Filosofia Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ' Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l 'elaboració hi ha par ticipat: Nerea Blanco Marañón Antonio Chazarra Blanco Xosé Manuel Díaz Fouces Eduardo Infante Perulero Belén Saiz Noeda EDICIÓ Pepa Belmonte Carmona Núria Grinyó Mar torell Pere Macià Arqué Belén Saiz Noeda Type Publishing Ser vices, SL DIRECCIÓ DEL PROJECTE Mercedes Rubio Cordovés Les activitats d'aquest llibre no s'han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s'hi inclouen són models perquè l'alumnat els traslladi a la llibreta. 1 B A T X I L L E R A T
Índex Unitat FiloRepte Construeix el teu coneixement Sabers bàsics 1 El saber filosòfic Com seria un món sense preguntes? 1. El saber filosòfic i les seves característiques 2. Un saber en diàleg amb altres sabers 3. Branques del saber filosòfic 4. La filosofia en la seva història 5. La filosofia avui 2 Coneixement i veritat S’haurien de prohibir la creació i la transmissió de rumors falsos? 1. Què és el coneixement? 2. Com coneixem? 3. Experimentar o raonar? 4. Què és la veritat? 5. Les teories de la veritat 6. És possible la veritat? 7. Interessa la veritat? 3 La ciència i la tecnologia Aprovaràs l’examen gràcies a l’horòscop? 1. Què és la ciència? 2. Quin mètode fa servir la ciència? 3. Quins tipus de ciència hi ha? 4. Què distingeix la ciència i per què progressa? 5. Com interactuen ciència, tecnologia i societat? 6. Té límits la ciència? 4 La metafísica I si el nostre món fos un videojoc? 1. Què és la metafísica? 2. Les grans preguntes de la metafísica 3. Les respostes de la metafísica en la història 5 L’Univers i el seu origen Per què existeix l’Univers? 1. Què és l’Univers? 2. Com va canviar el cosmos? 3. Com pensem l’Univers, avui? 4. L’origen de l’Univers. Déu? 6 Naturalesa i cultura La meva cultura, és millor que les altres? 1. Què som els éssers humans? L’antropologia 2. Com arribem a ser humans? 3. Què és la cultura? 4. Com conviuen les cultures? 7 Símbols: art i llenguatge És art una «batalla de galls»? 1. L’animal simbòlic 2. Què significa l’art? 3. Què significa el llenguatge? 4. L’argumentació informal 5. El raonament formal. Nocions de lògica 8 La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà Un perfil digital pot expressar qui soc? 1. Som lliures? 2. Què signifiquen el temps i la mort? 3. Concepcions del que és humà 4. La identitat humana avui 9 Ètica i moral Ajudaries un criminal? 1. La moral i l’ètica 2. La consciència moral 3. Els grans conceptes ètics 4. Universalisme i relativisme moral 5. El repte d’una ètica universal de mínims 10 Els sistemes ètics i els seus reptes actuals Qui salvaries d’un incendi si només en poguessis salvar un? 1. La bona vida i els sistemes ètics 2. Les ètiques de la felicitat i la virtut 3. Les ètiques del deure i la justícia 4. L’ètica pot ser amoral? 5. L’ètica de les cures 6. Les ètiques aplicades i els grans reptes ètics 11 Societat, justícia i democràcia Pots viure sense societat? 1. L’animal polític 2. Quins acords implica la societat? El contracte social 3. La justícia i la democràcia 4. La democràcia i els seus reptes 12 Utopia i drets humans Un altre món és possible? 1. Utopia: ideals, utopies i distopies 2. Els drets humans 3. Moviments polítics i socials 2
Practica les competències específiques Contribueix a l’Agenda 2030 Fites de la filosofia Taller filosòfic Filosofia al carrer Plató, Diàlegs Un curtmetratge sobre el sentit de la filosofia Rentar i pensar. Una peça de roba per fer-nos preguntes Crea una samarreta filosòfica René Descartes, Meditacions metafísiques Una guia per destapar rumors falsos Veritats com una casa. Parets d’art i filosofia Dissenya un esbós per a un grafit que representi una veritat Galileo Galilei, L’assajador Un vídeo de divulgació científica Dones científiques per a tot l’any. Una gran feina invisibilitzada Fes un calendari de dones científiques Aristòtil, Metafisica Un videojoc metafísic Metafísica del que és habitable. Aturar el temps per pensar l’objecte que es mira Participa en un concurs de fotografia metafísica sobre el tema Una ciutat més habitable Tomàs d’Aquino, Summa teològica Un Olimp a mida Mare Terra. Valdrà la pena sortir de la Terra? Escriu un relat de ciència-ficció sobre el futur de la humanitat a la Terra Simone de Beauvoir, El segon sexe Un catàleg actual de tribus urbanes Meravellosa diversitat. La unió fa la força Crea una obra artística col·lectiva sobre el valor de la diferència Ludwig Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus Un filtre lògic per millorar la democràcia Imatges intel·ligents. Publicitat o argumentació, propaganda o conscienciació? Crea mems filosòfics sobre Consum i producció responsables Plató, Fedó Una llista de cançons per a l’ésser humà Una ment que necessita cures. Els falta un cargol Crea un còmic sobre la cura de la salut mental Philippa R. Foot, Virtues and vices: and other essays in moral philosophy Un debat filosòfic sobre un dilema ètic Ciutadadia del món digital. Àgora 2.0 Crea un perfil a les xarxes socials d’un pensador o pensadora clàssics Immanuel Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums Un joc ètic Si t’ajudo... qui m’ajuda a mi? Filosofia i activisme Crea una campanya de conscienciació sobre el treball digne Karl Marx, Crítica al programa de Gotha Un programa de consens per a l’acció Festa filosòfica de la igualtat. Gaudir de l’estat de naturalesa Crea una chirigota per conscienciar sobre la igualtat Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana Un mapa d’una terra utòpica Posar fi a la distopia. Miralls negres Escriu el guió per a l’últim capítol de Black Mirror 3
Itinerari didàctic Conèixer el món que hem heretat, amb els seus problemes i els seus reptes, és una de les exigències de l’educació actual. Buscar respostes i solucions als reptes que ens planteja és la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans per seguir CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, et proposem l’itinerari següent: El FiloRepte, formulat amb una pregunta sobre la teva realitat, et planteja un repte al qual respondràs en el desenvolupament de la unitat. Una imatge treta de la realitat et porta a la filosofia des de la vida i cap al món: activa els teus coneixements, reflexiona i planteja’t interrogants sobre la realitat per apropar-te als continguts de la unitat. Amb l’ajuda d’una gran varietat de quadres al marge, amplia la informació, contextualitza el coneixement, relaciona la filosofia amb altres matèries i disciplines i indaga sobre la realitat i els problemes de l’ésser humà desenvolupant la teva capacitat d’anàlisi i de judici crític. Aprèn a partir de continguts clars, ben argumentats i amb imatges, elements organitzadors i gràfics (esquemes, taules, línies del temps…) que t’ajudaran a contextualitzar-los i te’n facilitaran la comprensió. Fonamenta els coneixements en la lectura d’una àmplia selecció de textos acompanyats de preguntes. A les Activitats, comprèn, relaciona i posa en pràctica els conceptes apresos, alhora que avalues els teus coneixements. PUNT DE PARTIDA: LA REALITAT I LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 El saber filosòfic O N A N E M ? 