2.3. E l saber mí t ic Per què se succeeixen les estacions? Per què f loreix la naturalesa a la primavera? Abans de disposar de respostes ref lexives o científiques, el mite de Persèfone ja narrava com aquesta deessa va ser raptada pel seu oncle Hades, déu de l’inframon, i com els mesos que va passar allà van fer que la seva mare, Demèter, deessa de l’Agricultura i de la Terra, es posés trista. La naturalesa va caure, llavors, en la tristesa de l’ hivern, mentre que durant els mesos de primavera i estiu, coincidint amb la tornada de Persèfone amb la seva mare, la naturalesa f loreix i reneix. Els mites expliquen facetes essencials de la vida humana en connexió amb la naturalesa . No han sigut inventats per un autor concret, sinó que estan recollits en el saber de la tradició oral: els seus relats formen part del patrimoni cultural de tots els pobles. Per a la nostra civilització, per exemple, són essencial s el s mites de la tradició grecol latina , recol lits en el s poemes d’ Hesíode i Homer. Els mites compleixen una funció de cohesió social, ja que els membres d’una mateixa cultura es reconeixen en els seus mites. Tot i que els mites són un mirall valuós en què mirar -nos els éssers humans, la filosofia , com a saber crític que és, qüestiona la tradició i tracta de trobar ar - guments de tipus racional per explicar aquel les coses que el mite soluciona amb l’actuació extraordinària d’éssers divins i herois antics, mitjançant una autoritat no qüestionada . 2. Un saber en diàleg amb altres sabers F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Atac als titans La sèrie d’anime japonesa Atac als titans (2013) ens presenta un món tancat rere uns murs enormes, on la població viu amenaçada per uns titans. Aquest món només té cent anys d’història coneguda i l’únic que se sap són llegendes sobre com els titans van sortir de la terra, i a la ciutat s’ha creat una religió per protegir «la veritat». Un grup de valents, Eren, Mikasa, Armin..., s’organitzen amb l’objectiu de derrotar els titans i saber què hi ha més enllà dels murs. La recerca de la veritat sobre el món on viuen necessita trencar amb les certeses de les seves creences, ja que els mateixos murs que els protegeixen són les barreres que els impedeixen ser lliures. Quines conseqüències per a les nostres vides pot tenir creure en els mites? Quins són els nostres mites actuals? Què relaten els mites? Com expliquen les coses? Els mites tracten els mateixos temes que la filosofia i la ciència? El dramati sme del s mit es el s caract eritza amb una espontaneïtat al egre i f e ro t ge . En l ’àmbi t n a r ra t i u […] e s c omp l e i xen l e s a c c i on s m é s e x t ra o r - dinàries: creació i destrucció de mons, aparició de déus i heroi s, encontres terribles amb els monstres, etc.; tot és possible en aquell món acolorit i màgic del mite. El caràcter dramàtic caracteritza aquests relats enfront de les trames versemblants d’altres narracions o davant de l’esquema abstracte de l e s e xp l i ca c i on s l òg i qu e s . E l mi t e e xp l i ca i i l · lu st ra e l món mi tjan çant l a narració de successos meravellosos i exemplars. Carlos García Gual , Introducció a la mitologia grega L L E G I M F I L O S O F I A #UnMónMíticILlegendari Qui és Frankenstein? Segons la mitologia grega, el tità Prometeu va robar el foc als déus i va ser castigat per fer-ho. Volia ajudar a sobreviure els humans, que no tenien una pell gruixuda ni urpes per protegir-se. Amb aquest mite, els antics grecs explicaven la tècnica, el treball i la intel·ligència, simbolitzats en el foc. Aquest mite inspira la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el modern Prometeu, sobre el poder i el perill de la tècnica. Però Frankenstein no és el nom del monstre, sinó del científic que l’ha creat. Busca informació sobre el mite de Frankenstein. Qui és realment «el monstre»? Mural de Frankenstein a la ciutat d’Oklahoma. 12
RkJQdWJsaXNoZXIy