8. Els problemes demogràfics d’Espanya APRENC A MIRAR Explica l’evolució del creixement natural i del balanç migratori a Espanya. D’on procedeix la major part de la població estrangera? Comenta l’evolució prevista de l’estructura demogràfica. Quines regions d ’Espanya pateixen un despoblament més gran? Un creixement natural negatiu Al pr inc i pi d e l 2021 , l a p o bl a c ió d ’ E spanya era d e 47 , 3 mi l i on s d ’ habi - tant s; d ’aquests, el 88,6 % (41,9 mi lions) t eni en nacionalitat espanyo l a , i l ’11,4 % (5,4 mi lions) , estrangera . El crei xement demogràf i c és febl e per - què el crei xement natural és negatiu . (19) En l’última dècada , els naixements han baixat més del 30 %, i la taxa de natalitat del 2020 es va situar en el 7,2 ‰, quatre dècimes menys qu e l ’any anterior. Aquesta taxa respon a una fecunditat baixa : 1,18 nai xements per dona, el valor més bai x des que va començar el segle, i que impedei x el rel leu generacional . També obeei x al fet que cada vegada hi ha menys don es en edat fèr ti l i s’endarrerei x l ’edat de mat ernit at (32,3 anys el 2020). La taxa de mortalitat (10,‰) és superior a la de natalitat; això causa un creixement natural negatiu per al conjunt d’Espanya de -153.167 persones el 2020. És el balanç més negatiu des que se’n tenen dades (1941) i obeeix a la pandèmia de la covid-19, que va comportar un increment del 17,7 % de les morts respecte al 2019. (19) Només la Regió de Múrcia , les Illes Balears, Melilla i Ceuta van registrar un creixement natural positiu. El s pròxims anys s’espera que el s naixements continuïn di sminuint, si es mantenen la fecunditat i la immigració actuals. La mortalitat anirà en ascens, a causa de l ’augment de la població de gent gran , i superarà la xifra de naixements, de manera que el creixement natural continuarà sent negatiu . La població creix per la immigració Tradicionalment, Espanya ha estat un país d’emigrants, però des del final del segle xx és, sobretot, receptor d’immigrants. L’important creixement econòmic i l ’augment del nivell de vida ho expliquen . (20) Entre el 2010 i el 2016, la cri si econòmica va frenar la immigració i va pro v o ca r qu e mo l t s immi g rant s tor n e ssi n a l s s eu s p a ï s o s d ’or i gen . En aqu e st p e r í o d e , l a p o b l a c i ó e st ran ge ra e s v a redu i r en m é s d ’ un mi l i ó . L’emigració d’espanyols i espanyoles (sobretot, joves qualificats) a la recer - ca de feina va augmentar pel mateix motiu . Com a resultat, el balanç migratori va ser negatiu , però des del 2017 torna a ser positiu (1216.244 persones el 2020). L’arribada d’immigrants pal·lia l ’estancament de la població nascuda a Espanya , que des del 2012 es manté a l’entorn dels 42 milions. A més, prop del 30 % de la població estrangera té una edat d’entre 16 i 44 anys i , en general , una mentalitat pronatalista . Això explica que la taxa de natalitat de la població estrangera resident a Espanya sigui més del doble que l’espanyola (14,2 ‰, enfront del 6,3 ‰ el 2020) i que gairebé un de cada quatre naixements del 2020 fos de mare estrangera . Tot i així , també baixa la fecunditat entre les mares estrangeres i augmenta l’edat a la qual tenen el primer descendent. 19. EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT NATURAL I DEL BALANÇ MIGRATORI A ESPANYA 20. PROCEDÈNCIA DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A ESPANYA - 6 - 4 - 2 0 2 4 6 8 10 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 En ‰ FON T: I NE . 2 0 2 1 . B a l a n ç m i g ra t o r i C r e i x eme n t n a t u ra l 933943_02_p070_h01_evol_saldo_veget_saldo_migrat_ 933943_02_p70_h02_llegada_inmigrantes Regne Unit Romania Itàlia França Algèria Colòmbia Senegal Marroc Alemanya Veneçuela Argentina Perú Hondures Equador EUA Brasil Nicaragua Pakistan Xina Oceania 1.135 Àsia 36.487 Àfrica 66.687 Amèrica 237.958 Europa 149.271 FONT: INE. 2021. Altres Altres Altres Altres En nombre de persones ES0000000095078 933943_02_p070_h02_llegada_inmigrantes_MOD_ES001_2531459.pdf 1 16/ 44
RkJQdWJsaXNoZXIy