5.3. La respiració en equinoderms Animal s com l’estrel la i l’eriçó de mar presenten respiració cutània, per a la qual utilitzen els podis de l’aparell ambulacral . 5.4. La respiració en artròpodes Aquesta classe tan nombrosa inclou animals amb diferents aparells respiratoris. 8 Les estrelles tenen, a més, estructures externes com si fossin brànquies que contenen papil·les respiratòries. Alguns eriçons de mar tenen al voltant de la boca petites brànquies que també participen en el mecanisme d’excreció. Respiració traqueal . La tenen insectes, miriàpodes i algunes aranyes. Alguns insectes disposen , a més, de sacs aeris, que són tràquees dilatades de parets fines i f lexibles. Aquestes estructures incrementen el volum d’aire inspirat i expirat. Respiració branquial . Molts crustacis i lar ves d’insectes tenen brànquies externes. Aquestes brànquies són expansions laminars o filamentoses dels apèndixs toràcics. En els crustacis decàpodes, aquestes expansions estan cobertes per la closca , la qual cosa dona lloc a unes brànquies internes. En aquests animals, els apèndixs abdominals creen corrents d’aigua que es dirigeixen cap a les brànquies per renovar el medi . Respiració pulmonar. Molts aràcnids tenen respiració pulmonar mitjançant pulmons de difusió. Aquestes estructures es troben a la base de l’abdomen i s’obren a l’exterior a través de dues ranures. A l’interior hi ha unes lamel·les que augmenten la superfície de contacte. Brànquia dermal Peus ambulacrals Brànquies Cèl·lules musculars Tràquea Espiracle Brànquies Brànquies Traquèoles Pulmó de difusió 22 Analitza el tipus de respiració d’insectes i aràcnids. Quines característiques els impedeixen viure en el medi aquàtic? A C T I V I T A T S 25
RkJQdWJsaXNoZXIy