4. La filosofia en la seva història 4.2. La f i losof ia medieval : la comprens ió racional de la fe Abraça des de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, al segle v, fins al segle xv. En aquest període, que es coneix com a edat mitjana, la filosofia estarà centrada en la teologia i s’ocupa de temes com l’abast de la raó per comprendre els dogmes de la fe, la demostració de l’existència de Déu, la comprensió del mal i la llei moral que eviti el pecat, així com les relacions entre el poder polític i l’Església. El primer corrent de pensament medieval és el patrístic; hi destaca Agustí d’Hipona, que considera que la creença per arribar fins a Déu és inseparable de la raó. A partir del segle xi, al voltant de les universitats es desenvolupa l’escolàstica, impul sada pel pensament àrab, amb f igures com el cordovès Averrois, per a qui la raó ha de ser autònoma , perquè les seves veritats poden ser independents de les de la fe. A través del món àrab, es va recuperar el pensament aristotèlic, adaptat al cristianisme per Tomàs d’Aquino, que pretenia conciliar la raó i l a fe i va establir cinc v i es de demostració de l ’exi st ènci a de Déu . L’escolàstica va entrar en crisi al segle xiv amb pensadors com Guillem d’Ockham, que va qüestionar els conceptes bàsics de la teologia i es va enfrontar a l’autoritat política del papa , amb la qual cosa va començar una línia d’investigació «moderna» que va preparar el Renaixement. 4.3. L a f i losof ia moderna El Renaixement i la revolució científica L’edat moderna s’estén des del segle xv fins al final de la Revolució Francesa. El Renaixement recupera el saber i els ideals clàssics per mitjà de l’humanisme, amb aut o r s c om Gi o vann i P i c o d e l l a Mi rando l a i Chr i st i n e d e P i s an, a l segle xv, i Thomas More i la doctrina de Nicolau Maquiavel, al xvi, que analitza el bon funcionament del govern amb realisme polític. «Si fos costum enviar les nenes a l’escola, aprendrien a la perfecció i entendrien les subtileses de totes les arts i ciències igual que ells.» Christine de Pisan, La ciutat de les dames F I L O S O F I A M O D E R N A F I L O S O F I A M E D I E VA L Agustí d’Hipona (354-430) Averrois (1126-1198) Tomàs d’Aquino (1235-1274) Guillem d’Ockham (1280-1349) Christine de Pisan (1364-1430) Nicolau Maquiavel (1468-1527) PATRÍSTICA ESCOLÀSTICA HUMANISME F I L O S O F I A H I S T Ò R I A I S O C I E TAT 1492 Descobriment d’Amèrica 622-732 Naixement i expansió de l’islam 476 Caiguda de l’Imperi romà d’Occident 1054 Cisma d’Occident 1517 Publicació de les 95 tesis de Luter Primeres universitats 1453 Caiguda de Constantinoble Hildegarda de Bingen (1098-1179) Thomas More (1478-1535) Segle v dC Segle xv Segle xi Segle xvi Segle xiii 18
RkJQdWJsaXNoZXIy