Mapamundi físic 5 massí s d'E tiòpi a Ziel 1.510 m Elbert 4.399 m est ret deDin amarca ma r de Grenlàndia ri uOrange GranVal l del Rift Thabana Ntlenyana 3.482 m Kangchenj unga 8.598 m Wi lhelm 4.509 m illes Cèl ebes mar de Filipines O C E À G L A C I A L A N T À R T I C O C E À G L A C I A L À R T I C Tajamulco 4.217 m A 1 2 3 B C D E F G H I J K L 1 2 3 4 5 6 4 5 6 7 7 M N O P Q R A B C D E F G H I J K L M N O P Q R ALPS muntanyes de l'Alt ai es tre t de Bering estret de Davis golf de Mèxic golf d'Arica Riu de la Plat a estr et de Magalla ne s Gran Badia Austra liana illes de ca p Verd canal de Moç ambic golf Pèrsic golf de Bengala Terranova Cuba La Hispani ola Puerto R ico Jamaica illes Canàr ies illes Britàniques Islàndia Madagasca r Sri Lanka Sumatr a Java illes Filipines Borneo Nova Guinea illes del Japó illes de Nova Zelanda Tasmània golf d'Alaska serralada d'Alaska MUN TAN YES R O C A L L O SE S S i er r a Ma d re massís de la Guaiana ALTIPLÀ DEL MATO GROSSO ALTIPLÀ BOLIVIÀ GRAN CHACO LA PAMPA S E R RAL ADA DE L S A NDE S PATAGÒNIA SERRALADA massí s d'Ahaggar massí s de T ibesti ALTIPLÀ DE DARFUR muntanyesM itumba ALTIPLÀ DE BIÉ monts Dr akensbe rg serralada dels Apalatxes serralada Escandinava CARPATS CAUCAS serralada del Zagros ALTIPLÀ DE L'IRAN Hin du Kus h serra lada del T ian Shan MONTS URALS ALTIPLÀ DE LA SIBÈRIA CENTRAL K unl u n muntanyes Iablono vi HI MÀ L AI A ALTIPLÀ DEL TIBET muntanyes de Verkhoiansk muntanyes Stanovoi mu n tan yes d e Ko l i ma G RAN SE R RALADA DIVISÒR IA PIRINEUS ma r de Ber ing ma r de Bea uf ort ma r Carib O C E À P A C Í F I C O C E À A T L À N T I C O C E À Í N D I C O C E À P A C Í F I C ma r de Kara ma r de Bar entsz ma r de Nor ue ga mar Roig mar de Bering mar de la Sibèria Oriental mar d'Okhotsk mar Bàl ti c mar del Nord mar d'Aràb ia mar Med i t e r ran i mar de la Xina Meridional mar Caspi mar Negre Gran Llac del s Ossos riu Mackenzie Gran Llac de l'Escla u llac Winnipeg llac Superior llac Michigan llac Huron riu Mis souri riu Missi ssipí riu Brav o riu Orinoco riu Amazones llac Titicaca ri u SãoFrancisco riu Paraná riu N íger llac Txad riu Nil r i u Congo llac Victòri a llac Malaw i riu Zambesi riu Eufr ates riu Rin riu Danubi riu Dnièper riu Don riu Volga riu Ural riu Irtix ri u Ob i riuIen is sei llac Bai kal riu Huang He riu Amur r iu Indus riu Ia ngTsé r iu Mekong riu Lena riu Kolima riu Yu kon Antill es golf de Panamà illes Malvines Grenl ànd ia Baffin DE L'ATLES Maurici ALTIPLÀ DEL DÈCAN mar d 'Aral llac Balkhaix Annapurna 8.078 m Aus trà lia Bal i llac Eyr e riu Murray riu Darling Fiji Nova Cal edònia ALTIPLÀ DE KINBERLEY mar del Corall M e l a n è s i a M i c r o n è s i a mar de la Xina Orien tal ALTIPLÀ DE MONGOLIA badia de Hudson badia de Baffin K2 8.611 m Fuji yama 3.776 m 4.550 m Ras Dashan Etna 3.340 m Mont Blanc 4.808 m Mulhacén 3.479 m Toubkal 4.167 m Tei de 3.715 m Emi-koussi 3.415 m Tahat 2.918 m Kenya 5.194 m Kilimanj aro 5.895 m Kosci usko 2.230 m Cook 3.754 m Orizaba 5.700 m Whitney 4.418 m Denali 6.194 m Ojos del Salado 6.893 m Aconcagua 6.960 m Chimborazo 6.263 m Elbrus 5.642 m Naròdnaia 1.894 m Everest 8.849 m Isma il Somani 7.495 m escala 191920_p08_09_Mundi_Fisico_MOD.pdf 1 16/3/22 0:56 Cims principals Rius principals Llacs 2.500 m 2.000 m 1.500 m 1.000 m 400 m 200 m 0 m 191920_p08_09_leyenda_mundi_ sico ES0000000140042 191957 DEMO Atles Geo 3 ESO CM_123047.indd 4-5 1/4/22 11:25 PASSA A L’ACCIÓ: AFRONTA UN REPTE 5 Estableix connexions amb la teva vida, els teus interessos, el que t’envolta. Troba el vincle entre el que has après i el món al qual pertanys a LA GEOGRAFIA EN LA MEVA VIDA. Pensa críticament. Observa el món a través dels teus ulls. En la secció FAIG SERVIR INFORMACIÓ RESPONSABLEMENT trobaràs propostes per aprendre a produir informació veraç i desmuntar fake news i mites. Obre la ment. Analitza i contrasta diferents punts de vista i realitats que contribuiran a fer que comprenguis la diversitat del món on vius a COMPRENC PERSPECTIVES. En cada etapa d ’aquest itinerari comptes amb el suport de... Un DIARI D’APRENENTATGE que conté una síntesi dels sabers essencials i proposa tècniques per aprendre’ls