Coneix, analitza, compara, argumenta, debat i desenvolupa el teu esperit crític a través del comentari de textos fonamentals, de les preguntes que es plantegen en els diversos quadres i seccions (Filosofia entre línies, Parar i pensar…) i activitats de tipologia molt diversa. Pensa com un filòsof o una filòsofa. A la Caixa d’eines filosòfiques trobaràs els procediments bàsics de la filosofia, que t’ajudaran a resoldre les tasques i afrontar els reptes proposats, i, d’aquesta manera, a comprendre millor el sentit de la realitat i la condició humana. Per acabar la unitat (Filosofia al carrer), «celebra la filosofia» a través d’un microprojecte interdisciplinari que relaciona la filosofia amb altres maneres d’expressar el pensament, compromet-te amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i actua per construir un món més just! Descobreix, consolida i aplica el que has après mitjançant l’exercici del comentari de text i altres activitats de repàs més lliures: Repassar cantant, Repassar amb imatges, Repassar amb art, Repassar viatjant en la història… Organitza els continguts de la unitat amb un mapa conceptual. CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: COMPROVA EL TEU PROGRÉS CONTRIBUEIX A L’AGENDA 2030: PASSA A L’ACCIÓ! DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS: PRACTICA LES TEVES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Porta el pensament a l’acció: al Taller filosòfic posa en pràctica el que has après i les diferents eines filosòfiques per fer un microprojecte amb els teus companys i companyes. P R O D U C T E F I L O S Ò F I C Una guia per destapar rumors falsos 1. Per començar, busca rumors falsos. Pots consultar llocs especialitzats com el canal de YouTube La gata de Schrödinger o la pàgina web de Maldito Bulo: maldita.es. 2. Investiga per detectar la mentida. Una investigació minuciosa pot descobrir «petjades» en la falsificació: una URL rara, un disseny o, fins i tot, una ortografia poc acurada. Desconfia de títols molt vistosos o emotius i fixa’t en el context de la notícia (l’autoria i les seves fonts), comprova on i quan van succeir els fets per consultar-ho en altres mitjans. 3. Quan detectis alteracions, falsedats o qüestions que no són coherents dins d’un discurs, recorda preguntar-te: quin interès hi té qui aporta la informació? Si l’interès és manipular, no és informació, és propaganda. 4. Feu una posada en comú dels rumors falsos detectats i trieu els que us semblin més interessants. Treballeu en grups cooperatius i resumiu el que heu après en un decàleg contra la mentida: escriu les teves conclusions de manera senzilla en deu punts. La societat de la infoxicació Imagina’t una societat on hi hagués tanta informació que no fos possible saber si es correspon amb la realitat; que un programa informàtic decidís els enfocaments de les notícies que més «encaixen» amb la teva manera de pensar… És una distopia horrible o això a vegades ja passa en la nostra societat de la informació? Vivim el que es coneix com a «infoxicació». Estem exposats a una quantitat tan gran d’informació que no sempre la podem contrastar i, al mateix temps, hi ha algoritmes que estudien els nostres gustos per mostrar-nos una realitat «a la carta» a internet. Per si fos poc, exèrcits de bots fan virals continguts falsos que prenen aparença de realitat a mesura que es van repetint una vegada i una altra. En aquest taller et proposem que aprenguis a detectar aquest tipus de rumors falsos i manipulacions i elaboris una guia per detectar mentides. Parets d’art i filosofia Des de sempre, les parets han sigut un lloc idoni per exposar la veritat. A mitjan segle ii dC, el filòsof grec Diògenes va tenir la idea de fer construir un gran mur de pedra, de noranta metres de llarg i quatre d’alt, a la plaça de la seva ciutat natal, Enoanda, per gravar-hi a