3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36

254371

Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ’ Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l ’elaboració hi ha par ticipat l ’equip següent: Alber t Ghanime Rodríguez Elena de Mar tín Rojo Raquel Rubalcaba Bermejo Francisco Javier Zabaleta Estévez EDICIÓ Queralt Badia Moragas Mar ta Ballester Gassó Ruth Mar tín Jiménez Raquel Rubalcaba Bermejo EDICIÓ EXECUTIVA Mar ta Ballester Gassó Raquel Rubalcaba Bermejo DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l ’alumnat els traslladi a la llibreta. 3 E S O Geografia

Un i t a t Punt de par t ida : l a s i tuac i ó d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines 0 L’equilibri entre medi natural i activitat humana 8 Quina relació hi ha entre les persones i el medi natural? 1. L ’aprofitament dels recursos naturals 2. Acció climàtica 3. L a transformació dels paisatges Analitzar l’organització del relleu continental i les aigües de la Terra 1 El futur d’una població que envelleix 26 Quant hem canviat 1. U n repartiment desigual de la població 2. L a població mundial creix 3. U n creixement demogràfic a dues velocitats 4. L es societats envelleixen 5. L es migracions: a la recerca del benestar 6. E ls fluxos migratoris actuals 7. L a població de la Unió Europea és així 8. E ls problemes demogràfics d ’Espanya 9. L a situació demogràfica de Catalunya Interpretar un mapa de densitat de població Elaborar i interpretar una piràmide de població Analitzar un mapa de fluxos migratoris 2 L’economia mundial. Com ens afecta la globalització? 54 Quina relació hi ha entre globalització, crisi i ocupació? 1. L’activitat econòmica 2. Q ui duu a terme l’activitat econòmica? 3. Q uè necessiten les empreses per produir? 4. E l funcionament del mercat laboral 5. E l predomini del sistema capitalista 6. U na economia global 7. L es potències econòmiques tradicionals 8. L es noves potències del segle xxi Analitzar el procés de terciarització de l’economia espanyola 3 La producció d’aliments, clau en l’Agenda 2030 78 L’ODS Fam zero és només qüestió de produir més aliments? 1. El sector primari al món 2. El medi físic limita avui dia l’agricultura? 3. Les diferents formes d ’agricultura 4. L’agricultura de mercat als països desenvolupats 5. L’agricultura tradicional als països en desenvolupament 6. Les plantacions dels països en desenvolupament 7. La ramaderia, una activitat a l’alça 8. La pesca i l’aqüicultura 9. El sector primari a la Unió Europea 10. El sector primari a Espanya 11. El sector primari a Catalunya 12. Els reptes del sector primari en l’actualitat Interpretar el mapa d ’usos del sòl agraris Analitzar els paisatges agraris espanyols 4 La necessitat d’una indústria més sostenible 114 El nostre consum d ’energia contribueix a la sostenibilitat? 1. L’activitat minera 2. L’explotació de les energies no renovables 3. El creixement de les energies renovables 4. Els principals productors i consumidors d ’energia 5. L’activitat industrial 6. De la Primera Revolució Industrial a la indústria 4.0 7. La importància de la localització industrial 8. Qui lidera la producció industrial? 9. La UE: debilitats i fortaleses del sector 10. El sector secundari a Espanya 11. El sector secundari a Catalunya 12. L’impacte de la indústria en el medi ambient Valorar la dependència energètica dels estats Identificar un paisatge industrial en una fotografia aèria Índex 9INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURA VIDA D’ECOSISTEMES TERRESTRES 15 3SALUT I BENESTAR TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC 8 2FAM ZERO 2

Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La geograf i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves Els beneficis dels manglars Diferents maneres de protegir els paisatges Compto amb la geografia per fer plans Elaboro un vídeo sobre l’activisme ambiental (Crear i difondre informació veraç) Penso críticament: cert o fals? Als deserts sempre fa calor? Diferents maneres de connectar amb el medi natural Organitzar una exposició sobre el medi natural com a recurs per a la vida Els estats poden influir en la demografia? Les migracions climàtiques El greyny boom, una oportunitat de negoci? Organitzo una campanya publicitària sense estereotips de gènere (Promoure la igualtat de gènere en la publicitat) Penso críticament: cert o fals? Neixen més nens que nenes? Només emigrem per motius de pobresa? Elaborar una enquesta de població La digitalització de l’activitat econòmica Quin interès econòmic té la Xina a l’Àfrica? Google és un monopoli? La història de la globalització Les potències tradicionals des d ’un altre punt de vista A què anomenem economies emergents? La globalització és només econòmica? Reflexiono sobre la informació que rebem (Identificar fonts fiables i seleccionar informació) Penso críticament: cert o fals? L’economia mundial depèn només de les grans potències? L’economia col·laborativa a examen Elaborar un projecte empresarial respectuós amb els ODS La multifuncionalitat de l’espai rural La transformació digital del camp El pasturatge nòmada, un mitjà de subsistència Pràctiques pesqueres destructives L’explotació forestal a la UE Salton Sea, un somni soterrat pels abocaments agrícoles Els beneficis de consumir productes de temporada Analitzo un projecte de revitalització d ’un espai rural (Buscar dades estadístiques) Penso críticament: cert o fals? L’agricultura intensiva és més nociva per al medi que l’ecològica? La xocolata és un dolç amarg? Qüestionar la teoria malthusiana en els nostres dies Donar una vida nova als residus Quanta energia consumim a casa? Valoro un producte (Ser responsable en les valoracions de productes que fas) Penso críticament: cert o fals? L’automatització destrueix llocs de treball? Els drets laborals: quant hem guanyat? Crear un guió de cine per reflexionar sobre els nostres modes de producció 3

Un i t a t Punt de par t ida : l a s i tuac i ó d ’aprenentatge Const rue i x e l teu cone i xement Sabers bàs i cs Ki t d ’e ines 5 Comerç i transport: motor i repte de l’economia 146 Com participem en el comerç global? 1. El lideratge del sector terciari en les economies 2. El comerç encapçala el sector de serveis 3. L’organització del comerç mundial 4. Els transports 5. Cap a un transport terrestre més eficient 6. El transport naval i l’auge dels contenidors 7. El transport aeri 8. La UE, una potència comercial mundial 9. El comerç i els transports a Espanya són així 10. El comerç i els transports a Catalunya 11. L’impacte mediambiental del transport Comparar un servei públic essencial entre països Comparar la densitat de població amb la xarxa de carreteres d ’un país Representar la balança comercial de mercaderies de la UE 6 Altres serveis bàsics per a l’economia i el benestar 176 Per què el turisme ha de ser sostenible? 1. L a creixent demanda de serveis turístics 2. L es destinacions principals del turisme mundial 3. C om pot ajudar el turisme a aconseguir els ODS? 4. E ls serveis financers i de les TIC 5. A ltres serveis que procuren riquesa i benestar 6. E l turisme i altres serveis a Espanya 7. E l turisme i altres serveis a Catalunya Analitzar la competitivitat del sector turístic espanyol 7 Les ciutats, espais de contrastos 198 Què fa saludable una ciutat? 1. L ’espai urbà enfront de l’espai rural 2. E l creixement de la ciutat 3. E ls grans espais urbans 4. L es ciutats, centres econòmics dels estats 5. C ap a un món de ciutats 6. L a xarxa urbana mundial 7. L a xarxa urbana d ’Europa 8. L a xarxa urbana a Espanya i a Catalunya 9. C iutats sostenibles i multiculturals Comparar un paisatge urbà i un paisatge rural. Interpretar el plànol d ’una ciutat Analitzar la xarxa de ciutats globals 8 Els reptes del món globalitzat i els ODS 228 Respectem els drets humans? 1. E ls contrastos en el desenvolupament humà 2. F i de la pobresa i fam zero 3. S alut i benestar, aigua potable i sanejament 4. E ducació de qualitat i treball digne 5. I gualtat de gènere 6. F actors que frenen el desenvolupament dels països 7. L es ajudes al desenvolupament 8. N omés hi ha pobresa als països en desenvolupament? 9. L a pobresa i el medi ambient Classificar els països segons l’IDH Valorar el progrés dels ODS 9 Aliances entre els estats: cooperar per avançar 254 Què han aconseguit els grans acords internacionals? 1. E l territori s’organitza en estats 2. E ls sistemes polítics principals 3. C onflictes i drets humans 4. A cords de col·laboració entre els estats 5. P er a què va néixer la Unió Europea? 6. E ls reptes actuals de la Unió Europea 7. E spanya, un estat democràtic 8. C atalunya, nacionalitat dins l’Estat espanyol Analitzar el mapa polític del món Analitzar els contrastos territorials a partir de mapes i gràfics Glossari Índex REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 13 ACCIÓ PEL CLIMA 12 CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLES 11 CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES 17ALIANÇA PER A ASSOLIR ELS OBJECTIUS 4

