1 La filosofia no ser veix a cap poder establert. No accepta més autoritat que la de la pròpia raó. Afirmava el filòsof francès Gilles Deleuze: «La filosofia ser - v e i x p e r fe r p o s a r tr i st . » A qu è e s re fe r i a ? A qui entr i st i rà qu e pra c t i qu eu aquest curs la filosofia? A totes aquelles persones que no volen que penseu per vosaltres mateixos, i potser a totes aquelles que us volen sotmesos i obedients. Del euze recordava que, quan algú pregunta per a què ser vei x l a f i losof i a , l a resposta ha de ser contundent, ja que la pregunta és irònica i mal intencionada . La filosofia no és ser venta de ningú . Per a què ser veix la filosofia? Per a res. La f i losof ia no és úti l , sinó valuosa. Un l l e vataps és úti l . Gaudir d’un sopar conversant amb algú a qui estimes i sentir que el temps s’atura és valuós. En el camp del coneixement també podem separar els sabers útils dels valuosos. Tot saber que ens ensenya a ser productors competents d’una mercaderia és útil , encara que ens hauríem de preguntar : útil per a qui? En canvi , tot saber que ens ajuda a entendre el món on vivim ens faci lita gaudir de la vida i ens acosta d’al guna man era al bé, a l a bel l esa o l a veritat ; es conver t ei x en una cosa valuosa . DEFINEIX 6 Què és la filosofia? Inventa un lema que defineixi l’activitat filosòfica. ARGUMENTA 7 Què pot aportar la filosofia a la teva educació? Per què apareix ara als teus estudis? Se n’hauria d’estudiar abans? CREA 8 Elabora un petit collage que il·lustri el pensament filosòfic. A C T I V I T A T S El Colectivo Mentes Inquietas (colectivomentesinquietas.com) ens recorda que un món sense filosofia tindria massa certeses, ens impediria el diàleg, seria una societat adormida i a la deriva, un món on no podríem pensar-nos i, per tant, no podríem ser lliures. Un món sense filosofia seria un error. Quin és l’argument que més et convenç en la defensa de la filosofia? Se t’acudeixen més conseqüències de viure sense filosofia? R A C Ó D I G I TA L 5. 1 . Però… la f i losof ia té alguna ut i l i tat? Per què l’autor separa la filosofia de l’Església i l’Estat? Per quina raó es podria proclamar el fracàs de la filosofia? Quines conseqüències tindria, segons Deleuze, el final de la filosofia? Se te n’acudeixen exemples concrets? Quan algú pregunta per a què ser veix la filosofia , la resposta ha de ser agressiva , ja que la pregunta es té per irònica i mordaç. La filosofia no ser veix ni a l’ Estat ni a l’ Església , que tenen altres preocupacions. No ser veix a cap poder establert. La filosofia ser veix per fer posar tri st. Una f i losof ia que no entri steix o no contraria ningú no és una f i losof ia . Ser veix per detestar l’estupidesa , en fa una cosa vergonyosa . Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les formes. […] En fi , fer del pensament una cosa agressiva , activa i afirmativa . Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència , que ocupen el lloc del pensament. Vèncer la negativitat i els seus falsos prestigis. Qui , excepte la filosofia , s’interessa per tot això? La filosofia com a crítica ens diu el més positiu de si mateixa : empresa de desmitificació. I, així , que ningú s’atreveixi a proclamar el fracàs de la filosofia . Per més grans que siguin l’estupidesa i la baixesa , ho serien encara més si no subsistís una mica de filosofia , que, en cada època , els impedeix anar tan lluny com voldrien […]. No els són permesos certs excessos, però qui , excepte la filosofia , els els prohibeix? Gilles Deleuze , Nietzsche i la filosofia L L E G I M F I L O S O F I A #QuiSiNoLaFilosofia? 23
RkJQdWJsaXNoZXIy