Els grans interrogants de la nostra vida no només afecten el saber filosòfic. La filosofia conviu i ha de dialogar amb altres sabers que intenten respondre les qü e st i on s qu e m é s en s pre o cup en i re pre s ent en a l tre s f orm e s d ’ ent endre la realitat. 2. 1 . El saber cient í f ic Aquestes són les principal s caracterí stiques de la investigació científ ica que mostren les diferències amb el treball filosòfic: La ciència centra les seves investigacions en alguna parcel·la concreta de la realitat: la vida i les seves funcions ( biologia), la matèria i les seves forces (física), els recursos i la seva distribució (economia), etc. Ens permet racionalitzar el món i comprendre el s fets; per exemple, el crei xement cel·lular, la massa atòmica o l’oferta i la demanda . E l seu mètod e e st à ba sat en l ’exp er iment a c i ó p erqu è par t e i x d e fet s obs e r v a b l e s , c o s a q u e n o s e mp re é s p o s s i b l e e n f i l o s o f i a , i d i s t i n g e i x l e s c i èn c i e s empí r i qu e s , b a s a d e s en l ’ e xp e r im ent a c i ó i e l s fe t s , d e l s ab e r f i - lo s òf i c . A par tir de l ’experimentació, descobrei x les causes del s fets i construei x model s o t eori es qu e expli qu en l a realitat de scr iv int com funciona . L a ciència és predictiva : ser veix per anticipar -se als fenòmens futurs i controlar -los, i té com a objectiu mi l lorar les condicions de vida amb ajuda de la tècnica . La ciència i la filosofia tenen finalitats diferents, que les converteixen en complementàries. La filosofia no pot aspirar a descobrir veritats de tipus exacte, ja que les seves preguntes són obertes, en l loc de tancades; ni tampoc aspira a di sposar de la funcionalitat de la ciència . No obstant això, és necessària per establir els límits de les ciències: abordar èticament una pandèmia i donar sentit a la nostra existència , entendre els perills del desenvolupament tecnològic i com afecta les nostres vides o qüestionar si el nostre sistema econòmic és el més desitjable o el més just són interrogants per als quals no hi ha respostes científiques i que necessiten el diàleg filosòfic. 2. Un saber en diàleg amb altres sabers Sobre les relacions de la filosofia amb la ciència, pots veure el vídeo ¿Qué es la filosofía y qué tiene que ver con la ciencia? del canal CuriosaMente. Filosofia i ciència van néixer juntes en el món grec; després, la ciència «es va independitzar» de la filosofia. Alguns pensadors consideren que els problemes filosòfics desapareixeran amb l’avenç de la ciència. Creus que la ciència podrà respondre totes les preguntes de la vida? R A C Ó D I G I TA L La ciència i la filosofia comparteixen la sorpresa davant la realitat que ens envolta i hi busquen una explicació. La imatge representa el forat negre, o quàsar, més llunyà i antic conegut fins ara en l’Univers, a gairebé tretze mil milions d’anys llum de distància de la Terra. Saber científic La filosofia va començar indagant les causes dels fenòmens que ens envolten. Aquest és l’objectiu fonamental de les ciències, tant naturals com socials. Saber literari Els interrogants de la nostra existència, l’assimilació de l’experiència i del pas del temps, etc., són temes compartits amb la literatura i les diferents formes artístiques. Saber mític i religiós Els mateixos temes van ser tractats pels sabers mítics. La recerca d’un origen i una finalitat de l’Univers i el sentit de la nostra presència en el món són aspectes abordats per les religions orientals. Saber quotidià o popular En termes generals, totes les qüestions filosòfiques tenen prèviament respostes no reflexives, senzilles, construïdes pel saber quotidià o popular. SABER FILOSÒFIC La Filosofia (1483), de Rafael, a la Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà). 10
RkJQdWJsaXNoZXIy