i consolidar-los. Un ATLES DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA que t’ajudarà a comprendre millor l’espai que t’envolta. No t’aturis. Actua. PASSA A L’ACCIÓ, afronta el REPTE proposat i contribueix a construir altres mons més sostenibles, més equitatius, més justos. PRACTICA LES TEVES DESTRESES: LES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 4 Catalunya polítics: províncies i altres divisions administratives Catalunya COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A m a r M e d i t e r r a n i MOIANÈS GARRAF PROVÍNCIA DE BARCELONA PROVÍNCIA DE GIRONA PROVÍNCIA DE TARRAGONA PROVÍNCIA DE LLEIDA Lleida Barcelona Girona Tarragona ANDORRA ARAGÓ ALT CAMP GARRI GUES SOLSONÈS ALT EMPORDÀ GARROTXA TARRAGONÈS ALT PENEDÈS GIRONÈS TERRA ALTA ALT URGELL MARESME URGELL ALTA RIBAGORÇA MONTSIÀ VALL D'ARAN ANOIA NOGUERA VALLÈS OCCIDENTAL BAGES OSONA VALLÈS ORIENTAL BAIX CAMP PALLARS JUSSÀ BAIX EBRE PALLARS SOBIRÀ BAIX EMPORDÀ PLA D'URGELL BAIX LLOBREGAT PLA DE L'ESTANY BAIX PENEDÈS PRIORAT BARCELONÈS RIBERA D'EBRE BERGUEDÀ RIPOLLÈS CERDANYA SEGARRA CONCA DE BARBERÀ SEGRIÀ SELVA 191920_p55_cataluna_politico_com_mun 0 14 quilòme tres escala XXXXXX_p47_ar agon_fisico ES0000000094635 931375_p47_aragon_fisico_ES001_2537170_MOD.pdf 1 21/2/22 16:29 Alt Pirineu i Aran Comarques Gironines Àmbit Metropolità de Barcelona Comarques Centrals Ponent Camp de Tarragona Terres de l'Ebre m a r M e d i t e r r a n i 191920_p56_h01_cataluna_amb_funcionales Penedès Àmbits funcionals territorials 191920_p56_h01_cataluna_amb_funcionales_MOD2.pdf 1 31/3/22 16:42 191920_p55_leyenda_cataluna_politico_com_mun Límit de província Límit de municipi Nom de comarca Capital de província TERRA ALTA 191920_p55_leyenda_cataluna_politico_com_mun_MOD.pdf 1 18/3/22 12:51 N S E O ARAGÓ ANDORRA COMUNITAT VALENCIANA F R A N Ç A Emb. de Mequinenza m a r M e d i t e r r a n i Mapa densitat població per municipis_Catalunya Amposta Tremp Bal aguer Mon tblanc Tàrrega Banyo les Móra d'Ebre Valls Barcelona Ol ot el Vend rel l Calafell Sitges Sant Pere de Ribes Berga el Pont de Suert Vic la Bisbal d'Empordà Pui gcerdà Viella les Borges Blanques Reus Vilafranca d l Penedès Cervera Ripoll Vilanova i la Geltrú Falset Sabadell Figueres Sant Boi de Llobregat Viladecans Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Cugat del Vallès Rubí l’Hospitalet de Llobregat el Prat de Llobregat Castelldefels Badalona Santa Coloma de Gramenet Cerdanyola del Vallès Mollet del Vallès Gandesa Santa Co loma de Farners Sant Feliu de Guíxols Lloret de Mar Blanes Pineda de Mar Palafrugell Salt Girona la Seu d 'Urgell Grano llers So lsona Igualada Esparreguera Olesa de Montserrat Sort Lleida Tarragona Salou Vila-seca Cambrils Manresa Moià Mataró Tortosa Terrassa Mol lerussa Barcelona Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Vicenç dels Horts Sant Joan Despí Molins de Rei Martorell Sant Andreu de la Barca Esplugues de Llobregat el Masnou Premià de Mar Montcada i Reixac Ripollet Barberà del Vallès Entre 20.000 i 50.000 Entre 100.000 i 300.000 Més de 1,5 milions Ciutats més poblades (en habitants) Entre 50.000 i 100.000 Capital de comarca amb menys de 20.000 De 120 a 80 De 2.000 a 500 Més de 2.000 Densitat (en hab./km2) De 500 a 120 De 80 a 20 Menys de 20 0 13 quilòmetres esca la ES0000000004066 509964_p52_CatPob_MOD_ES001_1690486.pdf 1 28/3/22 22:06 Densitat de població ES0000000140042 191957 DEMO Atles Geo 3 ESO CM_123047.indd 14 01/04/2022 10:35:05 122878_01_p06_sist_politico_paises FONT: I DEA , L' es t a t de l a democ r àc i a a l món . 2020. 