de l’àmbit escolar, incloent la formulació de preguntes i d ’hipòtesis contrastades experimentalment, seguint els passos de les metodologies pròpies de la ciència, com ara l’experimentació i la cerca d ’evidències, cooperant quan calgui, per indagar en aspectes relacionats amb la biologia i la geologia. 4. Fer servir diverses formes de raonament, com ara el pensament hipoteticodeductiu i el pensament computacional, per resoldre problemes o donar explicació a fenòmens naturals i processos de la vida quotidiana relacionats amb la biologia i la geologia, mitjançant l’anàlisi crítica de les respostes i les solucions i reformulant el procediment, si fos necessari. 5. Analitzar els efectes de determinades accions sobre el medi ambient i la salut, basant-se en els fonaments de les ciències biològiques i geològiques, per decidir de manera informada com incidir en problemàtiques actuals i adoptar hàbits que minimitzin els impactes mediambientals, que siguin compatibles amb un desenvolupament sostenible i que permetin mantenir i millorar la salut individual i col·lectiva. 6. Analitzar els elements del paisatge, utilitzant de forma integrada els coneixements procedents de la biologia, la geologia i les ciències ambientals per explicar-ne l’origen i la possible evolució, així com les característiques de la comunitat d ’organismes, la dinàmica del relleu i els possibles riscos naturals. 7 Els animals invertebrats 136 Fem un arxivador amb fitxes d ’animals invertebrats Un món d ’animals nou Fita 14.2 8 Els animals vertebrats 160 Gravem un vídeo sobre animals vertebrats amenaçats Animals en perill Fita 15. 5 ANNEX La natura del nostre entorn 182 Minerals i roques Animals Plantes Bolets 4
Sabers bàs i cs Conceptes Procediment s c i ent í f i cs Act i tud cr í t i ca 1. Característiques de les plantes 2. Les funcions vitals de les plantes 3. Les plantes sense llavors 4. Les plantes amb llavors 5. La importància de les plantes Estudia una flor i un fruit Identifica arbres per les fulles Es poden obtenir albercocs d ’una prunera 1. Els animals invertebrats 2. Els porífers 3. Els cnidaris 4. Els cucs 5. Els mol·luscs 6. Els artròpodes 7. Els equinoderms Estudia com és un musclo Identifica els diferents grups d ’insectes Les abelles pol·linitzen totes les plantes 1. Els animals vertebrats 2. Els peixos 3. Els amfibis 4. Els rèptils 5. Els ocells 6. Els mamífers Estudia com és un peix ossi Les gallines són animals poc intel·ligents 5
6 Aprendre és un camí de llarg recorregut que durarà tota la teva vida. La fita és sempre poder-lo recórrer CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat aquest itinerari per a tu: Quin tipus de cèl·lules tenen les plantes? En què es diferencien de les cèl·lules dels animals? Què signifiquen els termes pluricel·lular i autòtrof ? Coneixes éssers vius, diferents de les plantes, que siguin pluricel·lulars i autòtrofs? INTERPRETO LA IMATGE Coneixes la planta que surt a la fotografia de la dreta? L’has vista en algun lloc? On? Coneixeu gaires plantes? Digues un nom d ’herba, d ’arbust i d ’arbre. Entre tota la classe, feu una llista dels arbres, els arbustos i les herbes que coneixeu. INTERPRETO LA IMATGE Quina part de la planta mostra la imatge de l’esquerra? Quines funcions creus que té? Saps a quina planta pertany? La gimcana de les plantes En Lluís va celebrar l’aniversari el cap de setmana passat i va convidar la seva colla a un escape room. S’ ho van passar molt bé i van aconseguir resoldre l’enigma i sortir. Per això, van proposar a la resta de la classe fer una cosa semblant, una gimcana al pati , en un jardí o en un bosc proper, on hi hagi moltes plantes. Han pensat que prepararan per grups proves relacionades amb les plantes, de manera que altres classes les puguin resoldre per equips i alhora aprendre. Les plantes 6 R E P T E Organitzem una gimcana de plantes A PUNT PER COMENÇAR. . . 1 Característiques de les plantes 2 Les funcions vitals de les plantes 3 Les plantes sense llavors 4 Les plantes amb llavors 5 La importància de les plantes Amb aquest repte cont r ibui ràs a . . . «Promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar el repoblament forestal i la reforestació a escala mundial» (Fita 15.2). La vostra gimcana ajudarà els companys i les companyes a conèixer millor les plantes. Això és molt important, perquè és evident que «per protegir cal conèixer». Per protegir els nostres boscos, hem de conèixer i apreciar el món de les plantes. FA I G M E M Ò R I A 115 114 1 INTERPRETO LA IMATGE. Identifica els éssers vius i la matèria inerta de la fotografia. 2 Per valorar la importància que tenen els éssers vius és necessari conèixer-los. Quines són les característiques que diferencien els éssers vius de la matèria inerta? 3 Creus que els éssers vius i la matèria inerta estan formats per les mateixes substàncies? Explica-ho. 4 Podrien existir els éssers vius si en la seva composició no tinguessin matèria inorgànica? Justifica la resposta. 