Història del món contemporani Aquest llibre és una obra col·lectiva concebuda , dissenyada i creada al Depar tament d ' Edicions de Grup Promotor / Santillana , dirigit per Teresa Grence Ruiz i Anna Sagristà Mas. En l 'elaboració hi ha par ticipat: José Manuel Fernández Ros Jesús González Salcedo Germán Ramírez Aledón EDICIÓ Silvia Caunedo Madrigal Mar ta Díaz Painceira Pere Macià Arqué Type Publising Ser vices SL EDICIÓ EXECUTIVA Silvia Caunedo Madrigal DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Et xebarria Orella Les activitats d'aquest llibre no s'han de fer mai al llibre mateix. Les taules, els esquemes i altres recursos que s'hi inclouen són models perquè l'alumnat els traslladi a la llibreta. 1 B A T X I L L E R A T
Índex d’Història del món contemporani Unitat Situació d’aprenentatge Construeix el teu coneixement Sabers bàsics 1 L’Antic Règim 8 L’abús del privilegi 1. Població, economia agrària i règim senyorial 2. La societat dels privilegis 3. L’absolutisme i la pràctica de govern 4. Les relacions internacionals al segle xviii 5. Il·lustració i crítica a l’Antic Règim 2 Revolucions liberals i nacionalisme 32 El cop de brumari (18-19 de novembre de 1799) 1. La Revolució americana 2. Els orígens de la Revolució Francesa 3. La Revolució Francesa (1789-1799) 4. L’Europa napoleònica (1800-1815) 5. Restauració i revolució a Europa (1815-1848) 6. Els nacionalismes (1848-1871) 7. L’Amèrica hispanoportuguesa al segle xix 8. Pensament, ciència i cultura 3 La Revolució Industrial 64 La indústria tèxtil 1. Orígens i factors de la Revolució Industrial 2. Les indústries pioneres 3. Transport, comerç i capital 4. La difusió de la industrialització 5. Liberalisme econòmic i capitalisme 6. La societat de classes 4 Segona Revolució Industrial i imperialisme 86 L’administració colonial britànica 1. La Segona Revolució Industrial 2. L’expansió demogràfica i les grans migracions 3. L’imperialisme europeu 4. L’imperialisme japonès i nord-americà 5 Els canvis socials. El moviment obrer 116 La vida al camp 1. Una societat urbana i industrial 2. El predomini burgès 3. La classe obrera i els problemes socials de la industrialització 4. Les bases ideològiques del moviment obrer 5. Orígens i desenvolupament del moviment obrer 6. La Primera Internacional 7. La Segona Internacional 6 Les grans potències 140 El problema d’Alsàcia i Lorena 1. L’Anglaterra victoriana 2. França: del Segon Imperi a la Tercera República 3. El Segon Reich alemany 4. Els imperis plurinacionals 5. Els Estats Units, una potència emergent 6. Les relacions internacionals (1870-1893) 7 La Primera Guerra Mundial 162 La vida a les trinxeres 1. Les causes de la guerra 2. La Gran Guerra (1914-1918) 3. Els tractats de pau i el nou mapa d’Europa 4. Les conseqüències de la guerra 5. La Societat de Nacions i els problemes de la postguerra 8 La Revolució Russa i l’URSS 184 La revolució bolxevic 1. La Rússia tsarista al començament del segle xx 2. La Revolució de Febrer del 1917 3. La Revolució d’Octubre i el naixement de l’URSS 4. La lluita pel poder i el triomf de Stalin 5. L’URSS sota la dictadura de Stalin 2
Practica les competències específiques Contribueix a l’Agenda 2030 Tècniques d’Història Comentari d’un text històric: Què és la Il·lustració? • En primera persona: «Els meus fills moren» • L locs de memòr ia: La banca moderna • Saber-ne més: Una dona al tron: Caterina II de Rússia • A debat: Las bases del sistema liberal • Igualtat i drets: La societat civil La posició de la dona en la Il·lustració Anàlisi d’un mapa històric: La unificació alemanya • Llocs de memòria: La Bastilla • A debat: El terror en la Revolució Francesa • En primera persona: «Em trec el barret davant del geni de Bismarck» • Saber-ne més: Un exemple del Romanticisme a la literatura L’origen dels partits polítics Comentari de gràfics: Evolució de quatre magnituds econòmiques al Regne Unit (1700-1920) • Punts de vista: Els tancaments • A debat: L’expansió del capitalisme industrial • En primera persona: «Vaig maleir la riquesa d'Anglaterra» Els efectes de la industrialització sobre el medi ambient Creació d’eixos cronològics: L’expansió colonial a Àfrica i Àsia (1850-1920) • A debat: La dona en la ciència • Saber-ne més: Les pioneres de l’aviació • En primera persona: «Convertiu-vos en imperialistes» • Punts de vista: El colonialisme L’últim repartiment de la Terra: l’Àrtic • Igualtat i drets: Llibertat i igualtat davant la llei • A debat: La industrialització va millorar el nivell de vida? • Llocs de memòria: La revista Punch: el treball a les mines • En primera persona: «Amenaçàvem amb la vaga» • Igualtat i drets: La lluita de les dones • Punts de vista: Tendències del socialisme a final del segle xix L'origen del Primer de Maig, la Festa del Treball Elaboració de mapes conceptuals: El Regne Unit: política i economia a l’època victoriana • Punts de vista: L’imperi de Napoleó III • A debat: Discriminació i segregació racial als Estats Units El problema dels Balcans Comparació de mapes històrics: Canvis territorials als Balcans, del 1878 al 1913 • Punts de vista: La Primera Guerra Mundial • Saber-ne més: La guerra submarina • A debat: La propaganda com a arma de guerra • Igualtat i drets: El feminisme sufragista Les reivindicacions feministes Estudi de cartells de propaganda política: Cartell per animar les dones a defensar la revolució, 1918 • En primera persona: «A la guerra civil, qui és l'enemic?» • Llocs de memòria: El treball al camp de Yérsevo El llegat de l’estalinisme a Rússia 3
Unitat Situació d’aprenentatge Construeix el teu coneixemen Sabers bàsics 9 L’economia d’entreguerres. La Gran Depressió 206 El crac del 1929 1. Els desequilibris de l’economia mundial 2. La fràgil recuperació dels anys vint 3. El crac del 1929 i la Gran Depressió 4. Les polítiques econòmiques davant la Gran Depressió 5. Una societat en transformació 10 L’ascens dels totalitarismes feixista i nazi 230 El nou Estat 1. Democràcies i dictadures en l’Europa d’entreguerres 2. Ideologia i bases socials del feixisme 3. La Itàlia feixista 4. L’Alemanya nazi 11 La Segona Guerra Mundial 252 L’ofensiva final 1. Orígens i causes de la guerra 2. El desenvolupament de la guerra 3. El «nou ordre» nazi a Europa 4. Les conseqüències de la guerra 12 La Guerra Freda 274 El pont aeri de Berlín 1. Gènesi de la Guerra Freda (1945-1947) 2. La màxima tensió (1948-1953) 3. La coexistència pacífica (1954-1975) 4. Rebrot i final de la Guerra Freda (1976-1991) 13 Evolució dels dos blocs en un món