1 El saber filosòfic i les seves característiques 2 Un saber en diàleg amb altres sabers 3 Branques del saber filosòfic 4 La filosofia en la seva història 5 La filosofia avui D ’ O N V E N I M ? El públic està contemplant la performance L’artista està present (The artist is present), de Marina Abramovic´ , i es planteja algunes d’aquestes qüestions: • El món és tal com el veiem? • Tenir un mòbil és la felicitat màxima? • Déu existeix? • Estudiar, treballar, envellir… morir. Per a què? • És possible la comunicació entre les persones? Quina o quines d’aquestes qüestions creus que són temes de la filosofia? Per què? C u r i o s i t a t p e r l a v i d a De les nostres converses i preocupacions quotidianes, en sorgeixen les grans preguntes de la vida . La filosofia ha ajudat a formular -les i ha intentat contestar -les: és, abans que res, diàleg. 7 Com seria un món sense preguntes? Imagina’t que ens enfrontéssim a un virus tan poderós que ens prengués la capacitat de fer-nos preguntes, de buscar el perquè de les coses, d’indagar sobre la veritat i de discutir-la amb els altres. Hi podria haver una societat així? Tindria sentit aquesta nova assignatura en un món com el que hem descrit? Tot i que potser ni la filosofia ni fer-se preguntes és imprescindible... pensa-hi. Has fet molts cursos sense estudiar filosofia. Per què apareix precisament ara, quan has acabat l’educació obligatòria? Si és necessària, per què no en vas estudiar abans? Podríem viure sense filosofia, com hi ha gent que viu sense saber química o sense poder llegir una partitura musical? En fi, abans de tancar el llibre d’aquesta assignatura que sembla innecessària, para’t a pensar un moment: què et perdries si no et qüestionessis la teva vida? Fi l oRe pt e P A S S A A L’ A C C I Ó Crea una samarreta filosòfica per celebrar el Dia Internacional de la Filosofia. RENTAR I PENSAR Una peça de roba per fer-nos preguntes La samarreta és una de les peces de roba que més ha revolucionat la nostra manera de vestir. Associada a la rebel·lia, el cine dels anys seixanta la va fer famosa i avui té una presència enorme en la publicitat, el disseny i la moda. També en el nostre dia a dia: gairebé tots en fem servir i hi expressem gustos i hi reivindiquem i qüestionem la nostra realitat. F I L O S O F I A A L C A R R E R UN CURT SOBRE EL SENTIT DE LA FILOSOFIA Entrem en matèria Elabora un curtmetratge sobre com seria una societat sense filosofia i què aporta la filosofia a les nostres vides. Caixa d’eines La filosofia et proporciona recursos per definir-la, formular les preguntes filosòfiques adequades i, mitjançant una investigació cooperativa, portar a terme el teu curtmetratge. Mans a l’obra Descriu aquesta realitat sense filosofia, que podria ser tan terrible com la de Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Producte filosòfic Faràs un curtmetratge sobre un món que no es qüestiona res: així trobaràs el sentit de la filosofia. T A L L E R F I L O S Ò F I C F I L O S O F I A E N A C C I Ó 6 1 . 1 . Caracter í st iques del saber f i losòf ic No hi ha una única manera d’ent endre la f i losof ia , però es pot dir que hi ha unes característiques que defineixen el saber filosòfic: És un saber argumentatiu i ref lexiu. No es conforma amb la idea que el s fets tinguin lloc: vol trobar -los el sentit; aspira a tenir raons sobre per què les coses són d’una manera determinada. El saber filosòfic ens aporta ar - guments que han de ser debatuts mitjançant el diàleg. És un saber analític i crític. No accepta tal qual els coneixements habituals, sinó que en dubta , els qüestiona i intenta descobrir si les veritats comunes realment ho són . Per fer -ho, necessita aclarir les paraules que fem ser vir i crear -ne d’ altres que descriguin millor el que busquem. És un saber radical. No es queda en l es aparences, en l a super f íci e de l es coses: busca una veritat profunda i fonamental que aspira a trobar en la realitat. Vol arribar fins a l’ arrel de les coses. És un saber integrador. Cap ciència en concret pot formular les preguntes i proporcionar les respostes que busca la filosofia . Aquesta disciplina pretén entendre el món i la vida humana en la seva totalitat, connectant tots els sabers i totes les ciències. És un saber obert a trobar el sentit individual i col·lectiu de les nostres vides. L a f i losof i a és una ref l exió inacabada, una feina sempre per fer que recomença en cadascun de nosaltres. És un saber pràctic. Aposta per una forma de vida , una deci sió vital. El saber filosòfic està compromès amb l’ acció, vinculat a la moral i la política . 1. El saber filosòfic i les seves característiques 1 Has sentit a parlar del mite de la caverna? És una al·legoria que va escriure el filòsof grec Plató (427 aC-347 aC) sobre unes persones presoneres a l’interior d’una cova , encadenades i obligades a mirar una paret on altres homes projectaven ombres. Un món com el del FiloRepte, en què es prohibissin les preguntes, seria una cosa semblant. L’única realitat per als presoners de la caverna són les ombres, incapaç o s d e pregunt ar - se qu è hi ha mé s enl l à . En el mit e , una d’aqu e st e s persones s’escapa i descobreix que aquella caverna és un gran engany i que res del que hi ha après té a veure amb la vida ; aquesta persona és el filòsof, que, tot i haver -se escapat, sent que té la missió de tornar a les profunditats de la caverna per rescatar -ne el s companys. Probabl ement tots ens hem sentit alguna vegada com el s presoners del mit e de l a caverna , com l a noi a que, a cl asse, obser vava «l’exterior». Aquest l li bre int entarà que l es se ves pàgines ober t es siguin una f inestra de re f l e xió i qü e st ionament p er on ens pugu em e scapar i c ont empl ar el món amb més lucidesa , amb l’ajuda d’aquest amor (philein) a la saviesa (sophia) i d’aqu e st a habi l it at p er a l a v i d a qu e é s l a f i lo s of i a . L a f i lo s of i a ha d e ser al carrer, en els nostres problemes quotidians, i viceversa , la vida ha de tornar a les aules per poder -ne treure tot el que hi està presoner. La filosofia ens ser - virà per pensar la vida i viure el