5 El petroli és matèria inerta, però està format de matèria orgànica. Com és possible? R E P T E 4 1. Els éssers vius Fan les funcions vitals Estan formats per cèl·lules Els éssers vius són capaços de fer les tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Les cèl·lules són les unitats vives més petites que componen els éssers vius i que són capaces de fer les funcions vitals. Estan constituïts per una sola cèl·lula . Estan constituïts per moltes cèl·lules. Éssers unicel·lulars Éssers pluricel·lulars La matèria orgànica només és present en els éssers vius o en les seves restes, mentre que la matèria inorgànica es pot trobar tant en els éssers vius com en la matèria inerta . Els principals tipus de substàncies orgàniques són : En els éssers vius també trobem substàncies inorgàniques. Les principals són : Estan formats per matèria orgànica Glúcids. N ’ hi ha que donen energia , com els sucres de la fruita o el midó de les patates. D’altres formen estructures, com la cel·lulosa . Àcids nucleics. Controlen el funcionament de la cèl·lula . El més conegut és el DNA, que emmagatzema tota la informació necessària per construir un ésser viu . Aigua. És la substància més abundant en els éssers vius. Forma part dels f luids interns, com ara la sang. Lípids. Alguns, com el colesterol , formen part d’estructures de la cèl·lula. Alguns altres, com els greixos, serveixen com a reserva energètica. Proteïnes. Inter venen en molts processos importants i formen part d’estructures. Per exemple, els músculs estan formats sobretot de proteïnes. Sals minerals. Estan dissoltes o formant estructures sòlides, com ara els ossos o les closques. Els éssers vius estan formats en part per matèria orgànica. La biosfera és la zona de la superfície de la Terra formada per tots els éssers vius, les interaccions que existeixen entre ells i els llocs on habiten . Tant els éssers vius com la matèria inerta estan constituïts per una sèrie d’elements que s’ hi presenten en proporcions diferents. En els éssers vius, els elements més abundants són el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen. La matèria orgànica inclou nombroses substàncies complexes que contenen carboni. La matèria inorgànica inclou substàncies senzilles que, en general , no tenen carboni . En canvi , la matèria inerta està formada principalment per matèria inorgànica. Animals Roques Plantes Gasos Aigua Biosfera Atmosfera Hidrosfera Geosfera Les característiques dels éssers vius 79 78 El sistema solar està format per un gran nombre d’objectes de mides diverses que giren al voltant del Sol . Els cossos més grans són els planetes, que es divideixen en interiors o rocosos i exteriors o gasosos. A més, hi ha planetes nans, satèl·lits, cometes i asteroides. Planetes interiors o rocosos Són els que estan més a prop del Sol i tenen un nucli metàl·lic cobert de roca . Tots tenen atmosfera , llevat de Mercuri . Venus és, per la seva proximitat al Sol i per les característiques de la seva atmosfera , el més calent de tots, fins i tot més que Mercuri . Mart és el més fred . Planetes exteriors o gasosos Són molt més grans que els planetes rocosos i estan formats d’ hidrogen , heli i petites quantitats d’aigua i amoníac. Tenen anells formats per fragments de glaç, roca i pols. Satèl·lits Són astres que giren al voltant d’un planeta , com la Lluna . Tots els planetes, tant els rocosos com els gasosos, tenen satèl·lits, llevat de Mercuri i Venus. Cometes Són fragments de roca i glaç que, quan s’aproximen al Sol , s’escalfen , es fan visibles i desenvolupen unes cues característiques de milions de quilòmetres de longitud . Planetes nans Són astres esfèrics més petits que els planetes que giren al voltant del Sol . El més conegut és Plutó. Asteroides Són un conjunt d’astres de forma irregular amb una composició rocosa . Es localitzen per tot el sistema solar, però s’acostumen a agrupar en dues zones: al cinturó d’asteroides i al cinturó de Kuiper. Distància al Sol en milions de quilòmetres Sol La temperatura a la superfície és d’uns 6.000 ºC i està compost, sobretot, d’ hidrogen . És l’únic astre del sistema solar que emet llum. Els altres es veuen brillants perquè ref lecteixen la seva llum. Cinturó d ’asteroides Cinturó de Kuiper Júpiter Mercuri Saturn Venus Urà Lluna Neptú Mart Terra Meteorits Són fragments de cometes o d’asteroides que cauen sobre els planetes o els satèl·lits. Quan entren a l’atmosfera originen estels fugaços. Júpiter Mercuri Saturn Venus Urà 58,5 Neptú 108 150 228 780 1.431 2.877 4.509 Mart Terra Els elements del sistema solar 2. El sistema solar 23 22 LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE. EL REPTE 1 UN ODS I LES SEVES FITES 2 LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3 Esprem-te el cervell per recordar el que saps. Fes memòria dels teus coneixements adquirits en altres cursos, en altres unitats o en les teves pròpies experiències. Contribueix, amb la realització del repte, a complir una o diverses fites d ’un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Utilitza els continguts del teu llibre per trobar les respostes. Busca informació contrastada a Internet, en altres llibres, en les persones del teu entorn... Organitza-la i extreu les teves conclusions per resoldre les qüestions que se’t plantegen. Pensa críticament. Debat sobre la veracitat d ’aquests continguts. En la secció CERT O FALS? trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar les notícies falses i els mites. Reflexiona sobre un aspecte de la vida quotidiana, posant-te en el lloc dels personatges que el presenten. Accepta el repte que se’t proposa a partir de la situació d ’aprenentatge. Investiga, pensa i respon les qüestions que t’ajudaran a anar resolent el repte i les competències específiques. Material Microscopi Portaobjectes Cobreobjectes Pinces Una ceba morada Escuradents de fusta Comptagotes Paper de filtre Encenedor d ’alcohol Blau de metilè Observa cèl·lules al microscopi òptic Observa cèl·lules vegetals En aquesta pràctica aprendràs a utiltzar el microscopi i observaràs cèl·lules de ceba. Com creus que seran? Fes un dibuix del que observis. 1. Agafa un tros d ’una capa de ceba. Fes-hi un tall petit i, amb les pinces, separa’n la capa fina morada anant amb compte. 