bipolar 302 La transformació del capitalisme 1. L’evolució del bloc capitalista 2. Els Estats Units 3. L’evolució d’Europa occidental 4. El marc asiàtic del capitalisme 5. La Unió Soviètica 6. Les democràcies populars a l’Europa oriental 7. La Xina, un altre gegant comunista 8. L’expansió del comunisme per l’Àsia i l’Àfrica 9. L’enfonsament del bloc comunista 14 El procés de descolonització 330 La independència de Djibouti 1. Concepte i causes de la descolonització 2. Les etapes del procés descolonitzador 3. La descolonització de l’Àsia 4. Orient Mitjà i el Magrib 5. La independència de l’Àfrica subsahariana 6. L’herència colonial 15 Amèrica als segles xx i xxi 358 Una massa de pobres 1. Els Estats Units (1898-1929) 2. L’Amèrica Llatina a l’època dels radicalismes (1900-1929) 3. Els Estats Units: del crac del 1929 a la Guerra Freda (1929-1960) 4. L’Amèrica Llatina: populisme i dictadures (1929-1960) 5. Els Estats Units: de Kennedy a Biden (1961-2021) 6. Revolució i populisme a l’Amèrica Llatina (1960-2020) 16 Geopolítica del segle xxi 384 El G20 1. El nou ordre internacional 2. Els conflictes del segle xxi 3. Terrorisme i nous conflictes 4. Cap a un nou ordre mundial 17 Crisi i canvis en un món connectat 406 La societat de la immediatesa 1. La globalització i els seus efectes 2. De la crisi econòmica del 2008 a la crisi pandèmica del 2020 3. Els canvis polítics 4. Els canvis socials 5. Canvis socioculturals i avenços científics i tecnològics Índex d’Història del món contemporani 4
nt Practica les competències específiques Contribueix a l’Agenda 2030 Tècniques d’Història Comparació de dos gràfics: – Producte interior brut, 1929-1939 – Atur i producció industrial, 1929-1933 • En primera persona: «Un negoci molt atractiu» • Llocs de memòria: Nova Orleans, el bressol del jazz • A debat: El ressorgiment del keynesianisme Els efectes de les males pràctiques agrícoles Anàlisi d’una pel·lícula: Tipus de pel·lícules històriques • Saber-ne més: La dona a la Itàlia feixista • A debat: La política racial del nazisme La dreta radical a Europa: un fenomen en auge Comentari de notícies de premsa: Què pensen les democràcies davant de la liquidació d’Àustria? • Saber-ne més: Operació Lleó Marí • Llocs de memòria: Hiroshima i Nagasaki • En primera persona: «Nenes, nenes!» • A debat: La negació de l’Holocaust Les altres víctimes de la guerra Anàlisi d’una imatge: Gra, de Tatiana Iablonskaia, 1949 • Punts de vista: La bipolarització • En primera persona: «Els tancs de l'URSS» • Llocs de memòria: El Mur de Berlín • A debat : Les intervencions exteriors • Saber-ne més: La tensió militar durant la Guerra Freda La lluita per la pau • Saber-ne més: Els cicles econòmics capitalistes • En primera persona: «I li vaig oferir un clavell» • A debat: Xina, la nova potència Treball i economia en els dos sistemes polítics Elaboració d’un treball d’Història: El conflicte del Caixmir • A debat: L’estancament del conflicte palestinoisraelià • En primera persona: «Soc espanyola» Independència política i desenvolupament econòmic Anàlisi del missatge de text i imatge: – El meu missatge, 1952, Eva Perón. – Cartell de propaganda de María Eva Duarte (1919-1952) • Igualtat i drets: La Revolució mexicana • En primera persona: «Cal impedir els mals de l'antic ordre» El problema racial als Estats Units • En primera persona: «Ens van fer coses que no puc explicar» • A debat: La nova guerra: ciberatacs Immigrants i refugiats Cerca de recursos a Internet: Les migracions internacionals en les últimes dècades • Punts de vista: La globalització beneficia tothom? • A debat: La controvèrsia sobre el canvi climàtic La integració dels avenços tecnològics a les empreses 5
Conèixer el món que hem heretat, amb els seus problemes i desafiaments, és una de les exigències de l’educació actual. Buscar respostes i solucions als reptes que ens planteja és la nostra responsabilitat com a ciutadanes i ciutadans per seguir CONSTRUINT MONS més equitatius, més justos i més sostenibles. Per fer-ho, et proposem l’itinerari següent: Itinerari didàctic EL PUNT DE PARTIDA: LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 CONSTRUEIX EL TEU CONEIXEMENT: ELS SABERS BÀSICS 2 Reflexiona i planteja interrogants a partir d’un testimoni d’època que et portarà a conèixer diferents llocs de memòria i a endinsar-t’hi. Un eix cronològic t’ajudarà a contextualitzar en el temps tot el que aprendràs en la unitat. Relaciona, a les Activitats lligades als documents, fets, personatges i llocs amb el que has après. Treballa com un especialista a la secció TÈCNIQUES D’HISTÒRIA. Posa’t a prova i fes servir les eines i els procediments de la Història per construir el relat històric. Aprèn a partir de textos clars i estructurats i de tota la potència de les imatges: línies del temps, gràfics, fotografies, mapes… 6
CONSOLIDA EL QUE HAS APRÈS: COMPROVA EL TEU PROGRÉS 4 CONTRIBUEIX A L’AGENDA 2030: AFRONTA EL PRESENT 5 Coneix, analitza, compara, debat i expressa la teva opinió amb esperit crític a les seccions IGUALTAT I DRETS, EN PRIMERA PERSONA, A DEBAT, LLOCS DE MEMÒRIA, PUNTS DE VISTA… Organitza la informació per identificar les CLAUS de la unitat i desenvolupar-les. El quadern de L’ART EN LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA. A través de la mirada dels artistes, comprèn l’art com a memòria i testimoni de la seva època. En aquest itinerari tens el suport de… Pren consciència dels fets, processos i conflictes del passat que encara tenen rellevància en els nostres dies. I actua per construir un món més just! Compromet-te amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aprèn a partir de les fonts a TREBALL AMB ELS DOCUMENTS. Desenvolupa el PENSAMENT CRÍTIC. Argumenta, discuteix i forma la teva opinió. DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS: PRACTICA LES TEVES COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES 3 7
C O N T I N G U T S Població, economia i societat La monarquia absoluta Les relacions internacionals La Il·lustració La posició de la dona en la Il·lustració 1 L’Antic Règim P U N T D E PA R T I DA Descriu l'ambient i els personatges d'aquesta pintura, El te a l’anglesa al saló del palau del Temple, del 1764. El seu autor, Michel Barthélémy Ollivier, va treballar per a un cosí del rei francès Lluís XV. Quin grup social està retratant? Analitza la línia del temps. En quines dates es van produir els principals canvis històrics del segle xviii? Quina relació trobes entre el quadre d’Ollivier i el text de Jaucourt?