sobre les màximes de la filosofia d’Epicur (342 aC-270 aC) en la seva recerca de la felicitat. També a l’antiga Grècia, a la ciutat de Delfos hi havia un famós temple dedicat al déu Apol·lo que estava decorat amb inscripcions que recollien les principals veritats per les quals s’havien de regir els grecs, bé als murs, a la llinda i fins i tot en algunes columnes del voltant del temple. Els 147 preceptes dèlfics eren frases senzilles atribuïdes als anomenats set savis de Grècia. Al frontó del temple destacaven els preceptes més importants de Delfos, fàcilment visibles per als visitants que s’hi acostaven: «Coneix-te a tu mateix» i «Res en excés». En les nostres ciutats actuals convivim amb missatges breus escrits a les parets dels edificis, que poden estar acompanyats o no d’imatges. Són els anomenats grafits (del grec grafos, ’gravar, escriure’). Alguns artistes, com Banksy, els han elevat a la categoria d’art. Banksy és el grafiter més enigmàtic i més famós del món; ningú en coneix la vertadera identitat. Ha omplert amb les seves pintures el mur de Gaza; ha entrat disfressat amb barba postissa, barret i gavardina als museus més grans del món per penjar-hi obres seves; o ha deixat una de les obres que qüestionen el nostre sistema en una de les atraccions de Disneyland. E N T R E M E N M AT È R I A Altar del temple d’Apol·lo a Delfos, Grècia. Grafit Art Attack de Banksy, a Ramala, Cisjordània (2005). Grafit Resisto. OpiniON/OFF, fotografiat per Mlle Sonyah. FILOSOFIA PER A L’AGENDA 2030 Objectiu 16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. C A I X A D ’ E I N E S Analitzar críticament la informació Com a reporter o reportera de la redacció en què treballes, necessites algunes eines filosòfiques: Anàlisi. Recorda separar les parts de la informació: dades, opinions, hipòtesis, desitjos… Les dades són les úniques parts contrastables. Una emoció favorable no fa una notícia ni una dada vertadera. Recerca d’informació. Procura arribar a les fonts originals, d’on sorgeix la informació; assegura’t que sigui literal. Contrasta amb altres fonts. M A N S A L’ O B R A Cacem rumors falsos En la campanya del Brexit, un autobús vermell va difondre el missatge següent: «Enviem a la Unió Europea 350 milions de lliures a la setmana. En comptes d’això, financem el nostre sistema de salut.» La redacció del teu diari va difondre la notícia, però, després de guanyar el referèndum, els partidaris de la sortida d’Europa van reconèixer que la xifra era falsa: van difondre una mentida emotiva (postveritat) per guanyar una campanya política. Ara t’han encarregat un protocol per detectar rumors falsos que entengui qualsevol persona. P A S S A A L’ A C C I Ó Dissenya un esbós per a un grafit en el qual representis una veritat que qüestioni la nostra realitat, l’estat de coses vigent. Si convenceu la professora o el professor, potser us ajudarà a aconseguir el permís per omplir algun dels murs del vostre centre educatiu de «veritats com una casa». F I L O S O F I A A L C A R R E R 2 F I L O S O F I A E N A C C I Ó Veritats com una casa Una guia per destapar rumors falsos T A L L E R F I L O S Ò F I C 49 48 L E S I D E E S C L A R E S R E P A S S A R L L E G I N T REPÀS 1. Explica la diferència entre els parells de conceptes següents: substància i accident, aparença i realitat, essència i existència, materialisme i idealisme. 2. Quines són les teories metafísiques més importants de la història? Quins són els seus fonaments? 3. Quines crítiques s’han llançat contra la metafísica? És possible o necessari fer, encara, metafísica? 1. Comença amb el text Pensa un títol per al text. Fes un resum breu explicant el contingut del text amb les teves pròpies paraules. 