0 4.200 quilòmetres escala OCEÀ ATLÀNT I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ PAC Í F I C OCEÀ Í NDI C ES0000000119029 122878_01_p06_sist_politico_paises_MOD_ES001_2538814.pdf 1 22/3/22 16:01 Els sistemes polítics. C O N T I N G U T S F O N A M E N TA L S Democràcia Règim híbrid Dictadura ES0000000095078 933943_01_p033_leyenda_sist_politico_paises_MOD_ES001_2534279.pdf 1 7/3/22 12:22 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que es van iniciar Con ictes que han tingut entre 5.000 i 25.000 víctimes mortals ES0000000095078 933943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES001_2534281.pdf 1 23/3/22 15:05 Els sistemes polítics principals La democràcia El poder polític rau en la ciutadania. L’exerceix per mitjà d’uns representants triats per sufragi universal. Les funcions corresponen a tres poders separats. El legislatiu l’exerceix el parlament, que aprova les lleis; l’executiu el té el govern, que administra el país, i el judicial correspon als jutges i jutgesses, que vigilen que es compleixin les lleis. Un estat democràtic és un estat de dret. La constitució n’és la llei màxima. Els estats es poden classificar: Segons qui és el cap de l’estat: – Monarquies. El cap és una reina o un rei que accedeix al tron per dret hereditari. – Repúbliques. El cap és un president o presidenta triat per la ciutadania. Segons la distribució territorial del poder: – Estats centralitzats. Les institucions regionals no tenen autonomia. – Estats descentralitzats. Les regions tenen institucions de govern pròpies. La dictadura Tots els poders de l’estat recauen en una persona o un grup, que molt sovint han pres el poder de manera violenta. Les dictadures poden ser monarquies o repúbliques. El govern no reconeix els drets humans. La repressió elimina qualsevol oposició política. T I N G U E S E N CO M P T E Analitza, al llibre de text, el gràfic amb l’evolució dels sistemes polítics. D O C U M E N T C L A U D O C U M E N T C L A U 72 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 72 16/06/2022 20:28:12 Els siste es polítics. 9 La persistència dels conflictes armats. BURUNDI (2015) CAMERUN Ambazònia / Nord-oest i Sud-oest (2018) LÍBIA (2011) MALI (2012) MOÇAMBIC nord (2019) REGIÓ DEL LLAC TXAD Boko Haram (2011) REP. CENTREAFRICANA (2006) REP. DEM. DEL CONGO est (1998) est-ADF (2014) REGIÓ DEL SAHEL OCCIDENTAL (2018) SOMÀLIA (1988) SUDAN Darfur (2003) Kordofan sud i Nil Blau (2011) ETIÒPIA Tigre (2020) SUDAN DEL SUD (2009) AFGANISTAN (2001) FILIPINES NPA (1969) Mindanao (1991) ÍNDIA CPI-M (1967) Jammu i Caixmir (1989) BIRMÀNIA (1948) PAKISTAN Balutxistan (2001, 2005) TAILÀNDIA sud (2004) EGIPTE Sinaí (2014) IRAQ (2003) ISRAEL-PALESTINA (2000) SÍRIA (2011) IEMEN houthis (2004) AQPA (2011) TURQUIA sud-est (1984) UCRAÏNA (2014) COLÒMBIA (1964) ARMÈNIA-AZERBAIDJAN Nagorno-Karabakh (2020) 0 2.600 quilòmetres escala FONT: Escola de Cultura de Pau, Alerta 2021! 122878_01_p07_principales_con ictos ES0000000119029 122878_01_p07_principales_conflictos_MOD_ES001_2538812.pdf 1 23/3/22 15:03 Països on va haver-hi con ictes armats el 2020, i l'any que s van inic ar Con ictes que han tingut entre 5.0 i 25.0 víctimes mortals ES0 95078 93 943_01_p034_h1_leyenda_principales conflictos_MOD_ES0 1_2534281.pdf 1 23/3/2 15:05 Les relacions entre els estats Els conflictes Molts conflictes entre estats són de caràcter econòmic, diplomàtic o armat. Aquests últims són els més greus. El terrorisme és un tipus de conflicte en què grups armats fan servir la violència indiscriminada contra la població i les institucions per terroritzar-les i sotmetre-les al seu domini. N’hi ha de diferents tipus: El terrorisme d’estat l’exerceix el govern. El terrorisme global té una estructura internacional, uns objectius transnacionals i un fort component religiós. El ciberterrorisme llança els seus atacs a través de les xarxes socials. La cooperació Els estats estableixen relacions pacífiques mitjançant contactes diplomàtics, intercanvis econòmics, moviments de població i relacions culturals. També signen acords, pactes i tractats, i han creat el dret internacional. A més, s’integren en organitzacions internacionals, com l’ONU. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) L’Organització de les Nacions Unides es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Està integrada per 193 països. Té tres objectius fonamentals: La defensa dels drets humans. La cooperació per promoure el progrés dels pobles. El manteniment de la pau. T I N G U E S E N CO P T E Analitza, al l ibre de text, el gràfic a b l’evolució dels siste es polítics. D O C U E N T C L A U 73 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 73 16/06/2022 20:28:14 [ . . . ] Quan cont empl em el s trenta anys transcorreguts des de l a Convenció sobre el s Drets del s Infants, també hauríem de mirar cap endavant , cap al s prop ers trent a any s . Us h em d ’ e sc o lt ar a vosaltres –als nens, les nenes i els joves d ’avui– sobre les qüestions que us preocupen més i començar a treballar junts per trobar solucions del segle xxi als problemes del segle xxi. [...] [...] la raó principal per tenir esperança és que vosaltres porteu la iniciativa en exigir mesures urgents i empoderar -vos per aprendre i modelar el món que us envolta . Ara mateix, esteu adoptant una posició i nosaltres us escoltem. [...] 8 Escric una carta a la direcció d’UNICEF El 20 de novembre del 1989, es va adopt ar l a Convenció de l es Na c i on s Un i d e s s o bre e l s D re t s d e l s In f ant s , qu e un any d e s - prés es conver tia en l l ei per al s paï sos signatari s. Aquest acord , qu e re cu l l e l s d re t s d e l a i n f àn c i a , é s e l qu e ha gaudi t d e m é s su p o r t i n t e r n a c i o n a l , j a q u e a m i t j a n 2 0 2 0 l ’ h av i e n su b s c r i t tots el s paï sos , except e el s Est ats Units . Tot i ai xí , a mo lts l lo cs del món el s drets del s menors d ’edat s’ infringei xen de man era const ant . En el trentè aniversari de l ’acord , Henrietta H. Fore, directora general d’UNICEF, va escriure una carta oberta adreçada a tots els infants del planeta . Hi exposava com havia millorat la situació de la infància des que s’ havia adoptat la Convenció, i , tot i que hi ha motius per estar preocupats pel futur que els espera a molts menors, també n’ hi ha per a l ’esperança . Aquests són alguns fragments de la carta : 13 Busqueu a Internet el text d ’Unicef «Una carta oberta als infants del món». Llegiu una de les vuit raons que preocupaven Henrietta H. Fore. Compartiu la informació amb la classe. Afegiríeu altres problemes que afecten els menors d ’edat al món i que els comprometen el futur? 14 Respon a la carta de la directora d ’UNICEF amb una altra carta. Exposa-li quines són les qüestions que et preocupen més. 15 Comparteix la teva opinió amb la classe. Com veus el teu futur, amb optimisme o amb pessimisme? Per què? La malnutrició és un problema exclusiu dels països pobres? 16 INVESTIGA Una de les metes de l’ODS Fam zero és «posar fi a totes les formes de malnutrició». Per què l’obesitat n’és una? Busca a Internet Els enormes costos de l’obesitat, una infografia feta pel Banc Mundial. Anota’n les idees principals. Esbrina a quantes persones afecta l’obesitat a Espanya. 17 CONTRASTA Analitza. Segons el Banc Mundial, a quins països afecta més el problema de l’obesitat? Es pot considerar un fre al desenvolupament dels països pobres? Per què? Té el mateix impacte en les societats opulentes? 18 EMET UN JUDICI Respon a la pregunta inicial. O F AL S ? CERT F A I G S E R V I R I N F O R M A C I Ó R E S P O N S A B L E M E N T P E N S O C R Í T I C A M E N T 30. Henrietta H. Fore. 251 A la ciutat espanyola de Ceuta arriben cada any entre 2.000 i 2.500 immigrants il·legals a la recerca d’un futur millor. Aquesta és la història de dos joves, de 19 i 20 anys, que van aconseguir sobreviure a un llarg i penós viatge des del seu país natal , Guinea, fins a Ceuta, on esperen un passatge cap a una nova vida, plena d’incerteses, a Europa. Per què? Per què llançar-se al buit, per què abraçar la mort? Viviu en guerra? No. Però viuen en un lloc sense futur, un lloc sense somnis ni expectatives per realitzar -se i créixer. Aquest era l’objectiu final de dues històries totalment diferents. «Jo tenia una vida normal , era feliç amb la meva família i estudiava , però allà no podia continuar, no hi ha futur per al meu projecte (sol fer ser vir aquesta paraula per referir-se als seus plans de futur)», assegura en Habib. En el cas del seu amic Al seny, el passat era una mica més negre. Fil l gran d’una mare vídua i amb tres germans petits, trebal lava com a conductor d’un vehicle, «amb molts problemes», i tenia un sou mensual de 50 euros. [...] La situació insost enible a què s’enfrontaven i les notícies de tants altres que havien aconseguit l ’anhelada destinació els van impulsar a sortir una nit de casa seva