A N T I G A 1 «Creure que l’ànima és immortal és un risc tan bonic que val la pena de córrer.» Plató, Fedó Amb l’auge d’Atenes i de la democràcia , al segle v aC, la f i losofia es trasl lada a la poli s ( la ciutat), i se centra en les normes moral s i les l lei s polítiques que poden proporcionar una v i da bona . El s sof i st es com P rot àgore s o Gòrgi e s s’autoproclamen savis i mestres, i ensenyen altres ciutadans a utilitzar les habi litats polítiques i l ’art de la persuasió en el s seus di scursos: la retòrica . Per la seva part, el filòsof Sòcrates expressa , mitjançant el diàleg, la importància de reconèixer la pròpia ignorància i recorda que s’ han de buscar la veritat del coneixement i la virtut, la bona actuació moral . Durant el segle iv aC desenvolupen el seu pensament els dos filòsofs més destacats de l ’antiguitat: Plató i el seu deixeble Aristòtil , que plantegen els grans problemes de la filosofia . Plató, molt inf luït per la injusta mort del seu mestre, Sòcrates, busca organitzar la ciutat amb un sistema polític perfecte governat per savis. Aquests coneixen els valors que han de guiar -nos (el Bé, la Bellesa o la Justícia), que existeixen de manera objectiva en una dimensió racional a la qual es pot accedir mitjançant la filosofia , el món de les Idees. Una vida bona consisteix a abandonar tot el que ens allunya dels ideals (els desitjos, el cos...) i cultivar la int el · ligència i l ’ànima , que ens mouen cap a la per fecció. El seu deixeble Aristòtil critica l’idealisme platònic i desenvolupa un pensament de tipus més científic: investiga les causes de la realitat, el procés del nostre coneixement i la lògica , i crea un sistema ètic i polític centrat en la felicitat (eudaimonia). Amb el declivi del món grec sorgeixen les escoles morals que proposen diferents maneres de trobar la vida bona : l’hedonisme d’Epicur o de Lucreci, que busca en el gaudi serè dels plaers i la pèrdua de la por ; l’estoïcisme de Zenó o de Sèneca, que planteja el control de les passions i l ’acceptació del destí; el s cínics, com Diògenes o Hipàrquia, que busquen la vida bona en la vida natural , seguint la raó en lloc de les convencions; l’escepticisme de Pirró, que proposa la investigació minuciosa sense aspirar a la veritat completa , i el neoplatonisme de Plotí o d’Hipàcia d’Alexandria, que continua el platonisme unit al saber científic. Aristòtil (384-322 aC) Zenó de Cítion (336-264 aC) Epicur (341-270 aC) Hipàcia d’Alexandria (360-415) FILOSOFIA A LA POLIS HEL·LENISME I ESCOLES MORALS Sèneca (4 aC-65 dC) Plató (427-347 aC) Sòcrates (469-399 aC) Saqueig de Roma (387 aC) Alexandre el Gran (356-323 aC) Auge de Roma (segle ii dC) Caiguda de l’Imperi romà d’Occident (476) Segle i dC Segle v dC 17
RkJQdWJsaXNoZXIy