El greyny boom, una oportunitat de negoci? 11 Analitza el text. A què fa referència el greyny boom? Quins factors han fet possible que gaudim d ’una vida cada vegada més llarga? Quins poden frenar aquesta tendència? Quins problemes planteja l’envelliment demogràfic? Quines oportunitats ofereix? 12 Reflexioneu i expresseu la vostra opinió. FAIG CONNEXIONS. Com et veus amb 65 anys? Quin tipus de vida t’agradaria tenir a aquesta edat? Emprendries un negoci, estudiaries alguna cosa, col·laboraries amb una ONG...? A DEBAT. Compartiu l’aposta de Juan Pablo Riesgo per una jubilació activa? Per què? L’envelliment de la població és un dels grans canvis so· cial s i econòmics que es produeix avui dia a escala mundial. Cap país desenvolupat no pot ignorar aquesta realitat imparable, que espanta i il·lusiona en la mateixa mesura. L’esperança de vida augmenta des del 1840 a un ritme de dos anys i mig cada dècada. Les previsions dibuixen societats cada vegada més longeves, amb per· mís del canvi climàtic, les recessions econòmiques i l ’amenaça de grans guerres i noves malalties. Aquesta longevitat més alta presenta desafiaments increïbles per al s si st emes públics de salut i pensi· ons. [...] Però, des de fa un lustre, no es parla només de col· lapse i fi de l’estat de benestar, sinó de silver economy o economia dels cabells blancs. Alguns especialistes [...] diuen que fer anys serà l’estímul més gran per al creixement del PIB. Si d ’al guna c o sa e s parl arà el s pròxims any s é s d e com crear riquesa amb aquesta generació que ha es· t at b at e jad a c om a madure sc en t s, g eron t o l e sc en t s, vellennials, adultescents o jovells. La Comi ssió Euro· p e a h a i n c l ò s e l d e s e nv o l up am e n t d e l ’ e c on omi a dels cabells blancs com una de les prioritats per a les empreses de l a regió. «Les company i es de n ego ci s relacionats amb l ’envel liment han regi strat un crei· xement mitjà d’ingressos i benefici s que ha superat el del mercat global», indica . L’organisme distingeix entre persones actives, fràgi l s i dependents. Perquè la silver economy té dues cares: una que ofereix pro· ductes i ser veis relacionats amb el lleure, l’entreteni· ment i l ’envel liment actiu , i una altra d ’adreçada a p e r s o n e s amb m a l a s a l u t q u e n e c e s s i t e n c u re s i atenció sociosanitària . En qualsevol dels casos, s’obren oportunitats de ne· goci , especialment en salut connectada . Però també en benestar, alimentació, seguretat, cultura , turisme, l leure, transport personal i autònom , esport, moda , cosmètica , finances i assegurances, urbanisme i ha· bitatges intel·ligents i domòtics. Fins i tot en el camp de la formació continuada , «una qüestió que creixe· rà d e man era prog re ssiva , s obreto t si l a l eg i sl a c ió afavoreix l ’ampliació de l’edat laboral i la compatibi· litat amb la pensió», apunta Pablo Antonio Muñoz, catedràtic de Comercialització i Investigació de Mer· cats a la Universitat de Salamanca . Perquè per enganxar -se a aquesta revolució caldria al l argar l a v ida l aboral . Des d ’aquest punt de v i sta , E sp anya t é d eu re s . « L a t a xa d ’o cup a c i ó d e l s m é s grans de 55 anys és del 53 %, de les més bai xes del s paï sos desenvolupats. Això passa per falta de confi· ança en e l t a l ent sèni or i p e r l a di sc r imi na c i ó p e r mo t iu s d ’ ed a t » , a ss enya l a Ju an Pab l o Ri e s go , qu e aposta per la jubilació activa (cobrar la pensió i tre· bal l ar al hora) . «Permetrà qu e mi lions de p erson e s d ’aquesta edat continuïn trebal lant, estalviant, cre· ant i consumint. Serà possible que neixin noves in· dú st r i e s i empren edo r s , mo l t s d ’ e l l s s èn i o r s [ . . . ] » , afegeix Iñaki Ortega . De fet, el 18 % d ’adults d’entre 50 i 64 anys emprenen , enfront de l ’11 % del s joves de 18 a 29. Sandra López Letón, «Viejenials: el gran negocio de disfrutar la vejez», El País, 15 de desembre del 2019 (Adaptació) L A G E O G R A F I A E N L A M E V A V I D A 50
RkJQdWJsaXNoZXIy