pensament. El dubte, la sorpresa, l’admiració per allò desconegut van fundar el pensament filosòfic abans que es recollís en tractats i grans sistemes. Abans de ser a les aules, la filosofia va ser als fòrums de les ciutats gregues, que s’ havien convertit, amb Atenes al capdavant, en boniques factories de paraules. A les places públiques els ciutadans deliberaven, al costat de figures com Sòcrates (470 aC-399 aC), sobre el bé comú, sobre el que era just o injust, sobre la veritat o la felicitat. Buscaven resoldre, amb el diàleg, les dificultats més poderoses de la vida humana. Aquelles preguntes eren diferents de les nostres? Què ens preocupa realment a la vida? Probablement, l ’amor, la mort, la por del fracàs, la injustícia , el pas del temps, el sexe, Déu , el suïcidi , la felicitat, la política , la violència ... Immanuel Kant (1724-180 4) va resumir les nostres preocupacions en aquestes preguntes: què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? Al final tot es resumia en una única gran pregunta : què és l’esser humà? Kant insistia que intentar saber qui som és un gran atreviment; l’expressió llatina «sapere aude!» es va convertir gràcies a ell en el lema dels filòsofs il·lustrats: «atreveix-te a saber!». COMENCEM LLEGINT Fa gairebé vint anys, estava explicant la metafísica d’Aristòtil a un grup d’alumnes de segon de Batxillerat. Tenien el llibre de text obert a sobre la taula i prenien nota a la l libreta del que jo anava escrivint a la pi ssarra . Hi havia una noia asseguda al fons de la classe, al costat d’una finestra que donava al carrer. No havia obert el llibre. Es distreia mirant a l’exterior. Vaig deixar el guix a la taula i vaig caminar cap a ella . –Què és això tan interessant que hi ha a l’altre costat de la finestra? M’imagino que deu ser més important que l’examen de la setmana que ve –li vaig preguntar amb ironia . –La vida –va respondre ella . Eduardo Infante , Filosofia al carrer Quin significat té aquesta anècdota? Has sentit a dir res semblant a classe? Què vas entendre exactament? Per què? #ALAltreCostatDeLaFinestra Per què és tan habitual demanar una justificació de la seva feina a algú que es dedica a la filosofia? Quina diferència hi ha entre la filosofia i altres feines o professions? Per què és especial la forma de vida de la filosofia? Em pregunt en sov int si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne. Int er - p el · l ar qui es dedi ca a l a f i losof i a és int er p el · l ar l a p ersona . No m’ imagino que a un denti sta se li pregunt és si se sent denti sta o que a una enginyera se l i qü e st i on é s si se sent en g i nye ra . Pe rò l a f i l o s of i a pro j e c t a un p e rqu è s empre o b e r t s o bre un a d e c i s i ó v i t a l . Mé s en l l à d ’ e st a r v i n cu l a d a a un a professió o a un camp d ’estudi , l ’activ itat f i losòf ica és una possi bi litat per l a qual s’aposta com una forma de v ida . Té conseqüènci es personal s, però també col·lectives, sobre l ’entorn i sobre el t emps. És possible fer aquesta aposta avui? Preguntar -me a mi si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne és, també, preguntar -nos a nosaltres mat ei xos per la possibi litat i el l loc de la f i losof ia en la nostra societat. La nostra societat no és una cosa abstracta : són l e s no stre s e sc o l e s i univ e rsi t at s , p e rò t amb é l e s no stre s pre o cup a c i ons , converses i maneres de rel acionar -nos amb el que passa . La f i losof i a és l a mania d’alguns que, no obstant ai xò incumbei x necessàriament a tothom . Marina Garcés, Filosofia inacabada L L E G I M F I L O S O F I A #UnaFormaDeVida 1 A partir d’una pregunta que et preocupi, defineix les característiques del saber filosòfic. REFLEXIONA 2 Quin tret del saber filosòfic et sembla especialment important? Com et pot servir la filosofia en la teva vida? ARGUMENTA 3 El saber filosòfic té alguna utilitat? Per què s’ha d’estudiar? Es pot fer, com es pregunta Marina Garcés, aquesta aposta avui? EXPLICA A C T I V I T A T S Gravat del llibre Arbre de ciència (Leiden, 1635), de Ramon Llull. L’arrel de l’arbre de les ciències El filòsof francès del segle xvii René Descartes utilitza la metàfora de l’arbre per tal d’explicar la relació entre tots els tipus de coneixement. Així, els sabers particulars serien les branques, el tronc seria la física, i l’arrel de l’arbre del coneixement seria la metafísica. I tot el conjunt del saber serà anomenat filosofia. Qualsevol pregunta és, en el fons, filosòfica? Pensa en algun exemple i explica’n les implicacions filosòfiques. PARAR I PENSAR Pensar la vida quan ja està resolta? El filòsof grec Aristòtil (384 aC-322 aC) considerava que el saber filosòfic va començar a buscar-se quan les necessitats per a la vida estaven cobertes. Que potser era un luxe ociós per a persones amb la vida resolta? Aquesta idea es reflecteix en el tòpic filosòfic atribuït al pensador anglès del segle xvii Thomas Hobbes: primum vivere, deinde philosophari; és a dir, ’primer viure i després filosofar’. Creus que la filosofia demana tenir cobertes unes condicions de vida bàsiques? Sense recursos no es pot «filosofar»? 9 8 Els grans interrogants de la nostra vida no només afecten el saber filosòfic. La filosofia conviu i ha de dialogar amb altres sabers que intenten respondre les qü e st i on s qu e m é s en s pre o cup en i re pre s ent en a l tre s f orm e s d ’ ent endre la realitat. 2. 1 . El saber cient í f ic Aquestes són les principal s caracterí stiques de la investigació científ ica que mostren les diferències amb el treball filosòfic: La ciència centra les seves investigacions en alguna parcel·la concreta de la realitat: la vida i les seves funcions ( biologia), la matèria i les seves forces (física), els recursos i la seva distribució (economia), etc. Ens permet racionalitzar el món i comprendre el s fets; per exemple, el crei xement cel·lular, la massa atòmica o l’oferta i la demanda . E l seu mètod e e st à ba sat en l ’exp er iment a c i ó p erqu è par t e i x d e fet s obs e r v a b l e s , c o s a q u e n o s e mp re é s p o s s i b l e e n f i l o s o f i a , i d i s t i n g e i x l e s c i èn c i e s empí r i qu e s , b a s a d e s en l ’ e xp e r im ent a c i ó i e l s fe t s , d e l s ab e r f i - lo s òf i c . A par tir de l ’experimentació, descobrei x les causes del s fets i construei x model s o t eori es qu e expli qu en l a realitat de scr iv int com funciona . L a ciència és predictiva : ser veix per anticipar -se als fenòmens futurs i controlar -los, i té com a objectiu mi l lorar les condicions de vida amb ajuda de la tècnica . La ciència i la filosofia tenen finalitats diferents, que les converteixen en complementàries. La filosofia no pot aspirar a descobrir veritats de tipus exacte, ja que les seves preguntes són obertes, en l loc de tancades; ni tampoc aspira a di sposar de la funcionalitat de la ciència . No obstant això, és necessària per establir els límits de les ciències: abordar èticament una pandèmia i donar sentit a la nostra existència , entendre els perills del desenvolupament tecnològic i com afecta les nostres vides o qüestionar si el nostre sistema econòmic és el més desitjable o el més just són interrogants per als quals no hi ha respostes científiques i que necessiten el diàleg filosòfic. 