Comerç i exploracions al segle xviii Al segle xviii, el comerç d’Europa amb altres zones del món va ser molt intens. La superioritat comercial europea va ser possible gràcies als avenços tècnics aplicats a les embarcacions (més rapidesa i capacitat de maniobra), a la cartografia i als instruments de navegació. A la segona meitat del segle xviii es van ampliar els contactes amb llocs del planeta gairebé desconeguts fins aleshores, on es buscaven nous coneixements científics i nous territoris per explotar. Entre totes les potències europees, va destacar el Regne Unit, que va promoure nombroses expedicions i va aconseguir el domini dels mars. Durant l’edat moderna , especialment al segle xviii, va funcionar un circuit comercial anomenat «comerç triangular», (6) que es basava sobretot en la venda de mà d’obra esclava d’origen africà . Aquesta ruta comercial atlàntica començava als ports d’Europa occidental , on els vaixells es carregaven de teixits barats, armes de foc, gra de vidre (miralls, bijuteria , etc.) i altres manufactures. D’a l là es dirigien a l ’À f r ica occidental , on les mercaderies eren canviades per esclaus, que s’enduien a Amèrica . (7) Finalment, els vaixells tornaven a Europa carregats amb metalls preciosos, sucre, tabac i altres productes molt valorats al Vell Continent. L’economia de l ’Antic Règim era , per tant, una economia arcaica, en què la major part dels ingressos familiars es destinaven a cobrir necessitats bàsiques. A més, les males collites provocaven escassetat i mancances a la vida . No va ser fins a mitjan segle xviii que es van produir canvis notables en tots els sectors productius, més accentuats a la part occidental d’Europa . 1. Població, economia agrària i règim senyorial Espècies Espècies Estany Seda Espècies Cotó Indi Arròs Te Seda Peix Fustes Quitrà Plata Cafè Or Cacau Cotó Cotó Cotó Cacau Or Tabac Sucre Tabac Cafè Manufactures Esclaus Esclaus O C E À AT L À N T I C Golf de Guinea O C E À P A C Í F I C O C E À P A C Í F I C O C E À Í N D I C 6. Les rutes comercials. En què es basa el «comerç triangular»? Per què la mà d’obra esclava d’origen africà és la peça fonamental d’aquest comerç? A qui beneficiava aquest comerç, tant als països europeus com als territoris colonials? 7. En contra de l’esclavatge. Avui he rebut la seva amable carta , i estic molt satisfeta amb les seves raons pel que fa als negres, i considero molt raonable el que ofereix a la Vindicació dels seus drets naturals: els qui els envaeixen no poden ser insensibles al fet que la Llum divina està espantant els negres i llançant-los a l’espessa foscor que plana sobre la terra d ’À f r ica , perquè en cada pit humà Déu hi ha implantat un principi , que anomenem amor a la Llibertat; està impacient per l’opressió que pateix i anhela l’alliberament, i el mateix principi viu en nosaltres. Que Déu concedeixi l’alliberament en la forma i el temps que consideri , i que l’ honorin tots aquells l ’ava r ícia dels quals els impulsa a acceptar i imposar tantes calamitats a aquestes criatures. Carta de la jove Phillis Wheatley al reverend Samson Occum, The Connecticut Gazette, 1774 Quina relació creus que hi havia entre exploradors i comerç de mà d’obra esclava al segle xviii? A quins drets naturals es refereix la jove? Als drets que defensava el reverend Occum? Tenen res a veure amb l’«amor a la Llibertat» que esmenta? L’autora de la carta està en contra de l’esclavatge des d’una òptica cristiana de l’època. Quins arguments fa servir? Continuen vigents avui dia? Espanya Portugal Rutes comercials Comerç triangular Dominis Gran Bretanya França Províncies Unides 181236_U01_p12_leyenda_comercio maritimo_s._xviii 14
RkJQdWJsaXNoZXIy