1700 1701-1714 Guerra de Successió a la Corona espanyola 1715 Inici del regnat de Lluís XV a França 1713-1714 Tractats d’Utrecht-Rastatt 1739-1748 Guerra de l’Orella de Jenkins entre Gran Bretanya i Espanya 1748 L’esperit de les lleis, de Montesquieu 1751 Primer volum de l’Enciclopèdia 1756-1763 Guerra dels Set Anys 1776 Independència dels Estats Units 1787 Constitució dels Estats Units d’Amèrica 1789 Comença la Revolució Francesa 1730 1760 1790 E T R E C O M A N E M Literatura El siglo de las luces, Alejo Carpentier, 1962. Cinema La duquessa, Saul Dibb, 2008. Internet http://clio.rediris.es/n30/segunda/ antiguoregsoc.htm L’abús del privilegi Seria molt desitjable que les necessitats de l’Estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet, i que de tant en tant es tornés als motius als quals deuen l’origen per ser examinats acuradament, i es decidís conser var només els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i del públic. És molt just que la noblesa , que té el deure de ser vir l’Estat, gaudeixi de distincions honroses als exèrcits, però s’ haurien de distingir les persones els ser veis de les quals són reals i útils i no confondre-les amb un gran nombre de gent inútil en tots els aspectes i que tenen com a únic títol un tros de pergamí adquirit gairebé sempre a baix preu . Louis de Jaucourt, veu «privilegi», de l’Enciclopèdia (1751-1752)
1. Població, economia agrària i règim senyorial 181236_U01_p8_pobl_siglos _XVII-XVIII 1800 1600 1650 1700 1750 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Milions d’habitants Anglaterra Suècia França Itàlia Espanya Rússia Alemanya Lorem ipsum 1.1. La transició demogràfica L’Europa de l ’A nt ic Règim presentava un règim demogràfic* antic caracterit‑ zat per una natalitat i una mortalitat (general i infantil) molt elevades, per la qual cosa la població creixia poc. (1) Al llarg de l’edat moderna , la població europea va travessar tres fases. Al segle xvi va experimentar un creixement moderat. El xvii va ser un segle de crisi , a causa de les guerres, les epidèmies i la fam, cosa que va produir un estancament en gairebé tot el continent. Durant el segle xviii va créixer notablement, sobretot a la segona meitat. Aquest augment va ser conseqüència que les taxes de natalitat van continuar sent molt altes (entorn del 40‰), però la mortalitat va baixar del 40‑50‰ a un 20-25‰. La mortalitat va disminuir per quatre motius: les guerres van ser menys mortíferes, hi va haver menys epidèmies, es van reduir les males collites i va millorar la dieta alimentària . A la segona meitat del segle xviii, en alguns països de l’occident europeu el règim demogràfic es va modificar i es va passar a una nova etapa carac‑ teritzada per l’expansió contínua de la població. Com que hi havia més gent, va augmentar la demanda de productes bàsics de consum (aliments i roba), i això va afavorir el creixement econòmic. 1.2. Una economia preindustrial de base agrària Durant l’edat moderna , Europa va mantenir una economia preindustrial, és a dir, que el sector més important era el primari . Més del 80 % de la població vivia al camp i es dedicava a l’agricultura (2) i a la ramaderia . Malgrat tot, com que l’agricultura era molt poc productiva , la major part de la pagesia vivia en condicions d’escassetat, fins i tot de misèria . La baixa productivitat era causa‑ da per l’endarreriment tecnològic, una dependència molt forta dels fenòmens naturals (sequeres, inundacions, gelades, plagues) i el predomini de la propie‑ tat senyorial de la terra , gran part de la qual quedava sense cultivar. Aquesta pobresa generalitzada contrastava , des del segle xvii, amb àrees d’Europa que van experimentar una certa modernització: els Països Baixos, el nord de França i el sud d’Anglaterra . Al continent hi havia dos sistemes principals d’explotació agrícola : Els camps oberts (openfield) eren grans extensions de terreny sense tan‑ ques, que podien ser de propietat individual o col·lectiva . Es dedicaven so‑ bretot al cultiu de cereals. Va ser el sistema predominant a gairebé tot Euro‑ pa , sobretot al sud i a l’est. Els camps tancats (bocage) eren parcel·les petites delimitades per tanques o bardisses, amb cultius diversificats. Era el paisatge agrari típic de l’Europa atlàntica (illes Britàniques i nord de França). A tot Europa hi havia terres de propietat comunal , que acostumaven a ser zones de boscos i pastures per al bestiar, de les quals es beneficiaven tots els habitants dels pobles o de les viles. El desenvolupament limitat de la ramaderia no permetia prou producció de carn i de llet per alimentar la població, que tenia una dieta composta sobretot de cereals. 1. Evolució de la població als segles xvii i xviii. A quins països d’Europa va augmentar més la població entre el 1600 i el 1800? EN PRIMERA PERSONA «Els meus fills moren» La nostra família no parava d’augmentar i el bressol estava constantment ocupat, encara que, ai!, la mà estranguladora de la mort ens havia arrencat algun dels seus petits ocupants. La filla més gran , la Cristina Sofia , només va viure fins a l’edat de tres anys, i també el meu segon fill , en Cristià Gottlieb, va morir a aquesta edat tan tendra . L’Ernest Andreu només va viure uns quants dies, i la nena que el va seguir, la Regina Joana , tampoc no havia arribat al cinquè aniversari quan va deixar aquest món . La Cristina Benedicta , que va veure la llum un dia després que el Nen de Betlem, no va poder resistir un hivern molt cru i ens va deixar abans que el nou any arribés al quart dia . Així vam perdre set dels nostres tretze fills. Esther Meynell, La petita crònica d’Anna Magdalena Bach, 1925 Aquest text pertany a una biografia novel·lada de la dona de Johann Sebastian Bach. De què parla aquest fragment? Per quines causes morien els nens? 10
