Aprendre és un camí de llarg recorregut que et durarà tota la vida. La meta sempre és recórrer-lo CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos, més sostenibles. Per això, hem pensat en aquest itinerari per a tu: Itinerari didàctic EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: POSA’T A PROVA 3 Reflexiona sobre un aspecte real o simulat de la vida quotidiana, vinculat amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, per començar a construir i donar sentit al teu aprenentatge. Ves més enllà i investiga. EXPLORA casos, personatges i altres aspectes d ’interès que ampliïn el teu coneixement del món. Per fer-ho, busca informació contrastada, organitza-la i treu-ne conclusions. VALORA EL QUE HAS APRÈS. Avalua’t: pren consciència del que has après i de com has construït els teus coneixements. Organitza la informació i aplica els sabers bàsics a diferents contextos i situacions en les activitats que trobaràs a EM POSO A PROVA. Pensa, estableix connexions i expressa’t amb esperit crític a partir de les diferents ACTIVITATS proposades. Treballa com un especialista. Per fer-ho, disposes d ’un KIT D’EINES en què trobaràs els procediments fonamentals de l’àrea. Compromet-te amb els ODS i contribueix al desenvolupament sostenible dels pobles i el planeta. Accepta el REPTE proposat a partir de la situació d ’aprenentatge. Entrena la ment. Practica RUTINES DE PENSAMENT que potenciaran la reflexió i faran visible el teu pensament. Utilitza les CLAUS per repassar i assegurar-te que has comprès els sabers. Aprèn a partir de textos clars i de tota la potència del llenguatge visual: dibuixos, mapes, línies del temps... El futur d’una població que envelleix 1 En l ’actualitat hi ha dues característiques que defineixen la tendència de la població mundial: l ’alentiment del ritme del creixement demogràfic respecte al segle passat i l’envelliment de les societats, que es manifesta en un augment del conjunt de persones que tenen 65 anys o més. Aquest envelliment comença a qüestionar el progrés econòmic i el benestar social que coneixem. La població treballadora , que amb els seus impostos finança les despeses socials de l’estat, ha de mantenir un nombre creixent de persones jubilades, i les despeses socials destinades a satisfer les necessitats de la població més gran es disparen . C O N C E P T E S C L A U : benestar, creixement, envelliment. P U N T D E PA R T I DA Quins canvis s’han produït en la mida mitjana de les famílies espanyoles? Quina creus que n’és la causa? Quant s’ha incrementat la participació de les dones en el mercat laboral des del 1960? Et sembla una dada important? A què atribueixes l’augment en l’esperança de vida? Quines circumstàncies hi ha d ’haver per parlar de benestar social? S I T UAC I Ó D ’A P R E N E N TAT G E Àvia i net a les Filipines. 26 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 26 16/06/2022 20:26:31 l ’ l i ll i P U N T D E PA R T I DA Quins canvis s’han produït en la mida mitjana de les famílies espanyoles? Quina creus que n’és la causa? Quant s’ha incrementat la participació de les dones en el mercat laboral des del 1960? Et sembla una dada important? A què atribueixes l’augment en l’esperança de vida? Quines circumstàncies hi ha d ’haver per parlar de benestar social? Garantir un benestar mínim a totes les persones Hi ha milions de persones que no tenen accés a sistemes de salut i sanejament adequats que els permetin un cert benestar. Elaborar una enquesta és un primer pas per prendre’n consciència . R E P T E Q U È A P R E N D R É ? Coneixeré la distribució de la població mundial i com evoluciona. Comprendré les raons de l’envelliment demogràfic. Analitzaré els problemes poblacionals de la UE i d ’Espanya. Passaré a l’acció elaborant una enquesta per conèixer les necessitats de les persones i com valoren la seva qualitat de vida. CANVIS SOCIALS I ECONÒMICS 1960 2020 LA LLAR Mida mitjana de les llars 4 persones 2,5 persones 1,2 fills i filles Més del 16 % el 40 % són joves de menys de 25 anys 14,4 % del total de la població espanyola 46,3 % de les dones participen en el mercat laboral 19,4 % del total