per, potser, no tornar mai més. [...] Un dels trams més perillosos [del viatge] és el pas per Níger. Al sud hi ha el grup radical de Boko Haram ; al nord , l’Estat Islàmic; a la frontera amb Algèria , formacions d ’Al-Qaeda , a la de Mali s’ hi sumen els conf lictes dels amazics i [...] el tràfic de persones, armes o drogues. El moment per poder passar d’Algèria al Marroc tampoc no es recorda com el millor. [...] Una doble tanca s’estén al llarg de 1.150 quilòmetres. Amb 3,5 metres d ’altura i 5 quilòmetres de longitud. Disposa de radars, telecàmeres i patrulles militars intermitents que no dubten a disparar un tret a qualsevol que s’ hi apropi . [...] «El mar es presentava més fàcil , però sabia que era traïdor i que la mort també ens podia aguaitar», confessa en Habib. [...] Dinou persones, incloent-hi tres embarassades, s’apinyaven en una barca de platja, de joguina, que hores més tard va bolcar a les roques de Santa Catalina i va deixar tres somnis truncats. «El senyor del passamuntanyes ens va abandonar enmig del mar, era molt fosc, feia fred , teníem por perquè els negres no saben nedar», explica . Per fi , la terra somiada es va presentar amb gust agredolç: «Tinc el cor dividit. Soc molt feliç de poder ser aquí , però la mort dels meus companys sempre la duré amb mi». Victoria C. Sol ano, a El Faro de Ceuta , 29 d ’abril del 2018 (Adaptació) 19 Analitza. Quines circumstàncies van impulsar aquests dos joves a emprendre un viatge tan perillós? Quins sentiments deuen haver tingut? Com classificaries aquesta migració? 20 Reflexiona. Imagina que una parella d ’alemanys jubilats decideix establir-se a Calella. Explica com creus que és el viatge que fan i l’estil de vida que tenen a Catalunya. Trobes semblances amb la migració d ’en Habib i l’Alseny? Penses que el motiu per emigrar deu haver estat el mateix? Explica-ho. POSA’T AL SEU LLOC. T’has plantejat alguna vegada viure en un altre país? Estaries disposat a fer un viatge com el d ’en Habib i l’Alseny? C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S Només emigrem per motius de pobresa? 52 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U01(ok)_125689.indd 52 16/06/2022 21:11:29 Els beneficis de consumir productes de temporada PRIMAVERA 9 Investigueu. Consulteu a Internet un calendari de fruites i verdures de temporada. Quines ho són, en aquest moment? Feu-ne una llista. Trieu tres fruites d’estiu a Espanya. Aneu a una botiga i, si n’hi ha, anoteu d ’on procedeixen. A la mateixa botiga, anoteu quines varietats de pomes es venen. En què es diferencien? 10 Compara. Què són els productes de proximitat o quilòmetre zero? Explica-ho. 11 Reflexioneu. Si compreu maduixes fora de temporada, creieu que tindran el mateix preu que en la temporada? Penseu que els productes d ’hivernacle i els importats d ’altres països tenen el mateix impacte ambiental que els de temporada? El consum de productes de temporada ajuda els petits agricultors i agricultores locals? FAIG CONNEXIONS. Creieu que consumir productes de temporada és un bon hàbit? Per què? A Espanya , l a t emporada de madui xe s s’ e st én de s del f inal de l ’ hivern f ins al pr incipi de l ’ e st iu . Tot i així , avui dia podem comprar maduixes en qualsevol estació de l ’any, el mateix que passa amb gairebé totes les fruites, verdures i hortalisses. Si comprem maduixes conreades al nostre país entre febrer i mai g , e st arem c onsumint un product e de temporada. És a dir, un fruit procedent d’una planta c onreada a prop, qu e ha c ompl et at el seu c i cl e de desenvolupament i maduració de manera natural i està a punt per ser consumit. (40) Però també podem trobar madui xes a l es botigues fora de temporada . Això s’explica per diverses raons, entre les quals destaquen les següents: Les diferents zones de producció al món , que tenen climes diferents i , en conseqüència , dates diferents de sembra i recol·lecció. La facilitat del comerç mundial , que, en el cas dels productes frescos, només ha estat possible per la mi l lora en el s si st emes de conser vació (cambres frigorífiques) i per la rapidesa i el baix cost per unitat en el transport del producte. Les varietats que