En els vertebrats, l’evolució de l’aparell digestiu presenta una complexitat superior i l’existència d’òrgans més especialitzats. 3.1. Els òrgans i processos digestius a la boca Segons l a cl asse de ver t ebrat, a l a boca hi podem trobar di ferents el ements amb funcions de captació, ingestió i digestió. 3. L’aparell digestiu dels vertebrats 7 Estableix les diferències entre la digestió mecànica i la digestió química que es produeixen a la boca. A C T I V I T A T S El desenvolupament de la capa muscular del tub digestiu , que impulsa l’aliment amb moviments peristàltics. Intestí prim Pàncrees Fetge Glàndules salivals Boca i llengua Esòfag Estómac Intestí gros Anus L’aparició del control hormonal de la digestió. L’elongació i el plegament del tub digestiu , que incrementen la superfície d’absorció. La presència de glàndules digestives especialitzades en diferents parts del tub, que secreten enzims per fer la digestió química . Dentadura. Diferent a cada grup, impedeix que les preses capturades s’escapin i s’ocupa de la digestió mecànica en els mamífers. Les aus i els quelonis no tenen dents. Llengua. És una estructura de naturalesa variada i amb funcions diverses. En els peixos té una base òssia i denticles cartilaginosos. Els amfibis i rèptils presenten una llengua musculosa que serveix per capturar preses. En la major part de les aus és una estructura còrnia. En els mamífers és musculosa, distribueix l’aliment durant la digestió a la boca i empeny el bol alimentari cap a la faringe per fer-ne la deglució. Bec. És una estructura de naturalesa còrnia , característica de les aus i els rèptils quelonis, que inter vé en la captació d’aliment. La forma i la mida depenen del tipus d’alimentació. Glàndules salivals. En tenen tots els vertebrats menys els peixos. La secreció, la saliva, és responsable de la digestió química: l’amilasa salival trenca els enllaços glucosídics del midó i produeix maltosa; la mucina de la saliva hidrata i lubrica l’aliment mastegat, i això produeix el bol alimentari i en facilita la deglució. L’aparició d’anells musculars, anomenats esfínters, que controlen el pas de l’aliment d’unes zones a les altres. Llavis. És una estructura que limita la boca de molts mamífers a la part exterior i que s’especialitza en la succió. 18
RkJQdWJsaXNoZXIy