de la població espanyola 6 % de la població 42,1 % de la despesa total 83,6 anys 3 persones en edat de treballar per persona gran 14 anys 74 anys 3 fills i filles 8 persones en edat de treballar per persona gran 8,2 % del total de la població espanyola 27 % del total de la població espanyola Una mica més del 2 % de la població activa Menys de l’ 1 % de la població 5,2 % de la despesa total 69,9 anys 20,1 % de les dones participen en el mercat laboral Mitjana de naixements per dona Població de menys de 15 anys Taxa d ’activitat femenina Població dependent de més de 64 anys Taxa d ’atur Població de 65 anys i més Població de 80 anys i més Esperança de vida en néixer En pensions LA FEINA LA GENT GRAN LA DESPESA DE L’ESTAT Àvia i net a les Filipines. 3SALUT I BENESTAR 27 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 27 16/06/2022 20:26:34 Per què sorgeixen els conflictes? De vegades s’originen conf lictes, bé dins d’un estat o bé entre dos estats o més. N ’ hi ha que comencen sent interns, però acaben esdevenint conf lictes internacionals davant la ingerència d ’altres estats que prenen partit per una de les faccions enfrontades. Les causes dels conf lictes són diverses: el control de recursos naturals molt preuats (com p etro li , di amants o ai gua) , di sput es t erritori al s , enfront aments nacionalistes o ètnics, diferències religioses o culturals, etc. La gran majoria són conf lictes econòmics. El xoc d’interessos entre dos estats o més sol provocar pressions econòmiques, com ara un augment dels aranzels (taxes que graven els productes que provenen d ’altres països) i , en el s casos més greus, embargaments, és a dir, la prohibició de comerciar amb un país. També són freqüents els conf lictes diplomàtics, motivats per qüestions polítiques o per incidents fronterers. Els més greus són els conf lictes armats, en què la violència provoca un gran nombre de víctimes. (8 i 9) Els membres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que són gairebé tots els estats del món, estan obligats a resoldre de manera pacífica les desavinences que tinguin i a posar les seves forces armades a disposició del Consel l de Seguret at de l ’organització p er rest ablir l a pau al l à on s’ hagi trencat. Ara bé, aquest compromís s’ ha incomplert moltes vegades. 3. Conflictes i drets humans APRENC A MIRAR Analitza el mapa. Quines regions del món són més conflictives? Què significa que un conflicte intern s’hagi internacionalitzat? Quin percentatge del total representen aquesta mena de conflictes? Assenyala a quins països hi va haver més desplaçaments per conflictes armats el 2020. 9. LA PERSISTÈNCIA DELS CONFLICTES ARMATS BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazònia / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. CENTREAFRICANA (2006) REP. DEM. DEL CONGO est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1998) SUDAN Darfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN DEL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKISTAN Balutxistan (2001, 2005) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPTE Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-PALESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN houthis (2004) AQPA (2011) TURQUIA sud-est (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJAN Nagorno-Karabakh (2020) FONT: Escola de Cultura de Pau, Alerta 2021! 0 1.300 quilòmetres escala 933943_01_p034_h1_principales con ictos ES0000000095078 933943_01_p034_h1_principales conflictos_MOD_ES001_2534282.pdf 1 29/3/22 13:19 Tipus de con ictes 34 con ictes armats Interns internacionalitzats 82 % Internacionals (Sahel Occidental i Israel-Palestina) 9 % Interns 9 % ES0000000095078 933943_01_p034_h1_grafico_principales conflictos_MOD_ES001_2534280.pdf 1 7/3/22 12:56 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes amb entre 5.000 i 25.000 víctimes mortals ES0000000095078 933943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES001_2534281.pdf 1 29/3/22 13:18 8. «Marcha por la vida», el 26 de juliol del 2019, a Bogotá, Colombia. ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 262 16/06/2022 20:27:24 Terrorisme i violència El terrorisme és una forma de conf licte en què grups armats fan ser vir la violència indiscriminada contra la població i les institucions per aterrir-les i sotmetre-les al seu domini . Si qui l’exerceix és el govern mateix, per tal de mantenir-se en el poder, parlem de terrorisme d’estat. Fins a l ’atemptat d ’Al-Qaeda contra les Torres Bessones de Nova York, l’11 de setembre del 2001, el terrorisme representava un conf licte principalment intern d’alguns estats o d’una regió. Aquell atemptat va marcar l’inici del terrorisme global, que presenta els trets següents: Una estructura internacional . L’organització disposa de grups terroristes escampats per tot el món que actuen de manera coordinada . Objectius transnacionals. Intenten crear un bloc de països sota el seu control ideològic i polític. Un fort component religiós. Accions indiscriminades i sagnants a qualsevol lloc. Entre el 2014, en què es van assolir les pitjors xifres del segle, i el 2019, les morts causades per atemptats terroristes al món es van reduir any rere any, i van passar de 32.685 a 13.826, el 41 % de les quals van ser a l ’Afganistan. (10) Avui dia , els grups terroristes fan ser vir les xarxes informàtiques per llançar les seves amenaces i com a vehicle de propaganda ideològica i de captació d’adeptes; també per introduir virus informàtics que facin malbé infraestructures importants i apropiar-se d’informació útil per desestabilitzar un govern o cometre un atemptat. És el ciberterrorisme. Justícia universal i ingerència humanitària El principi de justícia universal deriva del dret internacional , que defineix les responsabilitats legals dels estats en les relacions entre si . Aquest principi permet que els tribunals d’un estat, en representació de la comunitat internacional, jutgin delictes molt greus, com ara genocidis i crims de guerra, amb independència del país on s’ hagin comès i de la nacionalitat de les persones que els hagin perpetrat. Amb això es pretén que aquests delictes, que atempten contra la pau, la seguretat i els drets humans, no quedin impunes. Així mateix, hi ha un dret internacional humanitari, com a part del dret internacional , que en una situació de conf licte armat protegeix les persones no combatents (civils, personal mèdic i religiós, entre d ’altres), o les que han deixat de ser-ho (com ferits o presoners de guerra) i prohibeix certs mitjans i mètodes militars. Aquest cos legal legitima, per raons humanitàries, la ingerència o el dret d’intervenir d’un estat o més d’un estat, o d’organitzacions internacionals, en un altre estat sobirà , sense el seu consentiment, si s’ hi desenvolupa un conf licte armat en què es violen de manera contundent els drets humans. Però no tots els estats accepten aquesta ingerència humanitària , ni hi ha un acord universal sobre què comporta, en què consisteix i com s’ ha de dur a terme, i per això genera controvèrsia. 10. L’IMPACTE DEL TERRORISME 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo FONT: IEP, Índex de terrorisme global 2020. 0 20 . 000 40 . 000 60 . 000 80 . 000 100 . 000 Orient Mitjà i Àfrica septentrional 96.360 37.553 Àsia meridional 74.087 37.154 Àfrica subsahariana 49.791 12.567 Àsia oriental 7.350 8.685 Rússia i Àsia occidental 3.812 2.522 Iberoàmerica i Carib 2.162 2.594 Estats Units i Canadà 296 514 Europa 2.558 4.531 Víctimes mortals Nombre d'atemptats En milers ES0000000095078 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo_MOD_ES001_2534277.pdf 1 7/3/22 13:43 ES0000000095078 933943_01_p035_h02_impacto_terrorismo_MOD_ES001_2534277.pdf 1 10/3/22 23:12 BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazòni / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. C NTR AF IC NA (2006) REP. D M. DEL CONG est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1998) SUDAN arfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN EL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKIST N Balutxistan (2001, 2 05) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPT Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-P LESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN hout is (2004) AQPA (2011) TURQ IA sud-e t (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJ N Nagorno-Karabakh (2020) FONT: Escola de Cultura de P u, Alerta 2021! 