3. Comprova que el microscopi està endollat i encén el llum. 4. Col·loca l’objectiu de menys augment, posa el portaobjectes amb la mostra sobre la platina i subjecta-la amb les pinces. A continuació, amb el caragol macromètric, apuja al màxim la platina. 2. Posa-la sobre el portaobjectes ben estirada, afegeix-hi una gota d ’aigua i col·loca amb cura el cobreobjectes sobre la mostra. Ocular Tub Revòlver Objectiu Pinces Condensador Font d’il·luminació Braç Platina Caragol micromètric Caragol macromètric Base 2. Les cèl·lules 82 L’Univers al llarg de la història Al llarg de la història els éssers humans hem obser vat el cel i els moviments dels astres. Antigament, es van desenvolupar possibles models per explicar com era l’Univers. 1 O F A L S C E R T ? El signe del zodíac influeix en la nostra personalitat Quan obser vem el cel estrellat, és fàcil imaginar que els grups d’estels formen figures, de la mateixa manera que ens passa quan endevinem animals o objectes en les formes que dibuixen els núvols. De les figures que semblen formar els estels se’n van dir constel·lacions. Antigament creien que les constel·lacions del zodíac inf luïen en la personalitat i el destí de les persones. Avui sabem que els estels estan tan lluny de la Terra que és impossibl e que tinguin cap mena d’ inf luència en nosaltres. A més, cap estudi científic ha trobat cap relació entre el zodíac i la personalitat. Pensa en algun estudi que pugueu fer a classe per comprovar si el signe del zodíac influeix en la manera de ser. El model geocèntric Aquest model el van desenvolupar els antics filòsofs grecs, com ara Aristòtil . Defensaven que la Terra , esfèrica , se situava al centre de l’Univers. Al voltant seu es disposaven una sèrie d’esferes concèntriques que contenien el Sol , la Lluna i els planetes, que giraven entorn de la Terra . L’esfera dels estels fixos envoltava totes les altres esferes. Aquest model d’Univers concorda amb el que ens diuen els sentits: la Terra no es mou i sembla que els astres hi girin al voltant a velocitats diferents. Aquest model va dominar l’astronomia durant setze segles. El model heliocèntric Al final del segle xvi, Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric. Segons aquest model , tots els planetes, inclosa la Terra , giren al voltant del Sol , amb moviments de rotació propis. La Lluna , d’altra banda , gira al voltant de la Terra . I, de nou , més lluny, a la part més exterior, hi ha l’esfera dels estels fixos. Aquest model d’Univers contradiu la nostra percepció, però explica molt millor els moviments dels planetes, i per això mateix es va anar imposant de mica en mica . El model heliocèntric s’ajusta més a la realitat. Sol Venus Mercuri Lluna Terra Saturn Júpiter Mart Sol Venus Mercuri Lluna Terra Saturn Júpiter Mart 19 ELS SABERS BÀSICS 4 Experimenta i duu a terme pràctiques senzilles. Resol aquests procediments aplicant tot el que has après. Aprèn els sabers bàsics a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: fotografies, dibuixos, infografies... Itinerari didàctic
7 33 Els estels i els planetes es poden destriar perquè la llum dels estels espurneja i la dels planetes és més fixa, sense canvis. No obstant això, de vegades aquest procediment pot fallar. Com es pot saber realment si un astre és un estel o un planeta? 34 La figura següent representa un model de l’Univers proposat a partir del segle xvi. Observa’l i respon les preguntes. a) En què consisteix aquest model? b) Copia l’esquema a la llibreta i escriu-hi el nom dels diferents astres. c) Quina és la diferència principal respecte del model geocèntric? d) Aquest esquema reflecteix la idea que tenim actualment de l’Univers? 35 En aquesta imatge s’observen dos elements que formen part de les galàxies. Quins són? 23 R E S U M . Copia aquestes oracions i completa-les a la llibreta. Tots els astres es mouen aparentment en dirección d ’… a … al llarg del dia i de la nit. Això és degut al moviment de … de la Terra sobre el seu eix, que completa en … hores. La Terra també presenta un moviment de … al voltant del Sol, que completa aproximadament en … dies. A causa de la inclinació de l’… de rotació de la Terra, els rajos del Sol arriben a un indret determinat amb una … diferent al llarg de l’any. Això dona lloc a les … La Lluna és un … de la Terra que té un moviment de … sobre el seu eix i un altre de ... al voltant de la Terra, que donen lloc a les diferents … 24 Ordena aquests elements de més petit a més gran: galàxia – Univers – cúmul de galàxies – estels supercúmul de galàxies – nebulosa 25 R E S U M . Escriu un text breu per explicar la formació de l’Univers. 26 V O C A B U L A R I . Defineix aquests conceptes: galàxia planeta rocós Sol planeta gasós estel planeta nan satèl·lit asteroide meteorit cometa 27 D I B U I X O . Fes un dibuix esquemàtic dels models que es van desenvolupar per explicar l’Univers al llarg de la història i després respon les preguntes: a) En què consisteix cada model? b) Quin s’assembla més a la nostra percepció? Per què? c) Quin és el model acceptat actualment? Justifica la resposta. 28 Enumera les característiques del planeta Terra que fan possible que hi hagi vida. 29 V O C A B U L A R I . Defineix els termes solstici i equinocci i acompanya’ls d ’un dibuix. Després, explica quines són les diferències principals entre tots dos. 30 D I B U I X . Copia a la llibreta l’esquema següent i completa’l. S A E C G B F D H N N N N S S S 31 TA U L A . Copia i completa a la llibreta la taula següent amb les fases de la Lluna. Fases Descripció Què veiem? Lluna nova … … Els astres formen un angle i s’il·lumina la meitat esquerra de la Lluna. … … … … … … … 32 D I B U I X O . Identifica cada esquema amb el tipus al qual correspon i explica com es produeix. 