2.2. El saber rel igiós La f i losof ia també compar t ei x amb les religions l ’ int erès pel sentit últim de l’existència , encara que la filosofia busca la veritat mitjançant arguments racionals, mentre que les religions tenen en compte una veritat revelada o dogma, que ha sigut atorgada al s creients per la divinitat, és inqüestionable i ha quedat recollida en les tradicions i en els diferents llibres sagrats de les religions monoteistes: la Bíblia , en el cristianisme; l’Alcorà , en la religió musulmana , i la Torà , en el judaisme. La interacció entre el saber religiós i la filosofia ha generat en la història el conegut debat entre la fe i la raó, sorgit a l’edat mitjana , quan la filosofia grega entra en contacte amb el cristianisme, que planteja una nova manera de pensar i interpretar el món . Aquest debat tracta sobre la possibilitat o impossibilitat de conciliar -les totes dues, filosofia i religió; és a dir, sobre els punts de trobada i les diferències entre els continguts que podem abordar racionalment i , per tant, de manera filosòfica (argumentativa , reflexiva , etc.), i un altre tipus de continguts que es fonamenten exclusivament en la creença , que són els que constitueixen els dogmes religiosos. Entre les qüestions religioses que s’ han abordat racionalment hi ha les diferents proves de demostració de l’existència de Déu, com la que es basa en la idea d’un ésser perfecte que tenen tots els éssers humans, o les vies que miren de demostrar l’existència de Déu des de l’experiència sensible, a partir de l’ordre que hi ha al món , de la necessitat d’una causa primera o que la realitat tingui un sentit o una finalitat. La filosofia també ha dialogat amb les religions orientals, l’origen de les quals es remunta al segle vi aC, que busquen el sentit de la vida de manera similar a la filosofia . El taoisme, fundat pel pensador xinès Lao Tse, proposa una existència senzilla , abandonant el desig i l’ambició per aconseguir l’ har - monia amb la naturalesa . El confucianisme, que neix dels ensenyaments de Confuci , mira d’assolir la virtut trobant el lloc correcte a la societat mitjançant la lleialtat i el respecte a les normes. El budisme, fundat per Siddhar - ta Gautama (Buda), vol eliminar el partiment, causat pel desig, per arribar, mitjançant la seva anihilació, a un estat de llibertat plena , el nir vana. En alguns moments, la f i losof ia s’ ha posat al ser vei de la religió per intentar demostrar racionalment els dogmes o les veritats revelades de la fe, però té un objectiu diferent: a la filosofia li interessa la veritat en si mateixa , el coneixement, mentre que la religió vol assolir la veritat, expressada en la divinitat, per aconseguir la salvació individual , la vida eterna , el nir vana , etc. 2. Un saber en diàleg amb altres sabers 1 Sobre les relacions de la filosofia amb la ciència, pots veure el vídeo ¿Qué es la filosofía y qué tiene que ver con la ciencia? del canal CuriosaMente. Filosofia i ciència van néixer juntes en el món grec; després, la ciència «es va independitzar» de la filosofia. Alguns pensadors consideren que els problemes filosòfics desapareixeran amb l’avenç de la ciència. Creus que la ciència podrà respondre totes les preguntes de la vida? R A C Ó D I G I TA L La ciència i la filosofia comparteixen la sorpresa davant la realitat que ens envolta i hi busquen una explicació. La imatge representa el forat negre, o quàsar, més llunyà i antic conegut fins ara en l’univers, a gairebé tretze mil milions d’anys llum de distància de la Terra. Saber científic La filosofia va començar indagant les causes dels fenòmens que ens envolten. Aquest és l’objectiu fonamental de les ciències, tant naturals com socials. Saber literari Els interrogants de la nostra existència, l’assimilació de l’experiència i del pas del temps, etc., són temes compartits amb la literatura i les diferents formes artístiques. Saber mític i religiós Els mateixos temes van ser tractats pels sabers mítics. La recerca d’un origen i una finalitat de l’univers i el sentit de la nostra presència en el món són aspectes abordats per les religions orientals. Saber quotidià o popular En termes generals, totes les qüestions filosòfiques tenen prèviament respostes no reflexives, senzilles, construïdes pel saber quotidià o popular. SABER FILOSÒFIC Com defineix Comte-Sponville la filosofia? Quina diferència hi ha entre la saviesa filosòfica i la científica o la religió? Què és la filosofia? És una pràctica teòrica (discursiva , raonable, conceptual), tot i que no científica ; només se sotmet a la raó i a l’experiència , amb exclusió de tota revelació d’origen transcendent o sobrenatural i aspira menys a conèixer que a pensar o posar en qüestió, menys a augmentar el nostre saber que a ref lexionar sobre el que conei xem o ignorem . El s seus object es prefer i t s s ón e l To t i l ’ h om e . L a s e v a f i na l i t a t , qu e p o t v a r i a r en f un c i ó d e l e s è p o qu e s i e l s i ndiv i du s , s e rà maj or i t à r i am ent l a fe l i c i t at , l a l l i b e r t at o l a veritat, i f ins i tot la conjunció de totes tres ( la saviesa). André Comte-Sponville, La filosofia . Què és i com es practica L L E G I M F I L O S O F I A #Saviesa La Filosofia (1483), de Rafael, a la Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà). Representació de Déu en l’escena Creació d’Adam de Miguel Àngel, detall dels frescos de la Capella Sixtina del Vaticà (1508-1512), a Roma (Itàlia). PARAR I PENSAR Saber el que no saps «Saber que un no sap, és el millor.» Lao Tse «Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no se sap; heus aquí el veritable saber.» Confuci Per què és tan important ser conscients del que ignorem? 11 10 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 4