Pract i ca l es competènc i es espec í f iques Passo a l ’acc i ó : e l repte f ina l Expl ora nous cone i xement s La geograf i a en l a meva v ida Fa i g serv i r informac i ó responsabl ement Comprenc perspect i ves El transport aeri, un servei que atreu més serveis Els nostres viatges tenen un cost mediambiental Comparo titulars sobre el comerç electrònic (Contrastar informació) Penso críticament: cert o fals? Les bosses de paper són més ecològiques que les de plàstic? El debat equivocat: serveis públics o privats? Proposar mesures per fer un ús més sostenible dels transports Un eco-resort a les Maldives La corba del somriure empresarial La importància dels serveis socials Prenc consciència de la meva empremta digital (Controlar la informació personal a Internet) Penso críticament: cert o fals? Hi ha mitjans d ’informació independents? Quan el lleure no era digital Crear una experiència de turisme sostenible A què anomenem suburbi? La megalòpoli de BosWash des de l’espai Ciutats que generen més riquesa que molts estats El procés d ’urbanització a Espanya Un recorregut històric per les ciutats europees Ens desplacem amb metro Interpreto un article de premsa (Analitzar informació i emetre’n un judici) Penso críticament: cert o fals? Els patinets redueixen la contaminació a les ciutats? La ciutat abans i després de la pandèmia Dissenyar la ciutat ideal L’estrès hídric al món Realment està abolida l’esclavitud? La discriminació de les dones a l’Àfrica limita el desenvolupament del continent Radiografia de la pobresa a Espanya i a Catalunya Viure en l’estat del benestar Escric una carta a la direcció d ’UNICEF (Expressar i argumentar les teves opinions) Penso críticament: cert o fals? La malnutrició és un problema exclusiu dels països pobres? Quan tenir una feina no impedeix caure en la pobresa Participar en un voluntariat De què s’ocupa una ambaixada? La relació entre religió i estat Tres conflictes en el punt de mira: Síria, l’Afganistan i Ucraïna Quina documentació necessites per travessar una frontera? Identifico una notícia falsa (Reconèixer informació veraç) Penso críticament: cert o fals? La llibertat d ’expressió és un dret que em permet dir qualsevol cosa? Israel, dues visions d ’un conflicte Proposar una iniciativa europea 5

Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... El futur d’una població que envelleix 1 En l ’actualitat hi ha dues característiques que defineixen la tendència de la població mundial: l ’alentiment del ritme del creixement demogràfic respecte al segle passat i l’envelliment de les societats, que es manifesta en un augment del conjunt de persones que tenen 65 anys o més. Aquest envelliment comença a qüestionar el progrés econòmic i el benestar social que coneixem. La població treballadora , que amb els seus impostos finança les despeses socials de l’estat, ha de mantenir un nombre creixent de persones jubilades, i les despeses socials destinades a satisfer les necessitats de la població més gran es disparen . C O N C E P T E S C L A U : benestar, creixement, envelliment. P U N T D E PA R T I DA Quins canvis s’han produït en la mida mitjana de les famílies espanyoles? Quina creus que n’és la causa? Quant s’ha incrementat la participació de les dones en el mercat laboral des del 1960? Et sembla una dada important? A què atribueixes l’augment en l’esperança de vida? Quines circumstàncies hi ha d ’haver per parlar de benestar social? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E Àvia i net a les Filipines. 26 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 26 16/06/2022 20:26:31 l ’ l i ll i P U N T D E PA R T I DA Quins canvis s’han produït en la mida mitjana de les famílies espanyoles? Quina creus que n’és la causa? Quant s’ha incrementat la participació de les dones en el mercat laboral des del 1960? Et sembla una dada important? A què atribueixes l’augment en l’esperança de vida? Quines circumstàncies hi ha d ’haver per parlar de benestar social? Garantir un benestar mínim a totes les persones Hi ha milions de persones que no tenen accés a sistemes de salut i sanejament adequats que els permetin un cert benestar. Elaborar una enquesta és un primer pas per prendre’n consciència . R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Coneixeré la distribució de la població mundial i com evoluciona. Comprendré les raons de l’envelliment demogràfic. Analitzaré els problemes poblacionals de la UE i d ’Espanya. Passaré a l’acció elaborant una enquesta per conèixer les necessitats de les persones i com valoren la seva qualitat de vida. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS 1960 2020 LA LLAR Mida mitjana de les llars 4 persones 2,5 persones 1,2 fills i filles Més del 16 % el 40 % són joves de menys de 25 anys 14,4 % del total de la població espanyola 46,3 % de les dones participen en el mercat laboral 19,4 % del total de la població espanyola 6 % de la població 42,1 % de la despesa total 83,6 anys 3 persones en edat de treballar per persona gran 14 anys 74 anys 3 fills i filles 8 persones en edat de treballar per persona gran 8,2 % del total de la població espanyola 27 % del total de la població espanyola Una mica més del 2 % de la població activa Menys de l’ 1 % de la població 5,2 % de la despesa total 69,9 anys 20,1 % de les dones participen en el mercat laboral Mitjana de naixements per dona Població de menys de 15 anys Taxa d ’activitat femenina Població dependent de més de 64 anys Taxa d ’atur Població de 65 anys i més Població de 80 anys i més Esperança de vida en néixer En pensions LA FEINA LA GENT GRAN LA DESPESA DE L’ESTAT Àvia i net a les Filipines. 3SALUT I BENESTAR 27 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 27 16/06/2022 20:26:34 Per què sorgeixen els conflictes? De vegades s’originen conf lictes, bé dins d’un estat o bé entre dos estats o més. N ’ hi ha que comencen sent interns, però acaben esdevenint conf lictes internacionals davant la ingerència d ’altres estats que prenen partit per una de les faccions enfrontades. Les causes dels conf lictes són diverses: el control de recursos naturals molt preuats (com p etro li , di amants o ai gua) , di sput es t erritori al s , enfront aments nacionalistes o ètnics, diferències religioses o culturals, etc. La gran majoria són conf lictes econòmics. El xoc d’interessos entre dos estats o més sol provocar pressions econòmiques, com ara un augment dels aranzels (taxes que graven els productes que provenen d ’altres països) i , en el s casos més greus, embargaments, és a dir, la prohibició de comerciar amb un país. També són freqüents els conf lictes diplomàtics, motivats per qüestions polítiques o per incidents fronterers. Els més greus són els conf lictes armats, en què la violència provoca un gran nombre de víctimes. (8 i 9) Els membres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que són gairebé tots els estats del món, estan obligats a resoldre de manera pacífica les desavinences que tinguin i a posar les seves forces armades a disposició del Consel l de Seguret at de l ’organització p er rest ablir l a pau al l à on s’ hagi trencat. Ara bé, aquest compromís s’ ha incomplert moltes vegades. 3. Conflictes i drets humans APRENC A MIRAR Analitza el mapa. Quines regions del món són més conflictives? Què significa que un conflicte intern s’hagi internacionalitzat? Quin percentatge del total representen aquesta mena de conflictes? Assenyala a quins països hi va haver més desplaçaments per conflictes armats el 2020. 