2.4. El saber l i terar i La paraula literatura prové del llatí littera, ‘ lletra’, i aquest art ha sigut objecte de ref lexió f i losòf ica des del seu origen . Personatges com Antígona , Hamlet, Tirant , el Qui xot o Madame Bovar y han qüestionat i buscat el sentit de l es seves vides. La literatura expressa la preocupació per l’existència humana en tòpics literari s com carpe diem (‘aprof ita el moment ’), tempus fugit (‘el temps s’escapa’) o col lige, v irgo, rosa s ( ‘agafa , noi a , l es roses’ ) , tot i que el seu objectiu últim és buscar la bel lesa i desper tar emocions a través del l lenguatge. La qualitat literària de molts f i lòsofs ( Jean-Paul Sartre i Bertrand Russel l van guanyar el Premi Nobel de Literatura) és una mostra més que el s límits entre f i losof ia i literatura són difícils de definir. 2.5. El saber quot idià o popular La f i losof ia va sorgir del diàleg i el s seus temes aborden el s afers diari s de la ciutat; per tant, els seus continguts ja estaven presents en el saber comú : aquelles coses que inconscientment donem per fetes o que hem absorbit del nostre ambient cultural . Les persones que tenen experiència de la vida són portadores d’un tipus de saber espontani , no ref lexiu, que dona resposta al s temes centrals de la vida i que sovint està expressat en dites o refranys: «D’un gran mal en surt un gran bé», «Qui tingui orelles que hi senti», etc. La filosofia vol convertir les opinions que deriven del sentit comú en veritables conei xements, perqu è habitualment aqu est es creences són prejudici s qu e afecten aspectes importants de les nostres vides. El saber filosòfic es distingeix del quotidià perquè és ref lexiu i crític, no accepta qualsevol tipus de veritat i promou l’intercanvi de saber, cosa que permet sortir del món limitat de nosaltres mateixos. 1 Què aporta la filosofia al sentit comú, al costum, al saber quotidià? L’ home que no té cap sentit filosòfic va per la vida captiu dels prejudicis que deriven del sentit comú , de les creences habituals del seu temps o de la seva nació, de les conviccions que s’ han anant formant en el seu cap sense la cooperació o el consentiment de la seva raó deliberativa [...] L a f i lo s of i a , si b é é s incapa ç d e di r -no s amb c er t e sa quina é s l a re sp o st a ver tadera al s dubtes que planteja , és capaç de suggerir moltes possibi litats que amplien el s nostres pensaments i el s al liberen de la tirania del costum . Per tant, al mat ei x t emps que di sminuei x la nostra sensació de cer t esa sobre com són l es coses, augmenta enormement el conei xement que t enim sobre com podrien ser ; elimina el dogmati sme, que t é el dei x d’arrogància d’aquel l s que no han v iatjat mai a la regió del dubt e emancipador, i mant é v iu el sentit de l ’admiració presentant al lò que és fami liar sota un aspect e poc fami liar. Bertrand Russell , Els problemes de la filosofia L L E G I M F I L O S O F I A #ElDubteAlliberadorDeLaFilosofia INVESTIGA 4 Busca un mite clàssic, un tòpic literari i un refrany. Com expliquen cadascun el fet o el succés de què tracten? Aporta una explicació filosòfica i una de científica dels fets que aborden. COMPARA 5 E n què es diferencien els continguts i els objectius del saber filosòfic de la resta dels sabers? Crea una taula en què apareguin aquestes diferències. A C T I V I T A T S PARAR I PENSAR La filosofia i la infantesa Podem aconseguir alliberar-nos dels prejudicis del saber quotidià? Matthew Lipman va projectar la filosofia per a nens per explicar-ho. Mitjançant el diàleg socràtic, aquest pensador volia desenvolupar el pensament crític, creatiu i acurat des de la infantesa. I ho feia precisament amb la literatura: llegir els contes clàssics i parlar-ne amb els nens és la millor manera de fer-los replantejar-se el nostre món. Quins avantatges aporta filosofar des de la infantesa? 13
RkJQdWJsaXNoZXIy