Coneix, analitza, compara, argumenta, debat i desenvolupa el teu esperit crític a través del comentari de textos fonamentals, de les preguntes que es plantegen en els diversos quadres i seccions (Filosofia entre línies, Parar i pensar…) i activitats de tipologia molt diversa. Pensa com un filòsof o una filòsofa. A la Caixa d’eines filosòfiques trobaràs els procediments bàsics de la filosofia, que t’ajudaran a resoldre les tasques i afrontar els reptes proposats, i, d’aquesta manera, a comprendre millor el sentit de la realitat i la condició humana. Per acabar la unitat (Filosofia al carrer), «celebra la filosofia» a través d’un microprojecte interdisciplinari que relaciona la filosofia amb altres maneres d’expressar el pensament, compromet-te amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i actua per construir un món més just! Descobreix, consolida i aplica el que has après mitjançant l’exercici del comentari de text i altres activitats de repàs més lliures: Repassar cantant, Repassar amb imatges, Repassar amb art, Repassar viatjant en la història… Organitza els continguts de la unitat amb un mapa conceptual. CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: COMPROVA EL TEU PROGRÉS CONTRIBUEIX A L’AGENDA 2030: PASSA A L’ACCIÓ! DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS: PRACTICA LES TEVES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Porta el pensament a l’acció: al Taller filosòfic posa en pràctica el que has après i les diferents eines filosòfiques per fer un microprojecte amb els teus companys i companyes. P R O D U C T E F I L O S Ò F I C Una guia per destapar rumors falsos 1. Per començar, busca rumors falsos. Pots consultar llocs especialitzats com el canal de YouTube La gata de Schrödinger o la pàgina web de Maldito Bulo: maldita.es. 2. Investiga per detectar la mentida. Una investigació minuciosa pot descobrir «petjades» en la falsificació: una URL rara, un disseny o, fins i tot, una ortografia poc acurada. Desconfia de títols molt vistosos o emotius i fixa’t en el context de la notícia (l’autoria i les seves fonts), comprova on i quan van succeir els fets per consultar-ho en altres mitjans. 3. Quan detectis alteracions, falsedats o qüestions que no són coherents dins d’un discurs, recorda preguntar-te: quin interès hi té qui aporta la informació? Si l’interès és manipular, no és informació, és propaganda. 4. Feu una posada en comú dels rumors falsos detectats i trieu els que us semblin més interessants. Treballeu en grups cooperatius i resumiu el que heu après en un decàleg contra la mentida: escriu les teves conclusions de manera senzilla en deu punts. La societat de la infoxicació Imagina’t una societat on hi hagués tanta informació que no fos possible saber si es correspon amb la realitat; que un programa informàtic decidís els enfocaments de les notícies que més «encaixen» amb la teva manera de pensar… És una distopia horrible o això a vegades ja passa en la nostra societat de la informació? Vivim el que es coneix com a «infoxicació». Estem exposats a una quantitat tan gran d’informació que no sempre la podem contrastar i, al mateix temps, hi ha algoritmes que estudien els nostres gustos per mostrar-nos una realitat «a la carta» a internet. Per si fos poc, exèrcits de bots fan virals continguts falsos que prenen aparença de realitat a mesura que es van repetint una vegada i una altra. En aquest taller et proposem que aprenguis a detectar aquest tipus de rumors falsos i manipulacions i elaboris una guia per detectar mentides. Parets d’art i filosofia Des de sempre, les parets han sigut un lloc idoni per exposar la veritat. A mitjan segle ii dC, el filòsof grec Diògenes va tenir la idea de fer construir un gran mur de pedra, de noranta metres de llarg i quatre d’alt, a la plaça de la seva ciutat natal, Enoanda, per gravar-hi a sobre les màximes de la filosofia d’Epicur (342 aC-270 aC) en la seva recerca de la felicitat. També a l’antiga Grècia, a la ciutat de Delfos hi havia un famós temple dedicat al déu Apol·lo que estava decorat amb inscripcions que recollien les principals veritats per les quals s’havien de regir els grecs, bé als murs, a la llinda i fins i tot en algunes columnes del voltant del temple. Els 147 preceptes dèlfics eren frases senzilles atribuïdes als anomenats set savis de Grècia. Al frontó del temple destacaven els preceptes més importants de Delfos, fàcilment visibles per als visitants que s’hi acostaven: «Coneix-te a tu mateix» i «Res en excés». En les nostres ciutats actuals convivim amb missatges breus escrits a les parets dels edificis, que poden estar acompanyats o no d’imatges. Són els anomenats grafits (del grec grafos, ’gravar, escriure’). Alguns artistes, com Banksy, els han elevat a la categoria d’art. Banksy és el grafiter més enigmàtic i més famós del món; ningú en coneix la vertadera identitat. Ha omplert amb les seves pintures el mur de Gaza; ha entrat disfressat amb barba postissa, barret i gavardina als museus més grans del món per penjar-hi obres seves; o ha deixat una de les obres que qüestionen el nostre sistema en una de les atraccions de Disneyland. E N T R E M E N M AT È R I A Altar del temple d’Apol·lo a Delfos, Grècia. Grafit Art Attack de Banksy, a Ramala, Cisjordània (2005). Grafit Resisto. OpiniON/OFF, fotografiat per Mlle Sonyah. FILOSOFIA PER A L’AGENDA 2030 Objectiu 16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. C A I X A D ’ E I N E S Analitzar críticament la informació Com a reporter o reportera de la redacció en què treballes, necessites algunes eines filosòfiques: Anàlisi. Recorda separar les parts de la informació: dades, opinions, hipòtesis, desitjos… Les dades són les úniques parts contrastables. Una emoció favorable no fa una notícia ni una dada vertadera. Recerca d’informació. Procura arribar a les fonts originals, d’on sorgeix la informació; assegura’t que sigui literal. Contrasta amb altres fonts. M A N S A L’ O B R A Cacem rumors falsos En la campanya del Brexit, un autobús vermell va difondre el missatge següent: «Enviem a la Unió Europea 350 milions de lliures a la setmana. En comptes d’això, financem el nostre sistema de salut.» La redacció del teu diari va difondre la notícia, però, després de guanyar el referèndum, els partidaris de la sortida d’Europa van reconèixer que la xifra era falsa: van difondre una mentida emotiva (postveritat) per guanyar una campanya política. Ara t’han encarregat un protocol per detectar rumors falsos que entengui qualsevol persona. P A S S A A L’ A C C I Ó Dissenya un esbós per a un grafit en el qual representis una veritat que qüestioni la nostra realitat, l’estat de coses vigent. Si convenceu la professora o el professor, potser us ajudarà a aconseguir el permís per omplir algun dels murs del vostre centre educatiu de «veritats com una casa». F I L O S O F I A A L C A R R E R 2 F I L O S O F I A E N A C C I Ó Veritats com una casa Una guia per destapar rumors falsos T A L L E R F I L O S Ò F I C 49 48 L E S I D E E S C L A R E S R E P A S S A R L L E G I N T REPÀS 1. Explica la diferència entre els parells de conceptes següents: substància i accident, aparença i realitat, essència i existència, materialisme i idealisme. 