2. Relaciona el text amb el que s’ha estudiat Un món on les coses no són el que semblen, té sentit? A quina mena de sentit ens referim? Què creus que vol dir «ordeno en la ment dins d'un calaix etiquetat “gat”»? Explica aquesta metàfora. A partir de la metàfora anterior, explica la diferència entre essència i existència. Si el gat de què parla el text no fos el que sembla, seria un plantejament monista o dualista? Per què? Si algú retragués a l’autora que el gat és el que veu, seria un plantejament materialista o idealista? Argumenta la resposta. 3. Reflexió personal Et sembla interessant el text? Creus que el seu estil ajuda a crear una atmosfera reflexiva o metafísica? T’has parat mai a pensar si la realitat pot ser diferent del que veus? Creus que pot ser així? Fes una breu reflexió que comenci de la manera següent: «Si la realitat no fos el que sembla…». 4 Buscar el sentit La filosofia primera En què coincideixen totes les coses? Les coses són o existeixen? És real el que veiem? Hilemorfisme aristotèlic Dualisme platònic Els universals Kant Descartes Filòsofs de la sospita Heidegger 1 . Què é s l a me t a f í s i c a ? La realitat és única o està composta? Tot es mou o alguna cosa queda? L’únic que hi ha és la matèria? 3 . L e s r e spos t e s de l a me t a f í s i c a en l a h i s t ò r i a Edat antiga Edat contemporània Edat mitjana Edat moderna La metafísica avui 2 . L e s g r ans p r egun t e s de l a me t a f í s i c a Serà un abisme Això que em portes em fa sentir tan bé que només m’importa que demà me’n portis més. Però passen les hores, el sol es va ponent, sento la porta però només dura un moment. Serà un abisme on he caigut o el paradís que em dones tu , no hi ha fortuna més cruel ni res tan dolç. La nit és fosca , sé que per a tu també en la distància o en el ressentiment. [...] Ferran Pal au 1. De quina manera la cançó reflecteix la recerca de sentit que acompanya la metafísica? 2. Aquestes lletres i cançons es poden anomenar pop metafísic. Pensa quina relació poden tenir aquestes frases amb la recerca del sentit: «Les coses més importants no tenen explicació, és com abraçar el caos, estimar-lo tal com es, no buscar respostes i sí formular preguntes» i «La resposta d’un metafísic [a la pregunta pel sentit] seria una altra pregunta». 3. A què creus que es refereixen els versos «Serà un abisme on he caigut / o el paradís que em dones tu»? Què podria ser casa alhora que és abisme i paradís? I què podria tenir a veure amb el propi ésser, o, com diuen els existencialistes, el ser-aquí? 4. Quin tipus de metafísica caracteritza el contingut d’aquesta cançó? LA METAF Í S I CA Potser el meu gat , que jo aprehenc a hores d ’ara com un quàdruple obès de bigoti s tremolosos i que ordeno en la meva ment dins d’un calaix etiquetat «gat», és en v e r i t a t i e n l a s e v a e ss è n c i a un a b o l a d e c o l a v e rd a qu e n o f a m e u . Pe rò e l s m e u s s e n t i t s e st a n c on f o r - mats de tal manera que això no m’apareix i la immunda pi l a d’engrut verd , tot enganyant el meu fàstic i l a meva càndida conf iança , es presenta a la meva consciència sota l ’aparença d’un animal domèstic golafre i sedós. Muriel Barbery, L’elegància de l’eriçó R E P A S S A R C A N T A N T 89 88 Et recomanem que, en analitzar el text, relacionis les idees que s’hi exposen amb conceptes i teories de l’assignatura, així com amb la vida i l’obra de l’autora, la seva època, etc. D’aquesta manera, l’esquema o el mapa conceptual que elaboris pot mostrar més complexitat de relacions, com en l’exemple. P A S 3 . C O M E N TA R E L T E X T Tota la feina anterior condueix al comentari més extens o específic de les idees del text: la idea principal o tesi que defensa la seva autora, els arguments en què es basa, l’exposició dels motius per defensar la tesi… Ens trobem davant d’un text feminista, en què la seva autora, Mary Wollstonecraft, defensa una idea igualitària d’ésser humà, considerat sense distinció de sexe [tema i tesi], que acabi amb la visió estereotipada de la dona com a «sexe feble» i trenqui la dependència social que aquesta té de l’home [exposició de motius o arguments]. A partir d’aquest començament, en què queda recollit el treball de lectura, anàlisi i identificació d’idees, el nostre comentari ha d’afavorir el diàleg tant amb l’autora com amb les idees que el text expressa. Al mapa conceptual anterior es proposen algunes idees o línies de treball (les fletxes de color verd marquen un itinerari possible). Un bon comentari ens ha de portar a les preguntes que li podrien sorgir a partir del text a algú que no estigués familiaritzat amb el tema: Autora i obra. Qui és Mary Wollstonecraft?, quan, on i com va viure?, a què es va dedicar?, quines van ser les seves idees i les seves obres?, quin sentit té la seva obra Vindicació dels drets de la dona, del 1792?, quina repercussió va tenir a la seva època? Context històric i filosòfic. Què és la Il·lustració?, quan i on es va desenvolupar?, quin era el seu pensament?, quina idea d’ésser humà defensava?, què té a veure amb aquest text o amb el concepte d’autonomia?, com vivia la dona en aquesta època? Problema filosòfic. Quina importància té la igualtat entre dones i homes?, què són els estereotips i els rols socials?, per què tradicionalment s’ha associat la dona amb el que és sensible o elegant i s’ha deixat de banda la racionalitat? Corrent de pensament a què pertany. Què és el feminisme?, què defensa aquest corrent de pensament?, quines autores i autors l’han sostingut?, quina transcendència ha tingut aquest moviment?, quina importància té avui dia? Després d’aprofundir en el contingut del text, podrem contestar les primeres preguntes que ens van sorgir: és un text feminista perquè defensa un model d’ésser humà on els sexes queden equiparats; defensa els drets de la dona tractant d’eliminar visions estereotipades sobre el sexe femení. P A S 2. A N A L I T Z A R L E S I D E E S I L A S E VA R E L A C I Ó ( E S T R U C T U R A A R G U M E N TAT I VA ) Després de la lectura detallada del text, hem de començar a tenir les idees clares. Comencem per posar un títol al text i fer-ne un brevíssim resum. Títol. El sexe no defineix l’ésser humà Breu resum. L’autora vol rebatre la visió estereotipada i paternalista sobre la dona per buscar un ésser humà ple i igualitari. Després, cal establir la jerarquia entre les idees. El text que estem comentant inclou una referència que ens ajuda: «tota consideració accessòria ha de passar per aquesta pedra de toc»; és a dir, que el model d’ésser humà no té un sexe concret és la idea principal, la «pedra de toc», la tesi, i qualsevol altra qüestió en depèn. L’estructura del text pot plasmar-se en un esquema o en un mapa conceptual que reflecteixi la relació entre les idees del text. CAIXA D’EINES FILOSÒFIQUES Frases boniques Condescendència Poc intel·ligent «Sensiblera» Idea de «sexe dèbil» Vida, obra, context Autonomia, Il·lustració Feminisme, moviments socials Igualtat de sexes Un ésser humà considerat sense distinció de sexe Dependència de la dona é s ne c e s s a r i e l imi na r Objectiu autora Fal·làcies formals i regles lògiques L’ús adequat de la lògica ens ajuda a assegurar la validesa de les nostres argumentacions, a detectar arguments falsos i a entendre el funcionament intern dels raonaments per enfortir la nostra capacitat argumentativa i pensar de manera més sòlida. Els errors o les fal·làcies formals més freqüents a l’hora d’argumentar són els següents: 7. F E R S E R V I R L A L Ò G I C A Tipus de fal·làcia Què significa i com funciona (exemples) Afirmació del consegüent La veritat d’una conclusió fa afirmar la causa en una implicació lògica. Si no t’abrigues, et refredaràs. T’has refredat. Aleshores, podem pensar que no t’has abrigat, però la causa del refredat pot ser una