36 Ordena els episodis següents sobre l’origen de l’Univers, del més antic al més modern: a) Després d ’un temps, la temperatura va començar a minvar i es van formar hidrogren, heli i altres elements. b) Fa 14.000 milions d ’anys, una petita regió on es concentrava tota l’energia i la matèria s’expandia a molta velocitat. c) Alguns estels explotaven i se’n formaven de nous a partir de les seves restes. d) Els núvols d ’hidrogen i heli es van condensar i van donar lloc als primers estels. e) L’Univers continua en expansió, continuen esclatant i naixent estels, i les galàxies s’allunyen les unes de les altres. 37 Els estels que veiem en l’actualitat, es van formar al començament de l’Univers o són posteriors? 38 A S T R O N O M I A I M AT E M ÀT I Q U E S . Les distàncies en el sistema solar s’acostumen a expressar en milions de quilòmetres o en unitats astronòmiques (UA). La distància mitjana entre la Terra i el Sol és de 150 milions de quilòmetres, que equivalen a 1 UA. Per a distàncies encara més grans s’utilitza l’any llum, que és la distància que recorre la llum en un any. La velocitat de la llum en el buit és de 300.000 km/s i 1 any llum equival a 63.241 UA. a) Calcula en UA la distància mínima de la Terra a Mart, a Júpiter i a Saturn. b) Tenint en compte la velocitat de la llum, calcula quant tarda a arribar un raig de llum del Sol a la Terra. c) El planeta Mart, en el moment que s’acosta més a la Terra, està a uns 48 milions de quilòmetres de distància. Quant tardarien a saludar-se dues persones si una fos a Mart i l’altra, a la Terra? Pista: les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum. 39 Respon aquestes preguntes sobre el sistema solar. a) Què són els asteroides? A quines zones n’hi ha més? Com es veuen des de la Terra? b) Què són els meteorits? c) Quins astres desenvolupen una cua quan s’apropen al Sol? o r g a n i t z o e l q u e h e a p r’ e s 1 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s A Terra Sol Lluna B Terra Lluna Sol 31 30 40 Llegeix la notícia següent i repon les preguntes. Higiea podria destronar C eres com a planeta nan més petit del si st ema solar Fins ara es considerava que C eres era el planeta nan més petit del si st ema solar, però l ’Obser vatori Europeu Austral ha revelat que n’ hi podria haver un altre de més petit: Higiea , un object e esfèric del cinturó principal d’ast eroides. La Unió Astronòmica Int ernacional hi t é la darrera paraula . Higiea és un object e del cinturó principal d’ast eroides que complei x tres del s quatre requi sits per ser classi f icat com a planeta nan : orbita al voltat del Sol , no és una l luna i , a di ferència d’un planeta , no ha net ejat el voltant de la seva òrbita . [. . .] «Gràcies a la capacitat única de l’instrument SPHERE hem pogut resoldre la forma d’Higiea , que és gairebé esfèrica», afirma Pierre Vernazza , l’investigador principal del Laboratori d’Astrofísica de Marsella (França), que destaca : «Amb les imatges obtingudes, Higiea es pot reclassificar com un planeta nan, ara com ara el més petit del sistema solar». SINC, 29/10/2019. a) Què és un planeta nan? b) Fins fa poc temps, Plutó era el novè planeta del sistema solar. El 24 d ’agost del 2006 la Unió Astronòmica Internacional el va deixar de considerar un planeta i va passar a ser un planeta nan. Esbrina per què es va prendre aquesta decisió. c) Quina és la quarta condició per ser un planeta nan? 41 Llegeix i respon: a) Explica per què la inclinació de l’eix terrestre és una de les causes que tinguem estacions. Quina n’és l’altra causa? b) La verema a Catalunya es fa al setembre. En canvi, a Sud-àfrica és al març. Pots explicar el perquè d ’aquesta diferència? 42 La distància de la Terra al Sol varia lleugerament al llarg de l’any. a) Com es pot comprovar fàcilment aquest fet? b) El dia 3 de gener la Terra es troba en el punt de la seva òrbita més proper al Sol, i el dia 3 de juliol, en el punt de la seva òrbita més allunyat. Explica com pot ser que el 3 de gener a l’hemisferi nord faci molt més fred que el 3 de juliol. 43 Ordena les imatges següents i identifica-hi les fases de lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. Comença per la fase de lluna plena. A D G B E H C F I 44 Perquè hi hagi un eclipsi de Sol, hi ha d ’haver lluna nova. Però, per què no es produeix un eclipsi de Sol cada vegada que hi ha lluna nova? La nostra exposició de l’Univers Per organitzar l’exposició i assegurar-vos que sigui tot un èxit repartiu-vos la feina i treballeu en grups. Primer haureu de decidir conjuntament els continguts de l’exposició. Podeu seguir els d ’aquesta unitat o buscar-ne d ’altres que us interessin, com ara l’exploració espacial, l’estudi de l’Univers, l’Univers en el cinema, etc. Feu servir materials diversos per fer l’exposició més entretinguda. També podeu muntar representacions en les quals participin els visitants de l’exposició. Un cop que hàgiu decidit el que hi incloureu, necessitareu un espai adient per presentar-ho. El més fàcil serà trobar un espai del centre escolar, però potser podríeu aconseguir que us deixessin algun espai a l’ajuntament o en algun local cultural o cívic. I, per descomptat, anuncieu l’exposició perquè hi vingui molta gent. D’aquesta manera difondreu els vostres coneixements i ajudareu la resta de l’alumnat del centre a comprendre millor l’Univers. Quan acabeu, us podeu posar en contacte amb altres centres per explicar-los la vostra experiència i, si els interessa, els podeu deixar alguns elements de la vostra exposició. 