9. LA PERSISTÈNCIA DELS CONFLICTES ARMATS BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazònia / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. CENTREAFRICANA (2006) REP. DEM. DEL CONGO est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1998) SUDAN Darfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN DEL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKISTAN Balutxistan (2001, 2005) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPTE Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-PALESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN houthis (2004) AQPA (2011) TURQUIA sud-est (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJAN Nagorno-Karabakh (2020) FONT: Escola de Cultura de Pau, Alerta 2021! 0 1.300 quilòmetres escala 933943_01_p034_h1_principales con ictos ES0000000095078 933943_01_p034_h1_principales conflictos_MOD_ES001_2534282.pdf 1 29/3/22 13:19 Tipus de con ictes 34 con ictes armats Interns internacionalitzats 82 % Internacionals (Sahel Occidental i Israel-Palestina) 9 % Interns 9 % ES0000000095078 933943_01_p034_h1_grafico_principales conflictos_MOD_ES001_2534280.pdf 1 7/3/22 12:56 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes amb entre 5.000 i 25.000 víctimes mortals ES0000000095078 933943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES001_2534281.pdf 1 29/3/22 13:18 8. «Marcha por la vida», el 26 de juliol del 2019, a Bogotá, Colombia. ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 262 16/06/2022 20:27:24 Terrorisme i violència El terrorisme és una forma de conf licte en què grups armats fan ser vir la violència indiscriminada contra la població i les institucions per aterrir-les i sotmetre-les al seu domini . Si qui l’exerceix és el govern mateix, per tal de mantenir-se en el poder, parlem de terrorisme d’estat. Fins a l ’atemptat d ’Al-Qaeda contra les Torres Bessones de Nova York, l’11 de setembre del 2001, el terrorisme representava un conf licte principalment intern d’alguns estats o d’una regió. Aquell atemptat va marcar l’inici del terrorisme global, que presenta els trets següents: Una estructura internacional . L’organització disposa de grups terroristes escampats per tot el món que actuen de manera coordinada . Objectius transnacionals. Intenten crear un bloc de països sota el seu control ideològic i polític. Un fort component religiós. Accions indiscriminades i sagnants a qualsevol lloc. Entre el 2014, en què es van assolir les pitjors xifres del segle, i el 2019, les morts causades per atemptats terroristes al món es van reduir any rere any, i van passar de 32.685 a 13.826, el 41 % de les quals van ser a l ’Afganistan. (10) Avui dia , els grups terroristes fan ser vir les xarxes informàtiques per llançar les seves amenaces i com a vehicle de propaganda ideològica i de captació d’adeptes; també per introduir virus informàtics que facin malbé infraestructures importants i apropiar-se d’informació útil per desestabilitzar un govern o cometre un atemptat. És el ciberterrorisme. Justícia universal i ingerència humanitària El principi de justícia universal deriva del dret internacional , que defineix les responsabilitats legals dels estats en les relacions entre si . Aquest principi permet que els tribunals d’un estat, en representació de la comunitat internacional, jutgin delictes molt greus, com ara genocidis i crims de guerra, amb independència del país on s’ hagin comès i de la nacionalitat de les persones que els hagin perpetrat. Amb això es pretén que aquests delictes, que atempten contra la pau, la seguretat i els drets humans, no quedin impunes. Així mateix, hi ha un dret internacional humanitari, com a part del dret internacional , que en una situació de conf licte armat protegeix les persones no combatents (civils, personal mèdic i religiós, entre d ’altres), o les que han deixat de ser-ho (com ferits o presoners de guerra) i prohibeix certs mitjans i mètodes militars. Aquest cos legal legitima, per raons humanitàries, la ingerència o el dret d’intervenir d’un estat o més d’un estat, o d’organitzacions internacionals, en un altre estat sobirà , sense el seu consentiment, si s’ hi desenvolupa un conf licte armat en què es violen de manera contundent els drets humans. Però no tots els estats accepten aquesta ingerència humanitària , ni hi ha un acord universal sobre què comporta, en què consisteix i com s’ ha de dur a terme, i per això genera controvèrsia. 10. L’IMPACTE DEL TERRORISME 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo FONT: IEP, Índex de terrorisme global 2020. 0 20 . 000 40 . 000 60 . 000 80 . 000 100 . 000 Orient Mitjà i Àfrica septentrional 96.360 37.553 Àsia meridional 74.087 37.154 Àfrica subsahariana 49.791 12.567 Àsia oriental 7.350 8.685 Rússia i Àsia occidental 3.812 2.522 Iberoàmerica i Carib 2.162 2.594 Estats Units i Canadà 296 514 Europa 2.558 4.531 Víctimes mortals Nombre d'atemptats En milers ES0000000095078 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo_MOD_ES001_2534277.pdf 1 7/3/22 13:43 ES0000000095078 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo_MOD_ES001_2534277.pdf 1 10/3/22 23:12 BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazòni / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. C NTR AF IC NA (2006) REP. D M. DEL CONG est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1998) SUDAN arfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN EL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKIST N Balutxistan (2001, 2 05) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPT Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-P LESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN hout is (2004) AQPA (2011) TURQ IA sud-e t (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJ N Nagorno-Karabakh (2020) FONT: Escola de Cultura de P u, Alerta 2021! 0 1.300 quilòmetres escala 933 4 _01 p034_h1 princ pales con ictos ES0000 95 78 93394 _01_p 34_h1_principales conflictos_MOD ES001_2534282.pdf 1 29/3/22 13:19 Països on va ha er-hi con i tes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes amb entre 5.000 i 25. 00 víctimes mortals ES0000 95 78 93394 _01_p 34_h1_leyenda_principales conflictos_MOD ES001_2534281.pdf 1 29/3/22 13:18 8. «March por la vida», el 26 de juliol del 2019, a Bogotá, Colombia. 9 Enumera les principals fonts de conflictes entre estats. Explica què caracteritza el terrorisme global. Quan es pot parlar de terrorisme d ’estat? Defineix dret internacional humanitari. Què permet fer, en les guerres que violen sistemàticament els drets humans? I el principi de justícia universal? Expressa i comparteix la teva opinió. Els estats han d ’intervenir en conflictes d ’altres països? Quins motius els poden portar a intervenir? Tots són lícits? I D E E S C L A U ESPAI DIGITAL Busqueu informació sobre un cas real de ciberterrorisme i comenteu-lo a classe. Qui està exposat als atacs? 263 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 263 16/06/2022 20:27:27 8. Només hi ha pobresa als països en desenvolupament? Pobresa relativa i exclusió social La pobresa no és exclusiva dels països en desenvolupament; també n’ hi ha al s paï sos avançats. Però al s països «rics» no es mesura l a pobresa absoluta, ent esa com l a situació en què l a persona no t é sati sfet es l es necessitats bàsiques, normalment referides a l ’alimentació, l’ habitatge i el vestit: als països desenvolupats es mesura la pobresa relativa. En les societats avançades, es considera que una per - sona és pobra quan es troba en un clar desavantatge econòmic i soci al respect e a l a resta de persones del seu entorn . Per això, la pobresa es fixa segons el nivell mitjà d’ingressos dels habitants. La pobresa pot portar una persona a l’exclusió social, és a dir, a quedar-se al marge de la societat, sense participar -hi plenament. Sovint es manifesta en l ’aïllament social , la pèrdua de llaços familiars forts i de relacions socials, la deterioració de la salut física i mental , o addiccions, entre d’altres, que l ’allunyen cada vegada més de la possibilitat de reinserir -se en la societat, de tenir una feina i ingressos, etc. L’indicador AROPE Per avaluar la pobresa i l’exclusió social , la Unió Europea utilitza l’indicador AROPE, (25 i 26) que considera que una persona està en risc de patir -ne si es troba en almenys una d ’aquestes tres situacions: Viu en una llar en què els ingressos són inferiors al l lindar de ri sc de pobresa, qu e se situa en el 60 % del s ingressos mitjans nacional s per unitat de consum. Pat ei x una mancança mat erial greu. Es considera que una persona està en aquesta situació quan no es pot permetre, almenys, quatre de nou conceptes estimats de consum bàsic a escala europea , entre el s qual s : di spo sar de rent adora ; ser capaç d ’af ront ar despeses imprevistes i el pagament de la hipoteca , el l logu er o e l s rebut s d e l a l l ar ; menjar carn o p e i x , com a mínim , cada dos dies; mantenir l’ habitatge a una temperatura adequada , o sortir de vacances una setmana a l ’any. A casa seva , tots el s membres en edat de trebal lar estan a l ’atur o amb bai xa int ensitat l aboral, és a dir, treballen , però menys del 20 % del temps màxim que podrien haver treballat. 