2. La sega del blat a Caserta (sud d’Itàlia). Pintura del segle xviii. Quin sistema d’explotació agrícola es representa en aquesta pintura? Per què hi ha una nena ajudant a la sega? El règim senyorial Bona part de la terra era propietat dels senyors feudals, que podien ser laics o eclesiàstics i les seves possessions rebien el nom de senyories. Les senyories podien ser de dos tipus: Senyoria territorial: el senyor posseïa la propietat de la terra i els camperols li havien de pagar unes rendes per l’explotació de les parcel·les. Senyoria jurisdiccional: el senyor exercia la justícia , nomenava càrrecs o rebia impostos per l’ús dels monopolis senyorials (forn , molí , celler, guals, etc.) d’un territori . Aquest dret permetia al senyor tenir immunitat respecte del poder del rei . Les dues formes de domini coincidien sovint de manera simultània . Les càrregues impositives sobre els camperols Els camperols pa gaven molts impostos du rant l ’A nt ic Règ im: A bonaven al rei impostos directes sobre les rendes i a ltres d ’ indirectes que es pagaven com un suplement del preu de molts productes, especialment els de primera necessitat. P agaven als senyors pel dret d’explotació de la terra i altres drets senyorials, com l’ús dels molins, ponts, magatzems de gra , etc. Alguns pagesos, a més, tenien l’obligació de treballar de franc les terres del senyor. (3) D onaven al clergat el delme eclesiàstic (10 % de la collita). En el transcurs de l’edat moderna , els impostos van créixer de manera contínua, per l ’augment de les necessitats financeres de les monarquies, generades per les guerres interminables i per l’increment de la burocràcia . Als impostos s’ hi afegia la baixa productivitat agrícola i els desastres naturals, que provocaven fam i pujades dels preus. Aquests factors sovint generaven protestes i revoltes dels camperols, que gairebé sempre acabaven amb una dura repressió i el retorn a l’ordre anterior. * Règim demogràfic: conjunt de pautes demogràfiques que segueix una població en la seva evolució històrica. S’hi reconeixen tres etapes: règim demogràfic antic (natalitat i mortalitat elevades); de transició, amb dues fases (alta natalitat i reducció de la mortalitat; caiguda de la natalitat i baixa mortalitat); i modern (taxes de natalitat i mortalitat baixes). 3. El retorn del granger, de William Hogarth, 1762. Quins personatges hi ha representats? Qui creus que era el senyor de la granja? 11 1
1.3. Una indústria poc tecnificada La persistència del sistema gremial L’activitat manufacturera a les ciutats estava dirigida pels gremis, agrupacions d ’a r tesans d’origen medieval que controlaven en règim de monopoli* la producció artesanal de cada ofici: quantitat de matèries primeres que calia comprar, qualitat de la producció, nombre d ’ar tesans i de tallers, zones de venda , preu final del producte, etc. Per treballar en un ofici , els artesans de cada especialitat (fusteria , sastreria , ferreria , etc.) havien d’estar integrats al gremi . L’artesania va viure una innovació tecnològica força escassa fins a la segona meitat del segle xviii. Els artesans treballaven en petits tallers amb pocs operaris i feien totes les tasques de producció, des de la recepció de la matèria primera fins a l’elaboració del producte final . Noves formes de producció Al segle xvii es va desenvolupar el putting-out system per escapar de la regulació gremial . A través d’aquest sistema , un inversor capitalista comprava les matèries primeres i les repartia entre les llars dels camperols durant els mesos de descans agrícola . En aquestes llars es feia el producte i l’inversor el recollia i el comercialitzava a preu lliure. Això permetia augmentar la producció i reduir el s preus. Aquest si st ema de trebal l va assolir el seu punt culminant al segle xviii per l’augment de la demanda . (4) Altres si st emes industrial s a l ’ Europa del segle xviii van ser les grans fàbriques patrocinades per l’estat, que a Espanya van rebre el nom de manufactures reials* o fàbriques reials, en les quals no hi havia innovació tecnològica ni es feien ser vir màquines. El seu èxit va ser escàs, tret del cas de certs productes de luxe, com els tapissos. 1. Població, economia agrària i règim senyorial La família de pagesos elabora la mercaderia (tota o una part) a casa seva. Un empresari capitalista compra la matèria primera als productors (agricultors i ramaders) i la dona als pagesos. L’empresari recull el producte acabat i té cura de distribuir o vendre la mercaderia. * Manufactures reials: tallers sota patrocini de la monarquia que produïen objectes de luxe (tapissos, vidres, vaixelles, etc.). * Monopoli: dret d’explotar en exclusiva una activitat econòmica. 4. El sistema putting-out. En què es diferenciaven el putting-out system i el sistema gremial? 12
1.4. El comerç El comerç va ser el sector econòmic que va assolir més creixement al llarg de l’edat moderna , especialment l’internacional . El comerç interior El comerç interior es desenvolupava en fires anuals i mercats setmanals. Mentre que els mercats eren centres de comerç local o regional , les fires comprenien intercanvis nacionals i fins i tot internacionals. El s mercats van mant enir el v igor com a centres d’int ercanv i a escala local , però l es f ires van entrar en decadènci a a l a segona meitat del xvii i van ser substituïdes per les llotges o centres de contractació, on el negoci era diari i les vendes es feien sobre mostres. El gran comerç internacional El comerç internacional va viure una gran transformació a l’edat moderna per l’expansió colonial i l’augment de la demanda. Molts estats europeus (Espanya , Portugal , França , Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos) van conquerir territoris fora d’Europa i van crear grans imperis. Sempre que van poder, els estats moderns van establir monopolis de comerç amb les zones del món que dominaven . Aquests monopolis estaven controlats per grans companyies privilegiades, que es van generalitzar al segle xvii, patrocinades pels governs. Hi ha exemples representatius com ara les Companyies d’ Índies constituïdes per Anglaterra , les Províncies Unides i França . Aquestes companyies tenien l’obligació de vendre productes del mateix país, generalment de les indústries protegides, que canviaven per metalls preciosos, necessaris per sufragar les despeses estatals. Al segle xvii destaca la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, de les Províncies Unides. Al segle xviii, les grans companyies van ser les britàniques. 1 Defineix: openfield, bocage, senyoria territorial, senyoria jurisdiccional i gremi. 