7 33 Els estels i els planetes es poden destriar perquè la llum dels estels espurneja i la dels planetes és més fixa, sense canvis. No obstant això, de vegades aquest procediment pot fallar. Com es pot saber realment si un astre és un estel o un planeta? 34 La figura següent representa un model de l’Univers proposat a partir del segle xvi. Observa’l i respon les preguntes. a) En què consisteix aquest model? b) Copia l’esquema a la llibreta i escriu-hi el nom dels diferents astres. c) Quina és la diferència principal respecte del model geocèntric? d) Aquest esquema reflecteix la idea que tenim actualment de l’Univers? 35 En aquesta imatge s’observen dos elements que formen part de les galàxies. Quins són? 23 R E S U M . Copia aquestes oracions i completa-les a la llibreta. Tots els astres es mouen aparentment en dirección d ’… a … al llarg del dia i de la nit. Això és degut al moviment de … de la Terra sobre el seu eix, que completa en … hores. La Terra també presenta un moviment de … al voltant del Sol, que completa aproximadament en … dies. A causa de la inclinació de l’… de rotació de la Terra, els rajos del Sol arriben a un indret determinat amb una … diferent al llarg de l’any. Això dona lloc a les … La Lluna és un … de la Terra que té un moviment de … sobre el seu eix i un altre de ... al voltant de la Terra, que donen lloc a les diferents … 24 Ordena aquests elements de més petit a més gran: galàxia – Univers – cúmul de galàxies – estels supercúmul de galàxies – nebulosa 25 R E S U M . Escriu un text breu per explicar la formació de l’Univers. 26 V O C A B U L A R I . Defineix aquests conceptes: galàxia planeta rocós Sol planeta gasós estel planeta nan satèl·lit asteroide meteorit cometa 27 D I B U I X O . Fes un dibuix esquemàtic dels models que es van desenvolupar per explicar l’Univers al llarg de la història i després respon les preguntes: a) En què consisteix cada model? b) Quin s’assembla més a la nostra percepció? Per què? c) Quin és el model acceptat actualment? Justifica la resposta. 28 Enumera les característiques del planeta Terra que fan possible que hi hagi vida. 29 V O C A B U L A R I . Defineix els termes solstici i equinocci i acompanya’ls d ’un dibuix. Després, explica quines són les diferències principals entre tots dos. 30 D I B U I X . Copia a la llibreta l’esquema següent i completa’l. S A E C G B F D H N N N N S S S 31 TA U L A . Copia i completa a la llibreta la taula següent amb les fases de la Lluna. Fases Descripció Què veiem? Lluna nova … … Els astres formen un angle i s’il·lumina la meitat esquerra de la Lluna. … … … … … … … 32 D I B U I X O . Identifica cada esquema amb el tipus al qual correspon i explica com es produeix. 36 Ordena els episodis següents sobre l’origen de l’Univers, del més antic al més modern: a) Després d ’un temps, la temperatura va començar a minvar i es van formar hidrogren, heli i altres elements. b) Fa 14.000 milions d ’anys, una petita regió on es concentrava tota l’energia i la matèria s’expandia a molta velocitat. c) Alguns estels explotaven i se’n formaven de nous a partir de les seves restes. d) Els núvols d ’hidrogen i heli es van condensar i van donar lloc als primers estels. e) L’Univers continua en expansió, continuen esclatant i naixent estels, i les galàxies s’allunyen les unes de les altres. 37 Els estels que veiem en l’actualitat, es van formar al començament de l’Univers o són posteriors? 