Itinerari didàctic Conèixer el món que hem heretat, amb els seus problemes i els seus reptes, és una de les exigències de l’educació actual. Buscar respostes i solucions als reptes que ens planteja és la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans per seguir CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, et proposem l’itinerari següent: El FiloRepte, formulat amb una pregunta sobre la teva realitat, et planteja un repte al qual respondràs en el desenvolupament de la unitat. Una imatge treta de la realitat et porta a la filosofia des de la vida i cap al món: activa els teus coneixements, reflexiona i planteja’t interrogants sobre la realitat per apropar-te als continguts de la unitat. Amb l’ajuda d’una gran varietat de quadres al marge, amplia la informació, contextualitza el coneixement, relaciona la filosofia amb altres matèries i disciplines i indaga sobre la realitat i els problemes de l’ésser humà desenvolupant la teva capacitat d’anàlisi i de judici crític. Aprèn a partir de continguts clars, ben argumentats i amb imatges, elements organitzadors i gràfics (esquemes, taules, línies del temps…) que t’ajudaran a contextualitzar-los i te’n facilitaran la comprensió. Fonamenta els coneixements en la lectura d’una àmplia selecció de textos acompanyats de preguntes. A les Activitats, comprèn, relaciona i posa en pràctica els conceptes apresos, alhora que avalues els teus coneixements. PUNT DE PARTIDA: LA REALITAT I LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 El saber filosòfic O N A N E M ? 1 El saber filosòfic i les seves característiques 2 Un saber en diàleg amb altres sabers 3 Branques del saber filosòfic 4 La filosofia en la seva història 5 La filosofia avui D ’ O N V E N I M ? El públic està contemplant la performance L’artista està present (The artist is present), de Marina Abramovic´ , i es planteja algunes d’aquestes qüestions: • El món és tal com el veiem? • Tenir un mòbil és la felicitat màxima? • Déu existeix? • Estudiar, treballar, envellir… morir. Per a què? • És possible la comunicació entre les persones? Quina o quines d’aquestes qüestions creus que són temes de la filosofia? Per què? C u r i o s i t a t p e r l a v i d a De les nostres converses i preocupacions quotidianes, en sorgeixen les grans preguntes de la vida . La filosofia ha ajudat a formular -les i ha intentat contestar -les: és, abans que res, diàleg. 7 Com seria un món sense preguntes? Imagina’t que ens enfrontéssim a un virus tan poderós que ens prengués la capacitat de fer-nos preguntes, de buscar el perquè de les coses, d’indagar sobre la veritat i de discutir-la amb els altres. Hi podria haver una societat així? Tindria sentit aquesta nova assignatura en un món com el que hem descrit? Tot i que potser ni la filosofia ni fer-se preguntes és imprescindible... pensa-hi. Has fet molts cursos sense estudiar filosofia. Per què apareix precisament ara, quan has acabat l’educació obligatòria? Si és necessària, per què no en vas estudiar abans? Podríem viure sense filosofia, com hi ha gent que viu sense saber química o sense poder llegir una partitura musical? En fi, abans de tancar el llibre d’aquesta assignatura que sembla innecessària, para’t a pensar un moment: què et perdries si no et qüestionessis la teva vida? Fi l oRe pt e P A S S A A L’ A C C I Ó Crea una samarreta filosòfica per celebrar el Dia Internacional de la Filosofia. RENTAR I PENSAR Una peça de roba per fer-nos preguntes La samarreta és una de les peces de roba que més ha revolucionat la nostra manera de vestir. Associada a la rebel·lia, el cine dels anys seixanta la va fer famosa i avui té una presència enorme en la publicitat, el disseny i la moda. També en el nostre dia a dia: gairebé tots en fem servir i hi expressem gustos i hi reivindiquem i qüestionem la nostra realitat. F I L O S O F I A A L C A R R E R UN CURT SOBRE EL SENTIT DE LA FILOSOFIA Entrem en matèria Elabora un curtmetratge sobre com seria una societat sense filosofia i què aporta la filosofia a les nostres vides. Caixa d’eines La filosofia et proporciona recursos per definir-la, formular les preguntes filosòfiques adequades i, mitjançant una investigació cooperativa, portar a terme el teu curtmetratge. Mans a l’obra Descriu aquesta realitat sense filosofia, que podria ser tan terrible com la de Fahrenheit 451, de Ray Bradbury. Producte filosòfic Faràs un curtmetratge sobre un món que no es qüestiona res: així trobaràs el sentit de la filosofia. T A L L E R F I L O S Ò F I C F I L O S O F I A E N A C C I Ó 6 1 . 