2 Compara el règim demogràfic antic i el règim demogràfic modern a Europa. Basa’t en aquest gràfic. Taxa de natalitat Taxa de mortalitat 413327 u1 p13 h1 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 En ‰ Règim demogrà c antic Règim demogrà c de transició Règim demogrà c modern FONT: Elaboració pròpia Primera fase Segona fase 3 Explica per què a l’edat moderna els tallers fabricaven productes més cars que el putting-out system. 4 Analitza si es pot qualificar l’economia de l’Antic Règim com a industrial. Per què? A C T I V I T A T S LLOCS DE MEMÒRIA La banca moderna El desenvolupament del comerç al segle xviii es va veure afavorit per l’augment de la circulació monetària. La moneda de què disposava cada estat depenia de la quantitat de metalls preciosos (or i plata) que tenia. Aquesta quantitat va augmentar per l’arribada d’or i de plata americans a Europa, cosa que va afavorir el desenvolupament econòmic. Les ciutats més beneficiades van ser Amsterdam i Londres, capitals financeres del segle xviii. El món financer estava format per famílies, i les seves fortunes i els seus negocis es transmetien de pares a fills. Propietàries de companyies de comerç ultramarí, aquestes famílies també tenien bancs privats que feien préstecs a reis, nobles o comerciants, i van acabar donant lloc a la banca moderna. Canvi, préstec i dipòsit, les activitats bàsiques de la banca actual, ja estaven molt esteses a finals de l’edat moderna. El 1609 es va crear el Banc Municipal d’Amsterdam, dedicat al canvi i al dipòsit, però no al préstec. El primer banc nacional va ser el de Suècia (1668). El 1694 va néixer el Banc d’Anglaterra, com un negoci privat sota el control de grans famílies, entre les quals destacaven els Rothschild. El banc va ser nacionalitzat el 1946. La seva seu és en un edifici construït entre el 1792 i el 1823 per l’arquitecte Sir John Soane a Threadneedle Street (avui és part de la City de Londres). (5) 5. Façana del Banc d’Anglaterra, 1797. Què és la City de Londres? Per què s’hi va situar el Banc d’Anglaterra? Qui controlava els primers bancs «nacionals», l’Estat o les grans famílies adinerades? 13 1
Comerç i exploracions al segle xviii Al segle xviii, el comerç d’Europa amb altres zones del món va ser molt intens. La superioritat comercial europea va ser possible gràcies als avenços tècnics aplicats a les embarcacions (més rapidesa i capacitat de maniobra), a la cartografia i als instruments de navegació. A la segona meitat del segle xviii es van ampliar els contactes amb llocs del planeta gairebé desconeguts fins aleshores, on es buscaven nous coneixements científics i nous territoris per explotar. Entre totes les potències europees, va destacar el Regne Unit, que va promoure nombroses expedicions i va aconseguir el domini dels mars. Durant l’edat moderna , especialment al segle xviii, va funcionar un circuit comercial anomenat «comerç triangular», (6) que es basava sobretot en la venda de mà d’obra esclava d’origen africà . Aquesta ruta comercial atlàntica començava als ports d’Europa occidental , on els vaixells es carregaven de teixits barats, armes de foc, gra de vidre (miralls, bijuteria , etc.) i altres manufactures. D’a l là es dirigien a l ’À f r ica occidental , on les mercaderies eren canviades per esclaus, que s’enduien a Amèrica . (7) Finalment, els vaixells tornaven a Europa carregats amb metalls preciosos, sucre, tabac i altres productes molt valorats al Vell Continent. L’economia de l ’Antic Règim era , per tant, una economia arcaica, en què la major part dels ingressos familiars es destinaven a cobrir necessitats bàsiques. A més, les males collites provocaven escassetat i mancances a la vida . No va ser fins a mitjan segle xviii que es van produir canvis notables en tots els sectors productius, més accentuats a la part occidental d’Europa . 1. Població, economia agrària i règim senyorial Espècies Espècies Estany Seda Espècies Cotó Indi Arròs Te Seda Peix Fustes Quitrà Plata Cafè Or Cacau Cotó Cotó Cotó Cacau Or Tabac Sucre Tabac Cafè Manufactures Esclaus Esclaus O C E À AT L À N T I C Golf de Guinea O C E À P A C Í F I C O C E À P A C Í F I C O C E À Í N D I C 6. Les rutes comercials. En què es basa el «comerç triangular»? Per què la mà d’obra esclava d’origen africà és la peça fonamental d’aquest comerç? A qui beneficiava aquest comerç, tant als països europeus com als territoris colonials? 7. En contra de l’esclavatge. Avui he rebut la seva amable carta , i estic molt satisfeta amb les seves raons pel que fa als negres, i considero molt raonable el que ofereix a la Vindicació dels seus drets naturals: els qui els envaeixen no poden ser insensibles al fet que la Llum divina està espantant els negres i llançant-los a l’espessa foscor que plana sobre la terra d ’À f r ica , perquè en cada pit humà Déu hi ha implantat un principi , que anomenem amor a la Llibertat; està impacient per l’opressió que pateix i anhela l’alliberament, i el mateix principi viu en nosaltres. Que Déu concedeixi l’alliberament en la forma i el temps que consideri , i que l’ honorin tots aquells l ’ava r ícia dels quals els impulsa a acceptar i imposar tantes calamitats a aquestes criatures. Carta de la jove Phillis Wheatley al reverend Samson Occum, The Connecticut Gazette, 1774 Quina relació creus que hi havia entre exploradors i comerç de mà d’obra esclava al segle xviii? A quins drets naturals es refereix la jove? Als drets que defensava el reverend Occum? Tenen res a veure amb l’«amor a la Llibertat» que esmenta? L’autora de la carta està en contra de l’esclavatge des d’una òptica cristiana de l’època. Quins arguments fa servir? Continuen vigents avui dia? Espanya Portugal Rutes comercials Comerç triangular Dominis Gran Bretanya França Províncies Unides 181236_U01_p12_leyenda_comercio maritimo_s._xviii 14