38 A S T R O N O M I A I M AT E M ÀT I Q U E S . Les distàncies en el sistema solar s’acostumen a expressar en milions de quilòmetres o en unitats astronòmiques (UA). La distància mitjana entre la Terra i el Sol és de 150 milions de quilòmetres, que equivalen a 1 UA. Per a distàncies encara més grans s’utilitza l’any llum, que és la distància que recorre la llum en un any. La velocitat de la llum en el buit és de 300.000 km/s i 1 any llum equival a 63.241 UA. a) Calcula en UA la distància mínima de la Terra a Mart, a Júpiter i a Saturn. b) Tenint en compte la velocitat de la llum, calcula quant tarda a arribar un raig de llum del Sol a la Terra. c) El planeta Mart, en el moment que s’acosta més a la Terra, està a uns 48 milions de quilòmetres de distància. Quant tardarien a saludar-se dues persones si una fos a Mart i l’altra, a la Terra? Pista: les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum. 39 Respon aquestes preguntes sobre el sistema solar. a) Què són els asteroides? A quines zones n’hi ha més? Com es veuen des de la Terra? b) Què són els meteorits? c) Quins astres desenvolupen una cua quan s’apropen al Sol? o r g a n i t z o e l q u e h e a p r’ e s 1 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s A Terra Sol Lluna B Terra Lluna Sol 31 30 40 Llegeix la notícia següent i repon les preguntes. Higiea podria destronar C eres com a planeta nan més petit del si st ema solar Fins ara es considerava que C eres era el planeta nan més petit del si st ema solar, però l ’Obser vatori Europeu Austral ha revelat que n’ hi podria haver un altre de més petit: Higiea , un object e esfèric del cinturó principal d’ast eroides. La Unió Astronòmica Int ernacional hi t é la darrera paraula . Higiea és un object e del cinturó principal d’ast eroides que complei x tres del s quatre requi sits per ser classi f icat com a planeta nan : orbita al voltat del Sol , no és una l luna i , a di ferència d’un planeta , no ha net ejat el voltant de la seva òrbita . [. . .] «Gràcies a la capacitat única de l’instrument SPHERE hem pogut resoldre la forma d’Higiea , que és gairebé esfèrica», afirma Pierre Vernazza , l’investigador principal del Laboratori d’Astrofísica de Marsella (França), que destaca : «Amb les imatges obtingudes, Higiea es pot reclassificar com un planeta nan, ara com ara el més petit del sistema solar». SINC, 29/10/2019. a) Què és un planeta nan? b) Fins fa poc temps, Plutó era el novè planeta del sistema solar. El 24 d ’agost del 2006 la Unió Astronòmica Internacional el va deixar de considerar un planeta i va passar a ser un planeta nan. Esbrina per què es va prendre aquesta decisió. c) Quina és la quarta condició per ser un planeta nan? 41 Llegeix i respon: a) Explica per què la inclinació de l’eix terrestre és una de les causes que tinguem estacions. Quina n’és l’altra causa? b) La verema a Catalunya es fa al setembre. En canvi, a Sud-àfrica és al març. Pots explicar el perquè d ’aquesta diferència? 42 La distància de la Terra al Sol varia lleugerament al llarg de l’any. a) Com es pot comprovar fàcilment aquest fet? b) El dia 3 de gener la Terra es troba en el punt de la seva òrbita més proper al Sol, i el dia 3 de juliol, en el punt de la seva òrbita més allunyat. Explica com pot ser que el 3 de gener a l’hemisferi nord faci molt més fred que el 3 de juliol. 43 Ordena les imatges següents i identifica-hi les fases de lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. Comença per la fase de lluna plena. A D G B E H C F I 44 Perquè hi hagi un eclipsi de Sol, hi ha d ’haver lluna nova. Però, per què no es produeix un eclipsi de Sol cada vegada que hi ha lluna nova? La nostra exposició de l’Univers Per organitzar l’exposició i assegurar-vos que sigui tot un èxit repartiu-vos la feina i treballeu en grups. Primer haureu de decidir conjuntament els continguts de l’exposició. Podeu seguir els d ’aquesta unitat o buscar-ne d ’altres que us interessin, com ara l’exploració espacial, l’estudi de l’Univers, l’Univers en el cinema, etc. Feu servir materials diversos per fer l’exposició més entretinguda. També podeu muntar representacions en les quals participin els visitants de l’exposició. Un cop que hàgiu decidit el que hi incloureu, necessitareu un espai adient per presentar-ho. El més fàcil serà trobar un espai del centre escolar, però potser podríeu aconseguir que us deixessin algun espai a l’ajuntament o en algun local cultural o cívic. I, per descomptat, anuncieu l’exposició perquè hi vingui molta gent. D’aquesta manera difondreu els vostres coneixements i ajudareu la resta de l’alumnat del centre a comprendre millor l’Univers. Quan acabeu, us podeu posar en contacte amb altres centres per explicar-los la vostra experiència i, si els interessa, els podeu deixar alguns elements de la vostra exposició. 