1.4. El comerç El comerç va ser el sector econòmic que va assolir més creixement al llarg de l’edat moderna , especialment l’internacional . El comerç interior El comerç interior es desenvolupava en fires anuals i mercats setmanals. Mentre que els mercats eren centres de comerç local o regional , les fires comprenien intercanvis nacionals i fins i tot internacionals. El s mercats van mant enir el v igor com a centres d’int ercanv i a escala local , però l es f ires van entrar en decadènci a a l a segona meitat del xvii i van ser substituïdes per les llotges o centres de contractació, on el negoci era diari i les vendes es feien sobre mostres. El gran comerç internacional El comerç internacional va viure una gran transformació a l’edat moderna per l’expansió colonial i l’augment de la demanda. Molts estats europeus (Espanya , Portugal , França , Anglaterra i les Províncies Unides dels Països Baixos) van conquerir territoris fora d’Europa i van crear grans imperis. Sempre que van poder, els estats moderns van establir monopolis de comerç amb les zones del món que dominaven . Aquests monopolis estaven controlats per grans companyies privilegiades, que es van generalitzar al segle xvii, patrocinades pels governs. Hi ha exemples representatius com ara les Companyies d’ Índies constituïdes per Anglaterra , les Províncies Unides i França . Aquestes companyies tenien l’obligació de vendre productes del mateix país, generalment de les indústries protegides, que canviaven per metalls preciosos, necessaris per sufragar les despeses estatals. Al segle xvii destaca la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, de les Províncies Unides. Al segle xviii, les grans companyies van ser les britàniques. 1 Defineix: openfield, bocage, senyoria territorial, senyoria jurisdiccional i gremi. 2 Compara el règim demogràfic antic i el règim demogràfic modern a Europa. Basa’t en aquest gràfic. Taxa de natalitat Taxa de mortalitat 413327 u1 p13 h1 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 En ‰ Règim demogrà c antic Règim demogrà c de transició Règim demogrà c modern FONT: Elaboració pròpia Primera fase Segona fase 3 Explica per què a l’edat moderna els tallers fabricaven productes més cars que el putting-out system. 4 Analitza si es pot qualificar l’economia de l’Antic Règim com a industrial. Per què? A C T I V I T A T S LLOCS DE MEMÒRIA La banca moderna El desenvolupament del comerç al segle xviii es va veure afavorit per l’augment de la circulació monetària. La moneda de què disposava cada estat depenia de la quantitat de metalls preciosos (or i plata) que tenia. Aquesta quantitat va augmentar per l’arribada d’or i de plata americans a Europa, cosa que va afavorir el desenvolupament econòmic. Les ciutats més beneficiades van ser Amsterdam i Londres, capitals financeres del segle xviii. El món financer estava format per famílies, i les seves fortunes i els seus negocis es transmetien de pares a fills. Propietàries de companyies de comerç ultramarí, aquestes famílies també tenien bancs privats que feien préstecs a reis, nobles o comerciants, i van acabar donant lloc a la banca moderna. Canvi, préstec i dipòsit, les activitats bàsiques de la banca actual, ja estaven molt esteses a finals de l’edat moderna. El 1609 es va crear el Banc Municipal d’Amsterdam, dedicat al canvi i al dipòsit, però no al préstec. El primer banc nacional va ser el de Suècia (1668). El 1694 va néixer el Banc d’Anglaterra, com un negoci privat sota el control de grans famílies, entre les quals destacaven els Rothschild. El banc va ser nacionalitzat el 1946. La seva seu és en un edifici construït entre el 1792 i el 1823 per l’arquitecte Sir John Soane a Threadneedle Street (avui és part de la City de Londres). (5) 5. Façana del Banc d’Anglaterra, 1797. Què és la City de Londres? Per què s’hi va situar el Banc d’Anglaterra? Qui controlava els primers bancs «nacionals», l’Estat o les grans famílies adinerades? 13 1
RkJQdWJsaXNoZXIy