0 1.300 quilòmetres escala 933 4 _01 p034_h1 princ pales con ictos ES0000 95 78 93394 _01_p 34_h1_principales conflictos_MOD ES001_2534282.pdf 1 29/3/22 13:19 Països on va ha er-hi con i tes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes amb entre 5.000 i 25. 00 víctimes mortals ES0000 95 78 93394 _01_p 34_h1_leyenda_principales conflictos_MOD ES001_2534281.pdf 1 29/3/22 13:18 8. «March por la vida», el 26 de juliol del 2019, a Bogotá, Colombia. 9 Enumera les principals fonts de conflictes entre estats. Explica què caracteritza el terrorisme global. Quan es pot parlar de terrorisme d ’estat? Defineix dret internacional humanitari. Què permet fer, en les guerres que violen sistemàticament els drets humans? I el principi de justícia universal? Expressa i comparteix la teva opinió. Els estats han d ’intervenir en conflictes d ’altres països? Quins motius els poden portar a intervenir? Tots són lícits? I D E E S C L A U ESPAI DIGITAL Busqueu informació sobre un cas real de ciberterrorisme i comenteu-lo a classe. Qui està exposat als atacs? 263 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 263 16/06/2022 20:27:27 8. Només hi ha pobresa als països en desenvolupament? Pobresa relativa i exclusió social La pobresa no és exclusiva dels països en desenvolupament; també n’ hi ha al s paï sos avançats. Però al s països «rics» no es mesura l a pobresa absoluta, ent esa com l a situació en què l a persona no t é sati sfet es l es necessitats bàsiques, normalment referides a l ’alimentació, l’ habitatge i el vestit: als països desenvolupats es mesura la pobresa relativa. En les societats avançades, es considera que una per - sona és pobra quan es troba en un clar desavantatge econòmic i soci al respect e a l a resta de persones del seu entorn . Per això, la pobresa es fixa segons el nivell mitjà d’ingressos dels habitants. La pobresa pot portar una persona a l’exclusió social, és a dir, a quedar-se al marge de la societat, sense participar -hi plenament. Sovint es manifesta en l ’aïllament social , la pèrdua de llaços familiars forts i de relacions socials, la deterioració de la salut física i mental , o addiccions, entre d’altres, que l ’allunyen cada vegada més de la possibilitat de reinserir -se en la societat, de tenir una feina i ingressos, etc. L’indicador AROPE Per avaluar la pobresa i l’exclusió social , la Unió Europea utilitza l’indicador AROPE, (25 i 26) que considera que una persona està en risc de patir -ne si es troba en almenys una d ’aquestes tres situacions: Viu en una llar en què els ingressos són inferiors al l lindar de ri sc de pobresa, qu e se situa en el 60 % del s ingressos mitjans nacional s per unitat de consum. Pat ei x una mancança mat erial greu. Es considera que una persona està en aquesta situació quan no es pot permetre, almenys, quatre de nou conceptes estimats de consum bàsic a escala europea , entre el s qual s : di spo sar de rent adora ; ser capaç d ’af ront ar despeses imprevistes i el pagament de la hipoteca , el l logu er o e l s rebut s d e l a l l ar ; menjar carn o p e i x , com a mínim , cada dos dies; mantenir l’ habitatge a una temperatura adequada , o sortir de vacances una setmana a l ’any. A casa seva , tots el s membres en edat de trebal lar estan a l ’atur o amb bai xa int ensitat l aboral, és a dir, treballen , però menys del 20 % del temps màxim que podrien haver treballat. 933943_09_216_h01_pobreza_UE FONT: Eu r os t a t . 2020. 9 , 8 72 , 4 mi l i ons de pe r sones* t enen i ng r es sos i n f e r i o r s a l l l i nda r de r i s c de pob r esa *X i f ra p r èv i a a l a c r i s i causada pe r l a cov i d - 19 . 