1 c o m p r ovo e l q u e h e a p r’ e s R E P T E 46 L’any 1969 es recordarà com l’any en què l’ésser humà va arribar a la Lluna, a bord de l’Apollo 11. Després de sis missions més reeixides, els aterratges a la Lluna es van oblidar. Actualment, s’han revifat les ganes de viatjar a la Lluna, encara que aquesta vegada amb un interès comercial. Comenteu en grups les qüestions següents: a) Hi hauria d’haver una normativa internacional per regular l’exploració i l’explotació comercial de la Lluna? Si és així, proposeu-ne algunes regles. b) No tots els països tindran la capacitat de realitzar missions a la Lluna. Podria ser que això ampliï la bretxa entre països rics i pobres? c) És possible que els fons destinats a l’exploració espacial es desviïn de les partides dedicades a la investigació mèdica o l’educació. Com creieu que es podria evitar aquest risc? 47 Busca informació sobre Iuri Gagarin i Valentina Tereixkova i explica quina importància van tenir en l’exploració de l’espai. A S S O L I T 45 A S T R O N O M I A I B I O L O G I A . Fa uns 66 milions d ’anys, un meteorit de més de 10 km de diàmetre va caure sobre el que ara és la península de Yucatán, a Mèxic. Aquest impacte va estendre per tota la superfície terrestre una gran quantitat de pols i va provocar l’acidificació dels oceans. Va causar la darrera gran extinció en massa, que va afectar gairebé el 70 % de les espècies del planeta, i va posar fi al domini dels grans dinosaures en els medis terrestres. a) A més dels dinosaures, van desaparèixer moltes altres espècies. Busca informació sobre algunes d ’aquestes espècies. b) L’iridi és un metall rar a la Terra, però abunda en els meteorits. Les roques contemporànies a l’extinció dels dinosaures contenen una concentració d ’iridi fins a 400 vegades per sobre del normal. Què et suggereix això? c) La pols meteòrica va enfosquir durant anys la superfície terrestre. Quin efecte degué tenir aquesta foscor sobre els éssers vius? d) L’acidesa de l’aigua impedeix la formació de les closques i els esquelets dels animals marins. Parleu a classe de si aquest efecte degué tenir un paper important o no en l’extinció. 33 32 Gegant s que observen el cel > Si bé no tant com el FAST, els radiotelescopis acostumen a ser força grans. Saps per què? > Quins avantatges tenen els telescopis espacials en comparació amb els terrestres? I els terrestres respecte dels espacials? El Gran Telescopi Canàries (GTC) Actualment és el telescopi òptic infraroig més gran i un dels més avançats del món . Instal·lat en un dels millors llocs de l’ hemisferi nord , l’Obser vatori del Roque de los Muchachos (La Palma , illes Canàries), el seu mirall primari està format per 36 segments hexagonals que actuen conjuntament com un sol mirall d’un diàmetre de 10,4 metres. Gràcies a aquest gran mirall i a una avançada enginyeria , el GTC és un dels millors telescopis dedicats a la recerca astronòmica . En els dotze primers anys de treball , el GTC ha permès obser var el cosmos com no s’ havia fet mai . Pràcticament no hi ha cap tipus d’objecte astronòmic que el GTC no explori amb les seves obser vacions: planetes extrasolars, estels evolucionats, forats negres, estels primitius, camps magnètics al centre galàctic, galàxies febles, matèria fosca , lents gravitacionals i esdeveniments explosius molt energètics, entre d’altres. Butlletí IAC «Els resultats científics aconseguits amb el GTC –assenyala Rafael Rebolo, actual director