hi pot haver d’una mateixa fruita , adaptades a zones concretes, que tenen calendaris agrícoles diferents. El s conreus en hivernacles, amb el s qual s s’aconsegueixen les condicions de temperatura i humitat concretes que necessita cada tipus de conreu , amb independència del clima que hi hagi . P e r t a n t , s i c o m - pres maduixes fora de t emporada , seg u r a m e n t d e u e n procedir d’un altre paí s , com ara Xi l e. Allà la primavera té l loc entre set embre i d e s emb re , j a qu e é s a l ’ h emi sfe r i sud , i l a t emporada de madui xe s é s d ’o c - tubre a desembre, i en el cas d ’algunes varietats pot arribar fins al mes d ’abril . (41) O F AL S CERT 41. Com que són fruites molt delicades, les maduixes es recullen a mà, d ’una en una. PRIMAVERA ESTIU TARDOR HIVERN 40. Calendari de fruites de temporada a Espanya. L A G E O G R A F I A E N L A M E V A V I D A 110 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U03(ok)_125695.indd 110 16/06/2022 20:27:45 Participar en un voluntariat PA S S O A L’AC C I Ó 8 P U N T D E PA R T I DA 1. Busca informació sobre la tasca que duen a terme algunes ONG, fundacions o associacions. Quina et crida més l’atenció? Per què? Quina finalitat i quin àmbit d ’actuació té? Com podries col·laborar amb aquesta entitat? 2. Consulta també les propostes de voluntariat recollides al web voluntaris.cat de la Federació Catalana de Voluntariat Social, que té projectes en els quals col·laboren unes 11.400 organitzacions no governamentals i milers de persones voluntàries. D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 3. Compartiu les vostres preferències amb la classe i decidiu democràticament amb quina organització us involucrareu i de quina manera. Informeu-vos dels passos que heu de fer. Una altra opció és proposar a aquesta entitat una acció que pugueu fer i que encaixi en els seus objectius. En aquest cas, comenceu identificant una necessitat a la qual vulgueu fer front amb la vostra acció. Després, dissenyeu la proposta considerant els mitjans i el temps de què disposeu. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 4. Si heu optat per dissenyar una acció pròpia, adreceu un escrit a l’entitat. Expliqueu-los la vostra idea i què necessitaríeu per dur-la a terme. 5. Un cop feta l’acció de voluntariat, compartiu l’experiència. Què és el que us ha agradat més? Com us heu sentit? Voldríeu participar en una altra tasca de voluntariat? Hi ha moltes entitats sense ànim de lucre que, a grans trets, es diferencien per la finalitat que tenen i per l’àmbit en què desenvolupen els projectes: local (barri, ciutat, etc.), nacional o estatal, o bé internacional. Segons la finalitat, les podem classificar en quatre grans grups: Les de caritat, que atenen les necessitats de les persones en situació de pobresa, proporcionant-los roba, menjar, habitatge... Les que ofereixen serveis fonamentals (educatius i formatius, sanitaris, etc.) on l’estat no arriba. Les que defensen una causa, com l’empoderament de la dona, la cura dels oceans o el benestar animal. Les participatives, que desenvolupen projectes que beneficien una comunitat, i són els seus membres els qui aporten tot el necessari: el treball, els diners o el local, per exemple. Posa el teu gra de sorra per millorar el món participant en una activitat que tingui un fi social. R E P T E 31. Voluntàries en una campanya del Banc dels Aliments a Barcelona. REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS 10 253 La xocolata , un dels dolços més populars, amaga una realitat molt menys agradable que el seu sabor. El cacau amb què s’elabora la xocolata procedeix principalment de dos petits estats de l ’Àfrica occidental , Costa d’ Ivori i Ghana , que entre tots dos subministren les dues terceres parts de la producció mundial . En aquests països, el 90 % de les famílies camperoles es dediquen al seu conreu , encara que els ingressos que perceben estan molt per sota de la renda mínima que els permetria satisfer les necessitats bàsiques. La majoria són propietaris de petites parcel·les, però no tenen poder per fixar el preu del cacau al mercat mundial; això ho decideixen els intermediaris