1 . 1 . Caracter í st iques del saber f i losòf ic No hi ha una única manera d’ent endre la f i losof ia , però es pot dir que hi ha unes característiques que defineixen el saber filosòfic: És un saber argumentatiu i ref lexiu. No es conforma amb la idea que el s fets tinguin lloc: vol trobar -los el sentit; aspira a tenir raons sobre per què les coses són d’una manera determinada. El saber filosòfic ens aporta ar - guments que han de ser debatuts mitjançant el diàleg. És un saber analític i crític. No accepta tal qual els coneixements habituals, sinó que en dubta , els qüestiona i intenta descobrir si les veritats comunes realment ho són . Per fer -ho, necessita aclarir les paraules que fem ser vir i crear -ne d’ altres que descriguin millor el que busquem. És un saber radical. No es queda en l es aparences, en l a super f íci e de l es coses: busca una veritat profunda i fonamental que aspira a trobar en la realitat. Vol arribar fins a l’ arrel de les coses. És un saber integrador. Cap ciència en concret pot formular les preguntes i proporcionar les respostes que busca la filosofia . Aquesta disciplina pretén entendre el món i la vida humana en la seva totalitat, connectant tots els sabers i totes les ciències. És un saber obert a trobar el sentit individual i col·lectiu de les nostres vides. L a f i losof i a és una ref l exió inacabada, una feina sempre per fer que recomença en cadascun de nosaltres. És un saber pràctic. Aposta per una forma de vida , una deci sió vital. El saber filosòfic està compromès amb l’ acció, vinculat a la moral i la política . 1 Per què és tan habitual demanar una justificació de la seva feina a algú que es dedica a la filosofia? Quina diferència hi ha entre la filosofia i altres feines o professions? Per què és especial la forma de vida de la filosofia? Em pregunt en sov int si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne. Int er - p el · l ar qui es dedi ca a l a f i losof i a és int er p el · l ar l a p ersona . No m’ imagino que a un denti sta se li pregunt és si se sent denti sta o que a una enginyera se l i qü e st i on é s si se sent en g i nye ra . Pe rò l a f i l o s of i a pro j e c t a un p e rqu è s empre o b e r t s o bre un a d e c i s i ó v i t a l . Mé s en l l à d ’ e st a r v i n cu l a d a a un a professió o a un camp d ’estudi , l ’activ itat f i losòf ica és una possi bi litat per l a qual s’aposta com una forma de v ida . Té conseqüènci es personal s, però també col·lectives, sobre l ’entorn i sobre el t emps. És possible fer aquesta aposta avui? Preguntar -me a mi si em sento f i lòsofa i com vaig arribar a ser -ne és, també, preguntar -nos a nosaltres mat ei xos per la possibi litat i el l loc de la f i losof ia en la nostra societat. La nostra societat no és una cosa abstracta : són l e s no stre s e sc o l e s i univ e rsi t at s , p e rò t amb é l e s no stre s pre o cup a c i on s , converses i maneres de rel acionar -nos amb el que passa . La f i losof i a és l a mania d’alguns que, no obstant ai xò incumbei x necessàriament a tothom . Marina Garcés, Filosofia inacabada L L E G I M F I L O S O F I A #UnaFormaDeVida 1 A partir d’una pregunta que et preocupi, defineix les característiques del saber filosòfic. REFLEXIONA 2 Q uin tret del saber filosòfic et sembla especialment important? Com et pot servir la filosofia en la teva vida? ARGUMENTA 3 E l saber filosòfic té alguna utilitat? Per què s’ha d’estudiar? Es pot fer, com es pregunta Marina Garcés, aquesta aposta avui? EXPLICA A C T I V I T A T S Gravat del llibre Arbre de ciència (Leiden, 1635), de Ramon Llull. L’arrel de l’arbre de les ciències El filòsof francès del segle xvii René Descartes utilitza la metàfora de l’arbre per tal d’explicar la relació entre tots els tipus de coneixement. Així, els sabers particulars serien les branques, el tronc seria la física, i l’arrel de l’arbre del coneixement seria la metafísica. I tot el conjunt del saber serà anomenat filosofia. Qualsevol pregunta és, en el fons, filosòfica? Pensa en algun exemple i explica’n les implicacions filosòfiques. 9
RkJQdWJsaXNoZXIy