F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Vivim temps líquids Quant et durarà la feina? I els aparells electrònics? I les opcions polítiques actuals? El sociòleg polonès Zygmunt Bauman va escriure el 1999 Modernitat líquida, una obra que descriu el nostre món accelerat i canviant, que defineix com a líquid perquè les coses no s’hi «solidifiquen», duren poc i són inestables. Els éssers humans ens hem emancipat, ens hem fet lliures i independents, però el sentit de les nostres vides en aquesta llibertat s’ha convertit en una recerca constant de satisfacció consumista: s’han dissolt les identitats col·lectives –no «pertanyem» a gairebé res–, som individualistes i els nostres compromisos i lleialtats canvien ràpidament. Creus que la idea de «temps líquids» explica correctament la nostra època? Justifica la resposta i posa’n alguns exemples. Fes una redacció filosòfica breu amb el títol El nostre temps. 5. La filosofia avui L’era global situa les nostres vides en un món complex, ple d’informació, molt avançat científicament i tecnològicament, on no resulta senzill tenir una idea clara i unitària de com actuar. Vivim temps accelerats, poc definits, que se’ns escapen com l’aigua quan intentem atrapar -los i que per això han sigut denominats «temps líquids». En aquest context, el saber filosòfic apareix com una habilitat per a la vida : És un instrument crític. La filosofia ha de pensar la nostra relació amb l’entorn i amb la resta del s éssers vius enmig d’una forta cri si mediambiental . L’avenç cientificotecnològic ens ha permès progressar, però no és capaç de salvar -nos com a humanitat i té un fort impacte en el nostre entorn . A més, no sempre es correspon amb un avenç social: la f i losof ia ha de qüestionar les injustícies del nostre sistema social o econòmic. Ha d’aconseguir que les ciències i la tecnologia contribueixin a la justícia i la felicitat de l’ésser humà . És una forma d’aconseguir societats més lliures. Introduir la filosofia a través de l’educació en la infància i en la joventut és el projecte de la UNESCO recollit en La f ilosof ia . Una escola de llibertat (2 0 07). Comprendre mi l lor la nostra realitat i el paper que hi tenim ens ajuda a ser lliures. És una brúixola vital . Per orientar -nos pels temps líquids què hi pot haver millor que una bona brúixola? La filosofia ho és. Individualment condueix el nostre pensament de la millor manera possible, amb ajuda de les capacitats lògiques i l’anàlisi , que ens permeten arribar a millors conclusions. COMENCEM LLEGINT Sovint se cita com a frase inaugural de la filosofia l’expressió de Sòcrates: «Només sé que no sé res.» I és que, efectivament, la filosofia ni sap gaire ni dona quasi res. No dona , per exemple, ni la seguretat que ens ofereix la ciència, ni el gust que produeix l’art, ni el consol que ens pot donar la religió. La filosofia no clou, ni culmina, ni satisfà res; la filosofia és més aviat el corc, el verí , la inquietud , l’eterna recerca del pensament insatisfet, el cul d’en Jaumet de l’esperit. Xavier Rubert de Ventós, Per què filosofia Explica el sentit d’aquesta frase: «la filosofia és més aviat el corc, el verí, la inquietud, l’eterna recerca del pensament insatisfet». La filosofia és inútil o és necessària? Argumenta la resposta. #PerAQuèServeixenElsFilòsofs M a r t h a N u s s b a u m Per què la nostra educació s’obsessiona a formar tècnics que ser veixen als interessos del mercat laboral i fomenten el benefici econòmic? La filòsofa nord-americana Martha Nussbaum (19 47) defensa un model educatiu basat en les arts i les humanitats, que treballa la capacitat crítica des de la infància , trenca les barreres del nostre petit «poble» i ens ajuda a ser ciutadans del món , fomentant la imaginació narrativa per comprendre l’altre. Beneficiaria algú aquesta educació «sense ànim de lucre»? La pensadora ho té clar : la democràcia . 22
RkJQdWJsaXNoZXIy