La societat europea de l ’A nt ic Règim ha estat definida com a aristocratitzant, perquè els valors de l’estament* noble eren els dominants i la divisió social es basava en el privilegi jurídic. La societat es dividia en tres estaments, o grups socials, amb escassa mobilitat entre uns i altres: la noblesa, el clergat i el tercer estat o poble. (8) Els dos primers estaments, constituïts per una minoria de la població, gaudien de grans privilegis (no pagaven impostos directes, tenien lleis i tribunals propis), eren els propietaris de la terra , dominaven els càrrecs de l ’Admin istració, etc. Per contra , el poble s’ocupava de les activitats productives i només disposava de la força de treball per sobreviure. Era una societat basada en la desigualtat jurídica i era molt difícil canviar de posició social . Aquesta divisió, rígida i desigual , va generar l’oposició de certs grups, entre els quals van arrelar les idees reformistes i revolucionàries, que van esclatar a França el 1789. 2.1. Noblesa i aristocràcia a Europa El xviii va ser el segle de l’ascens burgès, però també el del màxim auge de la noblesa europea . Un noble gaudia de privilegis només per naixement. Tot i que hi havia situacions diverses: nobles molt rics o molt pobres, nobles que ocupaven alts càrrecs i d’altres sense cap influència . El nivell més alt de la noblesa era l ’ar istocràcia, integrada per grans famílies, riques i poderoses, a les quals els reser vaven els alts càrrecs de l ’Admin istració i de l’exèrcit. Els aristòcrates menyspreaven el poble i el treball productiu . (9) El títol nobiliari el podia posseir un home o una dona , per herència . Es casaven entre ells, tenien ingressos elevats, derivats de la possessió de la terra , del comerç i de les rendes senyorials i monopolitzaven el govern . Durant el segle xviii, el poder de l’aristocràcia va créixer, mentre que la situació de la resta de la noblesa es va afeblir. Això va afavorir la sintonia d’interessos entre l’alta burgesia (10) i part d’aquesta baixa noblesa . 2. La societat dels privilegis 8. Piràmide de la societat estamental. A quin estament es concentrava la major part de la població? Podia un burgès ser membre d’un estament privilegiat? 9. L’actitud de la noblesa pel que fa a la feina. El comerç, que ha enriquit els ciutadans a Anglaterra , ha contribuït a fer -los lliures, i aquesta llibertat ha estès alhora el comerç; així s’ ha format la grandesa de l’Estat. És el comerç el que ha establert a poc a poc les forces navals per les quals els anglesos són els amos dels mars. Tot això dona un orgull just a un mercader anglès. Tampoc el germà petit d’un lord del regne no menysprea el negoci . Milord Townshend , ministre d’Estat, té un germà que es conforma sent comerciant a la ciutat. A França , el negociant sent parlar tan sovint amb menyspreu de la seva professió que és prou ximple per avergonyir -se’n . No sé, però, qui és més útil a un Estat, un senyor ben empolsinat que sap precisament a quina hora es lleva el rei , a quina hora se’n va a dormir, i que té aires de grandesa fent el paper d’esclau a l’avantcambra d’un ministre, o un negociant que fa ric el seu país i contribueix a la felicitat del món . Voltaire, Cartes filosòfiques, 1734 10. L’esmorzar, de François Boucher, 1739. Segons Voltaire, qui és més útil a un país, un comerciant o un noble? L’escena representa una família burgesa de mitjan segle xviii. Semblen rics o pobres? A quines activitats es podrien dedicar? * Estament: cadascun dels grups socials en què es dividia la societat de l’Antic Règim. Cada estament tenia les seves pròpies lleis i un règim econòmic diferenciat. NOBL ESA Alta noblesa (aristòcrates) i baixa noblesa CL ERGAT Alt clergat (cardenals, bisbes, etc.) i baix clergat (sacerdots, frares, monges, etc.) R I CS Burgesia (professionals, comerciants, mestres de gremis), camperols rics, etc. POBRES Jornalers, aprenents, captaires, etc. Privilegiats No privilegiats (poble) 15 1
2.2. El clergat El clergat era també un estament privilegiat. L’integraven dos grups: El clergat regular el formaven els monjos i les monges, els abats i les abadesses, i altres membres dels ordes monàstics i religiosos, que vivien en comunitat d 'acord a una regla i feien vots de pobresa , castedat i obediència . El clergat secular comprenia la resta dels membres de l’Església (sacerdots de tota mena , canonges seglars, etc.) i no estava sotmès a vots ni regles. Els religiosos, com els nobles, tampoc no pagaven impostos, tenien lleis i tribunal s propi s, i altres privi legi s. A més de les rendes que el s proporcionaven les terres propietat de l’Església , rebien el delme*. D ins del clergat també hi hav ia una gran diversitat. L’alt clergat (cardenal s, arquebisbes, bisbes, etc.) tenia un gran poder econòmic i polític i controlava grans ri queses. Tanmat ei x, l a majori a del s sacerdots, frares i monges (bai x clergat) vivien de manera molt modesta , fins i tot en la pobresa . La consideració social del clergat derivava de la seva funció d 'interlocutor entre les persones i Déu . (11) La carrera eclesiàstica era la via per poder accedir des del tercer estat a un estament privilegiat. 2.3. El poble o tercer estat El poble comprenia la major part de la població i estava compost per grups de diferent condició que compartien una característica : no tenien privilegis jurídics ni econòmics. Per tant, havien de pagar impostos i el seu treball sustentava el conjunt de la societat. La burgesia La millor posició dins del tercer estat corresponia a la burgesia , un grup molt ampli que incloïa comerciants, propietaris de tallers i altres negocis, rendistes, funcionaris i professionals (metges, advocats, artistes, científics, etc.). Tot i ser ser un gr up fonamental per al desenv o lupament econòmi c, el seu paper social era reduït perquè l 'aristocràcia i la jerarquia eclesiàstica exercien el monopoli del poder. Tret d ’A ng later ra , Suïssa i les Províncies Unides, on la burgesia t enia un paper predominant, a la resta d’ Europa la seva influència política es reduïa a ocupar uns quants càrrecs municipals. Al segle xviii, la burgesia va començar a mostrar descontentament amb la situació que vivia , ja que pensava que la seva posició econòmica s’ havia de traduir en més influència política i social . Per això, va exigir par ticipar en l locs influents de la política , l’exèrcit, l’Administració i l’Església . Molts burgesos que hav ien fet for tuna van int entar ennoblir -se a través de la compra de títol s o del matrimoni amb membres de la noblesa , que generalment eren pobres. (12) 2. La societat dels privilegis * Delme: contribució que pagaven els pagesos a l’Església, consistent en la desena part del que produïen. 12. Matrimoni per conveniència, de William Hogarth, 1745. Quins personatges apareixen en l’escena? A qui representen? Per què es feien aquesta mena d’enllaços matrimonials? Hi havia possibilitats de progressar en l'escala social? De quina manera? 11. La importància del clergat. Europa estava dividida en esglésies nacionals, de manera que el poder polític defensava l 'Església oficial , i que predicava l 'obediència al monarca . [...] Per tant, la defensa de l 'Església oficial i la conser vació del seu culte no eren una obligació més per als monarques, sinó una veritable necessitat política . Els governants i els seus ministres estaven convençuts del poder que tenia el clergat sobre la població i per això tractaven de controlar -lo i preser var -lo. Jeremy Black, L'Europa del segle xviii. 1780-1789, 1997 (adaptat) Quin interès tenia l'Església a sotmetre's al poder polític i aquest a protegir el clergat? Per què diu l'autor del text –un historiador actual– que els monarques protegien l'Església oficial com «una veritable necessitat política»? 16