1 . Caracter í st iques del saber f i losòf ic No hi ha una única manera d’ent endre la f i losof ia , però es pot dir que hi ha unes característiques que defineixen el saber filosòfic: És un saber argumentatiu i ref lexiu. No es conforma amb la idea que el s fets tinguin lloc: vol trobar -los el sentit; aspira a tenir raons sobre per què les coses són d’una manera determinada. El saber filosòfic ens aporta ar - guments que han de ser debatuts mitjançant el diàleg. És un saber analític i crític. No accepta tal qual els coneixements habituals, sinó que en dubta , els qüestiona i intenta descobrir si les veritats comunes realment ho són . Per fer -ho, necessita aclarir les paraules que fem ser vir i crear -ne d’ altres que descriguin millor el que busquem. És un saber radical. No es queda en l es aparences, en l a super f íci e de l es coses: busca una veritat profunda i fonamental que aspira a trobar en la realitat. Vol arribar fins a l’ arrel de les coses. És un saber integrador. Cap ciència en concret pot formular les preguntes i proporcionar les respostes que busca la filosofia . Aquesta disciplina pretén entendre el món i la vida humana en la seva totalitat, connectant tots els sabers i totes les ciències. És un saber obert a trobar el sentit individual i col·lectiu de les nostres vides. L a f i losof i a és una ref l exió inacabada, una feina sempre per fer que recomença en cadascun de nosaltres. És un saber pràctic. Aposta per una forma de vida , una deci sió vital. El saber filosòfic està compromès amb l’ acció, vinculat a la moral i la política . 1. El saber filosòfic i les seves característiques 1 Has sentit a parlar del mite de la caverna? És una al·legoria que va escriure el filòsof grec Plató (427 aC-347 aC) sobre unes persones presoneres a l’interior d’una cova , encadenades i obligades a mirar una paret on altres homes projectaven ombres. Un món com el del FiloRepte, en què es prohibissin les preguntes, seria una cosa semblant. L’única realitat per als presoners de la caverna són les ombres, incapaç o s d e pregunt ar - se qu è hi ha mé s enl l à . En el mit e , una d’aqu e st e s persones s’escapa i descobreix que aquella caverna és un gran engany i que res del que hi ha après té a veure amb la vida ; aquesta persona és el filòsof, que, tot i haver -se escapat, sent que té la missió de tornar a les profunditats de la caverna per rescatar -ne el s companys. Probabl ement tots ens hem sentit alguna vegada com el s presoners del mit e de l a caverna , com l a noi a que, a cl asse, obser vava «l’exterior». Aquest l li bre int entarà que l es se ves pàgines ober t es siguin una f inestra de re f l e xió i qü e st ionament p er on ens pugu em e scapar i c ont empl ar el món amb més lucidesa , amb l’ajuda d’aquest amor (philein) a la saviesa (sophia) i d’aqu e st a habi l it at p er a l a v i d a qu e é s l a f i lo s of i a . L a f i lo s of i a ha d e ser al carrer, en els nostres problemes quotidians, i viceversa , la vida ha de tornar a les aules per poder -ne treure tot el que hi està presoner. La filosofia ens ser - virà per pensar la vida i viure el pensament. El dubte, la sorpresa, l’admiració per allò desconegut van fundar el pensament filosòfic abans que es recollís en tractats i grans sistemes. Abans de ser a les aules, la filosofia va ser als fòrums de les ciutats gregues, que s’ havien convertit, amb Atenes al capdavant, en boniques factories de paraules. A les places públiques els ciutadans deliberaven, al costat de figures com Sòcrates (470 aC-399 aC), sobre el bé comú, sobre el que era just o injust, sobre la veritat o la felicitat. Buscaven resoldre, amb el diàleg, les dificultats més poderoses de la vida humana. Aquelles preguntes eren diferents de les nostres? Què ens preocupa