933943_09_216_h01_pobreza_UE FONT: Eu r os t a t . 2020. 9 , 8 72 , 4 mi l i ons de pe r sones* t enen i ng r es sos i n f e r i o r s a l l l i nda r de r i s c de pob r esa *X i f ra p r èv i a a l a c r i s i causada pe r l a cov i d - 19 . 24 , 5 mi l i ons de pe r sones* pateixen mancança ma t e r i a l g r eu 27 mi l i ons de pe r sones* v i uen en l l a r s amb ba i xa i n t ens i t a t l abo ra l 47 , 5 11 , 5 9 , 0 8 , 2 5 , 2 1 , 3 ES0000000095078 933943_09_p216_h01_pobreza_UE_MOD_ES001_2524660.pdf 1 10/6/22 19:23 Defineix amb les teves paraules què és l’exclusió social. Diferencia entre pobresa absoluta i pobresa relativa. Reflexiona: es pot comparar la pobresa relativa d ’Espanya amb la de Suècia? Per què? I D E E S C L A U 25. LES CAUSES DE LA POBRESA RELATIVA A LA UE 26. POBLACIÓ EN RISC DE POBRESA E X P L O R A 933943_09_p216_h01_UE_riesgo_pobreza FONT: Eurostat. 2019. 0 600 quilòmetres escala O C E À AT L À N T I C m a r Me d i t e r r a ni m ar Ne g re *D a tos de I ta l ia e I r la nda de 2 0 1 8. ES0000000095078 933943_09_p216_h01_UE_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2522858.pdf 1 25/3/22 12:14 Menys del 15 Població (en % del total) Del 15 al 20 Del 20 al 25 Més del 25 ES0000000095078 933943_09_p216_h01_leyenda_UE_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2524664.pdf 1 25/3/22 12:15 244 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U08(ok)_125700.indd 244 16/06/2022 20:26:04 La teva investigació Consulta l’últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN) i explica si la situació a Espanya ha millorat o ha empitjorat, i els motius. A DEBAT Penseu que vivim en una societat que, en general, és solidària? Poseu-ne un exemple real. Quines tres mesures proposaríeu per alleujar la pobresa? 8 E X P L O R A Radiografia de la pobresa a Espanya i a Catalunya La crisi econòmica del 2008 va comportar un augment notable del nombre de persones en risc de pobresa. A partir del 2014 es va començar a reduir gradualment, a mesura que l’economia es recuperava, però el 2019 la tendència es va invertir. Aquell any, les persones en risc de pobresa eren unes 9.610.000, que representaven el 20,7 % de la població total espanyola i superaven en 0,3 punts la taxa del 2009. El març del 2020, la paralització de l’economia mundial a causa de la covid-19 va implicar una crisi encara més profunda que la del 2008. Al començament d’octubre d ’aquell mateix any, unes 207.000 empreses i uns 327.000 treballadors autònoms (el 10 % del total) s’ havien vist obligats a cessar l ’activitat. La taxa d ’atur va arribar al 16,2 %, enfront del 13,8 % de l ’any anterior, i el 35 % de les empreses van tancar l ’any amb pèrdues econòmiques. Davant la contracció de la demanda , el 2020 el PIB d’Espanya va registrar una caiguda històrica del 10,8 %. Les mesures de protecció social , com els ERTO i les prestacions extraordinàries als autònoms, van moderar l’impacte de la crisi , però van contribuir a fer que el dèficit públic es disparés fins a representar l’11 % del PIB, el més alt de tots els països de la UE. El 2020, el 21 % de la població es trobava en risc de pobresa, el 7 % patia una mancança material greu i prop del 10 % tenia una ocupació de baixa intensitat. Així, el 22,8 % reconeixia que arribava a final de mes amb dificultat o molta dificultat. (27 i 28) A Catalunya, segons dades del 2021, les persones en situació d’exclusió social representaven el 29,1 % de la població, aproximadament 2.260.000 persones. 28. El 2020, la crisi causada per la covid-19 va portar un milió i mig de famílies espanyoles a les «cues de la gana» per poder menjar. 27. POBLACIÓ EN RISC DE POBRESA Les llars monoparentals, en particular les formades per una dona amb fills o filles dependents Joves d ’entre 16 i 29 anys amb un nivell d ’estudis bàsic, i majors de 65 anys Persones amb discapacitat Immigrants de països no comunitaris Persones aturades de llarga durada Les dones i els infants GRUPS MÉS VULNERABLES Menys del 20 Del 20 al 25 Del 25 al 30 Del 30 al 35 Més de 35 Població (en % del total) FONT: I NE . 2021 . 933943_09_p217_h01_pobl_riesgo_pobreza ES0000000095078 933943_09_p217_h01_pobl_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2524665.pdf 1 25/3/22 12:31 245 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U08(ok)_125700.indd 245 16/06/2022 20:26:06 3 Compara. Penses que desenvolupament i desenvolupament sostenible són el mateix? Explica-ho. 4 Defineix aquests conceptes: Deute extern ONG Índex de desenvolupament humà Mancança material greu 5 Posa dos exemples que reflecteixin com influeix la pobresa en la deterioració ambiental. 6 Reflexiona. Quins contrastos mostra el gràfic? Quins efectes té l’accés a Internet en el desenvolupament? A P L I C O E L Q U E H E A P R È S E M P O S O A P R O V A 7 Interpreta el gràfic. FONT: FAO. 2021. 933943_09_p222_h1_inseguridad alimentaria 0 10 20 30 40 50 60 2018 2019 Àfrica Àsia EUA, Canadà i Europa Iberoamèrica i Carib 2020 2018 2019 2020 2018 2019 2020 2018 2019 2020 En % de la població total Inseguretat alimentària moderada Inseguretat alimentària greu ES0000000095078 933943_09_p222_h01_inseguridad alimentaria_MOD_ES001_2514528.pdf 1 30/3/22 16:26 Què entens per inseguretat alimentària? Descriu els contrastos que hi ha entre les regions del món. Per què aquest problema afecta més l’Àfrica? Quins factors ho poden explicar? Què ha motivat l’increment més gran de la inseguretat alimentària el 2020? Segons la FAO, el cost d ’una dieta saludable és inassequible per a uns 3.000 milions de persones. Quins problemes planteja aquesta realitat? 10 Reflexiona i respon les preguntes. FONT: Fòrum Econòmic Mundial, Global gender gap report 2021. *Mitjana de 156 països. Pa r l amen t s 26 % Mi n i s t e r i s 23 % 933943_09_p221_h1_par ticipacion_mujeres_gobiernos Pa r t i c i pa c i ó de l e s done s en e l s go v e r n s de l món * Dones Homes ES0000000095078 933943_09_p221_h01_participacion_mujeres_gobiernos_MOD_ES001_2514527.pdf 1 25/3/22 13:25 Què entens per bretxa de gènere? Es pot dir que la bretxa de gènere és un problema global? A quines regions és més gran? La poca representació de les dones en la política pot comportar un fre al desenvolupament i a la consecució dels ODS? Per què? En quins altres àmbits i de quines altres maneres es manifesta la discriminació femenina? La meitat de la població són dones. És possible avançar en el desenvolupament, si se les discrimina? 8 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Selecciona cinc idees principals que expliquin els desequilibris econòmics i socials que hi ha al món. Torna a llegir els conceptes clau destacats al començament de la unitat i explica per què ho són per comprendre el món actual. Quins altres conceptes hi afegiries? Compara la teva proposta amb la del company o la companya. Compara. Abans d ’estudiar el tema, eres conscient de la situació de desenvolupament al món? Sobre quins aspectes t’ha fet reflexionar? Valora quin o quins dels reptes relacionats amb el desenvolupament et semblen més urgents. Per què? Pensa. L’any 2030 serà necessari plantejar-se uns nous objectius de desenvolupament? 8 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO Descriu la imatge. Quan l’observes, quins pensaments et venen a la ment? Tenint en compte el que has après en la unitat, quines preguntes et suggereix? 9 COMUNICACIÓ Fes o busca una fotografia que transmeti el mateix que aquesta imatge o que representi algun altre repte del món actual. Després, feu un mural amb totes les fotografies de la classe. M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. 2 Recorda. Copia i completa la taula a la llibreta. ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Què són i quants n’hi ha? … Quan es pretenen aconseguir? … Alguns dels objectius són: … Índexs que e l mesuren per exemple per exemple mitjançant El desenvo lupament … … … … organismes internacionals … … … … … … … … Rep a judes de Frens pr inc ipa l s Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. AOD … 933943_09_p262_h1_destino_AOD FONT: OCDE. 2020. Sense especi car: 33,6 % Àfrica subsahariana: 22,9 % Sud i centre de l'Àsia: 12,8 % Europa: 3,1 % Iberoamèrica i Carib: 6,4 % Orient Mitjà i nord d'Àfrica: 12,1 % Resta d'Àsia i Oceania: 9,1 % De s t i na c i ó de l ' AOD ES0000000095078 933943_09_p262_h01_destino_AOD_MOD_ES001_2524661.pdf 1 13/6/22 21:28 933943_09_212_h02_personas_internet FONT: ITU, Measuring digital development: facts and gures 2020. Europa Àf r i ca L l a r s amb a c c é s a I n t e r ne t Àr ees u r banes : 88 % Àr ees r u ra l s : 78 % Àr ees u r banes : 28 % Àr ees r u ra l s : 6 % ES0000000095078 933943_09_p212_h02_personas_internet_MOD_ES001_2522850.pdf 1 25/3/22 13:11 249 248 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 6