1 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s R E P T E 46 L’any 1969 es recordarà com l’any en què l’ésser humà va arribar a la Lluna, a bord de l’Apollo 11. Després de sis missions més reeixides, els aterratges a la Lluna es van oblidar. Actualment, s’han revifat les ganes de viatjar a la Lluna, encara que aquesta vegada amb un interès comercial. Comenteu en grups les qüestions següents: a) Hi hauria d’haver una normativa internacional per regular l’exploració i l’explotació comercial de la Lluna? Si és així, proposeu-ne algunes regles. b) No tots els països tindran la capacitat de realitzar missions a la Lluna. Podria ser que això ampliï la bretxa entre països rics i pobres? c) És possible que els fons destinats a l’exploració espacial es desviïn de les partides dedicades a la investigació mèdica o l’educació. Com creieu que es podria evitar aquest risc? 47 Busca informació sobre Iuri Gagarin i Valentina Tereixkova i explica quina importància van tenir en l’exploració de l’espai. A S S O L I T 45 A S T R O N O M I A I B I O L O G I A . Fa uns 66 milions d ’anys, un meteorit de més de 10 km de diàmetre va caure sobre el que ara és la península de Yucatán, a Mèxic. Aquest impacte va estendre per tota la superfície terrestre una gran quantitat de pols i va provocar l’acidificació dels oceans. Va causar la darrera gran extinció en massa, que va afectar gairebé el 70 % de les espècies del planeta, i va posar fi al domini dels grans dinosaures en els medis terrestres. a) A més dels dinosaures, van desaparèixer moltes altres espècies. Busca informació sobre algunes d ’aquestes espècies. b) L’iridi és un metall rar a la Terra, però abunda en els meteorits. Les roques contemporànies a l’extinció dels dinosaures contenen una concentració d ’iridi fins a 400 vegades per sobre del normal. Què et suggereix això? c) La pols meteòrica va enfosquir durant anys la superfície terrestre. Quin efecte degué tenir aquesta foscor sobre els éssers vius? d) L’acidesa de l’aigua impedeix la formació de les closques i els esquelets dels animals marins. Parleu a classe de si aquest efecte degué tenir un paper important o no en l’extinció. 33 32 Gegant s que observen el cel > Si bé no tant com el FAST, els radiotelescopis acostumen a ser força grans. Saps per què? > Quins avantatges tenen els telescopis espacials en comparació amb els terrestres? I els terrestres respecte dels espacials? El Gran Telescopi Canàries (GTC) Actualment és el telescopi òptic infraroig més gran i un dels més avançats del món . Instal·lat en un dels millors llocs de l’ hemisferi nord , l’Obser vatori del Roque de los Muchachos (La Palma , illes Canàries), el seu mirall primari està format per 36 segments hexagonals que actuen conjuntament com un sol mirall d’un diàmetre de 10,4 metres. Gràcies a aquest gran mirall i a una avançada enginyeria , el GTC és un dels millors telescopis dedicats a la recerca astronòmica . En els dotze primers anys de treball , el GTC ha permès obser var el cosmos com no s’ havia fet mai . Pràcticament no hi ha cap tipus d’objecte astronòmic que el GTC no explori amb les seves obser vacions: planetes extrasolars, estels evolucionats, forats negres, estels primitius, camps magnètics al centre galàctic, galàxies febles, matèria fosca , lents gravitacionals i esdeveniments explosius molt energètics, entre d’altres. Butlletí IAC «Els resultats científics aconseguits amb el GTC –assenyala Rafael Rebolo, actual director del IAC– són excepcionals, no tan sols pel volum de dades obtingudes i d ’articles científics publicats, sinó també per la qualitat i l’impacte que presenten. En el seu objectiu de fer ciència de frontera, destaquen algunes observacions com ara la detecció de la galàxia UG00180, situada a una distància de 500 milions d ’anys llum, les imatges de la qual són les més profundes d ’una galàxia mai preses des de la Terra». > Investiga per què el Roque de los Muchachos és un lloc privilegiat per a l’astronomia a l’illa de La Palma. El Radiotelescopi d’Obertura Esfèrica (FAST) Es va començar a construir el 2011 a la província xinesa de Guizhou . Els seus 4.450 panells formen una estructura circular de 500 metres de diàmetre, una superfície equivalent a la de 30 camps de futbol , que el converteix en el radiotelescopi més gran del món . També és el radiotelescopi més potent. La seva missió principal és buscar pistes sobre l’origen de l’Univers i indagar sobre la cerca de vida extraterrestre. No obstant això, segons els seus creadors, també ajudarà els astrònoms a llançar nova llum sobre galàxies distants, detectar matèria i energia fosques i descobrir nous púlsars, estels de neutrons que emeten una radiació intensa . També permetrà localitzar molècules de carboni amb més precisió que la que s’aconsegueix fins avui . National Geographic El telescopi espacial James Webb de la NASA Webb, el telescopi espacial més gran i complex mai construït, podrà recol·lectar llum que ha estat viatjant durant 13,5 mil milions d’anys, gairebé des del començament de l’Univers. De fet, és una màquina del temps que ens permet obser var les primeres galàxies que es van formar després del big-bang. Com que recull llum infraroja , obser va directament a través dels gegantescos núvols de pols que bloquegen la vista de la majoria dels altres telescopis. Amb el seu conjunt de miralls segmentats de 6,5 metres de diàmetre, pot buscar vapor d’aigua a les atmosferes dels planetes que orbiten altres estels. És capaç d’obser var aquests exoplanetes, en