2. Quines són les teories metafísiques més importants de la història? Quins són els seus fonaments? 3. Quines crítiques s’han llançat contra la metafísica? És possible o necessari fer, encara, metafísica? 1. Comença amb el text Pensa un títol per al text. Fes un resum breu explicant el contingut del text amb les teves pròpies paraules. 2. Relaciona el text amb el que s’ha estudiat Un món on les coses no són el que semblen, té sentit? A quina mena de sentit ens referim? Què creus que vol dir «ordeno en la ment dins d'un calaix etiquetat “gat”»? Explica aquesta metàfora. A partir de la metàfora anterior, explica la diferència entre essència i existència. Si el gat de què parla el text no fos el que sembla, seria un plantejament monista o dualista? Per què? Si algú retragués a l’autora que el gat és el que veu, seria un plantejament materialista o idealista? Argumenta la resposta. 3. Reflexió personal Et sembla interessant el text? Creus que el seu estil ajuda a crear una atmosfera reflexiva o metafísica? T’has parat mai a pensar si la realitat pot ser diferent del que veus? Creus que pot ser així? Fes una breu reflexió que comenci de la manera següent: «Si la realitat no fos el que sembla…». 4 Buscar el sentit La filosofia primera En què coincideixen totes les coses? Les coses són o existeixen? És real el que veiem? Hilemorfisme aristotèlic Dualisme platònic Els universals Kant Descartes Filòsofs de la sospita Heidegger 1 . Què é s l a me t a f í s i c a ? La realitat és única o està composta? Tot es mou o alguna cosa queda? L’únic que hi ha és la matèria? 3 . L e s r e spos t e s de l a me t a f í s i c a en l a h i s t ò r i a Edat antiga Edat contemporània Edat mitjana Edat moderna La metafísica avui 2 . L e s g r ans p r egun t e s de l a me t a f í s i c a Serà un abisme Això que em portes em fa sentir tan bé que només m’importa que demà me’n portis més. Però passen les hores, el sol es va ponent, sento la porta però només dura un moment. Serà un abisme on he caigut o el paradís que em dones tu , no hi ha fortuna més cruel ni res tan dolç. La nit és fosca , sé que per a tu també en la distància o en el ressentiment. [...] Ferran Pal au 1. De quina manera la cançó reflecteix la recerca de sentit que acompanya la metafísica? 2. Aquestes lletres i cançons es poden anomenar pop metafísic. Pensa quina relació poden tenir aquestes frases amb la recerca del sentit: «Les coses més importants no tenen explicació, és com abraçar el caos, estimar-lo tal com es, no buscar respostes i sí formular preguntes» i «La resposta d’un metafísic [a la pregunta pel sentit] seria una altra pregunta». 3. A què creus que es refereixen els versos «Serà un abisme on he caigut / o el paradís que em dones tu»? Què podria ser casa alhora que és abisme i paradís? I què podria tenir a veure amb el propi ésser, o, com diuen els existencialistes, el ser-aquí? 4. Quin tipus de metafísica caracteritza el contingut d’aquesta cançó? LA METAF Í S I CA Potser el meu gat , que jo aprehenc a hores d ’ara com un quàdruple obès de bigoti s tremolosos i que ordeno en la meva ment dins d’un calaix etiquetat «gat», és en v e r i t a t i e n l a s e v a e ss è n c i a un a b o l a d e c o l a v e rd a qu e n o f a m e u . Pe rò e l s m e u s s e n t i t s e st a n c on f o r - mats de tal manera que això no m’apareix i la immunda pi l a d’engrut verd , tot enganyant el meu fàstic i l a meva càndida conf iança , es presenta a la meva consciència sota l ’aparença d’un animal domèstic golafre i sedós. Muriel Barbery, L’elegància de l’eriçó R E P A S S A R C A N T A N T 89 88 Et recomanem que, en analitzar el text, relacionis les idees que s’hi exposen amb conceptes i teories de l’assignatura, així com amb la vida i l’obra de l’autora, la seva època, etc. D’aquesta manera, l’esquema o el mapa conceptual que elaboris pot mostrar més complexitat de relacions, com en l’exemple. P A S 3 . C O M E N TA R E L T E X T Tota la feina anterior condueix al comentari més extens o específic de les idees del text: la idea principal o tesi que defensa la seva autora, els arguments en què es basa, l’exposició dels motius per defensar la tesi… Ens trobem davant d’un text feminista, en què la seva autora, Mary Wollstonecraft, defensa una idea igualitària d’ésser humà, considerat sense distinció de sexe [tema i tesi], que acabi amb la visió estereotipada de la dona com a «sexe feble» i trenqui la dependència social que aquesta té de l’home [exposició de motius o arguments]. A partir d’aquest començament, en què queda recollit el treball de lectura, anàlisi i identificació d’idees, el nostre comentari ha d’afavorir el diàleg tant amb l’autora com amb les idees que el text expressa. Al mapa conceptual anterior es proposen algunes idees o línies de treball (les fletxes de color verd marquen un itinerari possible). Un bon comentari ens ha de portar a les preguntes que li podrien sorgir a partir del text a algú que no estigués familiaritzat amb el tema: Autora i obra. Qui és Mary Wollstonecraft?, quan, on i com va viure?, a què es va dedicar?, quines van ser les seves idees i les seves obres?, quin sentit té la seva obra Vindicació dels drets de la dona, del 1792?, quina repercussió va tenir a la seva època? Context històric i filosòfic. Què és la Il·lustració?, quan i on es va desenvolupar?, quin era el seu pensament?, quina idea d’ésser humà defensava?, què té a veure amb aquest text o amb el concepte d’autonomia?, com vivia la dona en aquesta època? Problema filosòfic. Quina importància té la igualtat entre dones i homes?, què són els estereotips i els rols socials?, per què tradicionalment s’ha associat la dona amb el que és sensible o elegant i s’ha deixat de banda la racionalitat? Corrent de pensament a què pertany. Què és el feminisme?, què defensa aquest corrent de pensament?, quines autores i autors l’han sostingut?, quina transcendència ha tingut aquest moviment?, quina importància té avui dia? Després d’aprofundir en el contingut del text, podrem contestar les primeres preguntes que ens van sorgir: és un text feminista perquè defensa un model d’ésser humà on els sexes queden equiparats; defensa els drets de la dona tractant d’eliminar visions estereotipades sobre el sexe femení. P A S 2. A N A L I T Z A R L E S I D E E S I L A S E VA R E L A C I Ó ( E S T R U C T U R A A R G U M E N TAT I VA ) Després de la lectura detallada