A la ciutat espanyola de Ceuta arriben cada any entre 2.000 i 2.500 immigrants il·legals a la recerca d’un futur millor. Aquesta és la història de dos joves, de 19 i 20 anys, que van aconseguir sobreviure a un llarg i penós viatge des del seu país natal , Guinea, fins a Ceuta, on esperen un passatge cap a una nova vida, plena d’incerteses, a Europa. Per què? Per què llançar-se al buit, per què abraçar la mort? Viviu en guerra? No. Però viuen en un lloc sense futur, un lloc sense somnis ni expectatives per realitzar -se i créixer. Aquest era l’objectiu final de dues històries totalment diferents. «Jo tenia una vida normal , era feliç amb la meva família i estudiava , però allà no podia continuar, no hi ha futur per al meu projecte (sol fer ser vir aquesta paraula per referir-se als seus plans de futur)», assegura en Habib. En el cas del seu amic Al seny, el passat era una mica més negre. Fil l gran d’una mare vídua i amb tres germans petits, trebal lava com a conductor d’un vehicle, «amb molts problemes», i tenia un sou mensual de 50 euros. [...] La situació insost enible a què s’enfrontaven i les notícies de tants altres que havien aconseguit l ’anhelada destinació els van impulsar a sortir una nit de casa seva per, potser, no tornar mai més. [...] Un dels trams més perillosos [del viatge] és el pas per Níger. Al sud hi ha el grup radical de Boko Haram ; al nord , l’Estat Islàmic; a la frontera amb Algèria , formacions d ’Al-Qaeda , a la de Mali s’ hi sumen els conf lictes dels amazics i [...] el tràfic de persones, armes o drogues. El moment per poder passar d’Algèria al Marroc tampoc no es recorda com el millor. [...] Una doble tanca s’estén al llarg de 1.150 quilòmetres. Amb 3,5 metres d ’altura i 5 quilòmetres de longitud. Disposa de radars, telecàmeres i patrulles militars intermitents que no dubten a disparar un tret a qualsevol que s’ hi apropi . [...] «El mar es presentava més fàcil , però sabia que era traïdor i que la mort també ens podia aguaitar», confessa en Habib. [...] Dinou persones, incloent-hi tres embarassades, s’apinyaven en una barca de platja, de joguina, que hores més tard va bolcar a les roques de Santa Catalina i va deixar tres somnis truncats. «El senyor del passamuntanyes ens va abandonar enmig del mar, era molt fosc, feia fred , teníem por perquè els negres no saben nedar», explica . Per fi , la terra somiada es va presentar amb gust agredolç: «Tinc el cor dividit. Soc molt feliç de poder ser aquí , però la mort dels meus companys sempre la duré amb mi». Victoria C. Sol ano, a El Faro de Ceuta , 29 d ’abril del 2018 (Adaptació) 19 Analitza. Quines circumstàncies van impulsar aquests dos joves a emprendre un viatge tan perillós? Quins sentiments deuen haver tingut? Com classificaries aquesta migració? 20 Reflexiona. Imagina que una parella d ’alemanys jubilats decideix establir-se a Calella. Explica com creus que és el viatge que fan i l’estil de vida que tenen a Catalunya. Trobes semblances amb la migració d ’en Habib i l’Alseny? Penses que el motiu per emigrar deu haver estat el mateix? Explica-ho. POSA’T AL SEU LLOC. T’has plantejat alguna vegada viure en un altre país? Estaries disposat a fer un viatge com el d ’en Habib i l’Alseny? C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S Només emigrem per motius de pobresa? 52
RkJQdWJsaXNoZXIy