longituds d’ona de llum en les quals no s’ han vist mai , per obtenir nous coneixements sobre la seva naturalesa i buscar -hi signes d’ habitabilitat. Ens ajudarà a comprendre com les galàxies evolucionen al llarg de milers de milions d’anys. Butlletí NAS A E l James Webb es va l l ança r al des embre de 202 1. É s e l c reador d e l ’ In st i tut d ’A strof í si ca d e l e s Canàries (IAC) i el seu primer director. Va impul sar i desenv o lupar el pro ject e del GTC. En aquest projecte hi col·laboren diverses instituc i on s d e Mè x i c i d e l a Un iv e r si t a t d e Fl o r i d a (USA). El IAC engloba l ’Obser vatori del Roque de los Muchachos, a La Palma , i l’Obser vatori del Teide, a Tenerife. Contenen la col·lecció més gran d’instal·lacions òptiques infraroges per a astrofísica de la Unió Europea . Franc i s co Sánchez 1936. Toledo Astrofísic E l GTC va rebre l a pr ime ra l l um el 2009. E l FAST va comença r a func iona r el 2016. 5 4 LES ACTIVITATS FINALS 5 DIFON EL TEU REPTE 6 Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs en l’apartat ORGANITZO I COMPROVO EL QUE HE APRÈS. Estableix connexions entre la biologia i la geologia i altres branques del saber. T’ajudaran a comprendre la diversitat del món on vius. Pensa críticament. Analitza una notícia i respon les preguntes que potenciaran la reflexió i visibilitzaran el teu pensament. No t’aturis. Conclou el repte i comunica el que has aconseguit a les persones que t’envolten; comparteix els resultats amb el teu entorn proper. Així contribuiràs a construir un món millor per a tothom. En cada etapa d ’aquest itinerari, disposes del suport d ’un annex: LA NATURA DEL NOSTRE ENTORN Minerals i roques Animals Plantes Bolets Un QUADERN D’AVENÇOS CIENTÍFICS, que t’ajudarà a comprendre la importància de la ciència en la nostra societat.
A CONSTRUINT MONS cada uni tat didàct ica està plantejada com un projecte cient í f ic en el qual s’aborda un REPTE, que guia l’adqui s ició de conei xements i el desenvolupament de les competències necessàr ies . Cad a pro j e c t e c i ent í f i c s’ e st r u c tura en un p l a d e t reb a l l en e l qua l i nv e st i ga rà s i donaràs resposta a diverses qüestions relacionades amb la salut, el medi ambient i l a so ci etat actual , de man era qu e podràs avançar en el s t eus con ei xements científics i utilitzar -los com a ciutadà o ciutadana del segle xxi. C a d a p r o j e c t e c i e n t í f i c s’ i n i c i a a m b e l p l a n t e j a m e n t d ’ u n a s i t u a c i ó d ’apren ent at ge , en l a qual e s pre sent a una qü e stió rel acionada amb l a realitat de la teva vida diària , del teu entorn més proper o del món en què estàs creixent. A partir d’aquí , el procés de resolució segueix procediments propis del mètode científic, que et permetran trobar respostes i superar el repte proposat, mentre adquireixes nous coneixements i competències en les matèries de Biologia i Geologia . Al llarg de cada projecte cooperaràs de manera responsable amb els teus c o m p a ny s i c o m p a ny e s , a s s u m i n t f u n c i o n s c o n c r e t e s i r e s p e c t a n t l a diversitat i les opinions dels integrants dels equips. Les tasques que duràs a t erme per fer el s di ferents project es ci entí f ics, tant de manera individual com en grup, són : INTERPRETAR informació en diferents formats Textos Imatges Taules Gràfics Mapes Infografies Esquemes LOCALITZAR I SELECCIONAR informació científica en fonts fiables Pàgines web d ’institucions oficials, educatives, etc. Llibres de consulta especialitzats, revistes científiques, etc. Persones conegudes del teu entorn, especialistes de la matèria, etc. El projecte científic 8
FER I DISSENYAR experiments i OBTENIR-NE conclusions • Utilitza aquests mètodes d’obser vació i de presa de dades. • Recull les dades en diferents formats, segons que siguin qualitatives o quantitatives, i analitza-les. • Treu conclusions tenint en compte que la relació o correlació entre dues variables no sempre implica causalitat, és a dir, que una variable sigui la causa de l’altra . «Els mètodes científics constitueixen el motor del nostre avenç social i econòmic, la qual cosa el s converteix en un aprenentatge imprescindible per a la ciutadania de demà . Els processos que componen el treball científic adquireixen sentit quan s’integren dins d’un projecte relacionat amb la realitat de l’alumnat o el seu entorn . El desenvolupament d’un projecte requereix iniciativa , actitud crítica , visió de conjunt, capacitat de planificació, mobilització de recursos materials i personals i argumentació, entre d’altres, i permet a l ’alumnat conrear l ’autoconeixement i la conf iança davant la resolució de problemes, adaptant-se als recursos disponibles i a les pròpies limitacions, incerteses i reptes. (LOMLOE 2021 / Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica). Per dur a terme els projectes científics que et presentem a CONSTRUINT MONS aplicaràs el mètode científic. Observació al microscopi Observació de camp Experiments de laboratori Construcció de models Interpretació d ’imatges Dissecció d ’òrgans animals PRESENTAR I COMPARTIR els resultats dels projectes utilitzant diferents formes Exposició Itinerari Taller Murals Calendari Gimcana Arxivador amb fitxes Vídeo Preparar visites 9