Altres grups urbans La major par t de l a pobl ació urbana no per tany i a a l a burgesi a . Eren apren ents i of ici al s del s tal l ers, empl eats de l es botigues i membres del ser vei domèstic, fonamentalment. No tenien propietats, vivien dels seus petits sous i tenien un nivell de vida modest. L’esgl aó social més bai x l ’ int egrava l a pobl ació marginada i pobra . Hi hav ia gent que exercia la mendicitat, la delinqüència o la prostitució. La pagesia D urant l ’Ant i c Règ im , l a maj or par t d e l a p obl a c ió era camp ero l a . Gai reb é tota l a t erra per tanyi a a l a nobl esa o a l ’ Esgl ési a i el s pagesos l a trebal l aven com a emf it eut es o arrendatari s. Alguns camperol s eren ser fs, és a dir, pertanyien a la terra del seu senyor i no l a podi en abandonar l liurement . En gen eral , amb prou fein e s se sup eraven el s nivel l s de subsi st ència . (13 i 14) Tanmat ei x, també hi hav ia pagesos propietari s de les seves t erres i alguns f ins i tot podien enriquir -se. (15 i 16) Aquesta situació d’ immobi litat no va e v itar l ’aparició de conflict es soci al s, desencadenats per la distribució desigual de la propietat de la terra , els nombrosos impostos i les males collites. França va ser el país que més revoltes de camperols va viure durant els segles xvii i xviii. 5 Defineix: estament, privilegi, aristocràcia, burgesia, poble. 6 Compara les situacions que hi havia dins de cadascun dels estaments: Noblesa. Clergat. Poble. 7 Explica quines eren les maneres d’accedir als estaments privilegiats des del poble. 8 Analitza les formes de vida dels camperols europeus de l’Antic Règim. A C T I V I T A T S 15. En defensa de l’agricultura. El creixement de la població estén el consum i el consum sosté el preu dels béns, els quals es multipliquen mitjançant el cultiu a mesura que augmenta la població. Així doncs, el principi de tots aquests progressos és l’exportació de béns produïts per la terra , ja que fa augmentar les rendes, l ’augment de les rendes fa que creixi la població, el creixement de la població fa augmentar el consum, l ’augment del consum fa augmentar cada cop més els cultius, les rendes de la terra i la població, i l’augment de les rendes augmenta la població. François Quesnay, veu «Grans» a l’Enciclopèdia, 1751-1752 Per què l’agricultura és tan important per a l’autor d’aquest text? Explica el mecanisme de la seva utilitat. 13. Una pagesa pobra a França. Quan pujava a peu una llarga costa per no cansar la meva euga , em va atrapar una pobra dona que es va començar a queixar del temps i de la regió. Li vaig preguntar per què es queixava i em va contestar que el seu marit només tenia un tros de terra , una vaca i un trist cavall i , no obstant això, havien de pagar, a més de la talla i altres impostos al seu senyor, una renda d’un franchar (42 lliures) de blat i tres gallines, i a un altre senyor quatre franchars de civada [i] una gallina . Mirant-la de prop, li hauria calculat seixanta o setanta anys, però em va dir que només en tenia vint-i-vuit. Arthur Young, Travels in France and Italy during the years 1787-1792 Per què tota la família va a treballar a la granja? Què podien fer els nens i les nenes? 16. Vista d’una granja a prop de Londres, 1795. 14. Sortint a treballar, de Louis-Joseph Watteau, 1774. 17 1
3. L’absolutisme i la pràctica de govern La monarquia va ser la forma de govern que va dominar Europa des del segle xvi fins a finals del xviii. Al llarg de l’edat moderna els reis van anar incrementant el seu poder. Des de mitjan segl e xvii, seguint l ’exempl e de Lluí s XIV a França , es va anar imposant la monarquia absoluta*. 3.1. La monarquia absoluta i els seus límits Durant molt de temps, els historiadors van defensar que els monarques absoluts concentraven tot el poder. Segons aquesta visió, els reis dirigien personalment el govern sense que els fes falta el consentiment de les assemblees represent at iv e s ; di sp o sav en d e gov erns i inst ituc ions c entral itzad e s al i en e s al s poders locals (municipis, províncies); i tenien un exèrcit permanent i una burocràcia capaços d’imposar les decisions del monarca i castigar qualsevol forma de desobediència . Això era el que el s monarques desitjaven . En realitat, el poder del rei estava limitat per tres fets substancials: La resi st ènci a del s poders local s a l es demandes del govern central . La població obeïa les autoritats local s, més properes que el rei , a qui no veien mai . Al camp, els pagesos obeïen els senyors feudals* i , a les ciutats, els ajuntaments eren molt poderosos. La manca d’un control eficaç dels reis sobre les tasques de govern , sobretot al s grans estats. El s rei s promulgaven moltes l lei s, però eren incapaços d’imposar-les, ja que no disposaven de prou Administració ni de funcionaris qualificats. * Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem és en mans d’una sola persona anomenada rei o reina, emperador o emperadriu, monarca, príncep o princesa. * Senyors feudals: nobles, autoritats eclesiàstiques o corporacions que disposaven d’una gran quantitat de terres perquè n’eren els propietaris o en tenien els drets jurisdiccionals. SABER-NE MÉS Una dona al tron: Caterina II de Rússia Caterina II va ser una de les grans monarques absolutes de l’Europa del segle xviii. Va regnar durant trenta-quatre anys, des del 1762 fins a la seva mort el 1796. Se la reconeix com una de les governants més cultes de l’època, i va