1. El saber filosòfic i les seves característiques Has sentit a parlar del mite de la caverna? És una al·legoria que va escriure el filòsof grec Plató (427 aC-347 aC) sobre unes persones presoneres a l’interior d’una cova , encadenades i obligades a mirar una paret on altres homes projectaven ombres. Un món com el del FiloRepte, en què es prohibissin les preguntes, seria una cosa semblant. L’única realitat per als presoners de la caverna són les ombres, incapaç o s d e pregunt ar - se qu è hi ha mé s enl l à . En el mit e , una d’aqu e st e s persones s’escapa i descobreix que aquella caverna és un gran engany i que res del que hi ha après té a veure amb la vida ; aquesta persona és el filòsof, que, tot i haver -se escapat, sent que té la missió de tornar a les profunditats de la caverna per rescatar -ne el s companys. Probabl ement tots ens hem sentit alguna vegada com el s presoners del mit e de l a caverna , com l a noi a que, a cl asse, obser vava «l’exterior». Aquest l li bre int entarà que l es se ves pàgines ober t es siguin una f inestra de re f l e xió i qü e st ionament p er on ens pugu em e scapar i c ont empl ar el món amb més lucidesa , amb l’ajuda d’aquest amor (philein) a la saviesa (sophia) i d’aqu e st a habi l it at p er a l a v i d a qu e é s l a f i lo s of i a . L a f i lo s of i a ha d e ser al carrer, en els nostres problemes quotidians, i viceversa , la vida ha de tornar a les aules per poder -ne treure tot el que hi està presoner. La filosofia ens ser - virà per pensar la vida i viure el pensament. El dubte, la sorpresa, l’admiració per allò desconegut van fundar el pensament filosòfic abans que es recollís en tractats i grans sistemes. Abans de ser a les aules, la filosofia va ser als fòrums de les ciutats gregues, que s’ havien convertit, amb Atenes al capdavant, en boniques factories de paraules. A les places públiques els ciutadans deliberaven, al costat de figures com Sòcrates (470 aC-399 aC), sobre el bé comú, sobre el que era just o injust, sobre la veritat o la felicitat. Buscaven resoldre, amb el diàleg, les dificultats més poderoses de la vida humana. Aquelles preguntes eren diferents de les nostres? Què ens preocupa realment a la vida? Probablement, l ’amor, la mort, la por del fracàs, la injustícia , el pas del temps, el sexe, Déu , el suïcidi , la felicitat, la política , la violència ... Immanuel Kant (1724-180 4) va resumir les nostres preocupacions en aquestes preguntes: què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? Al final tot es resumia en una única gran pregunta : què és l’esser humà? Kant insistia que intentar saber qui som és un gran atreviment; l’expressió llatina «sapere aude!» es va convertir gràcies a ell en el lema dels filòsofs il·lustrats: «atreveix-te a saber!». COMENCEM LLEGINT Fa gairebé vint anys, estava explicant la metafísica d’Aristòtil a un grup d’alumnes de segon de Batxillerat. Tenien el llibre de text obert a sobre la taula i prenien nota a la l libreta del que jo anava escrivint a la pi ssarra . Hi havia una noia asseguda al fons de la classe, al costat d’una finestra que donava al carrer. No havia obert el llibre. Es distreia mirant a l’exterior. Vaig deixar el guix a la taula i vaig caminar cap a ella . –Què és això tan interessant que hi ha a l’altre costat de la finestra? M’imagino que deu ser més important que l’examen de la setmana que ve –li vaig preguntar amb ironia . –La vida –va respondre ella . Eduardo Infante , Filosofia al carrer Quin significat té aquesta anècdota? Has sentit a dir res semblant a classe? Què vas entendre exactament? Per què? #AL’AltreCostatDeLaFinestra PARAR I PENSAR Pensar la vida quan ja està resolta? El filòsof grec Aristòtil (384 aC-322 aC) considerava que el saber filosòfic va començar a buscar-se quan les necessitats per a la vida estaven cobertes. Que potser era un luxe ociós per a persones amb la vida resolta? Aquesta idea es reflecteix en el tòpic filosòfic atribuït al pensador anglès del segle xvii Thomas Hobbes: primum vivere, deinde philosophari; és a dir, ’primer viure i després filosofar’. Creus que la filosofia demana tenir cobertes unes condicions de vida bàsiques? Sense recursos no es pot «filosofar»? 8
RkJQdWJsaXNoZXIy