altra; afirmar-ne la conseqüència no ens pot portar lògicament a afirmar l’antecedent. Negació de l’antecedent Mostrar la falsedat de l’antecedent en una implicació ens pot fer pensar que el consegüent també és fals. Si corres, hi arribes. Però no corres. Podem prendre per lògic que no hi arribaràs. Tanmateix, la implicació no diu res sobre altres casos; necessitaríem una altra implicació que ens expliqués què passa si no t’afanyes. Post hoc ergo propter hoc («després d’això, per tant, a causa d’això») Dos fets tenen lloc junts i s’hi estableix erròniament una implicació. Les supersticions es basen en aquest tipus d’error lògic. Em vaig posar la camisa groga. Vaig aprovar l’examen. Dedueixo erròniament que si em poso la camisa groga (causa), aprovaré l’examen (efecte). En aquest cas, hi ha correlació entre els fets, però no causalitat entre ells. Disjunció exclusiva Davant de dues opcions, neguem la possibilitat que totes dues passin conjuntament. En acabar Batxillerat, continuaràs estudiant o treballaràs. Si treballes, es pot deduir que no continuaràs estudiant, però això és fals, ja que pots fer les dues coses alhora. Ad logicam («a la lògica») Un error o fal·làcia en les premisses no anul·la necessàriament la conclusió. La vacuna ataca amb glòbuls vermells (macròfags i limfòcits) el virus i t’immunitza. Te la poses; per tant, t’immunitza. La conclusió és correcta, encara que el funcionament de la vacuna no sigui aquest. Petició de principi o argumentació circular L’argumentació és circular quan la conclusió es troba donada a les premisses. És veritat perquè ho diu el meu youtuber preferit i el que diu és sempre cert. Està donant per vàlid el principi sense demostrar-lo. Generalització precipitada És un error en la inducció que pren casos insuficients per poder establir una inducció correcta. Als nois del meu poble no els agrada aquesta música. Per tant, als nois no els agrada aquesta música. És una conclusió errònia. Del jugador És l’error en un argument probable (abductiu) de creure que la possibilitat que passi alguna cosa és més gran si no ha passat fins ara, o si es produeix una «ratxa». No ha sortit 6 en les jugades anteriors. És més probable que surti ara. És un bon moment per apostar al 6. Per resoldre exercicis formalitzats s’utilitzen les regles lògiques següents d’introducció, eliminació i transformació de connectors i enunciats: Introduir negador (reducció a l’absurd) p q ` ¬q ¬p Eliminar negador ¬¬p p Introduir conjuntor p q p ` q Eliminar conjuntor Introduir disjuntor p p ~ q Eliminar disjuntor p ~ q p q r r r Sil·logisme disjuntiu p ~ q ¬p q p ~ q ¬q p Introducció de l’implicador p q p → q Eliminació de l’implicador (modus ponents) p → q p q Modus tollens p → q ¬q ¬p Eliminar conjuntor p ` q ¬ (¬p ~ ¬q) Llei de Morgan 2 p ~ q ¬ (¬p ~ ¬q) p ~ q q p ` q p Estereotips 263 262 A C P C A F I L O S O F I A E N T R E L Í N I E S Minecraft: el joc de l’existència Què és el teu personatge quan la partida comença? Pura possibilitat, pur projecte. Segur que coneixes el videojoc retro Minecraft, creat el 2009, que és un exemple de la màxima existencialista «l’existència precedeix l’essència». No hi ha introducció ni una història amb una finalitat, tan sols la pura supervivència. Estàs tan «llançat al món», com deia Sartre que ens trobem els éssers humans en néixer, que només queda la llibertat de fer i la creativitat per inventar tota mena de construccions, i trobar els recursos necessaris per fer-ho. A Minecraft els personatges i els que juguen amb ells dibuixen la figura de la seva vida. Quina relació hi ha entre el videojoc de Minecraft i l’existencialisme? 