del text, hem de començar a tenir les idees clares. Comencem per posar un títol al text i fer-ne un brevíssim resum. Títol. El sexe no defineix l’ésser humà Breu resum. L’autora vol rebatre la visió estereotipada i paternalista sobre la dona per buscar un ésser humà ple i igualitari. Després, cal establir la jerarquia entre les idees. El text que estem comentant inclou una referència que ens ajuda: «tota consideració accessòria ha de passar per aquesta pedra de toc»; és a dir, que el model d’ésser humà no té un sexe concret és la idea principal, la «pedra de toc», la tesi, i qualsevol altra qüestió en depèn. L’estructura del text pot plasmar-se en un esquema o en un mapa conceptual que reflecteixi la relació entre les idees del text. CAIXA D’EINES FILOSÒFIQUES Frases boniques Condescendència Poc intel·ligent «Sensiblera» Idea de «sexe dèbil» Vida, obra, context Autonomia, Il·lustració Feminisme, moviments socials Igualtat de sexes Un ésser humà considerat sense distinció de sexe Dependència de la dona é s ne c e s s a r i e l imi na r Objectiu autora Fal·làcies formals i regles lògiques L’ús adequat de la lògica ens ajuda a assegurar la validesa de les nostres argumentacions, a detectar arguments falsos i a entendre el funcionament intern dels raonaments per enfortir la nostra capacitat argumentativa i pensar de manera més sòlida. Els errors o les fal·làcies formals més freqüents a l’hora d’argumentar són els següents: 7. F E R S E R V I R L A L Ò G I C A Tipus de fal·làcia Què significa i com funciona (exemples) Afirmació del consegüent La veritat d’una conclusió fa afirmar la causa en una implicació lògica. Si no t’abrigues, et refredaràs. T’has refredat. Aleshores, podem pensar que no t’has abrigat, però la causa del refredat pot ser una altra; afirmar-ne la conseqüència no ens pot portar lògicament a afirmar l’antecedent. Negació de l’antecedent Mostrar la falsedat de l’antecedent en una implicació ens pot fer pensar que el consegüent també és fals. Si corres, hi arribes. Però no corres. Podem prendre per lògic que no hi arribaràs. Tanmateix, la implicació no diu res sobre altres casos; necessitaríem una altra implicació que ens expliqués què passa si no t’afanyes. Post hoc ergo propter hoc («després d’això, per tant, a causa d’això») Dos fets tenen lloc junts i s’hi estableix erròniament una implicació. Les supersticions es basen en aquest tipus d’error lògic. Em vaig posar la camisa groga. Vaig aprovar l’examen. Dedueixo erròniament que si em poso la camisa groga (causa), aprovaré l’examen (efecte). En aquest cas, hi ha correlació entre els fets, però no causalitat entre ells. Disjunció exclusiva Davant de dues opcions, neguem la possibilitat que totes dues passin conjuntament. En acabar Batxillerat, continuaràs estudiant o treballaràs. Si treballes, es pot deduir que no continuaràs estudiant, però això és fals, ja que pots fer les dues coses alhora. Ad logicam («a la lògica») Un error o fal·làcia en les premisses no anul·la necessàriament la conclusió. La vacuna ataca amb glòbuls vermells (macròfags i limfòcits) el virus i t’immunitza. Te la poses; per tant, t’immunitza. La conclusió és correcta, encara que el funcionament de la vacuna no sigui aquest. Petició de principi o argumentació circular L’argumentació és circular quan la conclusió es troba donada a les premisses. És veritat perquè ho diu el meu youtuber preferit i el que diu és sempre cert. Està donant per vàlid el principi sense demostrar-lo. Generalització precipitada És un error en la inducció que pren casos insuficients per poder establir una inducció correcta. Als nois del meu poble no els agrada aquesta música. Per tant, als nois no els agrada aquesta música. És una conclusió errònia. Del jugador És l’error en un argument probable (abductiu) de creure que la possibilitat que passi alguna cosa és més gran si no ha passat fins ara, o si es produeix una «ratxa». No ha sortit 6 en les jugades anteriors. És més probable que surti ara. És un bon moment per apostar al 6. Per resoldre exercicis formalitzats s’utilitzen les regles lògiques següents d’introducció, eliminació i transformació de connectors i enunciats: Introduir negador (reducció a l’absurd) p q ` ¬q ¬p Eliminar negador ¬¬p p Introduir conjuntor p q p ` q Eliminar conjuntor Introduir disjuntor p p ~ q Eliminar disjuntor p ~ q p q r r r Sil·logisme disjuntiu p ~ q ¬p q p ~ q ¬q p Introducció de l’implicador p q p → q Eliminació de l’implicador (modus ponents) p → q p q Modus tollens p → q ¬q ¬p Eliminar conjuntor p ` q ¬ (¬p ~ ¬q) Llei de Morgan 2 p ~ q ¬ (¬p ~ ¬q) p ~ q q p ` q p Estereotips 263 262 A C P C A F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Minecraft: el joc de l’existència Què és el teu personatge quan la partida comença? Pura possibilitat, pur projecte. Segur que coneixes el videojoc retro Minecraft, creat el 2009, que és un exemple de la màxima existencialista «l’existència precedeix l’essència». No hi ha introducció ni una història amb una finalitat, tan sols la pura supervivència. Estàs tan «llançat al món», com deia Sartre que ens trobem els éssers humans en néixer, que només queda la llibertat de fer i la creativitat per inventar tota mena de construccions, i trobar els recursos necessaris per fer-ho. A Minecraft els personatges i els que juguen amb ells dibuixen la figura de la seva vida. Quina relació hi ha entre el videojoc de Minecraft i l’existencialisme? 2.4. Les coses són o exi steixen? Essència davant d’exi stència Davant la frase «Un unicorn és un caval l amb una banya», ent enem que un uni corn t é un e s caract er í sti qu e s det erminade s . Tamb é podem p ensar qu e l’unicorn és un animal real , que existeix en el nostre món , però sabem que no és així . Per tant, podem diferenciar dues maneres d’entendre l’ésser : com allò que permet dotar de caracterí stiques determinades (essència) o bé al lò que atorga la participació real en aquest món (existència). D’acord amb aquestes dues possibilitats, sorgeixen dos corrents metafísics: S’anomenen essencialistes les doctrines que sostenen que hi ha propietats essencials. Aquestes propietats són les que fan possible que cada cosa sigui el que és, i permetin així definir els objectes. També s’entén per essencialistes aquelles doctrines filosòfiques que atorguen més importància a l’essènci a que a l ’exi st ènci a . És una concepció estàtica en què l es essènci es són fixes i invariables. L e s do ctr i n e s e xi st enc i a l i st e s e st ab l e i xen qu e l ’ e x i st ènc i a é s m é s re l l e - vant que l ’essència i pret enen dotar de dinami sme la realitat. L’exi st enciali sme és la f i losof ia que t é aquest enfocament a