1 «No es neix dona, se n’arriba a ser.» Simone de Beauvoir, El segon sexe Davant de la ciència com a model exclusiu de coneixement, la fenomenologia, proposada per Edmund Husserl, investiga els fets des de la relació que tenen amb la nostra consciència i la vida humana. D’aquesta línia en va sorgir Martin Heidegger, probablement el filòsof més inf luent del segle xx i qui va iniciar l’hermenèutica, segons la qual no hi ha fets objectius, sinó interpretacions que tenen en compte la nostra subjectivitat, i l’existencialisme, que ens veu com a éssers que no som essencialment res, sinó pura existència i llibertat. A l’existencialisme hi pertanyen Jean-Paul Sartre, que considera l’ésser humà com «una passió inútil», i Simone de Beauvoir, pensadora que és, a més, un punt d’inflexió en el feminisme. A Espanya trobem figures com José Ortega y Gasset i María Zambrano, afins al s corrents fenomenològic i exi st enciali sta . Més endavant, Emi lio Lledó fa present a la Península la f i losof ia hermenèutica i del l lenguatge. La f i losof ia analítica s’inicia a Catalunya amb l’obra de Josep Ferrater Mora i Jesús Mosterín, mentre que Manuel Sacristán introdueix alhora la lògica i el pensament marxista . El pensament crític i feminista i la recepció de figures com Hannah Arendt s’esdevenen de la mà d’autores com Fina Birulés i Marina Garcés. Hi ha corrents que centren l ’atenció en aspectes social s i analitzen com l’estructura ens det ermina ; és el cas de l ’estructurali sme seguit per pensadors com Michel Foucault. Altres com Max Horkheimer, Theodor Adorno, Her - bert Marcuse o Jürgen Habermas, agrupats en l’Escola de Frankfurt, recuperen el marxisme i critiquen les societats capitalistes i tecnificades, que consideren que ens alienen , i es basen exclusivament en l’eficiència i els interessos de domini sobre altres éssers humans. Aquest corrent ha tingut una forta polèmi ca amb l a denominada postmodernitat d ’ autors com Jacqu es Derri da, Jean-François Lyotard o Gianni Vattimo, que consideren que el projecte de la modernitat s’ ha acabat i que cal abandonar els «grans relats», com el marxisme, per centrar -se en aspectes més particulars de l’existència , marcats per la diferència: allò que ens constitueix individualment. Els segles xx i xxi han vist f lorir el moviment feminista i la igualtat efectiva entre homes i dones. El gènere és un dels temes més actuals, defensat per pensadores com Judith Butler. C O N T E M P O R À N I A Era digital Crisi mediambiental Simone de Beauvoir (1908-1986) FEMINISME Jürgen Habermas (1929) ESCOLA DE FRANKFURT Michel Foucault (1926-1984) ESTRUCTURALISME EXISTENCIALISME Martin Heidegger (1889-1997) Hannah Arendt (1906-1975) Jean-François Lyotard (1924-1998) POSTMODERNITAT 1939-1945 Segona Guerra Mundial 1936-1939 Guerra Civil Espanyola Descolonització de l’Àsia i l’Àfrica (1945-1962) Guerra Freda Maig del 68 Auge del feixisme i el nazisme Globalització 1989 Caiguda del Mur de Berlín 21
RkJQdWJsaXNoZXIy