El mètode científic T ’ has preguntat mai per què el cel és blau? O per què es van extingir el s dinosaures? Si la resposta és afirmativa , comences a pensar d’una manera científica . Les científiques i els científics intenten respondre a preguntes d’aquesta mena . Al segle IV aC, Aristòtil ja va esbossar les primeres idees sobre la metodologia que cal seguir en l’estudi de les ciències. El mètode científic és el conjunt de processos ordenats que segueixen l es persones que investiguen per trobar respost es al s probl emes que es plantegen . Hi ha moltes maneres de treballar en recerca i , per tant, no es pot parlar d’un únic mètode. Però es poden establir, de manera general , sis passos que cal seguir. Segons la recerca que hàgim de dur a terme, es pot ometre, repetir o canviar l’ordre d’algun dels passos. Al final d’una investigació, s’ han de comunicar el s re sult at s a l a re st a d e l a c omunit at científica perquè el coneixement avanci i estigui a l’abast del màxim nombre de persones. En general , els articles científics es publiquen en revi stes científ iques com ara S cience, Nature, etc. Obser var Plantejar el problema Formular hipòtesis Adonar -se d’un fet o un fenomen utilitzant els sentits. Les persones de ciència solen tenir una gran capacitat d’obser vació. Aquesta es pot fer de manera directa o indirecta , com, per exemple, utilitzant un microscopi . Els que es dediquen a la recerca es qüestionen el perquè, el com, el quan , l’on , etc., d’un fenomen concret. Es defineix el problema que es vol explicar, i es recullen i classifiquen les dades que aporta aquest fenomen . Es proposa una resposta general al problema que s’ ha plantejat. Aquesta resposta s’anomena hipòtesi, i ha de ser el màxim de senzilla possible, amb un enunciat clar i que pugui comprovar -se posteriorment. Experimentar Analitzar els resultats Definir lleis científiques Es dissenyen els experiments que permeten comprovar o rebutjar la hipòtesi . Els experiments són obser vacions controlades que es poden reproduir en qualsevol moment i lloc. A partir d’això, es generen dades i resultats. S’estudien els resultats obtinguts i se n’extreuen conclusions. Amb això la hipòtesi és acceptada o rebutjada . Si és rebutjada , es modifica o se’n planteja una de nova i es repeteixen els passos anteriors. Quan la hipòtesi es confirma nombroses vegades, es procedeix a enunciar teories o models de funcionament del fenomen estudiat. Aquestes lleis es poden expressar de manera matemàtica o mitjançant una oració. El projecte científic 10
En acabar la sessió de pràctiques, cada grup s’ ha d’encarregar del material que ha utilitzat i de netejar i endreçar el seu espai . Renta’t sempre les mans després d’utilitzar productes químics i quan marxis del laboratori . Renta sempre perfectament el material i els aparells després de fer -los ser vir i retira immediatament qualsevol producte que vessi . Tanca les claus de l’aigua i apaga els encenedors. Material de laboratori El laboratori El trebal l en el s laboratori s ha de ser molt precí s i s’ ha de fer de manera molt acurada . Abans de començar, l legei x atentament el guió de pràctiques i comprova que tens tot el material necessari . Fins que no tinguis clar el que cal fer, no comencis a treballar. • Classifica els materials que es mostren en les imatges segons els usos que tenen: mesurar, contenir líquids, escalfar, etc. Microscopi òptic Material de dissecció Preparació microscòpica amb portaobjectes i cobreobjectes Tub d’assaig Bureta Suport Gradeta Encenedor de gas Trípode Reixeta Vas de precipitats Matràs d’Erlenmeyer Càpsula de Petri Pipetes Termòmetre Paper de filtre Embut Bàscula 11
• Tria tres normes. Explica la importància de complir-les i les conseqüències de no fer-ho. Les lupes i els microscopis són equips fràgils que s’han de manejar amb molta cura i, per tant, has d’evitar-ne els cops o forçar-ne els mecanismes. Els cobreobjectes i els portaobjectes s’han d’agafar per les vores o amb les pinces per evitar que s’embrutin i es contaminin. No escalfis mai un recipient totalment tancat. Quan escalfis un tub d’assaig, utilitza una pinça adequada per tal d’evitar el contacte amb la pell. Dirigeix sempre la boca del recipient en direcció contrària a tu mateix i a les altres persones. No aboquis mai els líquids bruscament en els tubs d’assaig; deixa’ls lliscar amb suavitat per la paret. No utilitzis el mateix comptagotes per a diferents reactius, ja que es poden contaminar o donar lloc a reaccions perilloses. No facis transvasaments de productes a altres flascons que no estiguin ben etiquetats. No s’ha de jugar amb el material ni amb els productes químics. Mentre els facis servir, deixa els taps sempre de cap per amunt. Després d’utilitzar-los, tanca immediatament els envasos. Mantingues l’espai de treball net i ordenat. Els productes químics poden ser perillosos; per això, abans d’utilitzar-los, llegeix-ne atentament les etiquetes de seguretat per saber quins riscos tenen i quines mesures preventives cal tenir en compte. Quan manegis productes corrosius, fes-ho amb cura per evitar que t’esquitxin al cos o la roba. Evita tocar, olorar o tastar qualsevol material químic o biològic. Diposita les restes de materials sòlids inservibles en els recipients adequats. Consulta abans de llençar els líquids sobrants per la pica. Alguns productes poden ser perillosos per al medi ambient i els seus residus s’han de tractar de manera especial. Normes de seguretat al laboratori Durant el desenvolupament de les pràctiques de laboratori , pot ser que manipulis productes químics o facis tasques que podrien tenir algun risc. Per això, és necessari complir una sèrie de normes que garanteixin la seguretat de les persones i de les instal·lacions. Etiquetes de seguretat per a productes químics Tòxic ( T ) Molt tòxic ( T1) Nociu (Xn) Irritant (Xi) Inflamable (F ) Comburent (O) Corrosiu (C ) Explosiu (E ) Perillós per al medi ambient (,,N) El projecte científic 12