realment a la vida? Probablement, l ’amor, la mort, la por del fracàs, la injustícia , el pas del temps, el sexe, Déu , el suïcidi , la felicitat, la política , la violència ... Immanuel Kant (1724-180 4) va resumir les nostres preocupacions en aquestes preguntes: què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? Al final tot es resumia en una única gran pregunta : què és l’esser humà? Kant insistia que intentar saber qui som és un gran atreviment; l’expressió llatina «sapere aude!» es va convertir gràcies a ell en el lema dels filòsofs il·lustrats: «atreveix-te a saber!». COMENCEM LLEGINT Fa gairebé vint anys, estava explicant la metafísica d’Aristòtil a un grup d’alumnes de segon de Batxillerat. Tenien el llibre de text obert a sobre la taula i prenien nota a la l libreta del que jo anava escrivint a la pi ssarra . Hi havia una noia asseguda al fons de la classe, al costat d’una finestra que donava al carrer. No havia obert el llibre. Es distreia mirant a l’exterior. Vaig deixar el guix a la taula i vaig caminar cap a ella . –Què és això tan interessant que hi ha a l’altre costat de la finestra? M’imagino que deu ser més important que l’examen de la setmana que ve –li vaig preguntar amb ironia . –La vida –va respondre ella . Eduardo Infante , Filosofia al carrer Quin significat té aquesta anècdota? Has sentit a dir res semblant a classe? Què vas entendre exactament? Per què? #ALAltreCostatDeLaFinestra Per què és tan habitual demanar una justificació de la seva feina a algú que es dedica a la filosofia? Quina diferència hi ha entre la filosofia i altres feines o professions? Per què és especial la forma de vida de la filosofia? Em pregunt en sov int si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne. Int er - p el · l ar qui es dedi ca a l a f i losof i a és int er p el · l ar l a p ersona . No m’ imagino que a un denti sta se li pregunt és si se sent denti sta o que a una enginyera se l i qü e st i on é s si se sent en g i nye ra . Pe rò l a f i l o s of i a pro j e c t a un p e rqu è s empre o b e r t s o bre un a d e c i s i ó v i t a l . Mé s en l l à d ’ e st a r v i n cu l a d a a un a professió o a un camp d ’estudi , l ’activ itat f i losòf ica és una possi bi litat per l a qual s’aposta com una forma de v ida . Té conseqüènci es personal s, però també col·lectives, sobre l ’entorn i sobre el t emps. És possible fer aquesta aposta avui? Preguntar -me a mi si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne és, també, preguntar -nos a nosaltres mat ei xos per la possibi litat i el l loc de la f i losof ia en la nostra societat. La nostra societat no és una cosa abstracta : són l e s no stre s e sc o l e s i univ e rsi t at s , p e rò t amb é l e s no stre s pre o cup a c i ons , converses i maneres de rel acionar -nos amb el que passa . La f i losof i a és l a mania d’alguns que, no obstant ai xò incumbei x necessàriament a tothom . Marina Garcés, Filosofia inacabada L L E G I M F I L O S O F I A #UnaFormaDeVida 1 A partir d’una pregunta que et preocupi, defineix les característiques del saber filosòfic. REFLEXIONA 2 Quin tret del saber filosòfic et sembla especialment important? Com et pot servir la filosofia en la teva vida? ARGUMENTA 3 El saber filosòfic té alguna utilitat? Per què s’ha d’estudiar? Es pot fer, com es pregunta Marina Garcés, aquesta aposta avui? EXPLICA A C T I V I T A T S Gravat del llibre Arbre de ciència (Leiden, 1635), de Ramon Llull. L’arrel de l’arbre de les ciències El filòsof francès del segle xvii René Descartes utilitza la metàfora de l’arbre per tal d’explicar la relació entre tots els tipus de coneixement. Així, els sabers particulars serien les branques, el tronc seria la física, i l’arrel de l’arbre del coneixement seria la metafísica. I tot el conjunt del saber serà anomenat filosofia. Qualsevol pregunta és, en el fons, filosòfica? Pensa en algun exemple i explica’n les implicacions filosòfiques. PARAR I PENSAR Pensar la vida quan ja està resolta? El filòsof grec Aristòtil (384 aC-322 aC) considerava que el saber filosòfic va començar a buscar-se quan les necessitats per a la vida estaven cobertes. Que potser era un luxe ociós per a persones amb la vida resolta? Aquesta idea es reflecteix en el tòpic filosòfic atribuït al pensador anglès del segle xvii Thomas Hobbes: primum vivere, deinde philosophari; és a dir, ’primer viure i després filosofar’. Creus que la filosofia demana tenir cobertes unes condicions de vida bàsiques? Sense recursos no es pot «filosofar»? 