4.2. Les modalitats de respiració La respiració en els animals es pot fer de diverses maneres: La respiració cutània La respiració traqueal L’intercanvi de gasos es fa a través de la pell de l’animal . Com més fina , més humitejada per la secreció mucosa i més permeable als gasos sigui , més adequada és la pell per a aquest tipus de respiració. Els animals aquàtics o d’ambients humits, de mida petita , poc actius i amb les característiques cutànies adequades cobreixen les necessitats d’oxigen mitjançant la respiració cutània , perquè la relació entre la superfície del cos i la massa corporal és molt gran . En animals més grossos i actius, la respiració cutània pot complementar altres tipus de respiració. L’aparell respiratori està format a partir d’invaginacions de la superfície quitinosa d’invertebrats terrestres anomenades tràquees, que es ramifiquen per l’interior de l’organisme estrenyent-se progressivament. Les tràquees més fines i sense quitina s’anomenen traquèoles i arriben a totes les cèl·lules, per la qual cosa es produeix un intercanvi de gasos directe i no és necessari cap sistema de transport de gasos. Els orificis de comunicació amb l’exterior, que s’anomenen espiracles, tenen mecanismes de tancament per evitar la dessecació. La respiració branquial La respiració pulmonar Té lloc a les brànquies, unes expansions molt vascularitzades de la superfície corporal d’animals i fases lar vàries aquàtiques. Depenent d’on es localitzin , es distingeix entre brànquies externes, que sobresurten de la superfície de l’animal i no tenen protecció, per la qual cosa s’acostumen a malmetre amb facilitat, i brànquies internes, que queden protegides per estructures corporals. És característica d’animals aquàtics que viuen en un medi amb una concentració de O2 dissolt en aigua relativament baixa*. Es desenvolupa en unes estructures vascularitzades amb superfícies respiratòries humitejades anomenades pulmons, que poden ser més o menys complexos. N ’ hi ha de dos tipus: Els pulmons de difusió són estructures sense mecanisme de ventilació, la comunicació de les quals amb l’exterior sempre està oberta . Els pulmons de ventilació són òrgans parells, amb mecanisme de ventilació i la comunicació dels quals amb l’exterior es produeix a través dels conductes de ventilació ( bronquis i tràquees). 8 19 Com mantenen els animals terrestres les seves superfícies respiratòries humides? 20 Explica raonadament per què els animals amb respiració traqueal no necessiten un sistema de transport de gasos. A C T I V I T A T S O2 O2 CO2 CO2 O2 O2 Espiracle Espiracle CO2 CO2 Brànquies externes Brànquies internes O2 O2 CO2 CO2 CO2 CO2 CO2 CO2 O2 O2 CO2 CO2 *L’aigua té menys O2 que l’aire. Un litre d’aire conté 210 mL de O2 (21%), mentre que 1 L d’aigua saturada a 5 °C en conté 9 mL (0,9 %). 23
RkJQdWJsaXNoZXIy