En els altres grups d’invertebrats sí que apareix un veritable tub digestiu . Òrgans i processos digestius en platihelmints Òrgans i processos digestius en anèl·lids Òrgans i processos digestius en mol·luscs 2. L’aparell digestiu dels invertebrats Boca Faringe musculosa Pap Esòfag Pedrer Anus Intestí Mandíbules còrnies Ràdula Glàndules salivals Boca. Obertura localitzada a la zona ventral i central , per la qual també expulsen els residus no digerits. Faringe. La boca comunica amb el tub digestiu a través d’aquesta estructura musculosa , que secreta els seus propis enzims i que actuen sobre l’aliment abans d’ingerir -lo. Tub digestiu cec. A través de la faringe, l’aliment arriba a un tub cec i molt ramificat, revestit per cèl·lules que fan una digestió intracel·lular. Per tant, la digestió dels platihelmints és mixta . Tub digestiu regionalitzat. L’aliment passa per un tub dividit en diferents parts, on es digereix i s’absorbeix. La digestió, per tant, és extracel·lular. En el cuc de terra aquestes parts són : boca , faringe musculosa , esòfag, pap, pedrer, intestí i anus. En alguns anèl·lids la faringe té funció de succió. Boca. La ràdula, un òrgan raspador, hi facilita l’entrada de l’aliment. Els cefalòpodes (pops i sípies) tenen , a més, mandíbules còrnies per triturar l’aliment. Els bivalves o lamel·libranquis no tenen ràdula ; són animals filtradors que, mitjançant uns cilis situats a la vora de les brànquies, provoquen corrents d’aigua amb partícules alimentàries cap a la boca . Intestí . L’estómac comunica amb aquesta part final del tub digestiu , que acaba a l’anus. Faringe. Hi desemboquen les glàndules salivals. Esòfag. Els cilis afavoreixen que l’aliment avanci fins a l’estómac. Hepatopàncrees. Glàndula annexa que aboca enzims digestius a l’estómac. Estómac. Òrgan voluminós que està connectat amb l’ hepatopàncrees. 16
RkJQdWJsaXNoZXIy