i les grans empreses multinacionals de la xocolata . Segons la Coordinadora Estatal de Comerç Just, del preu de venda d’una rajola de xocolata , els productors de cacau reben entre el 3 i el 7 % (quan en la dècada de 1970 era el 50 %), mentre que els fabricants de xocolata n’obtenen al voltant del 35 %, i els distribuïdors, prop del 40 %. D’altra banda , la pobresa de les famílies camperoles explica la necessitat del treball infantil a les explotacions de cacau i la manca de recursos perquè les nenes i els nens vagin a l’escola . A Costa d’ Ivori i Ghana hi ha més d’un milió i mig de menors treballant en la producció de cacau . (43) Dos economistes nord-americans, Jef f Luckstead i Lawton L. Nalley, han calculat l’increment del preu del cacau si es prescindeix del treball infantil: entre un 2,8 %, si només s’eliminen les formes de treball infantil més «extremes» ( les que inclouen fer tasques perilloses o una jornada setmanal de 42 hores), i un 47 %, si se suprimeix completament. Un altre problema derivat de la producció de cacau als països pobres és la desforestació. Des de la dècada de 1960, més del 80 % de la selva tropical de Costa d’ Ivori ha estat arrasada per estendre la superfície conreable, sobretot de cacau . La xocolata és un dolç amarg? C O M P R E N C P E R S P E C T I V E S 43. Nens ivorians treballant en una plantació de cacau. El salari mitjà de les persones que hi treballen és d ’1,2 dòlars al dia. 17 Analitza. Quins tres problemes s’associen al conreu de cacau, als països pobres? 18 Investiga. Consulta l’últim informe del Baròmetre del Cacau. A més de Costa d ’Ivori i Ghana, quins altres països en són grans productors? Fixa’t on estan situats. Diries que el clima condiciona molt aquest conreu? Explica-ho. Entreu a la pàgina web de Nestlé i expliqueu d'on i com obté el cacau aquesta empresa, segons el que diu el seu web. 19 Reflexiona. Per erradicar el treball infantil als països pobres, n’hi hauria prou que els que consumeixen xocolata acceptessin una pujada del preu? Quin pes hi poden tenir la cultura, els valors socials i els hàbits de vida? 20 COMUNICACIÓ. Mireu i comenteu a classe el que us cridi més l’atenció del documental «Pobresa, cacau i nens amb matxet a Costa d ’Ivori» (https:// latierraesclava.eldiario.es/cacao/). 21 POSA’T AL SEU LLOC. Compara la vida de Gaston amb la teva. Et consideres una persona afortunada? Qui tindrà més oportunitats d ’optar a una feina millor en l’edat adulta, ell o tu? Font: Baròmetre del Cacau 7,6 % Processament del cacau 6,6 % Productors de cacau 2,1 % Transport i intermediaris internacionals 44,2 % Comerços minoristes 35,2 % Fabricants de xocolata 4,3 % Impostos i màrqueting 112 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U03(ok)_125695.indd 112 16/06/2022 20:27:47 D E S E N VO L U PA M E N T D E L P R OJ E C T E 4. Planifiqueu la story. Penseu en els temes que us preocupen més. Trieu el missatge que voleu transmetre als companys i les companyes, i penseu de quina manera el voleu presentar perquè resulti atractiu. Per exemple, incorporant adhesius, emoticones o dibuixos a la imatge. Consulteu a Internet alguns dels cartells que es van fer per a Change the Story el 2019, a partir d ’històries d ’Instagram. Analitzar-los i comentar-los us pot suggerir idees. 9 Proposar una iniciativa europea P U N T D E PA R T I DA 1. Establiu les bases del concurs. Decidiu si voleu que totes les stories tractin sobre un mateix aspecte, com la deterioració mediambiental, la igualtat de gènere o l’educació, per exemple, o si, per contra, preferiu deixar la temàtica oberta. També heu de decidir la data per publicar les stories i el premi per a qui guanyi. 2. Trieu cinc companyes i companys que constituiran el jurat. 3. Amb l’autorització del professor o la professora, creeu un perfil d ’Instagram a classe. Aquest perfil només es farà servir per pujar-hi les stories que feu. Si no sabeu com fer-ho, consulteu, per exemple, la pàgina web https://blog.cool-tabs.com/es/como-usar-instagram-stories-trucos/ o qualsevol altra. P R E S E N TAC I Ó D E L R E S U LTAT 5. Publiqueu i compartiu les stories a classe. Expliqueu el que heu volgut transmetre. 