9 8 Els grans interrogants de la nostra vida no només afecten el saber filosòfic. La filosofia conviu i ha de dialogar amb altres sabers que intenten respondre les qü e st i on s qu e m é s en s pre o cup en i re pre s ent en a l tre s f orm e s d ’ ent endre la realitat. 2. 1 . El saber cient í f ic Aquestes són les principal s caracterí stiques de la investigació científ ica que mostren les diferències amb el treball filosòfic: La ciència centra les seves investigacions en alguna parcel·la concreta de la realitat: la vida i les seves funcions ( biologia), la matèria i les seves forces (física), els recursos i la seva distribució (economia), etc. Ens permet racionalitzar el món i comprendre el s fets; per exemple, el crei xement cel·lular, la massa atòmica o l’oferta i la demanda . E l seu mètod e e st à ba sat en l ’exp er iment a c i ó p erqu è par t e i x d e fet s obs e r v a b l e s , c o s a q u e n o s e mp re é s p o s s i b l e e n f i l o s o f i a , i d i s t i n g e i x l e s c i èn c i e s empí r i qu e s , b a s a d e s en l ’ e xp e r im ent a c i ó i e l s fe t s , d e l s ab e r f i - lo s òf i c . A par tir de l ’experimentació, descobrei x les causes del s fets i construei x model s o t eori es qu e expli qu en l a realitat de scr iv int com funciona . L a ciència és predictiva : ser veix per anticipar -se als fenòmens futurs i controlar -los, i té com a objectiu mi l lorar les condicions de vida amb ajuda de la tècnica . La ciència i la filosofia tenen finalitats diferents, que les converteixen en complementàries. La filosofia no pot aspirar a descobrir veritats de tipus exacte, ja que les seves preguntes són obertes, en l loc de tancades; ni tampoc aspira a di sposar de la funcionalitat de la ciència . No obstant això, és necessària per establir els límits de les ciències: abordar èticament una pandèmia i donar sentit a la nostra existència , entendre els perills del desenvolupament tecnològic i com afecta les nostres vides o qüestionar si el nostre sistema econòmic és el més desitjable o el més just són interrogants per als quals no hi ha respostes científiques i que necessiten el diàleg filosòfic. 2.2. El saber rel igiós La f i losof ia també compar t ei x amb les religions l ’ int erès pel sentit últim de l’existència , encara que la filosofia busca la veritat mitjançant arguments racionals, mentre que les religions tenen en compte una veritat revelada o dogma, que ha sigut atorgada al s creients per la divinitat, és inqüestionable i ha quedat recollida en les tradicions i en els diferents llibres sagrats de les religions monoteistes: la Bíblia , en el cristianisme; l’Alcorà , en la religió musulmana , i la Torà , en el judaisme. La interacció entre el saber religiós i la filosofia ha generat en la història el conegut debat entre la fe i la raó, sorgit a l’edat mitjana , quan la filosofia grega entra en contacte amb el cristianisme, que planteja una nova manera de pensar i interpretar el món . Aquest debat tracta sobre la possibilitat o impossibilitat de conciliar -les totes dues, filosofia i religió; és a dir, sobre els punts de trobada i les diferències entre els continguts que podem abordar racionalment i , per tant, de manera filosòfica (argumentativa , reflexiva , etc.), i un altre tipus de continguts que es fonamenten exclusivament en la creença , que són els que constitueixen els dogmes religiosos. Entre les qüestions religioses que s’ han abordat racionalment hi ha les diferents proves de demostració de l’existència de Déu, com la que es basa en la idea d’un ésser perfecte que tenen tots els éssers humans, o les vies que miren de demostrar l’existència de Déu des de l’experiència sensible, a partir de l’ordre que hi ha al món , de la necessitat d’una causa primera o que la realitat tingui un sentit