1 R E P A S S A R L L E G I N T De manera que, si ara vosaltres [...] em diguéssiu : «Sòcrates, t’absolem, però amb la condició que no passaràs el temps en aquesta mena de proves ni cercaràs la veritat; i si ets agafat fent alguna d’aquestes coses, moriràs», si vosaltres, com dic, em poséssiu aquesta condició, jo us diria : « Jo, at enesos, us tinc respect e i us estimo, però vul l creure més av i at el déu que vosaltres, i mentre respiraré i mentre em serà possible, estigueu segurs que no deixaré de filosofar i de fer -vos recomanacions i d’ensenyar -vos i de parlar a aquell que m’escauré a trobar d’entre vosaltres, di ent-li , com tinc per costum : “oh , tu , bon ami c , qu e et s at en è s , ciut adà de l a ciut at mé s gran i més anomenada per la saviesa i per la força , no t’aver - gonyeixes d’ocupar -te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, i de la glòria i de l’ honor, i , en canvi , del seny i de l a ver it at i de l ’ànima , de veure com esde v indran millors, no te n’ocupes ni hi penses?”.» I si algun de vosaltres m’ ho nega i diu que se n’ocupa , no el deixaré pas anar de seguida i me n’aniré, sinó que li faré pregunt es i l ’examinaré i l ’ investi garé, i si em sembl a qu e no està en possessió de l a virtut, però diu que la posseeix, li faré retrets que atribueixi tan poc valor a les coses que en tenen molt i s’estimi tant les coses que en t enen poc. Ai xí ho faré amb joves i amb vel l s, amb aquell que trobaré, estranger o de la ciutat. Pl ató, Apologia de Sòcrates 1. Comença amb el text Pensa un títol per al text. Fes-ne un resum breu amb les teves pròpies paraules. Expressa els motius d’interès que té el text. Pensa en les preguntes que el text intenta contestar i formula-les. 2. Relaciona el text amb el que s’ha estudiat Quina relació té el text amb el «sapere aude!» kantià? I amb el mite de la caverna? Quines característiques del saber filosòfic hi trobes? Utilitza fragments del text per justificar la resposta. Explica el significat de la pregunta de Sòcrates als ciutadans atenesos: «No t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, i de la glòria i de l’honor?». Es podria afirmar des de la ciència, la teologia o el saber popular res similar? Quines diferències hi hauria amb el sentit que li dona Sòcrates? En quina o quines de les branques de la filosofia ubicaries aquest text? Argumenta la resposta. Situa aquest text en el seu període històric, explicant quins temes són importants en la seva època i quines diferències hi trobes amb els problemes filosòfics de l’actualitat. 3. Reflexió personal Et sembla interessant el text? T’agrada el seu estil? Creus que transmet bé les idees de l’autor? Destaca més el contingut o la forma? Hi estàs d’acord? Ressalta els aspectes de la filosofia que et semblen més importants? R E P A S S A R A M B I M A T G E S 1. Què està passant en la imatge? Per què creus que són allà aquests filòsofs? 2. Quines característiques del saber filosòfic il·lustra? 3. Investiga i explica: a quins corrents pertanyen? Quins temes de la filosofia contemporània es relacionen amb la imatge? En quins fets històrics s’enquadra? 4. Redacta una reflexió breu a partir de la imatge amb el títol El sentit de la filosofia. El filòsof alemany Walter Benjamin parlava el 1931 sobre l’«aliança estreta i natural que la fotografia trobarà en l’estupidesa de la multitud». Sembla un bon moment per recordar la importància que té aturar-se en les imatges i pensar-les. Observa la fotografia de M. Foucault amb un megàfon al costat de J. P. Sartre i A. Glucksmann a París, el 1969. La mort de Sòcrates (1787), de Jacques-Louis David. 25
RkJQdWJsaXNoZXIy