ser molt admirada pel poble rus. Era una lectora constant, estava ben informada dels esdeveniments polítics tant de Rússia com de la resta d’Europa. Parlava diversos idiomes i mantenia correspondència amb els grans pensadors de l’època (Voltaire, Diderot), les idees dels quals van influir en el pensament polític de la monarca. Filla d’un general prussià, el 1745 es va casar amb el príncep Pere de Rússia, net de Pere I i Caterina I, va establir la cort a Sant Petersburg, es va batejar a l’Església ortodoxa russa, va aprendre rus i es va interessar per la cultura i les tradicions russes. El seu marit, hereu del tron, va ser proclamat emperador el 1762 com a Pere III, però malgrat els recels de la noblesa russa i de la temible guàrdia imperial, l’ambició de Caterina es va poder fer realitat quan va morir la seva sogra, la princesa Isabel. Davant d’aquesta situació, amb l’ajuda del seu amant el comte Orlov i dels seus aliats a la cort, va donar un cop d’estat l’any 1762 i es va autoproclamar sobirana absoluta. Pere III va ser detingut i obligat a abdicar i va ser assassinat. A partir d’aquí, Caterina va practicar un absolutisme «il·lustrat», ple de contradiccions, amb grans reformes, però donant suport a la gran noblesa russa, a la qual va concedir molts privilegis. A més, va aplicar una política exterior agressiva amb l’annexió de Polònia i de part de l’Imperi otomà. Va ser una dona amb do de gents, amant de les arts i amb dots psicològics per envoltar-se dels millors col·laboradors dins del govern. Frederic II, rei de Prússia, després de conèixer-la, va afirmar: «A França quatre ministres no treballen tant com aquesta dona, que ha de ser admesa a la sèrie de les grans persones». Caterina II va ser una de les reines més poderoses de l’Europa del segle xviii. Com s’explica el seu ascens social al tron? Se la pot considerar una monarca «il·lustrada»? Raona la resposta. Busca informació sobre la seva política exterior per conèixer més bé la capacitat com a governant que tenia davant d’altres grans imperis (alemany, otomà, francès, britànic i espanyol). 17. Caterina la Gran, de Virgilius Eriksen, 1778. 18
Les actituds de l ’a r istocràcia i altres cossos socials limitaven l ’autor itat dels reis. La promulgació de certes lleis i l’establiment de nous impostos havien de tenir l ’aprovació de les assemblees representatives. Aquestes assemblees rebien diferents noms segons els països (Corts, Parlaments, Estats Generals…). No eren organismes democràtics, ja que els seus membres només representaven els poderosos: la noblesa , el clergat i l’alta burgesia de les ciutats més importants. (18) Tot i que el terme absoluti sme només seria apropiat per a cer ts estats petits (D inamarca , Por tugal o Sav oi a-Pi emont), l es grans monarqui es di sposaven d’un poder molt ampli, només parci alment restringit per les assemblees esmentades. La pràctica del govern absolut Per governar amb eficàcia , els reis van fer dues coses: van intentar ampliar el control sobre els seus territoris i van buscar l’aliança dels poderosos, sobretot de la noblesa . A canvi d ’aquesta cooperació, els monarques es van veure obligats a mantenir el poder i l ’autonom ia del s senyors feudal s, de les autoritats locals, dels gremis, de l’ Església i de molts funcionaris poderosos que havien comprat els seus càrrecs i els transmetien de generació en generació. També es va mantenir el sistema fiscal , i per això la noblesa i el clergat van continuar sense pagar impostos. Aquest sistema era injust i molt ineficaç, ja que limitava enormement els ingressos de l’estat. Ni tan sol s la justícia era impar tida exclusivament pel rei . El Govern estava obligat a protegir la població i les seves propietats, administrar justícia i imposar ordre. Tanmat ei x, dins de l es senyori es juri sdiccional s era el senyor qui impartia justícia . El despotisme il·lustrat Durant el seg l e xvi i i, a l a major i a del s paï s o s europ eus e s van impo sar l e s monarquies absolutes. El s rei s d ’aquest segle volien mantenir i fins i tot ampliar el seu poder, però alhora eren conscients que els seus països patien greus problemes econòmics i socials que calia resoldre. Per aconseguir-ho, van plantejar una política de reformes basada en les idees d’un corrent filosòfic nou , la Il·lustració. És per això que es parla de despotisme il·lustrat per referir -se a algunes de les monarquies absolutes del segle xviii. (17 i 19) El despotisme o absolutisme il·lustrat del segle xviii s’inscrivia , doncs, en la línia de l’absolutisme monàrquic del segle anterior, és a dir, del reforçament de l ’estat i del desenvolupament del capitali sme comercial en mans d’una bur - gesia que proporcionava administradors i financers a la monarquia . L’a b s olu - t i sme il·lustrat intentava , per tant, reforçar el poder de l’estat sense canviar cap dels seus fonaments. La política de reformes va atacar diversos fronts. D’una banda , va continuar intentant reforçar l’estat, centralitzar l ’Admin istració, professionalitzar l’exèr - cit i reduir el poder del s parl aments i d ’a lt re s institucions . De l ’a lt r a , es va procurar millorar l’economia a través del desenvolupament de la indústria i el comerç i del progrés de la ciència i l’educació. Malgrat tot, cap d’aquestes reformes no va alterar la base de l’Antic Règim. El despoti sme i l · lustrat mirava de reformar l a soci etat sense canv i ar -ne l es estructures, cosa que a mitjà termini es va demostrar irrealitzable. 18. L’absolutisme francès. Quins poders tenia, en teoria, el rei de França? 19. Frederic el Gran a Potsdam dialogant amb Voltaire. Quina relació van tenir els reis absoluts del segle xviii amb els nous corrents culturals? Cerca a Internet informació sobre el govern de Frederic el Gran de Prússia i escriu-ne un informe. RE I Poders: Governa. Elabora lleis. Estableix i recapta els impostos. Forma i recluta l’exèrcit. És la màxima instància judicial. Obligacions: No pot cedir ni vendre el regne. Ha d’aplicar les lleis de Déu. Ha de respectar les lleis dels avantpassats i els privilegis. PARLAMENTS Poden donar la seva opinió sobre les lleis proposades pel rei. De vegades poden participar en l’elaboració d’algunes lleis. Aproven la creació de nous impostos. SISTEMA POLÍTIC FRANCÈS 19 1
RkJQdWJsaXNoZXIy