La llibreta de camp permet registrar tot el que s’obser va durant la investigació per poder estudiar i analitzar els resultats després. S’ ha d’anotar el lloc, la data , el temps que fa en aquell moment, les característiques del relleu , el tipus d’ecosistema i la fauna i la vegetació que s’obser va . Si el que s’investiga és, per exemple, el comportament d’un animal , cal anotar, a més a més del lloc i la data , aspectes com ara què menja , quins sons fa , quan dorm, si es comporta de manera agressiva o no, etc. Una part important de la llibreta de camp són les il·lustracions a mà alçada que es fan en el lloc, com pot ser un plànol de l’entorn , el perfil d’un animal , una planta o qualsevol detall . Alguns dels instruments que s’utilitzen més són la brúixola , el GPS, la lupa , els prismàtics i el telescopi . Altres eines que s’utilitzen són fotografies i enregistraments, tant de vídeo com d’àudio. D’aquesta manera es recull informació dels objectes, els sons, etc., i això facilita l’anàlisi posterior de tot el que s’ ha obser vat. El treball de camp No sempre és possible, o resulta molt complicat, reproduir al laboratori el que es vol investigar mitjançant el mètode científic. En aquests casos, cal obser var i recollir dades en el lloc on es produeixen els fets. Aquesta tasca és el que anomenem treball de camp. Hi ha àrees com, per exemple, l’astronomia o l’ecologia , en les quals no és possible l’experimentació i que, per tant, es basen principalment en l’obser vació i l’anàlisi de les dades recollides. Quan es fa un treball de camp, és molt important tenir clars els passos que cal seguir, és a dir, portar un guió. També és imprescindible disposar d’un bon plànol de l’àrea , a més de mapes topogràfics, geològics, de vegetació de la zona , etc. Es fan ser vir diversos instruments o eines per recollir la informació i poder resoldre el problema que es planteja en la recerca . • En aquest tipus de recerca també s’utilitzen les guies de camp. Busca’n informació i explica per a què serveixen. • Pensa en un entorn natural proper a la teva població. Pot ser un bosc, una platja, un parc, etc., segons on visquis. Explica quins instruments t’emportaries per recollir dades i registra les teves observacions en una pàgina d ’una llibreta de camp. 13
Robert Hooke (1635-1703) Científic Va estudiar a la Universitat d’Oxf o rd , d ’on v a p a ss a r, c om a a j u - dant, al laboratori del químic Robert Boyle. El 1662 va ser nomenat director de la Royal Society. El s seus experiments van abastar mo lts camps, com ara la física , la medicina , l’astronomia i la biologia . Partint de les seves obser vacions al microscopi , va detallar, en la seva obra Micrographia, les estructures de diversos insectes, fòssils i plantes. En una de les seves obser vacions mi croscòpi qu es en l es qual s estudi ava l ’estructura porosa del suro, Hooke va descobrir que estava format per cel·les polièdriques, que va anomenar cèl·lules, terme que designa la unitat bàsica de tots els éssers vius. Anton van Leeuwenhoek (1632-1723) Biòleg Malgrat que no tenia una formac i ó c i e n t í f i c a , é s c o n s i d e r a t e l pare de l a mi crobio logi a . Era un c o m e r c i a n t d e t e l e s h o l a n d è s molt curiós. Va construir el seu propi microscopi a partir de lents amb les quals examinava les teles. Muntava les lents biconvexes sobre plaques metàl·liques que s’aguantaven molt a prop de l ’ul l . Obser vava objectes que col·locava sobre el cap d’una agulla. Va anar perfeccionant les lents, polint-les, fins que va arribar a fabricar lents de 500 augments amb les quals va poder contemplar tot el que tenia a l’abast. En una ocasió va obser var aigua d’un tol l , on va descobrir protozous i bacteris, que va anomenar animàculs. James Hutton (1726-1797) Geòleg És considerat el pare de la geologia . Va explicar com els processos de sedimentació, vulcanisme i erosió havien inter vingut en la formació de la superfície terrestre. Va introduir el concepte de metamorfisme en suggerir que algunes roques sedimentàri es quedaven ent errades i pati en transformacions. També va assentar l es bases del plutoni sme, que considerava que tot es les roques eren resultat de processos volcànics. Va afirmar que el centre de la Terra e st av a f ormat p e r mat è r i a í gni a originada per fusió de roques i va considerar que la Terra tenia molts més anys del que es considerava f i n s a l e s h o r e s . To t e s a q u e s t e s idees les va plasmar en la seva obra Teoria de la Terra (1788). Carl von Linné (1707-1778) Naturalista, botànic i zoòleg En el segle xviii va establir les bases de l’actual taxonomia i nomenclatura en la se va obra Syst ema naturae, en la qual va descriure i esmentar més de 9.000 espècies de plantes i animals. Va proposar un nou sistema de classificació en el qual agrupava les espècies en gèneres; el s gèneres, en famí lies; les famí lies, en classes; les classes, en fílums, i els fílums, en regnes. Va uni f icar l a nomencl atura del s éssers vius i va crear la nomenclatu ra c i e n t í f i c a o b i n omi a l , e n l a qual s’ut i litzen du e s paraul e s en l latí per designar una espècie. La primera n’indica el gènere i la segona fa referència a l ’espècie matei x. Encara es conser ven el s primers noms que va establir. El projecte científic Grans personalitats de la ciència Moltes persones han destacat per la seva trajectòria científica al llarg de la història , i han ajudat al progrés del coneixement en biologia , geologia i ciències ambientals. 14
RkJQdWJsaXNoZXIy