6. Els fluxos migratoris actuals Diferències continentals i regionals Els f luxos migratoris fan referència a les entrades i sortides de població en un territori i en un temps concrets. Com que la raó principal de les migracions és el treball, els f luxos estan determinats per la situació econòmica dels territoris, tot i que també hi inf lueixen altres factors, com ara la proximitat geogràfica, la cultura ( llengua, religió, etc.) o la família. Els f luxos migratoris són diferents a cada continent i regió. Defineix fluxos migratoris. Enumera les regions que són sobretot emissores d ’emigrants i les que en són majoritàriament receptores. I D E E S C L A U Àsia És un continent fonamentalment emissor d’emigrants; en procedeixen més del 40 % dels migrants internacionals del món . Els emissors principals són l’Índia i la Xina. Més de la meitat dels emigrants trien com a destinació un altre país del continent amb més ingressos i oportunitats de feina , però també són nombrosos els que migren de zones de conf lictes violents, com Síria . Entre les destinacions, destaquen els estats àrabs de l ’Àsia sud-occidental , com l ’Aràbia Saudita o la Unió dels Emirats Àrabs. Fora del continent, la destinació principal és Europa, que el 2019 va acollir el 50 % dels emigrants asiàtics. El Canadà i els Estats Units en van rebre el 38 %. Europa El 2020, dels 86,7 milions de migrants internacionals a Europa, una mica més de la meitat procedien d’un altre país europeu. Els f luxos migratoris intraeuropeus més grans tenen l’origen a països de l’Europa oriental (Federació de Rússia, Ucraïna, Polònia, etc.). Pel que fa als f luxos intercontinentals, l ’arribada d’immigrants a Europa no ha deixat d ’augmentar des del 1990 (39 milions el 2019); venen, sobretot, de l ’Àsia i del nord de l ’Àfrica. Alemanya , Rússia , el Regne Unit i França són els països que n’acullen un nombre més alt. Respecte als emigrants europeus (uns 19 milions el 2019), s’estableixen principalment als Estats Units, al Canadà i a països asiàtics. Amèrica Els Estats Units i el Canadà són receptors destacats dels f luxos migratoris mundials, sobretot el primer. El 2020 van acollir prop de 59 milions d’immigrants, entre els quals 26,6 milions d’Iberoamèrica, regió d’emigrants, i en particular, de Mèxic ( l’emissor mundial més gran , per darrere de l’ Índia); 17,4 milions eren asiàtics, i 7 milions, europeus. Oceania Austràlia i Nova Zelanda són les destinacions principal s. Acul len tant població del continent, que emigra per trebal l , estudi s o desastres natural s, com la de fora : uns 7,7 mi lions, del s qual s el 49 % són asiàtics (sobretot de la Xina i de l ’ Índia) i el 38 %, europeus (sobretot del Regne Unit i Alemanya). El s immigrants asiàtics augment en enfront del s de paï sos d’origen tradicional s europeus i oceànics. Àfrica Les migracions internacionals són molt importants, tant dins del continent (21 milions de persones vivien en un altre país africà el 2019), com cap a altres continents (19 milions). Emigren més els habitants de l ’Àfrica septentrional (Egipte, el Marroc, etc.). Dins del continent, la destinació principal és Sud-àfrica, i fora, els països europeus, per proximitat geogràfica i vincles històrics. El 2019 hi havia 10,6 milions d ’africans vivint a Europa . ES0000000095078 933943_02_p67_mundi_flujos_migracion_MOD_ES001_2531447.pdf 1 40
RkJQdWJsaXNoZXIy