o una finalitat. La filosofia també ha dialogat amb les religions orientals, l’origen de les quals es remunta al segle vi aC, que busquen el sentit de la vida de manera similar a la filosofia . El taoisme, fundat pel pensador xinès Lao Tse, proposa una existència senzilla , abandonant el desig i l’ambició per aconseguir l’ har - monia amb la naturalesa . El confucianisme, que neix dels ensenyaments de Confuci , mira d’assolir la virtut trobant el lloc correcte a la societat mitjançant la lleialtat i el respecte a les normes. El budisme, fundat per Siddhar - ta Gautama (Buda), vol eliminar el partiment, causat pel desig, per arribar, mitjançant la seva anihilació, a un estat de llibertat plena , el nir vana. En alguns moments, la f i losof ia s’ ha posat al ser vei de la religió per intentar demostrar racionalment els dogmes o les veritats revelades de la fe, però té un objectiu diferent: a la filosofia li interessa la veritat en si mateixa , el coneixement, mentre que la religió vol assolir la veritat, expressada en la divinitat, per aconseguir la salvació individual , la vida eterna , el nir vana , etc. 2. Un saber en diàleg amb altres sabers 1 Sobre les relacions de la filosofia amb la ciència, pots veure el vídeo ¿Qué es la filosofía y qué tiene que ver con la ciencia? del canal CuriosaMente. Filosofia i ciència van néixer juntes en el món grec; després, la ciència «es va independitzar» de la filosofia. Alguns pensadors consideren que els problemes filosòfics desapareixeran amb l’avenç de la ciència. Creus que la ciència podrà respondre totes les preguntes de la vida? R A C Ó D I G I TA L La ciència i la filosofia comparteixen la sorpresa davant la realitat que ens envolta i hi busquen una explicació. La imatge representa el forat negre, o quàsar, més llunyà i antic conegut fins ara en l’univers, a gairebé tretze mil milions d’anys llum de distància de la Terra. Saber científic La filosofia va començar indagant les causes dels fenòmens que ens envolten. Aquest és l’objectiu fonamental de les ciències, tant naturals com socials. Saber literari Els interrogants de la nostra existència, l’assimilació de l’experiència i del pas del temps, etc., són temes compartits amb la literatura i les diferents formes artístiques. Saber mític i religiós Els mateixos temes van ser tractats pels sabers mítics. La recerca d’un origen i una finalitat de l’univers i el sentit de la nostra presència en el món són aspectes abordats per les religions orientals. Saber quotidià o popular En termes generals, totes les qüestions filosòfiques tenen prèviament respostes no reflexives, senzilles, construïdes pel saber quotidià o popular. SABER FILOSÒFIC Com defineix Comte-Sponville la filosofia? Quina diferència hi ha entre la saviesa filosòfica i la científica o la religió? Què és la filosofia? És una pràctica teòrica (discursiva , raonable, conceptual), tot i que no científica ; només se sotmet a la raó i a l’experiència , amb exclusió de tota revelació d’origen transcendent o sobrenatural i aspira menys a conèixer que a pensar o posar en qüestió, menys a augmentar el nostre saber que a ref lexionar sobre el que conei xem o ignorem . El s seus object es prefer i t s s ón e l To t i l ’ h om e . L a s e v a f i na l i t a t , qu e p o t v a r i a r en f un c i ó d e l e s è p o qu e s i e l s i ndiv i du s , s e rà maj or i t à r i am ent l a fe l i c i t at , l a l l i b e r t at o l a veritat, i f ins i tot la conjunció de totes tres ( la saviesa). André Comte-Sponville, La filosofia . Què és i com es practica L L E G I M F I L O S O F I A #Saviesa La Filosofia (1483), de Rafael, a la Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà). Representació de Déu en l’escena Creació d’Adam de Miguel Àngel, detall dels frescos de la Capella Sixtina del Vaticà (1508-1512), a Roma (Itàlia). PARAR I PENSAR Saber el que no saps «Saber que un no sap, és el millor.» Lao Tse «Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no se sap; heus aquí el veritable saber.» Confuci Per què és tan important ser conscients del que ignorem? 11 10 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 4
RkJQdWJsaXNoZXIy