24 , 5 mi l i ons de pe r sones* pateixen mancança ma t e r i a l g r eu 27 mi l i ons de pe r sones* v i uen en l l a r s amb ba i xa i n t ens i t a t l abo ra l 47 , 5 11 , 5 9 , 0 8 , 2 5 , 2 1 , 3 ES0000000095078 933943_09_p216_h01_pobreza_UE_MOD_ES001_2524660.pdf 1 10/6/22 19:23 Defineix amb les teves paraules què és l’exclusió social. Diferencia entre pobresa absoluta i pobresa relativa. Reflexiona: es pot comparar la pobresa relativa d ’Espanya amb la de Suècia? Per què? I D E E S C L A U 25. LES CAUSES DE LA POBRESA RELATIVA A LA UE 26. POBLACIÓ EN RISC DE POBRESA E X P L O R A 933943_09_p216_h01_UE_riesgo_pobreza FONT: Eurostat. 2019. 0 600 quilòmetres escala O C E À AT L À N T I C m a r Me d i t e r r a ni m ar Ne g re *D a tos de I ta l ia e I r la nda de 2 0 1 8. ES0000000095078 933943_09_p216_h01_UE_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2522858.pdf 1 25/3/22 12:14 Menys del 15 Població (en % del total) Del 15 al 20 Del 20 al 25 Més del 25 ES0000000095078 933943_09_p216_h01_leyenda_UE_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2524664.pdf 1 25/3/22 12:15 244 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U08(ok)_125700.indd 244 16/06/2022 20:26:04 La teva investigació Consulta l’últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN) i explica si la situació a Espanya ha millorat o ha empitjorat, i els motius. A DEBAT Penseu que vivim en una societat que, en general, és solidària? Poseu-ne un exemple real. Quines tres mesures proposaríeu per alleujar la pobresa? 8 E X P L O R A Radiografia de la pobresa a Espanya i a Catalunya La crisi econòmica del 2008 va comportar un augment notable del nombre de persones en risc de pobresa. A partir del 2014 es va començar a reduir gradualment, a mesura que l’economia es recuperava, però el 2019 la tendència es va invertir. Aquell any, les persones en risc de pobresa eren unes 9.610.000, que representaven el 20,7 % de la població total espanyola i superaven en 0,3 punts la taxa del 2009. El març del 2020, la paralització de l’economia mundial a causa de la covid-19 va implicar una crisi encara més profunda que la del 2008. Al començament d’octubre d ’aquell mateix any, unes 207.000 empreses i uns 327.000 treballadors autònoms (el 10 % del total) s’ havien vist obligats a cessar l ’activitat. La taxa d ’atur va arribar al 16,2 %, enfront del 13,8 % de l ’any anterior, i el 35 % de les empreses van tancar l ’any amb pèrdues econòmiques. Davant la contracció de la demanda , el 2020 el PIB d’Espanya va registrar una caiguda històrica del 10,8 %. Les mesures de protecció social , com els ERTO i les prestacions extraordinàries als autònoms, van moderar l’impacte de la crisi , però van contribuir a fer que el dèficit públic es disparés fins a representar l’11 % del PIB, el més alt de tots els països de la UE. El 2020, el 21 % de la població es trobava en risc de pobresa, el 7 % patia una mancança material greu i prop del 10 % tenia una ocupació de baixa intensitat. Així, el 22,8 % reconeixia que arribava a final de mes amb dificultat o molta dificultat. (27 i 28) A Catalunya, segons dades del 2021, les persones en situació d’exclusió social representaven el 29,1 % de la població, aproximadament 2.260.000 persones. 28. El 2020, la crisi causada per la covid-19 va portar un milió i mig de famílies espanyoles a les «cues de la gana» per poder menjar. 27. POBLACIÓ EN RISC DE POBRESA Les llars monoparentals, en particular les formades per una dona amb fills o filles dependents Joves d ’entre 16 i 29 anys amb un nivell d ’estudis bàsic, i majors de 65 anys Persones amb discapacitat Immigrants de països no comunitaris Persones aturades de llarga durada Les dones i els infants GRUPS MÉS VULNERABLES Menys del 20 Del 20 al 25 Del 25 al 30 Del 30 al 35 Més de 35 Població (en % del total) FONT: I NE . 2021 . 933943_09_p217_h01_pobl_riesgo_pobreza ES0000000095078 933943_09_p217_h01_pobl_riesgo_pobreza_MOD_ES001_2524665.pdf 1 25/3/22 12:31 245 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U08(ok)_125700.indd 245 16/06/2022 20:26:06 3 Compara. Penses que desenvolupament i desenvolupament sostenible són el mateix? Explica-ho. 4 Defineix aquests conceptes: Deute extern ONG Índex de desenvolupament humà Mancança material greu 5 Posa dos exemples que reflecteixin com influeix la pobresa en la deterioració ambiental. 