2.2. El saber rel igiós La f i losof ia també compar t ei x amb les religions l ’ int erès pel sentit últim de l’existència , encara que la filosofia busca la veritat mitjançant arguments racionals, mentre que les religions tenen en compte una veritat revelada o dogma, que ha sigut atorgada al s creients per la divinitat, és inqüestionable i ha quedat recollida en les tradicions i en els diferents llibres sagrats de les religions monoteistes: la Bíblia , en el cristianisme; l’Alcorà , en la religió musulmana , i la Torà , en el judaisme. La interacció entre el saber religiós i la filosofia ha generat en la història el conegut debat entre la fe i la raó, sorgit a l’edat mitjana , quan la filosofia grega entra en contacte amb el cristianisme, que planteja una nova manera de pensar i interpretar el món . Aquest debat tracta sobre la possibilitat o impossibilitat de conciliar -les totes dues, filosofia i religió; és a dir, sobre els punts de trobada i les diferències entre els continguts que podem abordar racionalment i , per tant, de manera filosòfica (argumentativa , reflexiva , etc.), i un altre tipus de continguts que es fonamenten exclusivament en la creença , que són els que constitueixen els dogmes religiosos. Entre les qüestions religioses que s’ han abordat racionalment hi ha les diferents proves de demostració de l’existència de Déu, com la que es basa en la idea d’un ésser perfecte que tenen tots els éssers humans, o les vies que miren de demostrar l’existència de Déu des de l’experiència sensible, a partir de l’ordre que hi ha al món , de la necessitat d’una causa primera o que la realitat tingui un sentit o una finalitat. La filosofia també ha dialogat amb les religions orientals, l’origen de les quals es remunta al segle vi aC, que busquen el sentit de la vida de manera similar a la filosofia . El taoisme, fundat pel pensador xinès Lao Tse, proposa una existència senzilla , abandonant el desig i l’ambició per aconseguir l’ har - monia amb la naturalesa . El confucianisme, que neix dels ensenyaments de Confuci , mira d’assolir la virtut trobant el lloc correcte a la societat mitjançant la lleialtat i el respecte a les normes. El budisme, fundat per Siddhar - ta Gautama (Buda), vol eliminar el partiment, causat pel desig, per arribar, mitjançant la seva anihilació, a un estat de llibertat plena , el nir vana. En alguns moments, la f i losof ia s’ ha posat al ser vei de la religió per intentar demostrar racionalment els dogmes o les veritats revelades de la fe, però té un objectiu diferent: a la filosofia li interessa la veritat en si mateixa , el coneixement, mentre que la religió vol assolir la veritat, expressada en la divinitat, per aconseguir la salvació individual , la vida eterna , el nir vana , etc. 1 Com defineix Comte-Sponville la filosofia? Quina diferència hi ha entre la saviesa filosòfica i la científica o la religió? Què és la filosofia? És una pràctica teòrica (discursiva , raonable, conceptual), tot i que no científica ; només se sotmet a la raó i a l’experiència , amb exclusió de tota revelació d’origen transcendent o sobrenatural i aspira menys a conèixer que a pensar o posar en qüestió, menys a augmentar el nostre saber que a ref lexionar sobre el que conei xem o ignorem . El s seus object es prefer i t s s ón e l To t i l ’ h om e . L a s e v a f i n a l i t a t , qu e p o t v a r i a r en f un c i ó d e l e s è p o qu e s i e l s i ndiv i du s , s e rà maj or i t à r i am ent l a fe l i c i t at , l a l l i b e r t at o l a veritat, i f ins i tot la conjunció de totes tres ( la saviesa). André Comte-Sponville, La filosofia . Què és i com es practica L L E G I M F I L O S O F I A #Saviesa Representació de Déu en l’escena Creació d’Adam de Miguel Àngel, detall dels frescos de la Capella Sixtina del Vaticà (1508-1512), a Roma (Itàlia). PARAR I PENSAR Saber el que no saps «Saber que un no sap, és el millor.» Lao Tse «Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no se sap; heus aquí el veritable saber.» Confuci Per què és tan important ser conscients del que ignorem? 11
RkJQdWJsaXNoZXIy