Els invertebrats més primitius, com els porífers, els cnidaris, els platihelmints i els nematodes, no tenen estructures especialitzades per a la respiració externa , i per això l’intercanvi gasós es produeix per difusió directa entre el medi aquàtic on viuen i les cèl·lules. 5.1. La respiració en anèl·lids De tots els invertebrats vermiformes, només els anèl·lids tenen aparell respiratori . 5.2. La respiració en mol·luscs La major par t del s mol · luscs aquàtics present en respiració branquial mitjançant brànquies internes, allotjades a la cavitat pal·lial*. Amb l’objectiu de facilitar el moviment continu d’aigua cap a les brànquies, els gasteròpodes marins i els lamel·libranquis han desenvolupat unes estructures ciliades, mentre que els cefalòpodes disposen del sifó per fer -ho. Els gasteròpodes terrestres, com el caragol , tenen respiració pulmonar. En aquests animals, una zona de la cavitat pal·lial està molt vascularitzada i actua com un pulmó de difusió. A més, hi ha espècies amb respiració cutània , en què la cavitat pal·lial funciona com una superfície respiratòria . 21 Quins mecanismes utilitzen els mol·luscs per renovar l’aigua durant la respiració? A C T I V I T A T S 5. L’aparell respiratori dels invertebrats Dins d’aquesta classe n’ hi ha alguns que tenen respiració cutània, com els cucs. Altres presenten respiració branquial , com els anèl·lids poliquets marins, que incorporen unes brànquies externes a manera de plomalls. Vasos sanguinis Brànquia Sifó Brànquia Cavitat pal·lial Cavitat pal·lial Brànquies externes O2 CO2 Gasteròpode marí Cloïssa (lamel·libranqui) Cefalòpode *Cavitat pal·lial: cavitat buida on desemboquen el tub digestiu, l’excretor i el reproductor. S’hi allotgen els òrgans respiratoris. 24
RkJQdWJsaXNoZXIy