Mapamundi físic 5 massí s d'E tiòpi a Ziel 1.510 m Elbert 4.399 m est ret deDin amarca ma r de Grenlàndia ri uOrange GranVal l del Rift Thabana Ntlenyana 3.482 m Kangchenj unga 8.598 m Wi lhelm 4.509 m illes Cèl ebes mar de Filipines O C E À G L A C I A L A N T À R T I C O C E À G L A C I A L À R T I C Tajamulco 4.217 m A 1 2 3 B C D E F G H I J K L 1 2 3 4 5 6 4 5 6 7 7 M N O P Q R A B C D E F G H I J K L M N O P Q R ALPS muntanyes de l'Alt ai es tre t de Bering estret de Davis golf de Mèxic golf d'Arica Riu de la Plat a estr et de Magalla ne s Gran Badia Austra liana illes de ca p Verd canal de Moç ambic golf Pèrsic golf de Bengala Terranova Cuba La Hispani ola Puerto R ico Jamaica illes Canàr ies illes Britàniques Islàndia Madagasca r Sri Lanka Sumatr a Java illes Filipines Borneo Nova Guinea illes del Japó illes de Nova Zelanda Tasmània golf d'Alaska serralada d'Alaska MUN TAN YES R O C A L L O SE S S i er r a Ma d re massís de la Guaiana ALTIPLÀ DEL MATO GROSSO ALTIPLÀ BOLIVIÀ GRAN CHACO LA PAMPA S E R RAL ADA DE L S A NDE S PATAGÒNIA SERRALADA massí s d'Ahaggar massí s de T ibesti ALTIPLÀ DE DARFUR muntanyesM itumba ALTIPLÀ DE BIÉ monts Dr akensbe rg serralada dels Apalatxes serralada Escandinava CARPATS CAUCAS serralada del Zagros ALTIPLÀ DE L'IRAN Hin du Kus h serra lada del T ian Shan MONTS URALS ALTIPLÀ DE LA SIBÈRIA CENTRAL K unl u n muntanyes Iablono vi HI MÀ L AI A ALTIPLÀ DEL TIBET muntanyes de Verkhoiansk muntanyes Stanovoi mu n tan yes d e Ko l i ma G RAN SE R RALADA DIVISÒR IA PIRINEUS ma r de Ber ing ma r de Bea uf ort ma r Carib O C E À P A C Í F I C O C E À A T L À N T I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C ma r de Kara ma r de Bar entsz ma r de Nor ue ga mar Roig mar de Bering mar de la Sibèria Oriental mar d'Okhotsk mar Bàl ti c mar del Nord mar d'Aràb ia mar Med i t e r ran i mar de la Xina Meridional mar Caspi mar Negre Gran Llac del s Ossos riu Mackenzie Gran Llac de l'Escla u llac Winnipeg llac Superior llac Michigan llac Huron riu Mis souri riu Missi ssipí riu Brav o riu Orinoco riu Amazones llac Titicaca ri u SãoFrancisco riu Paraná riu N íger llac Txad riu Nil r i u Congo llac Victòri a llac Malaw i riu Zambesi riu Eufr ates riu Rin riu Danubi riu Dnièper riu Don riu Volga riu Ural riu Irtix ri u Ob i riuIen is sei llac Bai kal riu Huang He riu Amur r iu Indus riu Ia ngTsé r iu Mekong riu Lena riu Kolima riu Yu kon Antill es golf de Panamà illes Malvines Grenl ànd ia Baffin DE L'ATLES Maurici ALTIPLÀ DEL DÈCAN mar d 'Aral llac Balkhaix Annapurna 8.078 m Aus trà lia Bal i llac Eyr e riu Murray riu Darling Fiji Nova Cal edònia ALTIPLÀ DE KINBERLEY mar del Corall M e l a n è s i a M i c r o n è s i a mar de la Xina Orien tal ALTIPLÀ DE MONGOLIA badia de Hudson badia de Baffin K2 8.611 m Fuji yama 3.776 m 4.550 m Ras Dashan Etna 3.340 m Mont Blanc 4.808 m Mulhacén 3.479 m Toubkal 4.167 m Tei de 3.715 m Emi-koussi 3.415 m Tahat 2.918 m Kenya 5.194 m Kilimanj aro 5.895 m Kosci usko 2.230 m Cook 3.754 m Orizaba 5.700 m Whitney 4.418 m Denali 6.194 m Ojos del Salado 6.893 m Aconcagua 6.960 m Chimborazo 6.263 m Elbrus 5.642 m Naròdnaia 1.894 m Everest 8.849 m Isma il Somani 7.495 m escala 191920_p08_09_Mundi_Fisico_MOD.pdf 1 16/3/22 0:56 Cims principals Rius principals Llacs 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 191920_p08_09_leyenda_mundi_ sico ES0000000140042 191957 DEMO Atles Geo 3 ESO CM_123047.indd 4-5 1/4/22 11:25 PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Catalunya polítics: províncies i altres divisions administratives Catalunya COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A m a r M e d i t e r r a n i MOIANÈS GARRAF PROVÍNCIA DE BARCELONA PROVÍNCIA DE GIRONA PROVÍNCIA DE TARRAGONA PROVÍNCIA DE LLEIDA Lleida Barcelona Girona Tarragona ANDORRA ARAGÓ ALT CAMP GARRI GUES SOLSONÈS ALT EMPORDÀ GARROTXA TARRAGONÈS ALT PENEDÈS GIRONÈS TERRA ALTA ALT URGELL MARESME URGELL ALTA RIBAGORÇA MONTSIÀ VALL D'ARAN ANOIA NOGUERA VALLÈS OCCIDENTAL BAGES OSONA VALLÈS ORIENTAL BAIX CAMP PALLARS JUSSÀ BAIX EBRE PALLARS SOBIRÀ BAIX EMPORDÀ PLA D'URGELL BAIX LLOBREGAT PLA DE L'ESTANY BAIX PENEDÈS PRIORAT BARCELONÈS RIBERA D'EBRE BERGUEDÀ RIPOLLÈS CERDANYA SEGARRA CONCA DE BARBERÀ SEGRIÀ SELVA 191920_p55_cataluna_politico_com_mun 0 14 quilòme tres escala XXXXXX_p47_ar agon_fisico ES0000000094635 931375_p47_aragon_fisico_ES001_2537170_MOD.pdf 1 21/2/22 16:29 Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines Àmbit Metropolità de Barcelona Comarques Centrals Ponent Camp de Tarragona Terres de l'Ebre m a r M e d i t e r r a n i 191920_p56_h01_cataluna_amb_funcionales Penedès Àmbits funcionals territorials 191920_p56_h01_cataluna_amb_funcionales_MOD2.pdf 1 31/3/22 16:42 191920_p55_leyenda_cataluna_politico_com_mun Límit de província Límit de municipi Nom de comarca Capital de província TERRA ALTA 191920_p55_leyenda_cataluna_politico_com_mun_MOD.pdf 1 18/3/22 12:51 N S E O ARAGÓ ANDORRA COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A Emb. de Mequinenza m a r M e d i t e r r a n i Mapa densitat població per municipis_Catalunya Amposta Tremp Bal aguer Mon tblanc Tàrrega Banyo les Móra d'Ebre Valls Barcelona Ol ot el Vend rel l Calafell Sitges Sant Pere de Ribes Berga el Pont de Suert Vic la Bisbal d'Empordà Pui gcerdà Viella les Borges Blanques Reus Vilafranca d l Penedès Cervera Ripoll Vilanova i la Geltrú Falset Sabadell Figueres Sant Boi de Llobregat Viladecans Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Cugat del Vallès Rubí l’Hospitalet de Llobregat el Prat de Llobregat Castelldefels Badalona Santa Coloma de Gramenet Cerdanyola del Vallès Mollet del Vallès Gandesa Santa Co loma de Farners Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Blanes Pineda de Mar Palafrugell Salt Girona la Seu d 'Urgell Grano llers So lsona Igualada Esparreguera Olesa de Montserrat Sort Lleida Tarragona Salou Vila-seca Cambrils Manresa Moià Mataró Tortosa Terrassa Mol lerussa Barcelona Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Sant Joan Despí Molins de Rei Martorell Sant Andreu de la Barca Esplugues de Llobregat el Masnou Premià de Mar Montcada i Reixac Ripollet Barberà del Vallès Entre 20.000 i 50.000 Entre 100.000 i 300.000 Més de 1,5 milions Ciutats més poblades (en habitants) Entre 50.000 i 100.000 Capital de comarca amb menys de 20.000 De 120 a 80 De 2.000 a 500 Més de 2.000 Densitat (en hab./km2) De 500 a 120 De 80 a 20 Menys de 20 0 13 quilòmetres esca la ES0000000004066 509964_p52_CatPob_MOD_ES001_1690486.pdf 1 28/3/22 22:06 Densitat de població ES0000000140042 191957 DEMO Atles Geo 3 ESO CM_123047.indd 14 01/04/2022 10:35:05 122878_01_p06_sist_politico_paises FONT: I DEA , L' es t a t de l a democ r àc i a a l món . 2020. 0 4.200 quilòmetres escala OCEÀ ATLÀNT I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ Í NDI C ES0000000119029 122878_01_p06_sist_politico_paises_MOD_ES001_2538814.pdf 1 22/3/22 16:01 Els sistemes polítics. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S Democràcia Règim híbrid Dictadura ES0000000095078 933943_01_p033_leyenda_sist_politico_paises_MOD_ES001_2534279.pdf 1 7/3/22 12:22 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes que han tingut entre 5.000 i 25.000 víctimes mortals ES0000000095078 933943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES001_2534281.pdf 1 23/3/22 15:05 Els sistemes polítics principals La democràcia El poder polític rau en la ciutadania. L’exerceix per mitjà d’uns representants triats per sufragi universal. Les funcions corresponen a tres poders separats. El legislatiu l’exerceix el parlament, que aprova les lleis; l’executiu el té el govern, que administra el país, i el judicial correspon als jutges i jutgesses, que vigilen que es compleixin les lleis. Un estat democràtic és un estat de dret. La constitució n’és la llei màxima. Els estats es poden classificar: Segons qui és el cap de l’estat: – Monarquies. El cap és una reina o un rei que accedeix al tron per dret hereditari. – Repúbliques. El cap és un president o presidenta triat per la ciutadania. Segons la distribució territorial del poder: – Estats centralitzats. Les institucions regionals no tenen autonomia. – Estats descentralitzats. Les regions tenen institucions de govern pròpies. La dictadura Tots els poders de l’estat recauen en una persona o un grup, que molt sovint han pres el poder de manera violenta. Les dictadures poden ser monarquies o repúbliques. El govern no reconeix els drets humans. La repressió elimina qualsevol oposició política. T I N G U E S E N CO M P T E Analitza, al llibre de text, el gràfic amb l’evolució dels sistemes polítics. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 72 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 72 16/06/2022 20:28:12 Els siste es polítics. 9 La persistència dels conflictes armats. BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazònia / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. CENTREAFRICANA (2006) REP. DEM. DEL CONGO est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1988) SUDAN Darfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN DEL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKISTAN Balutxistan (2001, 2005) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPTE Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-PALESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN houthis (2004) AQPA (2011) TURQUIA sud-est (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJAN Nagorno-Karabakh (2020) 0 2.600 quilòmetres escala FONT: Escola de Cultura de Pau, Alerta 2021! 122878_01_p07_principales_con ictos ES0000000119029 122878_01_p07_principales_conflictos_MOD_ES001_2538812.pdf 1 23/3/22 15:03 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que s van inic ar Con ictes que han tingut entre 5.0 i 25.0 víctimes mortals ES0 95078 93 943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES0 1_2534281.pdf 1 23/3/2 15:05 Les relacions entre els estats Els conflictes Molts conflictes entre estats són de caràcter econòmic, diplomàtic o armat. Aquests últims són els més greus. El terrorisme és un tipus de conflicte en què grups armats fan servir la violència indiscriminada contra la població i les institucions per terroritzar-les i sotmetre-les al seu domini. N’hi ha de diferents tipus: El terrorisme d’estat l’exerceix el govern. El terrorisme global té una estructura internacional, uns objectius transnacionals i un fort component religiós. El ciberterrorisme llança els seus atacs a través de les xarxes socials. La cooperació Els estats estableixen relacions pacífiques mitjançant contactes diplomàtics, intercanvis econòmics, moviments de població i relacions culturals. També signen acords, pactes i tractats, i han creat el dret internacional. A més, s’integren en organitzacions internacionals, com l’ONU. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) L’Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Està integrada per 193 països. Té tres objectius fonamentals: La defensa dels drets humans. La cooperació per promoure el progrés dels pobles. El manteniment de la pau. T I N G U E S E N CO P T E Analitza, al l ibre de text, el gràfic a b l’evolució dels siste es polítics. D O C U E N T C L A U 73 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 73 16/06/2022 20:28:14 [ . . . ] Quan cont empl em el s trenta anys transcorreguts des de l a Convenció sobre el s Drets del s Infants, també hauríem de mirar cap endavant , cap al s prop ers trent a any s . Us h em d ’ e sc o lt ar a vosaltres –als nens, les nenes i els joves d ’avui– sobre les qüestions que us preocupen més i començar a treballar junts per trobar solucions del segle xxi als problemes del segle xxi. [...] [...] la raó principal per tenir esperança és que vosaltres porteu la iniciativa en exigir mesures urgents i empoderar -vos per aprendre i modelar el món que us envolta . Ara mateix, esteu adoptant una posició i nosaltres us escoltem. [...] 8 Escric una carta a la direcció d’UNICEF El 20 de novembre del 1989, es va adopt ar l a Convenció de l es Na c i on s Un i d e s s o bre e l s D re t s d e l s In f ant s , qu e un any d e s - prés es conver tia en l l ei per al s paï sos signatari s. Aquest acord , qu e re cu l l e l s d re t s d e l a i n f àn c i a , é s e l qu e ha gaudi t d e m é s su p o r t i n t e r n a c i o n a l , j a q u e a m i t j a n 2 0 2 0 l ’ h av i e n su b s c r i t tots el s paï sos , except e el s Est ats Units . Tot i ai xí , a mo lts l lo cs del món el s drets del s menors d ’edat s’ infringei xen de man era const ant . En el trentè aniversari de l ’acord , Henrietta H. Fore, directora general d’UNICEF, va escriure una carta oberta adreçada a tots els infants del planeta . Hi exposava com havia millorat la situació de la infància des que s’ havia adoptat la Convenció, i , tot i que hi ha motius per estar preocupats pel futur que els espera a molts menors, també n’ hi ha per a l ’esperança . Aquests són alguns fragments de la carta : 13 Busqueu a Internet el text d ’Unicef «Una carta oberta als infants del món». Llegiu una de les vuit raons que preocupaven Henrietta H. Fore. Compartiu la informació amb la classe. Afegiríeu altres problemes que afecten els menors d ’edat al món i que els comprometen el futur? 14 Respon a la carta de la directora d ’UNICEF amb una altra carta. Exposa-li quines són les qüestions que et preocupen més. 15 Comparteix la teva opinió amb la classe. Com veus el teu futur, amb optimisme o amb pessimisme? Per què? La malnutrició és un problema exclusiu dels països pobres? 16 INVESTIGA Una de les metes de l’ODS Fam zero és «posar fi a totes les formes de malnutrició». Per què l’obesitat n’és una? Busca a Internet Els enormes costos de l’obesitat, una infografia feta pel Banc Mundial. Anota’n les idees principals. Esbrina a quantes persones afecta l’obesitat a Espanya. 17 CONTRASTA Analitza. Segons el Banc Mundial, a quins països afecta més el problema de l’obesitat? Es pot considerar un fre al desenvolupament dels països pobres? Per què? Té el mateix impacte en les societats opulentes? 18 EMET UN JUDICI Respon a la pregunta inicial. O F AL S ? CERT F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 30. Henrietta H. Fore. 251 A la ciutat espanyola de Ceuta arriben cada any entre 2.000 i 2.500 immigrants il·legals a la recerca d’un futur millor. Aquesta és la història de dos joves, de 19 i 20 anys, que van aconseguir sobreviure a un llarg i penós viatge des del seu país natal , Guinea, fins a Ceuta, on esperen un passatge cap a una nova vida, plena d’incerteses, a Europa. Per què? Per què llançar-se al buit, per què abraçar la mort? Viviu en guerra? No. Però viuen en un lloc sense futur, un lloc sense somnis ni expectatives per realitzar -se i créixer. Aquest era l’objectiu final de dues històries totalment diferents. «Jo tenia una vida normal , era feliç amb la meva família i estudiava , però allà no podia continuar, no hi ha futur per al meu projecte (sol fer ser vir aquesta paraula per referir-se als seus plans de futur)», assegura en Habib. En el cas del seu amic Al seny, el passat era una mica més negre. Fil l gran d’una mare vídua i amb tres germans petits, trebal lava com a conductor d’un vehicle, «amb molts problemes», i tenia un sou mensual de 50 euros. [...] La situació insost enible a què s’enfrontaven i les notícies de tants altres que havien aconseguit l ’anhelada destinació els van impulsar a sortir una nit de casa seva