2.4. Les coses són o exi steixen? Essència davant d’exi stència Davant la frase «Un unicorn és un caval l amb una banya», ent enem que un uni corn t é un e s caract er í sti qu e s det erminade s . Tamb é podem p ensar qu e l’unicorn és un animal real , que existeix en el nostre món , però sabem que no és així . Per tant, podem diferenciar dues maneres d’entendre l’ésser : com allò que permet dotar de caracterí stiques determinades (essència) o bé al lò que atorga la participació real en aquest món (existència). D’acord amb aquestes dues possibilitats, sorgeixen dos corrents metafísics: S’anomenen essencialistes les doctrines que sostenen que hi ha propietats essencials. Aquestes propietats són les que fan possible que cada cosa sigui el que és, i permetin així definir els objectes. També s’entén per essencialistes aquelles doctrines filosòfiques que atorguen més importància a l’essènci a que a l ’exi st ènci a . És una concepció estàtica en què l es essènci es són fixes i invariables. L e s do ctr i n e s e xi st enc i a l i st e s e st ab l e i xen qu e l ’ e x i st ènc i a é s m é s re l l e - vant que l ’essència i pret enen dotar de dinami sme la realitat. L’exi st enciali sme és la f i losof ia que t é aquest enfocament a l ’ hora d’abordar la realitat humana . Aquests pensadors i pensadores proposaran que som éssers l liure s i , p e r t ant , p o d em t r i a r. D e s d e l a c i èn c i a f í si ca e s d e fen s a una v i si ó exi st enci ali sta i no essenci ali sta , ja que consi dera que el cosmos és dinàmic i està en constant mov iment; l a biologia ens explica l a diversitat del s éssers v ius des de la idea d’evolució: veiem que s’accepta més una idea de transformació i dinami sme. 2.5. L’únic que hi ha és la matèr ia? La matèr ia davant de les idees En examinar el nostre món –suposant que no sigui un videojoc–, podem considerar que hi ha elements immaterials ( les matemàtiques o les lleis de la naturalesa) que permeten explicar el món material; fins i tot podem pensar en alguna cosa que hi hagi més enllà, un déu creador, una cosa així com un gran programador. La dualitat entre el que és material i el que és immaterial a l ’ hora de comprendre el món ens porta a propostes metafísiques enfrontades, segons donin més valor (o valor absolut) a un o altre d’aquests components de la realitat. Les teories materialistes defensen que tot és matèria: la vida, el comportament intel·ligent, les idees… La matèria compon la totalitat del món i és independent del subjecte i de la seva consciència. La primera i més important expressió del materialisme la trobem en l’atomisme de Demòcrit, al segle v aC, i en els seus seguidors antics, com Epicur i Lucreci, que concebien la realitat composta exclusivament d’àtoms i buit. La ciència actual proposa una visió materialista. Si tornem a establir un paral·lelisme amb un videojoc, el pensament materialista assumeix que no estem en cap realitat virtual, que tot és real i material. Les teories ideali stes justif iquen la realitat a través de les idees (el que és immaterial), que organitzen, representen o expliquen els processos «materials». Dins d’aquest idealisme, es distingeixen diferents corrents: 2. Les grans preguntes de la metafísica 4 Quin és el paper del «buit» segons l’autor? De quines substàncies es compon la realitat? Argumenta per què l’autor és materialista basant-te en aquest text. La naturalesa del tot, en tant que existeix per si mateixa , consta de dues coses: hi ha el s cossos i hi ha el buit, on són situats i per on es mouen d’una manera variada . Per cert, el sentit comú declara que els cossos existeixen de per si; [...] Per altra banda , si no existís, en absolut, el lloc i l’espai que anomen em buit , el s cossos no es podri en situar enl lo c, ni moure’s en direccions variades [...]