1. Població, economia agrària i règim senyorial 181236_U01_p8_pobl_siglos _XVII-XVIII 1800 1600 1650 1700 1750 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Milions d’habitants Anglaterra Suècia França Itàlia Espanya Rússia Alemanya Lorem ipsum 1.1. La transició demogràfica L’Europa de l ’A nt ic Règim presentava un règim demogràfic* antic caracterit‑ zat per una natalitat i una mortalitat (general i infantil) molt elevades, per la qual cosa la població creixia poc. (1) Al llarg de l’edat moderna , la població europea va travessar tres fases. Al segle xvi va experimentar un creixement moderat. El xvii va ser un segle de crisi , a causa de les guerres, les epidèmies i la fam, cosa que va produir un estancament en gairebé tot el continent. Durant el segle xviii va créixer notablement, sobretot a la segona meitat. Aquest augment va ser conseqüència que les taxes de natalitat van continuar sent molt altes (entorn del 40‰), però la mortalitat va baixar del 40‑50‰ a un 20-25‰. La mortalitat va disminuir per quatre motius: les guerres van ser menys mortíferes, hi va haver menys epidèmies, es van reduir les males collites i va millorar la dieta alimentària . A la segona meitat del segle xviii, en alguns països de l’occident europeu el règim demogràfic es va modificar i es va passar a una nova etapa carac‑ teritzada per l’expansió contínua de la població. Com que hi havia més gent, va augmentar la demanda de productes bàsics de consum (aliments i roba), i això va afavorir el creixement econòmic. 1.2. Una economia preindustrial de base agrària Durant l’edat moderna , Europa va mantenir una economia preindustrial, és a dir, que el sector més important era el primari . Més del 80 % de la població vivia al camp i es dedicava a l’agricultura (2) i a la ramaderia . Malgrat tot, com que l’agricultura era molt poc productiva , la major part de la pagesia vivia en condicions d’escassetat, fins i tot de misèria . La baixa productivitat era causa‑ da per l’endarreriment tecnològic, una dependència molt forta dels fenòmens naturals (sequeres, inundacions, gelades, plagues) i el predomini de la propie‑ tat senyorial de la terra , gran part de la qual quedava sense cultivar. Aquesta pobresa generalitzada contrastava , des del segle xvii, amb àrees d’Europa que van experimentar una certa modernització: els Països Baixos, el nord de França i el sud d’Anglaterra . Al continent hi havia dos sistemes principals d’explotació agrícola : Els camps oberts (openfield) eren grans extensions de terreny sense tan‑ ques, que podien ser de propietat individual o col·lectiva . Es dedicaven so‑ bretot al cultiu de cereals. Va ser el sistema predominant a gairebé tot Euro‑ pa , sobretot al sud i a l’est. Els camps tancats (bocage) eren parcel·les petites delimitades per tanques o bardisses, amb cultius diversificats. Era el paisatge agrari típic de l’Europa atlàntica (illes Britàniques i nord de França). A tot Europa hi havia terres de propietat comunal , que acostumaven a ser zones de boscos i pastures per al bestiar, de les quals es beneficiaven tots els habitants dels pobles o de les viles. El desenvolupament limitat de la ramaderia no permetia prou producció de carn i de llet per alimentar la població, que tenia una dieta composta sobretot de cereals. 1. Evolució de la població als segles xvii i xviii. A quins països d’Europa va augmentar més la població entre el 1600 i el 1800? EN PRIMERA PERSONA «Els meus fills moren» La nostra família no parava d’augmentar i el bressol estava constantment ocupat, encara que, ai!, la mà estranguladora de la mort ens havia arrencat algun dels seus petits ocupants. La filla més gran , la Cristina Sofia , només va viure fins a l’edat de tres anys, i també el meu segon fill , en Cristià Gottlieb, va morir a aquesta edat tan tendra . L’Ernest Andreu només va viure uns quants dies, i la nena que el va seguir, la Regina Joana , tampoc no havia arribat al cinquè aniversari quan va deixar aquest món . La Cristina Benedicta , que va veure la llum un dia després que el Nen de Betlem, no va poder resistir un hivern molt cru i ens va deixar abans que el nou any arribés al quart dia . Així vam perdre set dels nostres tretze fills. Esther Meynell, La petita crònica d’Anna Magdalena Bach, 1925 Aquest text pertany a una biografia novel·lada de la dona de Johann Sebastian Bach. De què parla aquest fragment? Per quines causes morien els nens? 10
RkJQdWJsaXNoZXIy