Òrgans i processos digestius en artròpodes Òrgans i processos digestius en equinoderms 5 La filtració és un mecanisme d’ingestió utilitzat principalment per animals aquàtics de vida sèssil (immòbils) o que es mouen molt a poc a poc. Tenen estructures especials (cilis, apèndixs, xarxes, barbes…) amb les quals filtren aigua i retenen l’aliment. Digues quins invertebrats fan aquest tipus de captura. 6 La regionalització i especialització del tub digestiu en els animals invertebrats està relacionada amb una més gran complexitat funcional. És correcta aquesta oració? Raona la resposta i descriune alguns exemples. A C T I V I T A T S 8 Anus Anus Pedrer Glàndules salivals Aparell bucal Pap Boca. Obertura proveïda d’ apèndixs bucals per capturar i ingerir l’aliment. Compta amb unes glàndules salivals associades, excepte en alguns insectes, proveïts d’unes glàndules labials que no secreten saliva . Els insectes presenten com a apèndixs diferents aparells bucals adaptats al tipus d’alimentació. Faringe. Comunica la boca amb l’esòfag. En els insectes es troba a l’interior de la cavitat bucal . En els aràcnids, és musculosa . Intestí . Part final del tub digestiu en la qual diferents glàndules aboquen el contingut enzimàtic. Acaba a l’anus. Esòfag. En miriàpodes i en la majoria dels insectes presenta dues dilatacions: pap (com a magatzem) i pedrer (per triturar). Estómac. En insectes i aràcnids presenta uns sacs cecs amb funcions digestives i d’absorció. En crustacis està dividit en dues estructures: sac cardíac (amb funció mastegadora) i sac pilòric (amb funcions digestives), en què s’obre un hepatopàncrees voluminós. Intestí . Aquesta part final del tub digestiu acaba a l’anus, en posició dorsal . Estómac. En les estrelles de mar, aquesta cavitat penetra als braços i forma els cecs pilòrics. Esòfag. Boca i estómac es comuniquen per aquest tub curt. Boca. Aquesta obertura està en posició ventral . En els eriçons hi ha un complex aparell mastegador anomenat llanterna d’Aristòtil. 17
RkJQdWJsaXNoZXIy