. Fora d’això no hi ha res que puguis dir que sigui diferent del cos, perquè seria com si s’ hagués trobat un tercer element en la naturalesa . Puix que tot allò que existeix ha de ser alguna cosa per ell mateix; si no fos alguna cosa tangible, encara que lleu i exigua , augmentaria la massa del cos, amb el seu volum gran o petit, amb tal que el tingui , i completaria la totalitat. Si , contràriament, fos intàctil i de cap manera no pogués impedir la penetració d’un altre cos, que ell travessés, això seria , certament, el que anomenem espai buit o lliure. Lucreci, La naturalesa de les coses, llibre I L L E G I M F I L O S O F I A #SobreElMaterialisme Què significa per a Sartre que «l’home no és res més que el seu projecte»? Les coses són «alguna cosa» si deixen d’existir? El quieti sme és l ’actitud de la gent que diu : «El s altres poden fer al lò que jo no puc». La doctrina que jo el s presento és justament l’oposat al quieti sme, perquè declara : «Només hi ha realitat en l’acció». I encara va més l luny, per - què afegeix: «L’ home no és res més que el seu projecte, no exi steix més que en la mesura que es fa ; no és, per tant, més que el conjunt del s seus act es, res més que la seva vida». D’acord amb això, podem comprendre per què la nostra doctrina horroritza alguna gent. Perquè sovint no tenen res més que una manera de supor tar la seva mi sèria , i és pensar ai xí: «Les circumstàncies han anat contra mi; jo valia molt més del que he estat; evidentment no he tingut cap gran amor, o cap gran amistat, però és perquè no he trobat cap home ni cap dona que en fossin dignes; no he escrit bons l libres perquè no he tingut temps per fer -los […]. Han quedat, doncs, en mi , sense feina , i totalment viables, un conjunt de di sposicions, d’inclinacions, de possibilitats que em donen un valor que la simple sèrie del s meus actes no permet inferir». Ara bé, en realitat, per a l ’exi stenciali sme, no hi ha cap altre amor que e l qu e e s c on str u e i x , no hi ha cap a l tra p o ssi bi l i t at d ’amor qu e l a qu e e s mani fe st a en l ’amor. […] Un home qu e e s compromet a l a v i da di bui xa l a seva figura , i fora d’aquesta figura no hi ha res. Jean-Paul Sartre , L’existencialisme és un humanisme? L L E G I M F I L O S O F I A #ActuoPerTantSoc V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C existència. Allò que és alguna cosa; no la seva simple possibilitat, sinó la seva realitat. essència. Allò que fa que quelcom sigui el que és, la seva naturalesa, les seves propietats principals. Idealisme objectiu Idealisme subjectiu Idealisme transcendental Idealisme absolut Representat per Plató, aquest corrent estableix l’existència de les idees (la veritable realitat) de manera independent del que és material. Afirma que només hi ha les ments i els continguts mentals. Ésser és ser percebut. Destaca com a representant d’aquest corrent George Berkeley. És una proposta d’Immanuel Kant. Les idees són condicions per al coneixement, la seva existència «real» no es pot comprovar. Proposat per G. W. F. Hegel, assumeix que la realitat té un «pla» al darrere, una gran idea, que s’ha de fer i que anomena «esperit absolut». V O C A B U L A R I F I L O S Ò F I C idea. Del grec eidos, per a Plató és independent tant de la realitat sensible com del pensament. Amb Descartes, significa ‘contingut mental’. Actualment és sinònim de concepte i de pensament. matèria. Del llatí materia (‘fusta, material de construcció’), és la realitat sensible, tot allò que pot ser objecte d’experiència. PARAR I PENSAR Art metafísic L’artista espanyol Eduardo Chillida va intentar que una idea canviés la matèria a la muntanya de Tindaya, a l’illa de Fuerteventura: volia crear una gran obra metafísica buidant l’interior de la muntanya per representar com de petita era l’existència humana. La muntanya, però, és un lloc sagrat del poble majorero i el Govern local va aturar el projecte. Els motius per aturar el projecte són materialistes o idealistes? Et sembla correcte? Vista aèria de la muntanya de Tindaya. 79 78 Q L L Q A Q L E 5
RkJQdWJsaXNoZXIy