l ’ hora d’abordar la realitat humana . Aquests pensadors i pensadores proposaran que som éssers l liure s i , p e r t ant , p o d em t r i a r. D e s d e l a c i èn c i a f í si ca e s d e fen s a una v i si ó exi st enci ali sta i no essenci ali sta , ja que consi dera que el cosmos és dinàmic i està en constant mov iment; l a biologia ens explica l a diversitat del s éssers v ius des de la idea d’evolució: veiem que s’accepta més una idea de transformació i dinami sme. 2.5. L’únic que hi ha és la matèr ia? La matèr ia davant de les idees En examinar el nostre món –suposant que no sigui un videojoc–, podem considerar que hi ha elements immaterials ( les matemàtiques o les lleis de la naturalesa) que permeten explicar el món material; fins i tot podem pensar en alguna cosa que hi hagi més enllà, un déu creador, una cosa així com un gran programador. La dualitat entre el que és material i el que és immaterial a l ’ hora de comprendre el món ens porta a propostes metafísiques enfrontades, segons donin més valor (o valor absolut) a un o altre d’aquests components de la realitat. Les teories materialistes defensen que tot és matèria: la vida, el comportament intel·ligent, les idees… La matèria compon la totalitat del món i és independent del subjecte i de la seva consciència. La primera i més important expressió del materialisme la trobem en l’atomisme de Demòcrit, al segle v aC, i en els seus seguidors antics, com Epicur i Lucreci, que concebien la realitat composta exclusivament d’àtoms i buit. La ciència actual proposa una visió materialista. Si tornem a establir un paral·lelisme amb un videojoc, el pensament materialista assumeix que no estem en cap realitat virtual, que tot és real i material. Les teories ideali stes justif iquen la realitat a través de les idees (el que és immaterial), que organitzen, representen o expliquen els processos «materials». Dins d’aquest idealisme, es distingeixen diferents corrents: 2. Les grans preguntes de la metafísica 4 Quin és el paper del «buit» segons l’autor? De quines substàncies es compon la realitat? Argumenta per què l’autor és materialista basant-te en aquest text. La naturalesa del tot, en tant que existeix per si mateixa , consta de dues coses: hi ha el s cossos i hi ha el buit, on són situats i per on es mouen d’una manera variada . Per cert, el sentit comú declara que els cossos existeixen de per si; [...] Per altra banda , si no existís, en absolut, el lloc i l’espai que anomen em buit , el s cossos no es podri en situar enl lo c, ni moure’s en direccions variades [...]. Fora d’això no hi ha res que puguis dir que sigui diferent del cos, perquè seria com si s’ hagués trobat un tercer element en la naturalesa . Puix que tot allò que existeix ha de ser alguna cosa per ell mateix; si no fos alguna cosa tangible, encara que lleu i exigua , augmentaria la massa del cos, amb el seu volum gran o petit, amb tal que el tingui , i completaria la totalitat. Si , contràriament, fos intàctil i de cap manera no pogués impedir la penetració d’un altre cos, que ell travessés, això seria , certament, el que anomenem espai buit o lliure. Lucreci, La naturalesa de les coses, llibre I L L E G I M F I L O S O F I A #SobreElMaterialisme Què significa per a Sartre que «l’home no és res més que el seu projecte»? Les coses són «alguna cosa» si deixen d’existir? El quieti sme és l ’actitud de la gent que diu : «El s altres poden fer al lò que jo no puc». La doctrina que jo el s presento és justament l’oposat al quieti sme, perquè declara : «Només hi ha realitat en l’acció». I encara va més l luny, per - què afegeix: «L’ home no és res més que el seu projecte, no exi steix més que en la mesura que es fa ; no és, per tant, més que el conjunt del s seus act es, res més que la seva vida». D’acord amb això, podem comprendre per què la nostra doctrina horroritza alguna gent. Perquè sovint no tenen res més que una manera de supor tar la seva mi sèria , i és pensar ai xí: «Les circumstàncies han anat contra mi; jo valia molt més del que he estat; evidentment no he tingut cap gran amor, o cap gran amistat, però és perquè no he trobat cap home ni cap dona que en fossin dignes; no he escrit bons l libres perquè no he tingut temps per fer -los […]. Han quedat, doncs, en mi , sense feina , i totalment viables, un conjunt de di sposicions, d’inclinacions, de possibilitats que em donen un valor que la simple sèrie del s meus actes no permet inferir». Ara bé, en realitat, per a l ’exi stenciali sme, no hi ha cap altre amor que e l qu e e s c on str u e i x , no hi ha cap a l tra p o ssi bi l i t at d ’amor qu e l a qu e e s mani fe st a en l ’amor. […] Un home qu e e s compromet a l a v i da di bui xa l a seva figura , i fora d’aquesta figura no hi ha res. Jean-Paul Sartre , L’existencialisme és un humanisme? L L E G I M F I L O S O F I A #ActuoPerTantSoc V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C existència. Allò que és alguna cosa; no la seva simple possibilitat, sinó la seva realitat. essència. Allò que fa que quelcom sigui el que és, la seva naturalesa, les seves propietats principals. Idealisme objectiu Idealisme subjectiu Idealisme transcendental Idealisme absolut Representat per Plató, aquest corrent estableix l’existència de les idees (la veritable realitat) de manera independent del que és material. Afirma que només hi ha les ments i els continguts mentals. Ésser és ser percebut. Destaca com a representant d’aquest corrent George Berkeley. És una proposta d’Immanuel Kant. Les idees són condicions per al coneixement, la seva existència «real» no es pot comprovar. Proposat per G. W. F. Hegel, assumeix que la realitat té un «pla» al darrere, una gran idea, que s’ha de fer i que anomena «esperit absolut». V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C idea. Del grec eidos, per a Plató és independent tant de la realitat sensible com del pensament. Amb Descartes, significa ‘contingut mental’. Actualment és sinònim de concepte i de pensament. matèria. Del llatí materia (‘fusta, material de construcció’), és la realitat sensible, tot allò que pot ser objecte d’experiència. PARAR I PENSAR Art metafísic L’artista espanyol Eduardo Chillida va intentar que una idea canviés la matèria a la muntanya de Tindaya, a l’illa de Fuerteventura: volia crear una gran obra metafísica buidant l’interior de la muntanya per representar com de petita era l’existència humana. La muntanya, però, és un lloc sagrat del poble majorero i el Govern local va aturar el projecte. Els motius per aturar el projecte són materialistes o idealistes? Et sembla correcte? Vista aèria de la muntanya de Tindaya. 79 78 Q L L Q A Q L E 5
RkJQdWJsaXNoZXIy