6. El jurat seleccionarà tres stories entre totes les publicades. Haurà de tenir en compte si la story s’ajusta a la temàtica del concurs, la claredat expositiva del missatge i l’originalitat. 7. Premis. Podeu imprimir i penjar a classe les stories seleccionades. Després s’atorgaran els premis a les guanyadores o els guanyadors. m a r M e d i t e r r a n i mar Mort 933943_01_p050_h02_israel hoy JORDÀNIA PALESTINA (Cisjordània) SÍRIA EGIPTE LÍBAN I S R A E L PALESTINA (Franja de Gaza) Jerusalem Tel-Aviv Territoris sota control exclusiu d'Israel Territoris sota control exclusiu de l'Autoritat Nacional Palestina o sota control mixt ES0000000095078 933943_01_p050_h02_israel hoy_MOD_ES001_2534299.pdf 1 29/3/22 14:00 R E P T E L’octubre del 2019, l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya va llançar la iniciativa Change the Story, amb l’objectiu que els eurodiputats i les eurodiputades coneguessin de primera mà les principals preocupacions de la ciutadania europea, en particular les dels joves. Qualsevol persona de 14 anys o més hi podia participar si publicava una story a Instagram esmentant el perfil @parlamentoeuropeo. De totes les stories compartides en el compte, se’n van seleccionar 30, que, impreses en grans cartells, es van enviar als membres del Parlament Europeu a Brussel·les. Us animem a organitzar un concurs semblant a l’aula. 17ALIANCES PER A ASSOLIR ELS OBJECTIUS PA S S O A L’AC C I Ó 283 ES0000000119471 125048 GEO 3 ESO CM U09(ok)_125705.indd 283 18/06/2022 0:51:34 Aprenc a estudiar C R O N O L O G I A Recorda que una línia del temps també és una cronologia. 1951 1986 2002 2009 Creació de la CECA Entrada d ’Espanya a la UE CECA Constitució de la CEE Signatura del Tractat de Maastricht Signatura del Tractat de Lisboa Sortida del Regne Unit de la UE C E E Q U A D R E COM PA R AT I U Permet comparar conceptes i processos semblants. Un quadre comparatiu t’ajudarà a relacionar i contrastar sistemes polítics. Decideix quantes columnes i files necessita el quadre. Per fer-ho, primer has de p ensar quants règims polítics vols comp arar i en relació amb quins asp ectes. Pots copiar aquest quadre o fer-ne un altre amb el teu propi codi de colors p er facilitar la lectura. SISTEMES POLÍTICS Democràcia Dictadura Divisió de poders … … Drets i llibertats Es garanteixen els drets humans … Eleccions lliures … … … … … Una cronologia et serà útil per ordenar les fites principals de la UE. Fes una llista dels fets principals en la història de la UE. Anota la data al costat de cada esdeveniment i estableix etapes, si t ’ajuda a organitzar els fets. Fes ser vir la teva creativitat per representar gràficament la cronologia. Per exemple: ... ... ... ... 9 El mapa polític de Catalunya. CO N C E P T E S FO N A M E N TA L S comunitat autònoma corts generals democràcia dictadura divisió de poders estat estat social, democràtic i de dret estatut d’autonomia monarquia ONU república sufragi universal terrorisme Unió Europea T I N G U E S E N CO M P T E Consulta a l’atles el mapa polític de Catalunya que inclou les províncies i altres divisions administratives. 77 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 77 16/06/2022 20:28:16 O R GA N I G R A M A És un organitzador j ràrquic. Les línies rectes uneixen nivells. Les figures geomètriques representen els òrgans de l’estructura, i les línies, les relacions entre si. E S Q U E M A Resumeix els conceptes clau. Els organitza de manera lògica. Estableix jerarquies. Relaciona els conceptes a través de connectors, com línies, fletxes o claus. Un esquema de claus és una eina molt útil per organitzar i sintetitzar la informació. Utilit z a’ l p er ordenar la informació relacionada amb l ’organit z ació política, administrativa i judicial de Cataluny a. Pots elaborar a la llibreta el model d ’esquema de claus que et proposem. Si no et sembla suficient, pots crear-ne d ’altres tip us: de f let xes, circular, map a conceptual, etc. 9 … … E S Q U E M A D E C L A U S CATALUNYA INSTITUCIONS Generalitat ... Parlament ... ... … … ... … ... … ... ... 79 ES0000000140044 191979 Diari GEO 3 U09_123275.indd 79 16/06/2022 20:28:17 7
RkJQdWJsaXNoZXIy