Robert Hooke (1635-1703) Científic Va estudiar a la Universitat d’Oxf o rd , d ’on v a p a ss a r, c om a a j u - dant, al laboratori del químic Robert Boyle. El 1662 va ser nomenat director de la Royal Society. El s seus experiments van abastar mo lts camps, com ara la física , la medicina , l’astronomia i la biologia . Partint de les seves obser vacions al microscopi , va detallar, en la seva obra Micrographia, les estructures de diversos insectes, fòssils i plantes. En una de les seves obser vacions mi croscòpi qu es en l es qual s estudi ava l ’estructura porosa del suro, Hooke va descobrir que estava format per cel·les polièdriques, que va anomenar cèl·lules, terme que designa la unitat bàsica de tots els éssers vius. Anton van Leeuwenhoek (1632-1723) Biòleg Malgrat que no tenia una formac i ó c i e n t í f i c a , é s c o n s i d e r a t e l pare de l a mi crobio logi a . Era un c o m e r c i a n t d e t e l e s h o l a n d è s molt curiós. Va construir el seu propi microscopi a partir de lents amb les quals examinava les teles. Muntava les lents biconvexes sobre plaques metàl·liques que s’aguantaven molt a prop de l ’ul l . Obser vava objectes que col·locava sobre el cap d’una agulla. Va anar perfeccionant les lents, polint-les, fins que va arribar a fabricar lents de 500 augments amb les quals va poder contemplar tot el que tenia a l’abast. En una ocasió va obser var aigua d’un tol l , on va descobrir protozous i bacteris, que va anomenar animàculs. James Hutton (1726-1797) Geòleg És considerat el pare de la geologia . Va explicar com els processos de sedimentació, vulcanisme i erosió havien inter vingut en la formació de la superfície terrestre. Va introduir el concepte de metamorfisme en suggerir que algunes roques sedimentàri es quedaven ent errades i pati en transformacions. També va assentar l es bases del plutoni sme, que considerava que tot es les roques eren resultat de processos volcànics. Va afirmar que el centre de la Terra e st av a f ormat p e r mat è r i a í gni a originada per fusió de roques i va considerar que la Terra tenia molts més anys del que es considerava f i n s a l e s h o r e s . To t e s a q u e s t e s idees les va plasmar en la seva obra Teoria de la Terra (1788). Carl von Linné (1707-1778) Naturalista, botànic i zoòleg En el segle xviii va establir les bases de l’actual taxonomia i nomenclatura en la se va obra Syst ema naturae, en la qual va descriure i esmentar més de 9.000 espècies de plantes i animals. Va proposar un nou sistema de classificació en el qual agrupava les espècies en gèneres; el s gèneres, en famí lies; les famí lies, en classes; les classes, en fílums, i els fílums, en regnes. Va uni f icar l a nomencl atura del s éssers vius i va crear la nomenclatu ra c i e n t í f i c a o b i n omi a l , e n l a qual s’ut i litzen du e s paraul e s en l latí per designar una espècie. La primera n’indica el gènere i la segona fa referència a l ’espècie matei x. Encara es conser ven el s primers noms que va establir. El projecte científic Grans personalitats de la ciència Moltes persones han destacat per la seva trajectòria científica al llarg de la història , i han ajudat al progrés del coneixement en biologia , geologia i ciències ambientals. 14
RkJQdWJsaXNoZXIy