La societat europea de l ’A nt ic Règim ha estat definida com a aristocratitzant, perquè els valors de l’estament* noble eren els dominants i la divisió social es basava en el privilegi jurídic. La societat es dividia en tres estaments, o grups socials, amb escassa mobilitat entre uns i altres: la noblesa, el clergat i el tercer estat o poble. (8) Els dos primers estaments, constituïts per una minoria de la població, gaudien de grans privilegis (no pagaven impostos directes, tenien lleis i tribunals propis), eren els propietaris de la terra , dominaven els càrrecs de l ’Admin istració, etc. Per contra , el poble s’ocupava de les activitats productives i només disposava de la força de treball per sobreviure. Era una societat basada en la desigualtat jurídica i era molt difícil canviar de posició social . Aquesta divisió, rígida i desigual , va generar l’oposició de certs grups, entre els quals van arrelar les idees reformistes i revolucionàries, que van esclatar a França el 1789. 2.1. Noblesa i aristocràcia a Europa El xviii va ser el segle de l’ascens burgès, però també el del màxim auge de la noblesa europea . Un noble gaudia de privilegis només per naixement. Tot i que hi havia situacions diverses: nobles molt rics o molt pobres, nobles que ocupaven alts càrrecs i d’altres sense cap influència . El nivell més alt de la noblesa era l ’ar istocràcia, integrada per grans famílies, riques i poderoses, a les quals els reser vaven els alts càrrecs de l ’Admin istració i de l’exèrcit. Els aristòcrates menyspreaven el poble i el treball productiu . (9) El títol nobiliari el podia posseir un home o una dona , per herència . Es casaven entre ells, tenien ingressos elevats, derivats de la possessió de la terra , del comerç i de les rendes senyorials i monopolitzaven el govern . Durant el segle xviii, el poder de l’aristocràcia va créixer, mentre que la situació de la resta de la noblesa es va afeblir. Això va afavorir la sintonia d’interessos entre l’alta burgesia (10) i part d’aquesta baixa noblesa . 2. La societat dels privilegis 8. Piràmide de la societat estamental. A quin estament es concentrava la major part de la població? Podia un burgès ser membre d’un estament privilegiat? 9. L’actitud de la noblesa pel que fa a la feina. El comerç, que ha enriquit els ciutadans a Anglaterra , ha contribuït a fer -los lliures, i aquesta llibertat ha estès alhora el comerç; així s’ ha format la grandesa de l’Estat. És el comerç el que ha establert a poc a poc les forces navals per les quals els anglesos són els amos dels mars. Tot això dona un orgull just a un mercader anglès. Tampoc el germà petit d’un lord del regne no menysprea el negoci . Milord Townshend , ministre d’Estat, té un germà que es conforma sent comerciant a la ciutat. A França , el negociant sent parlar tan sovint amb menyspreu de la seva professió que és prou ximple per avergonyir -se’n . No sé, però, qui és més útil a un Estat, un senyor ben empolsinat que sap precisament a quina hora es lleva el rei , a quina hora se’n va a dormir, i que té aires de grandesa fent el paper d’esclau a l’avantcambra d’un ministre, o un negociant que fa ric el seu país i contribueix a la felicitat del món . Voltaire, Cartes filosòfiques, 1734 10. L’esmorzar, de François Boucher, 1739. Segons Voltaire, qui és més útil a un país, un comerciant o un noble? L’escena representa una família burgesa de mitjan segle xviii. Semblen rics o pobres? A quines activitats es podrien dedicar? * Estament: cadascun dels grups socials en què es dividia la societat de l’Antic Règim. Cada estament tenia les seves pròpies lleis i un règim econòmic diferenciat. NOBL ESA Alta noblesa (aristòcrates) i baixa noblesa CL ERGAT Alt clergat (cardenals, bisbes, etc.) i baix clergat (sacerdots, frares, monges, etc.) R I CS Burgesia (professionals, comerciants, mestres de gremis), camperols rics, etc. POBRES Jornalers, aprenents, captaires, etc. Privilegiats No privilegiats (poble) 15 1
RkJQdWJsaXNoZXIy