per, potser, no tornar mai més. [...] Un dels trams més perillosos [del viatge] és el pas per Níger. Al sud hi ha el grup radical de Boko Haram ; al nord , l’Estat Islàmic; a la frontera amb Algèria , formacions d ’Al-Qaeda , a la de Mali s’ hi sumen els conf lictes dels amazics i [...] el tràfic de persones, armes o drogues. El moment per poder passar d’Algèria al Marroc tampoc no es recorda com el millor. [...] Una doble tanca s’estén al llarg de 1.150 quilòmetres. Amb 3,5 metres d ’altura i 5 quilòmetres de longitud. Disposa de radars, telecàmeres i patrulles militars intermitents que no dubten a disparar un tret a qualsevol que s’ hi apropi . [...] «El mar es presentava més fàcil , però sabia que era traïdor i que la mort també ens podia aguaitar», confessa en Habib. [...] Dinou persones, incloent-hi tres embarassades, s’apinyaven en una barca de platja, de joguina, que hores més tard va bolcar a les roques de Santa Catalina i va deixar tres somnis truncats. «El senyor del passamuntanyes ens va abandonar enmig del mar, era molt fosc, feia fred , teníem por perquè els negres no saben nedar», explica . Per fi , la terra somiada es va presentar amb gust agredolç: «Tinc el cor dividit. Soc molt feliç de poder ser aquí , però la mort dels meus companys sempre la duré amb mi». Victoria C. Sol ano, a El Faro de Ceuta , 29 d ’abril del 2018 (Adaptació) 19 Analitza. Quines circumstàncies van impulsar aquests dos joves a emprendre un viatge tan perillós? Quins sentiments deuen haver tingut? Com classificaries aquesta migració? 20 Reflexiona. Imagina que una parella d ’alemanys jubilats decideix establir-se a Calella. Explica com creus que és el viatge que fan i l’estil de vida que tenen a Catalunya. Trobes semblances amb la migració d ’en Habib i l’Alseny? Penses que el motiu per emigrar deu haver estat el mateix? Explica-ho. POSA’T AL SEU LLOC. T’has plantejat alguna vegada viure en un altre país? Estaries disposat a fer un viatge com el d ’en Habib i l’Alseny? C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S Només emigrem per motius de pobresa? 52 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 52 16/06/2022 21:11:29 Els beneficis de consumir productes de temporada PRIMAVERA 9 Investigueu. Consulteu a Internet un calendari de fruites i verdures de temporada. Quines ho són, en aquest moment? Feu-ne una llista. Trieu tres fruites d’estiu a Espanya. Aneu a una botiga i, si n’hi ha, anoteu d ’on procedeixen. A la mateixa botiga, anoteu quines varietats de pomes es venen. En què es diferencien? 10 Compara. Què són els productes de proximitat o quilòmetre zero? Explica-ho. 11 Reflexioneu. Si compreu maduixes fora de temporada, creieu que tindran el mateix preu que en la temporada? Penseu que els productes d ’hivernacle i els importats d ’altres països tenen el mateix impacte ambiental que els de temporada? El consum de productes de temporada ajuda els petits agricultors i agricultores locals? FAIG CONNEXIONS. Creieu que consumir productes de temporada és un bon hàbit? Per què? A Espanya , l a t emporada de madui xe s s’ e st én de s del f inal de l ’ hivern f ins al pr incipi de l ’ e st iu . Tot i així , avui dia podem comprar maduixes en qualsevol estació de l ’any, el mateix que passa amb gairebé totes les fruites, verdures i hortalisses. Si comprem maduixes conreades al nostre país entre febrer i mai g , e st arem c onsumint un product e de temporada. És a dir, un fruit procedent d’una planta c onreada a prop, qu e ha c ompl et at el seu c i cl e de desenvolupament i maduració de manera natural i està a punt per ser consumit. (40) Però també podem trobar madui xes a l es botigues fora de temporada . Això s’explica per diverses raons, entre les quals destaquen les següents: Les diferents zones de producció al món , que tenen climes diferents i , en conseqüència , dates diferents de sembra i recol·lecció. La facilitat del comerç mundial , que, en el cas dels productes frescos, només ha estat possible per la mi l lora en el s si st emes de conser vació (cambres frigorífiques) i per la rapidesa i el baix cost per unitat en el transport del producte. Les varietats que hi pot haver d’una mateixa fruita , adaptades a zones concretes, que tenen calendaris agrícoles diferents. El s conreus en hivernacles, amb el s qual s s’aconsegueixen les condicions de temperatura i humitat concretes que necessita cada tipus de conreu , amb independència del clima que hi hagi . P e r t a n t , s i c o m - pres maduixes fora de t emporada , seg u r a m e n t d e u e n procedir d’un altre paí s , com ara Xi l e. Allà la primavera té l loc entre set embre i d e s emb re , j a qu e é s a l ’ h emi sfe r i sud , i l a t emporada de madui xe s é s d ’o c - tubre a desembre, i en el cas d ’algunes varietats pot arribar fins al mes d ’abril . (41) O F AL S CERT 41. Com que són fruites molt delicades, les maduixes es recullen a mà, d ’una en una. PRIMAVERA ESTIU TARDOR HIVERN 40. Calendari de fruites de temporada a Espanya. L A G E O G R A F I A E N L A M E V A V I D A 110 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U03(ok)_125695.indd 110 16/06/2022 20:27:45 Participar en un voluntariat PA S S O A L’AC C I Ó 8 P U N T D E PA R T I DA 1. Busca informació sobre la tasca que duen a terme algunes ONG, fundacions o associacions. Quina et crida més l’atenció? Per què? Quina finalitat i quin àmbit d ’actuació té? Com podries col·laborar amb aquesta entitat? 2. Consulta també les propostes de voluntariat recollides al web voluntaris.cat de la Federació Catalana de Voluntariat Social, que té projectes en els quals col·laboren unes 11.400 organitzacions no governamentals i milers de persones voluntàries. D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 3. Compartiu les vostres preferències amb la classe i decidiu democràticament amb quina organització us involucrareu i de quina manera. Informeu-vos dels passos que heu de fer. Una altra opció és proposar a aquesta entitat una acció que pugueu fer i que encaixi en els seus objectius. En aquest cas, comenceu identificant una necessitat a la qual vulgueu fer front amb la vostra acció. Després, dissenyeu la proposta considerant els mitjans i el temps de què disposeu. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 4. Si heu optat per dissenyar una acció pròpia, adreceu un escrit a l’entitat. Expliqueu-los la vostra idea i què necessitaríeu per dur-la a terme. 5. Un cop feta l’acció de voluntariat, compartiu l’experiència. Què és el que us ha agradat més? Com us heu sentit? Voldríeu participar en una altra tasca de voluntariat? Hi ha moltes entitats sense ànim de lucre que, a grans trets, es diferencien per la finalitat que tenen i per l’àmbit en què desenvolupen els projectes: local (barri, ciutat, etc.), nacional o estatal, o bé internacional. Segons la finalitat, les podem classificar en quatre grans grups: Les de caritat, que atenen les necessitats de les persones en situació de pobresa, proporcionant-los roba, menjar, habitatge... Les que ofereixen serveis fonamentals (educatius i formatius, sanitaris, etc.) on l’estat no arriba. Les que defensen una causa, com l’empoderament de la dona, la cura dels oceans o el benestar animal. Les participatives, que desenvolupen projectes que beneficien una comunitat, i són els seus membres els qui aporten tot el necessari: el treball, els diners o el local, per exemple. Posa el teu gra de sorra per millorar el món participant en una activitat que tingui un fi social. R E P T E 31. Voluntàries en una campanya del Banc dels Aliments a Barcelona. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 253 La xocolata , un dels dolços més populars, amaga una realitat molt menys agradable que el seu sabor. El cacau amb què s’elabora la xocolata procedeix principalment de dos petits estats de l ’Àfrica occidental , Costa d’ Ivori i Ghana , que entre tots dos subministren les dues terceres parts de la producció mundial . En aquests països, el 90 % de les famílies camperoles es dediquen al seu conreu , encara que els ingressos que perceben estan molt per sota de la renda mínima que els permetria satisfer les necessitats bàsiques. La majoria són propietaris de petites parcel·les, però no tenen poder per fixar el preu del cacau al mercat mundial; això ho decideixen els intermediaris i les grans empreses multinacionals de la xocolata . Segons la Coordinadora Estatal de Comerç Just, del preu de venda d’una rajola de xocolata , els productors de cacau reben entre el 3 i el 7 % (quan en la dècada de 1970 era el 50 %), mentre que els fabricants de xocolata n’obtenen al voltant del 35 %, i els distribuïdors, prop del 40 %. D’altra banda , la pobresa de les famílies camperoles explica la necessitat del treball infantil a les explotacions de cacau i la manca de recursos perquè les nenes i els nens vagin a l’escola . A Costa d’ Ivori i Ghana hi ha més d’un milió i mig de menors treballant en la producció de cacau . (43) Dos economistes nord-americans, Jef f Luckstead i Lawton L. Nalley, han calculat l’increment del preu del cacau si es prescindeix del treball infantil: entre un 2,8 %, si només s’eliminen les formes de treball infantil més «extremes» ( les que inclouen fer tasques perilloses o una jornada setmanal de 42 hores), i un 47 %, si se suprimeix completament. Un altre problema derivat de la producció de cacau als països pobres és la desforestació. Des de la dècada de 1960, més del 80 % de la selva tropical de Costa d’ Ivori ha estat arrasada per estendre la superfície conreable, sobretot de cacau . La xocolata és un dolç amarg? C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 43. Nens ivorians treballant en una plantació de cacau. El salari mitjà de les persones que hi treballen és d ’1,2 dòlars al dia. 17 Analitza. Quins tres problemes s’associen al conreu de cacau, als països pobres? 18 Investiga. Consulta l’últim informe del Baròmetre del Cacau. A més de Costa d ’Ivori i Ghana, quins altres països en són grans productors? Fixa’t on estan situats. Diries que el clima condiciona molt aquest conreu? Explica-ho. Entreu a la pàgina web de Nestlé i expliqueu d'on i com obté el cacau aquesta empresa, segons el que diu el seu web. 19 Reflexiona. Per erradicar el treball infantil als països pobres, n’hi hauria prou que els que consumeixen xocolata acceptessin una pujada del preu? Quin pes hi poden tenir la cultura, els valors socials i els hàbits de vida? 20 COMUNICACIÓ. Mireu i comenteu a classe el que us cridi més l’atenció del documental «Pobresa, cacau i nens amb matxet a Costa d ’Ivori» (https:// latierraesclava.eldiario.es/cacao/). 21 POSA’T AL SEU LLOC. Compara la vida de Gaston amb la teva. Et consideres una persona afortunada? Qui tindrà més oportunitats d ’optar a una feina millor en l’edat adulta, ell o tu? Font: Baròmetre del Cacau 7,6 % Processament del cacau 6,6 % Productors de cacau 2,1 % Transport i intermediaris internacionals 44,2 % Comerços minoristes 35,2 % Fabricants de xocolata 4,3 % Impostos i màrqueting 112 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U03(ok)_125695.indd 112 16/06/2022 20:27:47 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Planifiqueu la story. Penseu en els temes que us preocupen més. Trieu el missatge que voleu transmetre als companys i les companyes, i penseu de quina manera el voleu presentar perquè resulti atractiu. Per exemple, incorporant adhesius, emoticones o dibuixos a la imatge. Consulteu a Internet alguns dels cartells que es van fer per a Change the Story el 2019, a partir d ’històries d ’Instagram. Analitzar-los i comentar-los us pot suggerir idees. 9 Proposar una iniciativa europea P U N T D E PA R T I DA 1. Establiu les bases del concurs. Decidiu si voleu que totes les stories tractin sobre un mateix aspecte, com la deterioració mediambiental, la igualtat de gènere o l’educació, per exemple, o si, per contra, preferiu deixar la temàtica oberta. També heu de decidir la data per publicar les stories i el premi per a qui guanyi. 2. Trieu cinc companyes i companys que constituiran el jurat. 3. Amb l’autorització del professor o la professora, creeu un perfil d ’Instagram a classe. Aquest perfil només es farà servir per pujar-hi les stories que feu. Si no sabeu com fer-ho, consulteu, per exemple, la pàgina web https://blog.cool-tabs.com/es/como-usar-instagram-stories-trucos/ o qualsevol altra. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Publiqueu i compartiu les stories a classe. Expliqueu el que heu volgut transmetre. 6. El jurat seleccionarà tres stories entre totes les publicades. Haurà de tenir en compte si la story s’ajusta a la temàtica del concurs, la claredat expositiva del missatge i l’originalitat. 7. Premis. Podeu imprimir i penjar a classe les stories seleccionades. Després s’atorgaran els premis a les guanyadores o els guanyadors. m a r M e d i t e r r a n i mar Mort 933943_01_p050_h02_israel hoy JORDÀNIA PALESTINA (Cisjordània) SÍRIA EGIPTE LÍBAN I S R A E L PALESTINA (Franja de Gaza) Jerusalem Tel-Aviv Territoris sota control exclusiu d'Israel Territoris sota control exclusiu de l'Autoritat Nacional Palestina o sota control mixt ES0000000095078 933943_01_p050_h02_israel hoy_MOD_ES001_2534299.pdf 1 29/3/22 14:00 R E P T E L’octubre del 2019, l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya va llançar la iniciativa Change the Story, amb l’objectiu que els eurodiputats i les eurodiputades coneguessin de primera mà les principals preocupacions de la ciutadania europea, en particular les dels joves. Qualsevol persona de 14 anys o més hi podia participar si publicava una story a Instagram esmentant el perfil @parlamentoeuropeo. De totes les stories compartides en el compte, se’n van seleccionar 30, que, impreses en grans cartells, es van enviar als membres del Parlament Europeu a Brussel·les. Us animem a organitzar un concurs semblant a l’aula. 17ALIANCES PER A ASSOLIR ELS OBJECTIUS PA S S O A L’AC C I Ó 283 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 283 18/06/2022 0:51:34 Aprenc a estudiar C R O N O L O G I A Recorda que una línia del temps també és una cronologia. 1951 1986 2002 2009 Creació de la CECA Entrada d ’Espanya a la UE CECA Constitució de la CEE Signatura del Tractat de Maastricht Signatura del Tractat de Lisboa Sortida del Regne Unit de la UE C E E Q U A D R E COM PA R AT I U Permet comparar conceptes i processos semblants. Un quadre comparatiu t’ajudarà a relacionar i contrastar sistemes polítics. Decideix quantes columnes i files necessita el quadre. Per fer-ho, primer has de p ensar quants règims polítics vols comp arar i en relació amb quins asp ectes. Pots copiar aquest quadre o fer-ne un altre amb el teu propi codi de colors p er facilitar la lectura. SISTEMES POLÍTICS Democràcia Dictadura Divisió de poders … … Drets i llibertats Es garanteixen els drets humans … Eleccions lliures … … … … … Una cronologia et serà útil per ordenar les fites principals de la UE. Fes una llista dels fets principals en la història de la UE. Anota la data al costat de cada esdeveniment i estableix etapes, si t ’ajuda a organitzar els fets. Fes ser vir la teva creativitat per representar gràficament la cronologia. Per exemple: ... ... ... ... 9 El mapa polític de Catalunya. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S comunitat autònoma corts generals democràcia dictadura divisió de poders estat estat social, democràtic i de dret estatut d’autonomia monarquia ONU república sufragi universal terrorisme Unió Europea T I N G U E S E N CO M P T E Consulta a l’atles el mapa polític de Catalunya que inclou les províncies i altres divisions administratives. 77 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 77 16/06/2022 20:28:16 O R GA N I G R A M A És un organitzador j ràrquic. Les línies rectes uneixen nivells. Les figures geomètriques representen els òrgans de l’estructura, i les línies, les relacions entre si. E S Q U E M A Resumeix els conceptes clau. Els organitza de manera lògica. Estableix jerarquies. Relaciona els conceptes a través de connectors, com línies, fletxes o claus. Un esquema de claus és una eina molt útil per organitzar i sintetitzar la informació. Utilit z a’ l p er ordenar la informació relacionada amb l ’organit z ació política, administrativa i judicial de Cataluny a. Pots elaborar a la llibreta el model d ’esquema de claus que et proposem. Si no et sembla suficient, pots crear-ne d ’altres tip us: de f let xes, circular, map a conceptual, etc. 9 … … E S Q U E M A D E C L A U S CATALUNYA INSTITUCIONS Generalitat ... Parlament ... ... … … ... … ... … ... ... 79 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 79 16/06/2022 20:28:17 7

RkJQdWJsaXNoZXIy