3.3. Els processos digestius a l’intestí prim El quim passa a po c a po c a trav é s d el pí lor cap al duodè, on e s c ompl et a la digestió química gràcies al suc intestinal, a la bilis generada al fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar, i al suc pancreàtic. La massa que s’obt é, el qui l, està formada pel s nutri ents que result en de l a digestió, aigua , sals minerals dissoltes i restes no digerides. 3.4. Els processos digestius a l’intestí gros El que queda del quil , un líquid aquós amb material residual , passa a l’intestí gros per finalitzar l’absorció d’aigua , sodi i sals minerals. Al l larg de l ’intestí gros (cec, còlon i recte), el s residus de la digestió avancen gràcies al s moviments peri stàltics i es fan més consi stents, ja que s’arriba a absorbir un 70 % de l’aigua perquè l’intestí gros té una gran superfície d’absorció gràcies als plecs transversals de la seva mucosa interna . A la cloaca*, present en aus, amfibis i rèptils, també es produeix una gran absorció d’aigua . Les restes alimentàries transformades en excrements s’expulsen mitjançant l’egestió o defecació a través de l’anus. A l’intestí gros hi ha un gran nombre de bacteris simbionts que s’alimenten de les restes no digerides. Aquesta f lora bacteriana duu a terme fermentacions per les quals generen aminoàcids i vitamines (en els mamífers, la vitamina K i algunes altres del complex B). Aquestes molècules passen al torrent sanguini . En el trajecte f inal , el metaboli sme dels bacteris simbionts, com Escherichia coli, és responsable de l’olor característica de la femta . L’absorció de nutrients La mucosa de tot l’intestí prim (duodè, jejú i ili) té una sèrie d’adaptacions que afavoreixen l’absorció dels nutrients. La mucosa de les aus i els mamífers, per exemple, conté milions de prolongacions en forma de dit, anomenades vellositats intestinals, així com prolongacions derivades de la membrana de les cèl·lules epitelials de la mucosa , anomenades microvellositats. 13 Quina és la funció de la bilis en el procés de digestió? 14 Explica les diferències que hi ha entre els diversos mecanismes d’absorció. 15 Digues com es pot afavorir l’absorció de nutrients a l’intestí mitjançant les vellositats i microvellositats intestinals. A C T I V I T A T S Mecanismes bàsics d’absorció Aminoàcids, dipèptids i glúcids senzills: l’absorció té lloc per transport actiu, mitjançant proteïnes transportadores i amb despesa energètica . Glúcids senzills: es duu a terme per difusió facilitada i també requereix proteïnes transportadores. Vitamines hidrosolubles (C i complex B), excepte la B12: es fa per difusió simple, a favor del gradient de concentració. Hi ha altres mecanismes d’absorció, com el de la vitamina B12, que és absorbida a la part final de l’ili . Els àcids grassos, la glicerina , el colesterol i les vitamines liposolubles (A, D, E i K) entren a les cèl·lules de la mucosa per difusió passiva , on s’uneixen a proteïnes i formen quilomicrons. Aquests passen als capil·lars limfàtics en forma de vesícules fins a arribar a la sang a través dels vasos limfàtics. 8 *Cloaca: eixamplament del tram final de l’intestí gros d’aus, rèptils i amfibis, en què també acaben els conductes del sistema urinari i reproductor. Fetge Pàncrees Jejú Ili Duodè Vellositats intestinals Microvellositats Vesícula biliar 21
RkJQdWJsaXNoZXIy