1 Durant els segles xvii i xviii es produeix un debat el rerefons del qual és la revolució científica, que ofereix un nou mètode d’investigació ideat per Galileo Gali lei al segl e xvii i una nova v i sió de l ’Univers, formulada al segle xvi per Nicolau Copèrnic i culminada per Isaac Newton a finals del segle xvii. El coneixement segur i el progrés de la Il·lustració En l’edat moderna hi ha un intens debat sobre si el coneixement es produeix pel raonament o per l’experimentació. Els pensadors racionalistes, com René Descartes, Baruch Spinoza o Gottfried Leibniz, construeixen sistemes de pensament basats en una confiança extrema en la raó per conèixer la realitat; no obstant això, els empiristes, com John Locke, David Hume o George Berkeley, fan de l’experiència l’origen de tot coneixement. Al segle xvii, dins del corrent racionali sta, t é un paper molt destacat René Descartes, considerat l’iniciador de la modernitat filosòfica . Posant-ho absolutament tot en dubte, el filòsof arriba fins a la certesa de la nostra pròpia existència com a éssers pensants: «Penso, llavors existeixo.» Tanmateix, per a l’empirista John Locke, tot coneixement ha de procedir de l’experiència sensible i la raó és secundària, ja que la ment és com un full en blanc, no té idees innates. El segle xviii acaba amb la Revolució Francesa, resultat de les idees de progrés i racionalitat de la Il·lustració, representades a l’Enciclopèdia i defensades per Voltaire, Denise Diderot o Jean-Jacques Rousseau ; aquest últim, un il·lustrat peculiar que es va oposar a l’ideal de progrés i va reivindicar una vida més propera a la naturalesa i unes idees polítiques que defensaven la igualtat radical . La culminació de la Il·lustració filosòfica va ser Immanuel Kant, a Alemanya , que estableix el límit del nostre coneixement i resol el conf licte entre racionalisme i empirisme acceptant la síntesi de tots dos, alhora que desenvolupa un estricte sistema ètic basat en el deure i la racionalitat, amb l’objectiu de tractar sempre els éssers humans com a finalitats en si mateixos. «Dues coses m’omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexiono: el cel estrellat damunt meu i la llei moral a dintre meu.» Immanuel Kant, Crítica de la raó pràctica John Locke (1632-1704) Galileo Galilei (1564-1642) Nicolau Copèrnic (1473-1543) 1545-1648 Contrareforma 1776 Independència dels EUA 1642-1688 Revolució anglesa Segle xvii Segle xviii REVOLUCIÓ CIENTÍFICA IL·LUSTRACIÓ Immanuel Kant (1724-1804) Olympe de Gouges (1748-1793) RACIONALISME René Descartes (1596-1650) EMPIRISME Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) 1618-1648 Guerra dels Trenta Anys 19
RkJQdWJsaXNoZXIy