del IAC– són excepcionals, no tan sols pel volum de dades obtingudes i d ’articles científics publicats, sinó també per la qualitat i l’impacte que presenten. En el seu objectiu de fer ciència de frontera, destaquen algunes observacions com ara la detecció de la galàxia UG00180, situada a una distància de 500 milions d ’anys llum, les imatges de la qual són les més profundes d ’una galàxia mai preses des de la Terra». > Investiga per què el Roque de los Muchachos és un lloc privilegiat per a l’astronomia a l’illa de La Palma. El Radiotelescopi d’Obertura Esfèrica (FAST) Es va començar a construir el 2011 a la província xinesa de Guizhou . Els seus 4.450 panells formen una estructura circular de 500 metres de diàmetre, una superfície equivalent a la de 30 camps de futbol , que el converteix en el radiotelescopi més gran del món . També és el radiotelescopi més potent. La seva missió principal és buscar pistes sobre l’origen de l’Univers i indagar sobre la cerca de vida extraterrestre. No obstant això, segons els seus creadors, també ajudarà els astrònoms a llançar nova llum sobre galàxies distants, detectar matèria i energia fosques i descobrir nous púlsars, estels de neutrons que emeten una radiació intensa . També permetrà localitzar molècules de carboni amb més precisió que la que s’aconsegueix fins avui . National Geographic El telescopi espacial James Webb de la NASA Webb, el telescopi espacial més gran i complex mai construït, podrà recol·lectar llum que ha estat viatjant durant 13,5 mil milions d’anys, gairebé des del començament de l’Univers. De fet, és una màquina del temps que ens permet obser var les primeres galàxies que es van formar després del big-bang. Com que recull llum infraroja , obser va directament a través dels gegantescos núvols de pols que bloquegen la vista de la majoria dels altres telescopis. Amb el seu conjunt de miralls segmentats de 6,5 metres de diàmetre, pot buscar vapor d’aigua a les atmosferes dels planetes que orbiten altres estels. És capaç d’obser var aquests exoplanetes, en longituds d’ona de llum en les quals no s’ han vist mai , per obtenir nous coneixements sobre la seva naturalesa i buscar -hi signes d’ habitabilitat. Ens ajudarà a comprendre com les galàxies evolucionen al llarg de milers de milions d’anys. Butlletí NAS A E l James Webb es va l l ança r al des embre de 202 1. É s e l c reador d e l ’ In st i tut d ’A strof í si ca d e l e s Canàries (IAC) i el seu primer director. Va impul sar i desenv o lupar el pro ject e del GTC. En aquest projecte hi col·laboren diverses instituc i on s d e Mè x i c i d e l a Un iv e r si t a t d e Fl o r i d a (USA). El IAC engloba l ’Obser vatori del Roque de los Muchachos, a La Palma , i l’Obser vatori del Teide, a Tenerife. Contenen la col·lecció més gran d’instal·lacions òptiques infraroges per a astrofísica de la Unió Europea . Franc i s co Sánchez 1936. Toledo Astrofísic E l GTC va rebre l a pr ime ra l l um el 2009. E l FAST va comença r a func iona r el 2016. 5 4 LES ACTIVITATS FINALS 5 DIFON EL TEU REPTE 6 Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs en l’apartat ORGANITZO I COMPROVO EL QUE HE APRÈS. Estableix connexions entre la biologia i la geologia i altres branques del saber. T’ajudaran a comprendre la diversitat del món on vius. Pensa críticament. Analitza una notícia i respon les preguntes que potenciaran la reflexió i visibilitzaran el teu pensament. No t’aturis. Conclou el repte i comunica el que has aconseguit a les persones que t’envolten; comparteix els resultats amb el teu entorn proper. Així contribuiràs a construir un món millor per a tothom. En cada etapa d ’aquest itinerari, disposes del suport d ’un annex: LA NATURA DEL NOSTRE ENTORN Minerals i roques Animals Plantes Bolets Un QUADERN D’AVENÇOS CIENTÍFICS, que t’ajudarà a comprendre la importància de la ciència en la nostra societat.
RkJQdWJsaXNoZXIy