6 Reflexiona. Quins contrastos mostra el gràfic? Quins efectes té l’accés a Internet en el desenvolupament? A P L I C O E L Q U E H E A P R È S E M P O S O A P R O V A 7 Interpreta el gràfic. FONT: FAO. 2021. 933943_09_p222_h1_inseguridad alimentaria 0 10 20 30 40 50 60 2018 2019 Àfrica Àsia EUA, Canadà i Europa Iberoamèrica i Carib 2020 2018 2019 2020 2018 2019 2020 2018 2019 2020 En % de la població total Inseguretat alimentària moderada Inseguretat alimentària greu ES0000000095078 933943_09_p222_h01_inseguridad alimentaria_MOD_ES001_2514528.pdf 1 30/3/22 16:26 Què entens per inseguretat alimentària? Descriu els contrastos que hi ha entre les regions del món. Per què aquest problema afecta més l’Àfrica? Quins factors ho poden explicar? Què ha motivat l’increment més gran de la inseguretat alimentària el 2020? Segons la FAO, el cost d ’una dieta saludable és inassequible per a uns 3.000 milions de persones. Quins problemes planteja aquesta realitat? 10 Reflexiona i respon les preguntes. FONT: Fòrum Econòmic Mundial, Global gender gap report 2021. *Mitjana de 156 països. Pa r l amen t s 26 % Mi n i s t e r i s 23 % 933943_09_p221_h1_par ticipacion_mujeres_gobiernos Pa r t i c i pa c i ó de l e s done s en e l s go v e r n s de l món * Dones Homes ES0000000095078 933943_09_p221_h01_participacion_mujeres_gobiernos_MOD_ES001_2514527.pdf 1 25/3/22 13:25 Què entens per bretxa de gènere? Es pot dir que la bretxa de gènere és un problema global? A quines regions és més gran? La poca representació de les dones en la política pot comportar un fre al desenvolupament i a la consecució dels ODS? Per què? En quins altres àmbits i de quines altres maneres es manifesta la discriminació femenina? La meitat de la població són dones. És possible avançar en el desenvolupament, si se les discrimina? 8 V A L O R O E L Q U E H E A P R È S Selecciona cinc idees principals que expliquin els desequilibris econòmics i socials que hi ha al món. Torna a llegir els conceptes clau destacats al començament de la unitat i explica per què ho són per comprendre el món actual. Quins altres conceptes hi afegiries? Compara la teva proposta amb la del company o la companya. Compara. Abans d ’estudiar el tema, eres conscient de la situació de desenvolupament al món? Sobre quins aspectes t’ha fet reflexionar? Valora quin o quins dels reptes relacionats amb el desenvolupament et semblen més urgents. Per què? Pensa. L’any 2030 serà necessari plantejar-se uns nous objectius de desenvolupament? 8 MIRO, PENSO, EM PREGUNTO Descriu la imatge. Quan l’observes, quins pensaments et venen a la ment? Tenint en compte el que has après en la unitat, quines preguntes et suggereix? 9 COMUNICACIÓ Fes o busca una fotografia que transmeti el mateix que aquesta imatge o que representi algun altre repte del món actual. Després, feu un mural amb totes les fotografies de la classe. M ’ O R G A N I T Z O L E S I D E E S 1 Resumeix les idees. Copia i completa l’esquema a la llibreta. 2 Recorda. Copia i completa la taula a la llibreta. ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Què són i quants n’hi ha? … Quan es pretenen aconseguir? … Alguns dels objectius són: … Índexs que e l mesuren per exemple per exemple mitjançant El desenvo lupament … … … … organismes internacionals … … … … … … … … Rep a judes de Frens pr inc ipa l s Recorda que al Diari d ’aprenentatge trobaràs recursos per estudiar els continguts d ’aquesta unitat. AOD … 933943_09_p262_h1_destino_AOD FONT: OCDE. 2020. Sense especi car: 33,6 % Àfrica subsahariana: 22,9 % Sud i centre de l'Àsia: 12,8 % Europa: 3,1 % Iberoamèrica i Carib: 6,4 % Orient Mitjà i nord d'Àfrica: 12,1 % Resta d'Àsia i Oceania: 9,1 % De s t i na c i ó de l ' AOD ES0000000095078 933943_09_p262_h01_destino_AOD_MOD_ES001_2524661.pdf 1 13/6/22 21:28 933943_09_212_h02_personas_internet FONT: ITU, Measuring digital development: facts and gures 2020. Europa Àf r i ca L l a r s amb a c c é s a I n t e r ne t Àr ees u r banes : 88 % Àr ees r u ra l s : 78 % Àr ees u r banes : 28 % Àr ees r u ra l s : 6 % ES0000000095078 933943_09_p212_h02_personas_internet_MOD_ES001_2522850.pdf 1 25/3/22 13:11 249 248 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 6
RkJQdWJsaXNoZXIy